30/12/10

AMOR, CONSCIÈNCIA I MEDITACIÓ


-->A través del temps i l'experiència professional i personal he arribat a alguns conclusions i idees noves respecte el treball de formació en educació emocional que m’agradaria compartir amb tots/es vosaltres.
Com quasi sempre passa, les persones partim d'una hipòtesi de treball, d'una idea compresa des de la nostra pròpia metacognició, la capacitat que tenim les persones per autoregular el propi aprenentatge. Una construcció personal apresa respecte d'idees concretes, filosofies,, etc i els factors que s'interrelacionen. Més tard, el temps i la pràctica t'ajuden a descobrir altres aspectes, altres visions, altres composicions i interrelacions desconegudes fins llavors, i afegim i modifiquem la construcció de pensament fins al moment. És en aquest procés de reconstrucció constant del pensament on anem descobrint diferents i continuats sentiments del què és realment l’essència important d’allò que pensem i sentim i les que ens faran canviar les nostres actuacions.
Els tallers i cursos d'educació emocional que imparteixo des de fa temps per a mestres, infants i pares i mares m'han ajudat a arribar a una conclusió important i bàsica. L'objectiu final dels tallers i cursos és aconseguir un canvi d'actitud personal amb una mirada amorosa cap a un mateix/a i cap a les altres persones. Fer una mirada amorosa a l'interior propi per tenir consciència de qui, que i com som, què fem en aquest món, quines són les nostres arrels, què portem dins la nostra motxilla personal, potser plantejar-nos què hem de perdonar i com continuar avançant, vivint i relacionant-nos amb les persones del voltant. Fer una mirada amorosa cap a les altres persones per comprendre el què i el com dels seus sentiments, pensaments i actuacions.
Us adjunto una entrevista interessant i relacionada amb el tema del què uns escrivia on l’amor, la consciència i la meditació són bàsiques per a l’entrevistat (i per mi)
Amor y conciencia
Antonio Jorge Larruy, investigador en autoconocimiento
Hace seis años dejó la empresa familiar para crear y gestionar Espacio Interior, un centro de desarrollo y crecimiento personal. ¿Siendo muy niño intuí que esto que soy va más allá de lo que me pasa, y aprendí a través de la meditación a acceder a ese lugar que aporta a mi vida paz y creatividad para lidiar con lo cotidiano¿. Su propuesta, desarrollada en el libro Espacio interior (Ed. Luciérnaga), consiste en parar y escucharse, ... lo que significa dejar que todo lo que llevas dentro (emociones, pensamientos) salga. Tener la paciencia y la firmeza de estar con ello, aportando a ese espacio de escucha lo que cura: amor y conciencia. Y de ahí nace la actitud en la vida.
Feliz Navidad.
La Navidad es una época de cierto tono afectivo, y una invitación al disfrute.
Y al dispendio.
Esa invitación a la alegría debería extenderse al día a día, pero tenemos cierta dependencia de las formas.
¿A qué se refiere?
Todo lo que profundamente anhelamos lo somos, el problema es que vivimos en un personaje y hemos perdido el contacto con esa dimensión que está en nuestro interior.
Si fuera tan sencillo...
Simplemente, se requiere aprender a parar, aflojar la crispación mental y emocional en la que vivimos para empezar a reconocerla.
¿Por qué cree que estamos crispados?
No vivimos directamente la realidad de lo que hay y lo que somos, somos lo que hay que ser. No nos aceptamos ni aceptamos las cosas como son, estamos continuamente queriendo ser de otro modo.
... E intentando cambiar a los demás.
Creo que las relaciones humanas son el reflejo literal de cómo uno vive consigo mismo. Si te vives con más profundidad, vivirás al otro con más profundidad.
¿Cómo empezamos a querer ser otro?
