28/12/13

EL CONTE DE LA VACA

Us deixo amb un conte instructiu. Lamento no poder posar de qui és. Sempre intento ser legalista, en el sentit d'autories, però en aquesta ocasió no és possible. Si l'autor el llegeix i vol fer-mo saber, afegiré el seu nom encantada. Mentres entendré que els coneixmenets cal compartir-los.

CONTE DE LA VACA 
- Avui farem un passeig pels voltant de la nostra vila -va dir el mestre al seu jove deixeble. Així doncs, van començar a caminar allunyant-se del poble i arrivaren a una casa. Una casa que el jove deixeble mai havia vist ja que quedava força apartada dels camins que porten cap a la vila.

Era una casa molt destartalada, envoltada per uns camps bruts i sense cultivar. Tot i això, al costat de la casa hi havia un petit tancat amb una vaca. En aquesta casa hi vivien 10 persones: el pare, la mare, quatre fills i dos avis.

Els vestits vells, bruts i trencats eren la proba de la misèria que regnava en aquell lloc. Tot i això, la família tenia la vaca. El pare va explicar al mestre que gràcies l'animal, a la seva llet, podia anar vivint. Sort en tenien d'aquesta bèstia! -va dir alçant els ulls al cel.

El mestre i el jove deixeble van passar la nit amb la família, enmig de brutícia i desordre. Es van despertar molt d'hora, abans que ningú i sense fer soroll van sortir de la casa i van entrar en el tancat de l'animal. És l'hora de que aprenguis una lliçó -va dir el mestre al seu deixeble. I agafà una navalla i matà la vaca. Què has fet mestre? -digué el noi amb veu angoixada. Sense inmutar-se, el mestre va començar a tornar cap a la vila, sense fer cas al seu jove acompanyant.

El jove no es podia treure del cap el que el seu mestre havia fet a aquella pobra família. I sovint li retreia la seva acció dient-li: per culpa teva aquesta família morirà de gana.

La història explica que un any després, mestre i deixeble van tornar a visitar aquell lloc. En arribar-hi no hi van trobar el que esperaven. En lloc de la casa ruïnosa que havien vist l'any abans hi van trobar una construcció nova, ben cuidada i envoltada de cultius pròspers.

De dins la casa va sortir el pare de família que feia un any els havia acollit per a passar la nit. El noi estava molt sorprés, feia un any aquell home anava brut i tenia un aspecte trist i decaigut i en canvi ara se'l veia ben arreglat i content. L'home se'ls apropà i els explicà que feia aproximadament un any algú els havia mort la seva vaca, la seva font d'alimentació. Havia estat un cop molt dur per a tota la família ja que no sabien com podrien subsistir. Necessitaven menjar i havien de buscar altres fonts d'aliment per als seus fills. Van netejar els camps, van aconseguir llavors de llegums i vegetals i van comneçar a conrear les terres. Al cap d'un temps van veure que estaven produint més del que necessitàven i van començar a vendre el que els sobrava i així, a poc a poc, van anar guanyant diners per a comprar-se roba nova i arreglar la casa. L'home va acabar dient: És com si la tràgica mort de la nostra vaca ens hagués obert la porta cap a una vida millor.

El jove deixeble va entendre finalment la lliçó que el seu savi mestre volia ensenyar-li. La mort d'aquell animal havia estat el principi d'una vida nova i plena d'oportunitats.

De tornada cap al poble, el mestre li preguntà al deixeble: creus que la família estaria on està ara si encara tingués la vaca? i el jove feu que no amb el cap. El mestre continuà explicant: La vaca era com una cadena que els tenia lligats a una vida de conformisme i mediocritat. Al no tenir-la van haver de prendre la decisió d'esforçar-se per cercar alguna cosa més.

Us és familiar oi el missatge d'aquest conte?

A vegades, les situacions difícils ens dirigeixen cap a camins planers i millors. Les situacions difícils són una oportunitat per a créixer, millorar...

