20/4/15

FOMENTANT L'AUTOESTIMA



Us deixo amb un article de la web: http://lamenteesmaravillosa.com/12-maneras-de-fomentar-el-autoestima-infantil/ on s'especifiquen 12 estratègies i maneres de fer amb els infants per ajudar-los en el seu procés d'autonomia i autoestima. Recordeu que l'autonomia i el fer-se gran sol té molt a veure amb l'autoestima. Si donem oportunitats als infants de provar i fer per ells sol; encara que s'equivoquin, estarem donant oportunitats de sentir satisfaccions personals, de sentir-se amb capacitats, .... estarem potenciant l'autoestima de cada infant. Ells haurien de poder fer quelcom con creuen, poden, saben, aprenen, ... I si s'equivoquen, els adults estarem allà, acompanyant-los en el seu procés i ajudarem a tolerar la frustració.




La infancia tiene sus propias maneras de ver, pensar y sentir; nada hay más insensato que pretender sustituirlas por las nuestras

Jean-Jacques Rousseau



Estamos tan obsesionados por crear la burbuja del bienestar adulto que se nos ha olvidado la importancia de sembrar la autoestima en nuestros niños.

Es muy importante que nuestros pequeños crezcan en un mundo de adultos equilibrados, pues será lo mejor que les podamos transmitir. Sin embargo, si nos paramos a pensar sobre esto, no nos costará mucho darnos cuenta de que hacemos que nuestras carencias sean visibles.

Así es que los niños, como los animales, perciben nuestros miedos e inseguridades y las hacen suyas con gran facilidad. Ante este panorama, lo cierto es que debemos de esforzarnos porque esto ocurra en menor medida. Pero, ¿cómo podemos hacerlo?

En primer lugar teniendo en cuenta que somos su mejor ejemplo a seguir, por lo que debemos fomentar nuestro autocuidado. En segundo lugar con nuestra forma de actuar y de tratarles, así como en los valores que les inculcamos, es decir, en cómo los educamos.

No queremos niños que tengan que ser perfectos porque no queremos cultivar la soberbia;queremos niños que se quieran y confíen en sí mismos y en su potencial. A continuación os damos12 claves que no fallarán:


1-Es importantísimo tenerlos en cuenta y dedicarles nuestro tiempo de manera exclusiva.


Debemos considerar lo que el niño nos solicita y nos reclama. Además, si estamos paseando con ellos no deberíamos de ir mirando nuestro teléfono móvil, pues el niño nos dedicará miradas y momentos que nos perderemos.


2-Corrige sus errores pero desde el cariño.



Sin gritos y con paciencia, el niño es una esponja que absorberá lo bueno y lo malo. Hazle entender que aprendéis juntos y que el intercambio es mutuo.


3-Fomenta su autonomía dándoles responsabilidades.


Déjales tomar pequeñas decisiones en cuanto a sus relaciones o hábitos diarios. Por ejemplo, pueden cocinar contigo o preparase ellos su almuerzo, ayudarte a secar y recoger los platos, poner la mesa, elegir la ropa que se quieren poner…


4-No les compares.


Ni con sus hermanos ni con sus amigos. No compares a un niño con nadie, y tampoco lo hagas con adulto. Nadie es mejor ni peor que nadie, todos somos diferentes.


5-No le etiquetes como “torpe”, “malo”, “tonto”.

Esto no ayuda para nada a crecer con un autoestima saludable. Cuando el niño haga algo mal hay muchas maneras de decírselo: no está bien que pegues a tus hermanos, no tienes que romper los juguetes o tenemos que trabajar bien las mates.


6-Tampoco lo hagas como “listo” “bueno” o “inteligente”.


El niño no comprenderá en qué se fundamenta que te refieras a él de esa forma. En su caso, puedes decirle: qué bien has hecho las tareas, qué bien has recogido o me encanta verte pintar. Es decir, juzga sus comportamientos pero no a los niños.


7-Establece unos límites claros y sé consistente con ellos.


Es decir, si no recoges tus juguetes no iremos al parque; el niño querrá negociar esto pero no valen medias tintas, si le has puesto una condición razonable tienes que hacerla valer, pues de lo contrario no se lo tomará en serio. Firmeza.