De niños. Nadie nos dijo: “Tú eres un potencial de vida y en ti está todo, simplemente has de ir sacándolo y manifestándolo. Tu vida es un proceso creativo”.
Eso es mucho decir.
Por el contrario, se ha considerado que un niño no sabe, que un niño no tiene, que un niño no puede. Se ha considerado al niño desde la carencia y se le ha dicho: “Tienes que ser”, ahí está el origen de la tensión.
Entiendo.
... En la guerra contra uno mismo para ser el más listo, el más guapo y ser aceptado. Sin embargo, si fuéramos convenciéndonos de que somos esa potencialidad...
Hay que desarrollarla.
Sí, pero si la persona, en lugar de estar pendiente de lo que lleva dentro, está pendiente de medirse, interpretarse y juzgarse en función de los modelos, ese desarrollo se bloquea. Las personas que más se desarrollan son las que más confían en sí mismas, y sólo viven a fondo las que se entregan.
A menudo, tanta preocupación por desarrollar nuestro interior desemboca en un egocentrismo cerril.
De nuevo el personaje, el que quiere ser alguien a nivel espiritual se queda en las formas. La mejor cura para esto es el trabajo diario, renovar y realizar ese conocimiento.
¿Cómo?
A través de tres cuestiones básicas: es necesario tener un espacio para estar con uno mismo y meditar; es necesario un cambio de actitud, dejar de vivir con una actitud pasiva y de dependencia del exterior, y empezar a crear desde dentro, siendo conscientes de que somos generadores de nuestra propia plenitud en función de lo que damos. Cuanto más uno da, más uno crece.
Gran principio.
Si no movilizas tu energía, cada vez tienes menos; en el ámbito afectivo, si no estás en una disposición generosa, afectiva, empática, cada vez eres más pobre. Y en el intelectual, si no cultivas tu capacidad de interesarte y de entender, cada vez vives con menos.
Tercera cuestión...
Entender que hay una dimensión inconsciente que hay que sacar a flote y reeducar. Debemos investigar sobre nuestras ideas profundas, dialogar con nuestro niño interior, ese al que no se le dijo: “En ti está todo”.
Llevamos siglos repitiendo el “Conócete a ti mismo” del templo de Delfos.
Creo que el mayor problema que tenemos es lo atrapados que estamos en los pensamientos; eso produce agitación, confusión y problemática emocional. ¿Sabe lo que pasa?
¿Qué pasa?
Qué no estamos en lo que somos. Lo real es la vida, no los pensamientos sobre la vida. Tenemos que empezar por sentir el cuerpo; si lo hiciéramos, tendríamos un beneficio inmediato: contactar con una realidad energética. La realidad es energía, conciencia y plenitud, y hay que constatarlo cada día.
¿Y la pequeña realidad de llegar a final de mes y de lidiar con los otros?
Cuanto mayor es la conciencia de mí mismo y menos atrapado estoy en mis pensamientos, mejor respondo a mis responsabilidades. Estar conectado con esa conciencia me predispone a que vaya a recoger a los niños con una actitud espléndida y que me enfrente a mis problemas bancarios sin esa carga subjetiva de preocupación y sufrimiento.
Somos lo que pensamos.
Vivimos conforme a la idea que tenemos de nosotros mismos, por eso es tan importante librarse del yugo de la mente, piedra filosofal de todas las corrientes espirituales.
El pensamiento es una herramienta muy valiosa.
Imprescindible, lo que pasa es que la mente está hiperactivada porque estamos todo el día dentro de ella. Si estuviéramos siempre escuchando al corazón, al final crearíamos una cardiopatía, y eso estamos haciendo con la mente: creando una mentepatía. El cuerpo y la mente son vehículos de la vida y confundirse con ellos es el problema.
Los pensamientos crean hábitos y nuestros hábitos conforman nuestro carácter.
Una palabra puede sustentarse en sentimiento o ser simplemente una palabra. Para mí, este es el sentido de la mente: esas ideas, esas palabras, ¿están iluminadas? Si no lo están, no vehiculan nada. 