La felicitat requereix que el futur sigui incert .
Wagensberg



AUTOESTIMA EN DEFINITIVA

Fa poc em va arribar un vídeo interessant; al final, les imatges capten millor l'atenció dels lectors i, sense gaires explicacions, una diu abans el missatge essencial.

Quantes vegades desitgem allò que els altres tenen. Quan aprendrem que no hi ha res perfecte? Quan sentirem que nosaltres som allò més important a la vida; amb les nostres fortaleses i debilitats? Quan valorarem tot allò que nosaltres sí que tenim!

Hem escoltat o llegit que la nostra felicitat depén només de nosaltres, però vivim i actuem en aquest sentit? De nosaltres depén la nostra serenor i tranquil.litat interna (la clau de la felicitat per moments) Ho sabem oi? però tot i així continuem envejant, valorant als altres més que a nosaltres mateixos i pensant que la vida dels altres és molt millor quan no és cert.

Aquests dies explicava el conte del Petit Avet; un avet que no li agraden les seves fulles primes i punxegudes i que demana a una fada canviar de fulles; fulles de pedres precioses, fulles verdes i fresques, d'or... i al final s'adona que no hi ha res perfecte i que es tracta d'acceptar, conformar-nos i valorar el que som i el que tenim. Així no val copiar els altres per a millorar -es pregunten els infants més grans- sí que val. Jo valoro qualitats dels altres i puc programar millorar aspectes personals per a ser millor persona, i tant!

Us deixo amb el vídeo.

http://www.youtube.com/watch?v=KD9IlRDDD4I

Valorem primer les nostres qualitats i planifiquem com millorar algunes de les debilitats.

25/11/13

ACTIVITATS D'EDUCACIÓ EMOCIONAL PER A INFANTIL





Us presento dos recursos que s'estan introduint i fent amb els infants d'infantil. 

1) Un munt d'emocions és un recurs per treballar les emocions bàsiques. Cistells on els infants van portant coses de casa relacionades amb cadascuna de les emocions; contes, pot d'aigua i sal; simulant les llàgrimes, espanta-sogres i nassos de pallasso per fer riure, capses plenes de petons...
A primera hora del matí, quan entren els infants de 3, 4 i 5 anys, poden jugar de forma lliure i conjunta.

2) Paraigües emocionals. A la nostra escola, a la primera reunió de curs amb les famílies, hi ha el costum que els infants deixin un missatge escrit per als pares i mares i aquests fan el retorn per als fills i filles. Una manera d'escriure missatges emocionals.
Aquest curs, la mestra de 5 anys va comprar un paraigües i va penjar estrelles de diferents colors. Els infants van escriure als pares i aquests van contestar-los per l'altra cara de l'estrella. El paraigües estarà penjat a la classe tot el curs i, a més, el farem servir com a metàfora per cal.librar els problemes. (mireu metàfora del paraigües en l'altre bloc)

Continuem creant i fent que l'educació sigui quelcom més que coneiments.
 Educació amb emoció.


19/11/13

DISSABTES DE TERTÚLIA


Els infants aprenen i, de vegades, els adults no sabem ni com ho han fet, i és que l’aprenentatge i el creixement personal són quelcom més, imperceptible i subtil, que l’escola, la família, l’entorn i la societat. I, sense que ens adonem, els fills creixen i es fan grans, com una llavor plena de vida. Els infants són i donen vida.

Les tertúlies dels dissabtes ens ofereix la possibilitat de compartir la teva experiència com a pare o mare i reflexionar de forma conjunta sobre temes relacionats amb l’educació: què és l’educació, què i com vols educar els fills, quina mena de comunicació i escolta hi estableixes, per què és important l’afecte educant, com aprens a fer de pare o mare...

Aquestes i altres preguntes, dubtes, idees, èxits i preocupacions educatives i personals podran tenir cabuda.

