Quantes vegades desitgem allò que els altres tenen. Quan aprendrem que no hi ha res perfecte? Quan sentirem que nosaltres som allò més important a la vida; amb les nostres fortaleses i debilitats? Quan valorarem tot allò que nosaltres sí que tenim!
Hem escoltat o llegit que la nostra felicitat depén només de nosaltres, però vivim i actuem en aquest sentit? De nosaltres depén la nostra serenor i tranquil.litat interna (la clau de la felicitat per moments) Ho sabem oi? però tot i així continuem envejant, valorant als altres més que a nosaltres mateixos i pensant que la vida dels altres és molt millor quan no és cert.
Aquests dies explicava el conte del Petit Avet; un avet que no li agraden les seves fulles primes i punxegudes i que demana a una fada canviar de fulles; fulles de pedres precioses, fulles verdes i fresques, d'or... i al final s'adona que no hi ha res perfecte i que es tracta d'acceptar, conformar-nos i valorar el que som i el que tenim. Així no val copiar els altres per a millorar -es pregunten els infants més grans- sí que val. Jo valoro qualitats dels altres i puc programar millorar aspectes personals per a ser millor persona, i tant!
Us deixo amb el vídeo.
http://www.youtube.com/watch?v=KD9IlRDDD4I
Valorem primer les nostres qualitats i planifiquem com millorar algunes de les debilitats.
Valorem primer les nostres qualitats i planifiquem com millorar algunes de les debilitats.