12/12/10

PER UN NADAL PLE D'AMOR

Desitgem que el Nadal, i la melangia pròpia d'aquestes festes, ens portin el sentit veritable de la celebració. Dies per compartir, ser generosos i agraïts.
Martí, Andrea i Tere

LA MARIA, UN MODEL A SEGUIR

La Maria és la filla d'una amiga, la Maite, que fa uns mesos ens va deixar. No vaig tenir l'oportunitat de conèixer-la, però després de llegir, parlar i escoltar a altres persones sobre ella, tinc plena certesa que la Maria era una persona excepcional, com la mare, que va ser un bon model, n'estic convençuda. Totes dues, persones sensibles, afectuoses, compassives, intel.ligents, simpàtiques i rialleres que han aprés a dansar els problemes i conflictes que la vida posa al davant. Han aprés a créixer dins les adversitats i d'una manera realment admirable! Són dones sàvies!
La Maria, tot i les dificultats de salut que tenia, deia unes paraules que ara ja són molt conegudes al Facebook: Báilale a la vida! I que ara, amb el gran treball que ha fet la seva mare, ja formen part d'una cançó. Lletra i música dedicades a la Maria. Una cançó que ens pot ajudar a la resta de coneguts i amics a pensar en el sentit veritable i en la fortalesa i capacitat que tenim les persones de superació. L'essència de les persones en la que podem confiar.
La Maria ja no hi és entre nosaltres, especialment entre la gent que l'estimava i l'estima, les persones que van aprendre amb ella, però ens ha deixar un legat: BALLA-LI A LA VIDA. Dansem davant dels conflictes que formen part de la vida perquè dansant amb ells creixerem com a persones.
A través de les teves amistats i , especialment a través de la teva mare, sé de tu i de les petjades que has deixat. Les seguirem per recórrer i continuar el teu curt i savi camí encetat. La teva essència ha deixat petjada. Gràcies, gràcies, gràcies Maria.
Gràcies també a tu Maite que encara ara ens continues emocionant. M'agrada estar amb tu i aprendre'n de tu. De la teva actitud admirable davant la vida. T'estimo!
Us deixo una fotografia i unes paraules de la mare de la Maria.

Us adjunto la lletra de la cançó: 
BALLA-LI A LA VIDA
De vegades la vida porta el ritme trencat,
les coses bones hi són, però no es veuen gaire.
Les hores semblen dies llargs
i els dies són gairebé anys.
Però tens el teu ritme, el teu cor batega,
pots sentir-te viu, fes que la vida arrenqui!

Balla-li a la vida quan tot vagi bé
i, si va malament, balla-li també.
Balla-li a la vida quan alguna cosa vagi malament
i, si va bé, balla-li igualment.
Balla-li a la vida
BALLA-LI

De vegades la pluja ens porta una mala estona,
deixa que plogui, balla en els tolls.
Busca una cintura amiga, marca't un agarrat
i, si estàs sol, camina com un ànec.
Sent el teu propi ritme, que t'acompanyin
la vida i el seu deliri, no deixis que t'amarguin!
BALLA-LI!
Penes, pors, dols, paranys
BALLA-LI!
Presses, nervis, anys, cabells blancs
BALLA-LI!
Deutes, dubtes, preus, ànsies
BALLA-LI!
Herpes, grip, càncer, pàncrees

Autor: Iñaki Nazabal, escritor i compositor

Traducció: Esteve Pujol i Pons. 

-->

7/12/10

UN MÓN DUAL, AMARG I DOLÇ

Penjo un film tendríssim que acabo de rebre del meu amic Esteve Pujol. Un motiu per pensar en les contradiccions i incoherències de viure en aquest món. El que pensa, sent i fa l'ésser humà. L’entorn on vivim amb tanta força i influenciable pot ser dur, fred i incoherent però l’ésser humà pot mirar més enllà, té la capacitat de fer una altra mirada des de l’amor i canviar-lo. Aquesta energia individual no ens la pot prendre ningú. Cap polític, cap organització podrà mai dirigir les nostres vides de forma completa ni tancar els nostres cors. El nostre espai intern, la nostra identitat, les nostres idees i teories, la nostra realitat, els nostres sentiments i l’obertura dels nostres cors i la mirada amorosa, només nosaltres el podem canviar. És la nostra decisió.

http://www.youtube.com/watch?v=hRMcPJrWm-g&feature=related

3/12/10

QUÈ PUC FER QUAN SENTO RÀBIA?

L'aula de primer ha tingut avui la possibilitat de parlar sobre la ràbia. Què és, quin efectes té sobre el cos, diferències amb l'enfado, com regular-la, quines estratègies podem fer servir quan sentim ràbia, etc.

Adjunto la fitxa de treball:

BLOC TEMÀTIC: Regulació emocional

OBJECTIU DE LA SESSIÓ:
- Reconèixer i acceptar les emocions no agradables
- Aprendre estratègies de control d’emocions no agradables
- Compartir el sentiment de la ràbia
- Diferenciar l’enuig de la ràbia.