Objectius:
Crear consciència educativa.
Reflexionar conjuntament dubtes i preocupacions personals.
Compartir experiències amb altres pares i mares.
Valorar el treball emocional, l’afecte i els vincles afectius dins l’educació.
Gestionar els conflictes amb els fills des de la intel·ligència emocional.
Créixer com a pares i mares.

Metodologia:
La metodologia de la sessió serà bàsicament pràctica; vivencial i participativa.

Els participants tindran l’oportunitat de plantejar idees, preocupacions o altres temes que siguin del seu interès, amb la finalitat de compartir-los per aprendre de forma conjunta al llarg de la tertúlia.

Mirem els infants, acompanyem-los en aquest aprenentatge
i donem-nos l’oportunitat de créixer amb ells.

18/11/13

VIATGE IMAGINARI AMB INFANTS DE 4t

Alguns de vosaltres podeu preguntar-vos què és una visualització. Explicar el que és em resulta més fàcil si inicialment explico que és un recurs que utilitzen alguns psicòlegs amb els seus pacients i que consisteix en representar o visualitzar amb la imaginació una situació concreta que a la vida real els és difícil de fer.

La visualització utilitza la ment calmada i tranquil·la per contactar amb l’inconscient i els sentiments més profunds de cada persona a través de la imaginació. Les imatges i els missatges visuals creats que enviem a la ment a través de les visualitzacions passen a formar part conscient d'un desig, d'una necessitat i contribueixen a fer realitat els comportaments o actituds que tant costen de superar a la realitat. Passen a formar part del nostre pensament i de la realitat que programem a la nostra vida. Joe Dispenza, que va experimentar en si mateix les possibilitats de la ment per influir sobre el físic, diu Creamos la realidad con nuestros pensamientos.
Les visualitzacions ens permeten connectar, des de la consciència i a través de la imaginació, amb els nostres sentiments més profunds. Potencien aspectes tan importants per a la persona com són l'autocontrol, l’automotivació, la satisfacció personal i l’autoestima, així com el benestar personal i la serenitat. Fent-ho, afavorim les capacitats per aprendre a través de l’atenció plena, la concentració i la memorització.

La tècnica de la visualització és útil per a tota la vida i a l’escola en fem alguns viatges imaginaris per crear ambients que a la vida real és difícil d’aconseguir: fer-los volar, pujar escales per arribar a tocar els núvols, fer-los adonar dels seus punts forts i millorar les debilitats, crear situacions perquè aprenguin a valorar-se i estimar-se (autoconcepte i autoestima)...

El viatge comença amb una relaxació física, respiracions conscients i una bona postura corporal que faciliti estar còmodes i facilitar l’activitat.

Una vegada acabat el viatge imaginari se’ls ajuda a tornar a la situació real de la classe i de mica en mica van bellugant mans i peus i obren els ulls per compartir amb els companys l’experiència fantàstica de volar o sentir l’aigua freda al cos.



L’alumnat de quart han fet un viatge imaginari pel riu Ripoll i les basses veïnes del poble. Han tingut l’oportunitat de sortir volant per la finestra de la classe, banyar-se en el riu sentint l’aigua freda als peus i banyar-se a la bassa de Cal Llogari. Una experiència carregada de sentits que l’incoscient de cada infant ha recollit pensat que era una situació real.

Us convido a crear un viatge imaginari amb els vostre fill o filla. Abans d’anar a dormir feu un viatge que els ajudi a créixer. Una manera de compartir situacions ben especials.

PLORAR ÉS BO PEL COS I LA MENT



Des de fa uns cursos l’escola va decidir fer un tractament de les entrades a l’escola emocionalment acollidores per a millorar el clima ambiental i amenitzar dinàmiques afavoridores de l’aprenentatge. Començar el dia escolar amb distensió i gaudint del compartir des de la tranquil·litat per pal·liar l’estrès i les presses familiars.

Aquest curs, faig la rebuda de primer i segon de primària; la Marta fa l’entrada dels grans i tercer. Els rebem, tots els dilluns a primera hora, amb un missatge, un propòsit, un pensament o una reflexió. Dilluns passat vàrem presentar l’aforisme: PLORAR ÉS BO (per als més petits) i PLORAR ÉS BO PER AL COS I LA MENT (per als més grans).

