28/12/13

EL CONTE DE LA VACA

Us deixo amb un conte instructiu. Lamento no poder posar de qui és. Sempre intento ser legalista, en el sentit d'autories, però en aquesta ocasió no és possible. Si l'autor el llegeix i vol fer-mo saber, afegiré el seu nom encantada. Mentres entendré que els coneixmenets cal compartir-los.

CONTE DE LA VACA 
- Avui farem un passeig pels voltant de la nostra vila -va dir el mestre al seu jove deixeble. Així doncs, van començar a caminar allunyant-se del poble i arrivaren a una casa. Una casa que el jove deixeble mai havia vist ja que quedava força apartada dels camins que porten cap a la vila.

Era una casa molt destartalada, envoltada per uns camps bruts i sense cultivar. Tot i això, al costat de la casa hi havia un petit tancat amb una vaca. En aquesta casa hi vivien 10 persones: el pare, la mare, quatre fills i dos avis.

Els vestits vells, bruts i trencats eren la proba de la misèria que regnava en aquell lloc. Tot i això, la família tenia la vaca. El pare va explicar al mestre que gràcies l'animal, a la seva llet, podia anar vivint. Sort en tenien d'aquesta bèstia! -va dir alçant els ulls al cel.

El mestre i el jove deixeble van passar la nit amb la família, enmig de brutícia i desordre. Es van despertar molt d'hora, abans que ningú i sense fer soroll van sortir de la casa i van entrar en el tancat de l'animal. És l'hora de que aprenguis una lliçó -va dir el mestre al seu deixeble. I agafà una navalla i matà la vaca. Què has fet mestre? -digué el noi amb veu angoixada. Sense inmutar-se, el mestre va començar a tornar cap a la vila, sense fer cas al seu jove acompanyant.

El jove no es podia treure del cap el que el seu mestre havia fet a aquella pobra família. I sovint li retreia la seva acció dient-li: per culpa teva aquesta família morirà de gana.

La història explica que un any després, mestre i deixeble van tornar a visitar aquell lloc. En arribar-hi no hi van trobar el que esperaven. En lloc de la casa ruïnosa que havien vist l'any abans hi van trobar una construcció nova, ben cuidada i envoltada de cultius pròspers.

De dins la casa va sortir el pare de família que feia un any els havia acollit per a passar la nit. El noi estava molt sorprés, feia un any aquell home anava brut i tenia un aspecte trist i decaigut i en canvi ara se'l veia ben arreglat i content. L'home se'ls apropà i els explicà que feia aproximadament un any algú els havia mort la seva vaca, la seva font d'alimentació. Havia estat un cop molt dur per a tota la família ja que no sabien com podrien subsistir. Necessitaven menjar i havien de buscar altres fonts d'aliment per als seus fills. Van netejar els camps, van aconseguir llavors de llegums i vegetals i van comneçar a conrear les terres. Al cap d'un temps van veure que estaven produint més del que necessitàven i van començar a vendre el que els sobrava i així, a poc a poc, van anar guanyant diners per a comprar-se roba nova i arreglar la casa. L'home va acabar dient: És com si la tràgica mort de la nostra vaca ens hagués obert la porta cap a una vida millor.

El jove deixeble va entendre finalment la lliçó que el seu savi mestre volia ensenyar-li. La mort d'aquell animal havia estat el principi d'una vida nova i plena d'oportunitats.

De tornada cap al poble, el mestre li preguntà al deixeble: creus que la família estaria on està ara si encara tingués la vaca? i el jove feu que no amb el cap. El mestre continuà explicant: La vaca era com una cadena que els tenia lligats a una vida de conformisme i mediocritat. Al no tenir-la van haver de prendre la decisió d'esforçar-se per cercar alguna cosa més.

Us és familiar oi el missatge d'aquest conte?

A vegades, les situacions difícils ens dirigeixen cap a camins planers i millors. Les situacions difícils són una oportunitat per a créixer, millorar...

La felicitat requereix que el futur sigui incert .
Wagensberg



AUTOESTIMA EN DEFINITIVA

Fa poc em va arribar un vídeo interessant; al final, les imatges capten millor l'atenció dels lectors i, sense gaires explicacions, una diu abans el missatge essencial.

Quantes vegades desitgem allò que els altres tenen. Quan aprendrem que no hi ha res perfecte? Quan sentirem que nosaltres som allò més important a la vida; amb les nostres fortaleses i debilitats? Quan valorarem tot allò que nosaltres sí que tenim!

Hem escoltat o llegit que la nostra felicitat depén només de nosaltres, però vivim i actuem en aquest sentit? De nosaltres depén la nostra serenor i tranquil.litat interna (la clau de la felicitat per moments) Ho sabem oi? però tot i així continuem envejant, valorant als altres més que a nosaltres mateixos i pensant que la vida dels altres és molt millor quan no és cert.

Aquests dies explicava el conte del Petit Avet; un avet que no li agraden les seves fulles primes i punxegudes i que demana a una fada canviar de fulles; fulles de pedres precioses, fulles verdes i fresques, d'or... i al final s'adona que no hi ha res perfecte i que es tracta d'acceptar, conformar-nos i valorar el que som i el que tenim. Així no val copiar els altres per a millorar -es pregunten els infants més grans- sí que val. Jo valoro qualitats dels altres i puc programar millorar aspectes personals per a ser millor persona, i tant!

Us deixo amb el vídeo.

http://www.youtube.com/watch?v=KD9IlRDDD4I

Valorem primer les nostres qualitats i planifiquem com millorar algunes de les debilitats.