RECURSOS I MATERIALS:
Conte Sóc un drac! Autor Philippe Goosens Editorial Baula

FONT: Tere Abellan

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

El tutor/a farà una representació amb dos titelles o ninots on la ràbia és la protagonista. A partir de la representació els infants poden aportar idees, situacions viscudes, definir el sentiment de la ràbia, què haurien fet ells en aquella mateixa situació,etc.

Es poden anar apuntar a la pissarra les conclusions i pensaments que tenen els alumnes i fer una conclusió final de la ràbia.

A partir d’aquí es llegirà el conte
Sóc un drac i després de fer comentaris i possibles identificacions amb el personatge del conte podem fer un recull de conclusions i estratègies a les que arribem després de parlar de la ràbia.

ASPECTES A TENIR EN COMPTE:

Si tenim oportunitat es pot fer cares i postures de ràbia. Què passa en el nostre cos quan sentim ràbia? Ens posem vermell, la musculatura es tensa, etc.

És important reflexionar i dir que totes les emocions són legítimes i naturals i que la ràbia és una més de les emocions que podem sentir. Ara bé, el fet de legitimar les emocions no dóna el permís per a consentir qualsevol actuació. Una persona pot sentir ràbia, perquè hi és, però cal aprendre a regular-la per tal de respectar les altres persones o coses amb qui ens enrabiem.

A mida que els infants es van desenvolupant han d’anar entenent que tot el que una persona vol, el que ells volen en un moment determinat, no sempre és possible aconseguir-la. Hi ha coses que no poden ser i és bo que ho aprenguin. Una manera de treballar les frustracions.

Llegiu les reflexions que han fet els infants durant la sessió:

QUÈ LI PASSA AL COS QUAN SENTO RÀBIA?
- Tristesa
- Em poso nerviós.
- Sento el cor accelerat
- El cos es posa nerviós i em bellugo molt.
- El cor està enfadat.
- Descontrol.

QUÈ PUC FER QUAN SENTO RÀBIA?
- Deixar passar de tres a cinc dies.
- Tocar les boletes (Globus amb arròs)
- Dir STOP i respirar 3 vegades
- Seguir les consignes penjades a la classe; Stop, respiro, com em sento i quin problema tinc.
- Fer visualitzacions
- Escriure en un paper què ens passa i posar-lo dins la capsa de les emocions de la classe.
- Sortir a córrer.

Ha estat una sessió realment profitosa. Les mestres hem quedat impressionades dels comentaris i estratègies que aportaven durant la reflexió. És clar que a la pràctica, quan ells/es s'hi trobin en moments de conflicte, no rescataran tan fàcilment les estratègies teòriques, però si hi són en el pensament és la base per a poder portar-les a la pràctica.

Una bona sessió la d'avui!


Us adjunto aquestes paraule sprecioses i molt vàlides:

Respiro el dolor i entro en la soledat del que no es pot omplir, ni es pot forçar. Busco a dins on reposa el meu ser i abraço el que em dol, així sembla que el sentiment es va aposentant i començo acceptar que només puc estar bé en la meva companyia. Ara sembla que respiro més alleugerida i el nus es desfà.


27/11/10

ELOGIS



Us adjunto la fotografia d'una activitat que van fer ahir els alumnes de 2n. Elogis per escrit que cada infant recollia i enganxava en un paper. Tan senzill i amb tants beneficis personals.


L'objectiu de l'activitat és el de reconèixer els punts forts que tenim totes les persones. Prendre consciència de com les persones que ens acompanyen en el camí de la vida diària valoren les nostres qualitats des del pensar i sentir.

Proposo que tornem a pensar en la idea de trencar hàbits socials relacionats amb les crítiques fàcils i destructives que no serveixen per a res i actuem dient i fent elogis a les persones amb qui ens relacionem. Sense vergonyes, amb decisió i fermesa si es que és això el que sentiu que voleu fer.

L'objectiu d'aquesta mateixa activitat ja l'hem presentat amb altres estratègies i materials: La pilota emocional, les carícies emocionals a través de papers, la teranyina,...

Us convido a inventar-ne d'altres i d'aquesta manera l'activitat tindrà més valor per a vosaltres.

Aprofitem qualsevol oportunitat per a dir qualitats, motius i situacions agradables. Les altres persones se sentiran agraïdes i nosaltres encara més.