Aquell mateix matí, la mestra de primer no va venir a l’escola per malaltia i vaig anar a substituir-la. Com que no sabia en quin nivell de Projecte estava ni què podria haver treballat vaig decidir fer català continuant amb el missatge de l’entrada.

Així que, per grups petits, van reflexionar què volia dir plorar és bo. Després d’aclarir forces conceptes, a vegades, complicats per als més petits de nivell cognitiu encara limitat, van anar dient quan ploraven ells, si era bo o no, qui plora més, com ens sentim després de plorar, què contenen les llàgrimes que després de plorar ens sentim tranquils, .... i molt més, van elaborar una frase que resumís allò més els havia agradat.

El resultat de les reflexions les vam enganxar al costat del missatge setmanal.



Llegiu què diuen els infants quan es parla sobre el plorar:

− La dutxa ens neteja per fora (el cos) i les llàgrimes per dins (la ment)

− Plorar és bo pel cos i la ment, dóna tranquil·litat i ens permet pensar millor.

− Plorar ens tranquil·litza i ens deixa dormir millor (aquest cartell era tan gran que no hi cabia i el varem enganxar en una altra paret)

Sovint, els infants fan créixer als adults. Ens permeten constatar diàriament com pensen i senten, en quin procés maduratiu es troben i com entenen conceptes emocionals complexes.

Gràcies nens i nenes de 1r A. Va ser una matí magnífic. Vaig gaudir d’una estona com a mi m’agrada, compartint emocions!!!

6/11/13

RESPONSABILITAT O VICTIMISME


Sovint em trobo amb ciclistes per la carretera que uneix el meu poble amb la ciutat. Un dia vaig veure un ciclista que circulava uns metres per davant meu. Un ciclista més, vaig pensar. Només havia de fer sempre, esperar el moment adequat per avançar-lo continuar el meu trajecte. Quan era més a la vora em vaig adonar que pedalava d’una forma estranya. Fixant-me amb atenció, em vaig adonar que només tenia una cama! Era el primer cop que veia un ciclista coix. Em va semblar extraordinari.

Encara ara em pregunto què fa quan arriba a un semàfor i s’ha d’aturar. Quines hauran estat les habilitats que ha hagut d’aprendre per afrontar les adversitats, i d’on va treure el coratge per continuar corrent com un ciclista amb una sola cama.

Quan el vaig avançar no vaig poder evitar mirar-lo la cara. Necessitava veure l’expressió d’un home tan especial. Torrat pel sol, suat i pendent de la carretera, concentrat en el seu esforç, allò és el que vaig veure.

Em vaig acomiadar mentalment d’ell, desitjant-li que fes molts i molts quilòmetres més gaudint de l’esforç i de la seva fortalesa excepcional.

Autora: M. Teresa Abellán Pérez
Publicat a Món d’emocions (Barcanova)

El ciclista de la història, ben bé, podia haver optar per deixar de fer ciclisme pel fet de tenir una sola cama, però no va ser així. Entenc que es va ocupar de la seva vida de forma responsable. Deuria acceptar la seva situació i decidir cap a on volia anar.

La història del ciclista em fa pensar en la persistència d’algunes persones i les ganes de continuar vivint. En la força que té la voluntat i les forces de superació que pot arribar a tenir l’ésser humà.

Què havia de fer? Renunciar al ciclisme? Afrontar la seva discapacitat de forma amb esforç i obtenint a canvi satisfacció? En tot cas, el que no va fer, va ser prendre una actitud victimista.

L’actitud de victimisme que utilitzen forces persones, plena de queixes i mai suggeridores per solucionar problemes, no serveix per avançar i créixer positivament. Tot al contrari, serveix per allunyar a les persones amb les que convivim, sentir soledat i més queixes. Les persones que els ha tocat viure una infantesa o vida difícil, poden manifestar, una i altra vegada, que han patit molt i que se senten desgraciats, però de què els serveix la pura queixa?