8- Valora el esfuerzo, no los resultados.


No te centres en si ha sacado un sobresaliente o un aprobado, lo importante es que el niño haya sido constante y se haya esforzado, refuerza esto.


9-No exageres tus halagos y sé concreto.



Esto es, dile lo que ha hecho bien y porqué te ha gustado para que el niño sepa lo que te agrada.Has recogido muy bien tus coches de juguete y los peluches es sustancialmente diferente a Eres muy ordenado.

Es importante que comentes con otras personas ante el niño sus logros y su esfuerzo, pues le hará sentir útil e importante.


10-Valida sus emociones.


Si el niño llora es probable que se haya hecho daño, dale la importancia que tiene. Evita decirle:¡No pasa nada! Sí que pasa, algo le hace sentir mal y es importante que le demos la relevancia pertinente.


11-No le sobreprotejas, fomentarás la inseguridad y la dependencia.


No hagas guardia y los vigiles a cada rato, pues generarás niños burbuja. Los niños no se rompen y necesitan una dinámica que les genere oportunidades para desarrollarse de forma constante, no para estancarse.


12-Reserva momentos para cada uno de los niños que tengas alrededor.


Intenta buscar un espacio individual para cada uno, pues el hecho de ser importantes y protagonistas durante unos minutos o unas horas es muy reforzante para ellos. Haciéndolo les muestras que para ti es clave dedicaros el uno al otro de vez en cuando, importándote cómo se siente y buscando generar novedosos intercambios.


12/4/15

ENS QUEDA L'ESSÈNCIA


Us deixo amb una història real que em va explicar un dia una dona a qui se li havia mort el germà.

Allò essencial és invisible als ulls. 
Antoine de Saint- Exupèry 


Fa força temps, vaig coincidir amb una dona que em va explicar una història; la seva història verídica i personal.

El pare – el seu pare - afectat i dolgut per la mort del seu fill gran va reunir als seus altres fills més petits i, agafant una ampolla de perfum i col·locant-la sobre la taula de la cuina, els va dir:

- Veieu aquesta ampolla de perfum? Representa el vostre germà.

Tot fent un moviment brusc i intencionat, va tirar l’ampolla contra el terra.

L’ampolla es va trencar i els trossets petits de vidre van quedar escampats pel terra. El pare va continuar explicant als seus fills atònits i sorpresos:

- Doncs ara ja no existeix l'ampolla, com el vostre germà. Només ens queda la seva essència. La essència del vostre germà serà l’únic record que ens acompanyarà per sempre. La seva essència sempre estarà en la nostra memòria. Guardeu-la bé com si d’un tresor es tractés.

Cristina, ens queda la teva essència.



11/4/15

MALETA DEL DOL I LA PÈRDUA


Tenint en compte que des de fa temps, al nostre poble, hi han hagut 3 morts inesperades de mares molt joves, hem decidit tenir preparada una maleta del dol i la pèrdua per facilitar el treball i no haver de recòrrer a imprevistos en moments tant delicats. Mireu-la quina maleta.

Què hi ha dins la maleta del dol?
  • Un protocol d'actuació adreçat als mestres amb indicacions en moments tant delicats com és la mort d’alguna persona vinculada a l’escola; què ha de fer el tutor afectat, l'equip directiu, l'especialista si n'hi ha, etc.  
  • Contes per a totes les edats; de 3 a 12 anys.
  • Llistat de bibliografia per a infants i adults i contes retolats per a nens i nenes de totes les edats.
  • Llistat de pel·lícules, videos i canços que tracten el tema de la mort. 
  • Articles de lectures orientatives per als mestres que han d'afrontar el tema del dol dels infants. 
  • Web's: 

http://www.grao.com/revistas/guix/341-llengua-interculturalitat-i-cohesio-social/els-centres-docents-davant-d-un-succes-traumatic-eines-per-a-equips-directius-i-professorat

http://www.educacontic.es/blog/la-muerte-en-el-aula

http://blocs.xtec.cat/emocionat/2015/01/14/educar-per-a-la-vida-i-per-a-la-mort/

http://blocs.xtec.cat/emocionat/2009/10/07/el-gos-del-manuel-sha-mort/

https://prezi.com/sfhpbgzpaxbq/el-dol-i-la-mort-educatius/

Si algú està interessat en saber què hi ha dins la nostra maleta, de manera més concreta, estarem encantats de facilitar tots els fitxers.