11/11/10

COLORS I VISUALITZACIONS

Ahir, els infants de primer curs van fer una activitat de plàstica molt especial. A través d'una relaxació i visualització inicial van sentir els colors en el seu propi cos. Visualitzaven i imaginaven com, una llum blanca, que entrava dins el seu cos, al mateix temps que la respiració, s'anava transformant en colors diferents i s'estenien per tot el cos. Els infants, guiats per l'educadora, havien d'anar sentint els colors amb els que realment es trovaben bé, aquells que els aportaven tranquil.litat, felicitat, repòs, els atreien,... Finalitzant la relaxació-visualització els feien tornar a la classe en sentir el so de la campaneta, que ja és familiar per a ells, i començaven a bellugar peus, mans, obrir els ulls, badallar si tenien ganes.
Més tard, amb el material preparat, van sortir al passadís i es van posar a pintar amb éls colors amb els que s'havien trobat bé i els feien sentir bé. Els colors que en aquell moment sentien. Posats davant el paper i amb pinzells gruixuts vam posar-se a pintar deixant-se portar. Un dels missatges era que no calia fer una figura concreta i real. Podia ser un dibuix abstracte. Simplement s'havien de deixar portar pel que sentien.

El resultat va ser fantàstic. Ells estaven creatius, amb ganes de compartir, de sentir, ...

Aquesta activitat contribueix a fomentar la consciència dels sentiments, l’autoconeixement i la creativitat.

Una activitat genial!!!

VISUALITZACIONS

Aquest curs, a l'escola, i paral·lelament al treball socioemocional amb el que eduquem de forma integral, ens hem marcat introduir i fer sessions de relaxació i visualització amb tot l'alumnat. La finalitat és potenciar la capacitat dels infants d’aprendre a través de l’atenció, la concentració i la memorització dels aprenentatges; educar per prendre consciència del cos i dels sentits; potenciar la creativitat i la imaginació i augmentar la seva autoestima personal.

Estudis recents demostren com, per aprendre, ser creatiu i sentir benestar personal, és imprescindible estar relaxat i tranquil. Així, la visualització utilitza la ment calmada per contactar amb l’inconscient i amb els sentiments més profunds de cada persona a través de la imaginació. Les imatges i els missatges visuals que enviem a la ment passen a formar part conscient del nostre pensament i contribueixen a fer realitat els comportaments o actituds que ens costen de superar a la realitat. Joe Dispenza, qui va experimentar en sí mateix les possibilitats de la ment per influir sobre el físic, diu: Creamos la realidad con nuestros pensamientos.

Els infants són uns magnífics somniadors i processen el món que els envolta a través de les intuïcions, l’experimentació i la imaginació d’una forma natural. És per això que la tècnica de la visualització dóna tants bons resultats amb ells: utilitzen la ment calmada per contactar amb l'inconscient i amb els sentiments més profunds a través de la imaginació.


Quan proposem una visualització als infants cal, en primer lloc, estar molt tranquil i partir sempre de la mateixa estructura:



- Una part inicial on es prepara el cos; l’esquena recolzada a la cadira o bé estirats sobre una estora al terra, les mans reposen sobre les cames o la panxa si estan estirats, tres respiracions conscients i profundes (abdominals en temps 4-2-4) i el so d’una campana que convida a tancar els ulls i a abandonar conscientment el lloc on som per emprendre un viatge imaginari a través de les sensacions, les emocions i la creativitat.
- Narració de la visualització.
- Una part final d’acomiadament del viatge per tornar de nou al lloc real.
- Es pot fer un dibuix final de la visualització.

Si es treballa l’atenció, la relaxació i les respiracions, contribuïm a fomentar la consciència dels sentiments, l’autoconeixement, la creativitat i la millora de les relacions, promovent una formació integral, profunda i potenciadora d’equilibri i benestar.