Es tracta de partir de la realitat que s’ha viscut i, independentment de que la situació hagi estat bona i fàcil o dura i difícil, començar a fer canvis. La visió de futur i el mirar cap endavant és l’estratègia per sortir del forat i començar a caminar, canviar l’actitud i sentir que un és responsable i capaç de dirigir el timó del seu vaixell. Potenciar la pròpia realitat, aquella que de forma conscient es vol crear per sentir benestar personal.

I podem queixar-nos algun cop? Tinc una amiga que sempre diu, algun dia pot ser el dia de les queixes i jo crec que possiblement deu ser terapèutic, però tenint en compte que és això, un dia de queixes, com el dia de carnestoltes o el dia dels sants innocents, que són dies per a fer bromes més o menys permeses. Les queixes d’un dia poden ser un moment de neteja i explosió focal però, passat aquesta és convenient transformar aquesta energia en actuadora, renovadora i útil.

Algunes preguntes com a reflexió final:
Em queixo molt i sovint? Per què ho faig? Puc modificar aquesta actitud? Vull fer-ho? Que milloraria en aquest cas?

EL PARE I LA MARE TAMBÉ PLOREN




Fa algun temps una mare em coemntava que no volia plorar davant la seva filla. Em vaig atrevir a preguntar-li: què li ensenyaràs a la teva filla si no plores mai davant ella?

Crec que és una bona reflexió que molts ens hauríem de fer: Què li ensenyem als infants si ocultem les emocions i no els ensenyem a legitimar i gestionar-les? Què aprendran els infants si no veuen plorar mai al pare i la mare, que són els models d’actuació en aquesta vida? Possiblement reprimiran les ganes de plorar i totes les emocions perquè el pare i la mare no ho fan i, per tant, no deu ser bo.

Les emocions havien estat un tabú i encara queden reminiscències. Recordeu aquestes expressions?: els homes no ploren, no ploris, no tinguis por, no tinguis vergonya… Són expressions, fruit i resultat de la maca de consciencia i educació emocional que fins fa ben poc ha imperat a la nostra societat. però que, per sort, van canviant. Ara ja poden dir que les emocions són un permís i que és bo, física i mentalment, acceptar-les i manifestar-les. Som raó i emoció i no podem concebre a les persones sense elles. Actualment no es pot concebre la raó sense l’emoció, ja sigui, estudiant, treballant, reposant, compartint…. VIVINT!

La tristesa, com la resta de les emocions, és un mecanisme alliberador que té el cos per a desfogar-se de les situacions desagradables; la mort d’alguna persona estimada, una separació, el dol per un canvi de feina, dol per un canvi de residencia, …

El plor i les llàgrimes són un benefici per a la nostra salut. Manifestar la tristesa sense convertir-la en una obsessió és bo per al nostre cos. Cal donar-li un espai a la tristesa quan arriba, però mantenint una actitud de mirar cap endavant i continuar vivint, tot i acceptant el que hagi pogut passar. Hauríem de ser capaços de “passar pàgina” i de treure valentia per continuar ocupant-nos de la nostra vida de forma responsable (sabeu que no és gens fàcil, però és la única solució per continuar gaudint del benestar personal)

En el cas dels infants més petits, aquells que encara no tenen un mínim de vocabulari i estan formant el seu llenguatge, és recomanable deixar-los plorar perquè de manera molt especial està justificat el fet de plorar. Plorar per desfogar-se, netejar i manifestar que hi ha coses que encara no entenen ni poden manifestar. Deixem plorar els infants. Podem estar al seu costat i dir-los que quan acabin estarem allà per intentar sobreinterpretar el possible motiu del plor; per posar paraules al plor.

A vegades arriba la tristesa i no sabem ben bé el perquè ha arribat? No cal donar-li més importància. Possiblement té a veure amb històries de la “nostra motxilla invisible”, aquella que tots portem posada i que ningú veu. Una motxilla on guardem allò bo i no tant bo que ens passa en el dia a dia: vivint, aprenent i creixent i que forma part de la nostra personalitat. Possiblement té a veure amb el nostre nen interior que de tant en tant surt.

La vida és plena de situacions agradables i d’altres de desagradables. No és ni bo ni dolent, simplement és un fet i si ho acceptem de forma àgil i sense romanticismes passa a formar part de la nostra vida. El més important és ocupar-nos de resoldre les situacions desagradables per aconseguir l’equilibri personal.; gestionar les emocions i aprendre a ser intel.ligents emocionalment.

Per acabar una curiositat. El cos, biològicament, està preparat per sentir les emocions de les altres persones. Els científics han comprovat com el cervell és capaç de posar en funcionament les mateixes parts per manifestar les emocions, tant si és meva com si és d’una altra persona.. Per això algunes vegades som capaços de plorar veient a altres persones plorant. I es que, les emocions es contagien .

20/9/13

CREIXEM JUNTS

Us presento el programa que prepara el Centre Creixem Junts de Sabadell per als propers dies 28 de setembre i 19 d'octubre. Un espai per compartir experiències i aprendre plegats.



Destinataris:

Docents d'infantil i primària, pares i mares, àvis i àvies, en general tothom que vulgui apendre d'aquest món de les emocions.

Us convidem a entrar en aquest món sorprenent i fantàstic; el teu món interior i relacional.

El curs que us proposo té caràcter introductori i de iniciació al món conscient de les emocions i la seva educació. Una possibilitat de crear consciència i educar als infants des de les competències socials i emocionals.

Objectius del curs:
  • Formar als professionals que treballen en el món de l’educació i altres persones en general a través de la teoria i la pràctica del contingut emocional.
  • Desenvolupar la intel.ligència emocional i la competència socioemocional personal.
  • Conèixer, vivenciar, interioritzar i portar a la pràctica tot un món emocional.
  • Crear consciència de la importància i necessitat d’educar una actitud davant la vida.
  • Desenvolupar l’habilitat de generar emocions positives i adoptar una actitud positiva davant la vida.
  • Millorar la competència sòcioemocional per afavorir la resolució de conflictes.

Impartit per M. Teresa Abellán

Preu: 65€
Primer dissabte 35€
Segon dissabte 30€

16/9/13

L'ALEGRIA DE VIURE

Hola de nou a totes i cadascuna de les persones que seguiu aquest bloc.

Després d'unes llargues vacances bloqueres tinc el plaer, amb molta satisfacció, de presentar-vos el lema de l'escola per a tot aquest curs. L'ALEGRIA DE VIURE!

Mireu la pancarta que es van trobar, infants i famílies, el primer dia d'escola.

Després de donar la benvinguda a infants i famílies, es va plantejar una activitat emocional que, com hem anat fent els darrers cursos, consistia en escriure sobre una cinta blanca allò que cadascú desitjava per aquest curs que li permetria sentir L'ALEGRIA DE VIURE. El desitg de cada infant escrit sobre la cinta amb l'acabament d'un tap de plàstic (per reciclar) . Cinta i tap es van nuar i ajuntar dins una xarxa de pescador formant una decoració col.lectiva que ens acompanyarà tot el curs.

Any rera any, creix, a nivell emocional, afectiu i relacional, aquest petita però gran comunitat educativa: l'escola Josep Gras.



Gràcies! a la comunitat educativa en ple; infants, famílies, professionals, equip de neteja, Josep M, monitores del menjador, ajuntament i serveis externs per formar-ne part activa, creure en un sol projecte educatiu i fer-lo realitat progressivament. Les individualitats són importants i les col.lectivitats imprescindibles.

Som-hi doncs, a treballar i aprendre en un entorn on l'alegria de viure serà el present diari.