Llegiu el què i el com de les visualitzacions que fa realitat amb els seus fills l’Àngela, una mare de l’escola:
Si jo interpreto, per exemple, el mal de cap d’un fill meu, com una tristesa pel fet de no tenir prou espai amb mi a soles i, enlloc de donar-li una medicina, creo una visualització en que només ell i jo ens retrobem en un espai que li agrada i ens dibuixem un t’estimo a la sorra o bé creo un estel que li dóna escalfor al cor, perquè es relaxi i li flueixin paraules d’amor a qui estima, i el petit veu que això el calma i l’ajuda, potser en properes ocasions, enlloc d’estirades de braç o tenir moments queixosos, estarà més obert a demanar de manera clara aquests espais. Alhora aprendrà també a interpretar els seus dolors físics, a verbalitzar què sent, a demanar ajuda i consol, i fins a tot, a autoconsolar-se. Les visualitzacions potencien la seguretat emocional dels infants i els ajuden a canalitzar pors, dubtes i enveges, facilitant que en un futur s’acceptin i s’estimin i, per tant, siguin estimats també pel seu entorn. (Àngela Ramón Boixaderas)

30/10/10

TOTS TENIM POR!

Aquests dies en parlem amb els infants de l'escola sobre les pors. Sempre parlem de legitimar totes les emocions, les agradables i les desagradables. És especialment important parlar amb els infants més petits de les seves pors per tal de compartir-les i adonar-nos-en que tots tenim pors diverses. Ells especialment a la nit i a la foscor de la nit, als monstres i fantasmes fruit de la seva imaginació i de les seves pròpies pors.

LES MEVES PORS!!!

BLOC TEMÀTIC: CONSCIÈNCIA EMOCIONAL

OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:
­ Reconèixer i compartir l’emoció de la por
­ Prendre consciència de que totes les persones tenim por en algun moment.

RECURSOS I MATERIALS: Paper, cartolina, colors i retoladors

FONT: Tere Abellán

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT: Reflexionareu i compartireu amb els companys/es i la mestra les vostres pors.

REFLEXIÓ INICIAL CONJUNTA:

Mira aquests ulls? (fotografia d'una pesona amb ulls de por)Què expressen?

RESPON I COMPARTEIX AQUESTES PREGUNTES:
- Tens pors?
- A què tens por?
- Recordes algun moment en que passéssiu molta por?
- Recordes què vas sentir en aquell moment?

Les persones poden experimentar por a la foscor de la nit, als monstres, ...
Altres els agrada experimentar la sensació de la por i van a veure pel•lícules de terror.


Proposta d’activitat:
Agafa un tros de cartolina doblada pel mig i dins enganxa al davant un tros de paper blanc. Dibuixa’t a tu mateix amb l’expressió de por . Si és necessari pots mirar-te en un mirall i veure la cara que fas de por.

Dins de la tarja pots escriure: Jo tinc por de.....
Després ensenya-li als teus pares i als teus germans i sense explicar res més fer-los endevinar quina emoció hi veuen al dibuix. Més tard, ells també poden escriure de què tenen por....

INFORMACIÓ
La por és un detector de possibles perills per a la nostra seguretat i és fonamental per a la nostra supervivència. Quan tenim por el cos experimenta una acceleració del pols, la musculatura es contrau i podem començar a suar i tremolar. Les sensacions que sorgeixen quan tenim por són desagradables. Totes les persones podem sentim por en algun moment determinat i també podem aprendre estratègies per a superar algunes pors.

ALGUNS ASPECTES A TENIR EN COMPTE:
Llegir algun conte sobre la por. Veure fotografies d’expressions, que es mirin en un mirall i facin expressions de por, etc.

És important que l'adult expliqui les seves pors actuals i les que tenia quan era petit. Explicar
com va arribar a superar-les i quines estratègies utilitzava.

Mireu a la Júlia dibuixant-se amb expressió de por. Amb els alumnes de 4 anys hem dibuixat la por en un paper i després l'hem cremat; una manera simbòlica de fer-la fora de nosaltres.

27/10/10

ESTIMACIÓ, CADA VEGADA MÉS UN FET!

Ja fa molt de temps que cerquem el parlar de l'estimació, conscienciar la necessitat de parlar i educar des de l'amor. Cada vegada més, dins el meu món, hi ha llavors d'amor convertit en fets. Els infants parlen de l'amor i l'estimació sabent el que és.

Us adjunto unes mostres de fets:

- El Kensley i la Maria van decidir fer un mural després de parlar-ne durant una sessió.
La Gina em regala una pedra pintada amb un cor:

Aquest cap de setmana s'ha fet les Jornades d'Infantil organitzades per l'ICE amb el lema "Amor i educació" .

El meu somni ja no és només meu i, a més, s'està fent realitat. Educar està relacionat amb totes les competències i pretén formar els infants de forma integral sense oblidar que a l'escola també podem educar per a ser feliços.