22/6/13

CREIXEM PLEGATS

Adjunto un article publicat a la revista Valors en família i titulat: CREIXEM PLEGATS.
Desitjo que la lectura,com sempre, ens ajudi a continuar creixent i aprenent. (per llegir les pàgines, cliqueu sobre la imatge i la visualitzareu més gran)





5/6/13

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES ENTRE INFANTS PETITS


De sempre, a les escoles, ens veiem obligats a intervenir per resoldre conflictes amb els infants, tot i que últimament jo proposo que siguin els mateixos infants qui resolguin la situació si poden i, si no se’n surten, llavors som els mestres qui mediem per resoldre’l (una oportunitat d'ajudar-los a fer-se autònoms i responsables).

Ahir, mentre estava al pati, vaig tenir l’oportunitat de mirar una situació de conflicte amb nens de 4 i 5 anys.

Dos nens es barallaven; cadascun donava les seves raons del perquè estaven disgustats. De cop, apareix un altre nen i, induit  per un mestre que vigilava el pati, va començar a mediar el problema. Aquest últim nen els donava les raons del perquè no s’havien de barallar. Evidentment, i tenint en compte l'edad del nen, no eren masses les explicacions, però sí és important l'actitud que va tenir. 

La meva sensació va ser realment gratificant. Un nen de 5 anys estava mediant el problema d’altres dos nens tan petits com ell.

De tant en tant, es veuen els resultats de tot un treball que hi ha al darrera, tant per part de les famílies com per part de l’escola.

Celebrem-ho! Anem avançant.


16/5/13

EDUCACIO EMOCIONAL A TRAVÉS DELS CONTES

 
Aquest curs el treball fet a P-3, per introduir el projecte emocional, s’ha fet a través dels contes; contes tradicionals i emocionals.

El personatge que explicava els contes era la Sra. Sorpresa (una mestra de l’escola que posant-se sempre el mateix barret es convertia en la Sra. Sorpresa) Els mateixos alumnes van cercar el nom del personatge i cada dimecres l’esperaven amb il.lusió. Es delectaven per saber què hi havia dins la capsa tancada que de manera intencionada i  molt a poc a poc ( per treballar la paciència) anàvem obrint. Cada setmana una sorpresa diferent. 



Quina emoció! I quines cares que hi posaven els infants més petits de l’escola! Tota una gratificació personal i professional veure’ls embadalits.




Cada setmana sortien de la capsa els personatges del conte triat. Uns contes en formats diferents; de paper,  ninots i  titelles de dit o de fil com el Sr. Cordills, el ratolí que corria pel terra després de donar-li corda,  làmines il.lustratives, disfresses per representar el conte... 



D'entrada, amb els contes aconseguim la motivació i l'atenció plena dels infants. 

Igualment, la representació dels contes han permès als infants sentir les emocions i posar-se a la pell del personatge que han de representar. Un treball que s'inicia quan són petits i es va consolidant  amb el pas del temps i l'hàbit de la pràctica representativa. 

Els contes són el món dels infants més petits i amb ells aprenen a parlar, cantar, fantasiejar, representar, entendre i comprendre el món on viuen. 


A través dels contes hem pogut parlar de l'amistat, la por, l'alegria, la tristesa, els que ens agrada de nosaltres, el compartir i col·laborar amb els altres, estimar i sentir-se estimats, demanar ajut, el valor de les coses...
 
Ha estat interessant i molt profitós constatar com el més important, quan es vol crear consciència emocional, no és el material sinó la actitud del professional, la intenció d’allò que volem rescatar, reflexionar o ensenyar. És igual llegir un conte on el tema principal és la por que treballar la por a través del conte de la Caputxeta Vermella. I, fins i tot , replantejar-nos quina era la por que pot tenir el llop del conte de la Caputxeta. 

Ells, els infants, aprenen tot divertint-se, i nosaltres, els professionals, donem el millor en veure els resultats.

Gràcies nens i nenes de P-3 per haver fet que el treball amb vosaltres ens aporti gratificació a la vostra tutora, la Fina, i a mi, la Tere.

Sou sensacionals! Us estimem!