17/10/10

RELAXACIONS ALS CENTRES EDUCATIUS


En la tranquilidad reside la fuerza
J.W. Goethe

Com a professional de l’educació des de fa força temps, us convido a reflexionar i compartir algunes idees, pensaments i reflexions que fa un temps em preocupen. Em pregunto què està passant amb l'alumnat, dins els centres educatius, que no pot mantenir uns minuts de tranquil.litat i repòs. El silenci a les aules és quasi inexistent i quan s’intenta cercar una activitat per aconseguir relaxar el cos i la ment, realment es converteix en una tasca difícil i no sempre exitosa. L’alumnat en general, i independentment de l’hora del dia que sigui, es mostra ansiós, nerviós i neguitós i aquells alumnes de temperament més tranquils acaben sovint per manifestar el mateix estat que els seus companys/es.

Herois agressius i dolents

Analitzant, molt per sobre, els condicionants socials, fora de l’escola, podríem dir que vivim immersos en un ritme social sorollós, accelerat, ràpid, competitiu i no sempre coherent. Una societat que ens bombardeja amb imatges televisives agressives i on les persones es maten les unes amb les altres, fins que, al cap d’un temps, aquelles imatges i notícies carregades de negativisme deixen immunes i indiferents als ciutadans/nes perquè passen a formar part de la realitat habitual. Ens animen a reciclar i alhora a comprar contínuament. Una societat consumista que, molt lluny de la realitat humana i espiritual, pretén fer comprar la felicitat en forma de vestit, sabates, la millor celebració de casament o el cotxe més veloç que mai podrà provar les sensacions de córrer els 260 km/h que marca el comptaquilòmetres perquè hi ha límit de velocitat a les carreteres. Tot corre massa mentre el tant per cent d’ansietat i estrés de la població continua augmentant.

Centrant-me en els infants, penso en la seva realitat propera i en com posar remei a el tipus d’entreteniment que fan que els inciten a l’acceleració personal i física. Màquines que funcionen molt de pressa i marquen un ritme accelerat. Em refereixo a jocs d’ordinador, Plays Station i la televisió, entre altres. Sense treure’n alguns aspectes positius que poden tenir aquests tipus de jocs, són activitats sedentàries que no requereixen d’un esforç físic ni l’enginy per crear. Una competició en solitari amb la pròpia màquina o potser amb un mateix.

D’altra banda, penso en la gran quantitat d’activitats escolars i extraescolars que fan dins i fora de l’escola. A part de l’horari escolar carregat d’assignatures acadèmiques a vegades molt costoses per als infants, han de fer forces activitats relacionades amb la música, l’anglès, la natació, l’atletisme o les arts plàstiques, entre altres. Activitats no sempre vinculades a la coherència i en benefici de la formació integral dels infants sinó a les necessitats familiars i socials que comporten els horaris dels progenitors treballadors ambdós.

Els canvis són necessaris i inevitables, però no cal creure’ns-ho tot de cop i ràpidament. Potser ha arribat l’hora de passar pel sedàs alguns canvis. Plantejar-nos quina actitud volem educar en els infants. Educar una manera de fer, comprendre i sentir la vida de manera conscient. Potser no sabem, ni hem decidit encara, quin camí prendre per canviar alguns aspectes i ritmes de la nostra vida però sí tenim clar que no volem més herois agressius i dolents en un món competitiu que corre massa.


És l’hora de les fades i els mags bons

On queda el temps del lleure per descansar? Per què ens sentim quasi obligats, i fins i tot malament, si ens quedem a casa per reposar i no fer cap activitat? Alguns infants reivindiquen el dret a no fer res en moment determinats i crec que cal respectar-los sempre i quan mostrin la seva responsabilitat en les tasques no opcionals; estudiar i complir amb les responsabilitats assignades i pactades a casa i a l’escola, per exemple.

Estudis recents demostren com per aprendre és imprescindible sentir-se relaxat i tranquil. Per ser creatius cal experimentar, provar i equivocar-se posant a prova els sentits i descobrint les pròpies capacitats i potencialitats personals.

Aquest curs, al centre on treballo, i paral.lelament al treball socioemocional que s’està portant a terme per a educar de forma integral, ens hem marcat introduir i fer sessions de relaxació i visualització. Pretenem prevenir la manca d’atenció i l’ansietat comportamental que, cada vegada més, pateixen l’alumnat en general. Recordo que sense atenció no s’aconsegueix la concentració i sense aquesta és impossible incorporar coneixements. Els alumnes amb manca d’atenció no aprenen i si ho mal fan obliden fàcilment allò aprés perquè la memòria no ho enregistra. Sovint els explico als alumnes que si no estem tranquils no podem aprendre perquè el cervell necessita sentir-se relaxat.

Heu tingut alguna vegada algun accident de cotxe greu? La ment oblida en uns segons dades i aspectes importants que teníem automatitzats i que són impossible de recuperar en aquell moment de xoc. En cas de haver de tornar a posar en marxa el motor del cotxe, per exemple, podeu fins i tot haver de fer l’exercici de seguir conscientment el procés de posar les marxes del vostre cotxe seguint els mateixos passos que veu instaurar quan veu aprendre a conduir.

Cos, ment i esperit han d’estar sincronitzats i en harmonia per estar tranquils, serens , aprendre i sentir alegria interna des de la consciència. Alguns dirien, per sentir felicitat i contactar amb l’essència personal de cadascun/a.

Fa poc llegia: hem conquerit el món exterior, però no coneixem el nostre interior. Ha arribat el moment de relaxar el cos, la ment i canviar l’actitud i el comportament social i personal. Potser no cal fer tantes coses grans però sí més profundes.

Us convido a conèixer el món de la relaxació per aquells/es que encara no les coneixeu. Comencem a caminar junts tot inspeccionant, experimentant i sentint què hi ha dins nostre. Una mirada al nostre interior des de la relaxació i la respiració.

Però, què és la relaxació? Doncs, la relaxació és una tècnica que ens ajuda a contactar amb un espai interior des de la tranquil.litat i la serenor interna. Forma part d’un procés conscient i s’inicia tancant els ulls i fent tres respiracions profundes. Molt lentament es fa un repàs, ascendent o descendent, a través de les parts del cos per anar posicionant bé i anar relaxant des de la consciència les diferents parts del cos. El cap, el front, els ulls, i així successivament. El cos es relaxa i també la ment. La sessió finalitza amb tres respiracions profundes, obrint els ulls i començant a bellugar mans, peus i una estirada general del cos i badallant si ve de gust com si ens acabéssim de llevar. El grau màxim de la relaxació pot portar a la meditació.

Si es treballa l’atenció, la relaxació i les respiracions estem contribuint a fomentar la consciència dels sentiments i l’autoconeixement personal. Contribuïm a fer una formació integral, profunda , conscient i potenciadora de la felicitat dels infants.

Algunes alternatives i jocs per aconseguir que els infants es relaxin:
  • Massatges.
  • Fer relaxacions i visualitzacions.
  • Respirar profunda i conscientment al llarg del dia en estones curtes.
  • Fer esport.
  • Conte: La caixa del silenci (Un conte per a infants acompanyant d'una caixa on es guarda el silenci!)
  • Passar un diumenge de pijama a casa.
  • La caixa de la relaxació; caixa amb plomes per fer massatges, rodets de massatges, boles anti-estrés per pressionar amb les mans, música tranquil•la, etc.
  • Contactar amb la natura.
  • Escoltar música tranquil.la.
    Sigues creatiu, pensa i inventa la teva pròpia activitat de relaxació.

La Marta , una nena de l’escola després de fer una visualització va comentar: M’ha agradat escoltar el silenci. Genial!!!

M. Teresa Abellán Pérez
Mestra d’educació especial i psicopedagoga
ESCOLA JOSEP GRAS

12/10/10

SEMBRANT IL.LUSIONS

M'han enviat unes fotografies i una idea bonica que vull compartir amb vosaltres. Es tracta d'una escultura de bronze que hi ha a Kaunas, Lituània. L'anomenen El sembrador d'estrelles.
Durant el dia pot passar desapercebuda però la nit dóna una brillant explicació als detalls, incomprensibles a primer cop d'ull. A vegades no entenem el sentit de les coses que veiem cada dia. Aquesta escultura em fa pensar en el MIRAR MÉS ENLLÀ que sovint repeteixo. Us deixo amb el sembrador, per mi, d'il.lusions.