29/3/15

DE NOU, LA MORT


En pocs dies, la mort de persones properes està present a la meva vida. La meva amiga Isa i ara la meva neboda Cristina.

Cristina, ha arribat la teva hora, tot i la teva juventud, energia i valentia. Un cop molt fort que costarà remetre. El teu buit mai ningú el podrà ocupar. El temps aconseguirà apaivagar el gran dolor que senten els teus pares, novio, germà i tota la família. El record serà el consol per a tots. Quan et pensarem, quan estarem amb els teus pares i la família, en les celebracions,... Sempre hi seràs Cristina, en un estat diferent, però hi seràs.(Fotografia del cosí Tino Nieto)

ADÉU CRISTINA! SEMPRE HI SERÀS.

La vida i la mort van juntes i no podem evitar de parlar-ne, tant de l’una com de l’altra. De la vida, en parlem, l’aplaudim, la sentim i gaudim. De la mort, cal parlar-ne també i fer-la present sense por. No cal passar la vida parlant sobre la mort, però sí parlar-ne per afrontar-la de forma realista i estar preparats.

De tant en tant, aniria bé poder pensar que cal:

– Educar per gaudir dels bons moments que la vida ens ofereix.
– Identificar, acceptar i expressar les emocions agradables i desagradables.
– Educar per a l’èxit i per a la frustració.
– Saber demanar i oferir ajuda als altres; donar i rebre és imprescindible per viure feliços.
– Educar una actitud realista, positiva i de superació.

LA VIDA ÉS MOLT MÉS QUE LES TRAGÈDIES


La tragèdia de l’avió als Alps francesos, o, si voleu, la massacra brutal fruit d’una sola persona, ha omplert tots els espais de la televisió i la ràdio.

És normal que ara se’n parli, sobretot perquè és surrealista, dur, perquè hi ha molt de dolor junt si comptem totes les persones mortes, el dolor de les famílies i el dolor col·lectiu de tots els humans que també ploren pel dolor aliè.

Algú em preguntava fa dos dies sobre el possible trastorn de la persona que va estavellar l’avió. Per què una persona decideix posar fi a la vida de tantes persones amb el gran dolor que comporta? -em deia. Una persona tan jove! Cada vegada hi ha més delinqüència, terrorisme i desastres socials? Com és que les notícies només parlen de desgràcies? Aquesta és la gran pregunta: És que no hi ha notícies bones i positives? És clar que n’hi ha però no són rentables. Són rentables les males notícies; els desastres, de tota mena i les tragèdies amb morts humanes, entre d’altres.

Altres preguntes

Qui permet que això sigui així? A on volen anar a parar? Quina actitud pretenen imposar-nos? Volen tenir-nos atemorits?

No m’hi vull entretenir massa en el per què només faciliten informacions destructives.

Parlem de solucions

Hi ha solucions. Tots els lectors podem reflexionar sobre quina ha de ser la nostra actitud davant les notícies tràgiques i desastres humans i naturals.

Pensem propostes constructives, facilitadores del benestar personal i esperançadores per continuar caminant cap a un futur àgil i humà.

Tenint en compte el cercle d’influències (una teoria que explica quan val la pena, o no, continuar preocupant-nos per un tema) ni en parlaré del que no puc fer, arreglar o millorar perquè no està a les meves mans. Em remeto a fer propostes des de l’àmbit on jo puc fer quelcom, des de on puc fer petits canvis de millora social i personal.

A les escoles s’està fent una gran tasca per aconseguir educar persones competents i professionals però també autònomes, crítiques, segures i felices. Cadascú, des del seu àmbit i entorn, treballem per millorar aquest món des del nostre entorn proper i amb la nostra actitud conscient. Alguns exemples que tinc al cap:

- Si escoltem una crítica destructiva, ni l’escoltem; o l’escoltem per no tenir problemes però no ens la quedem ni intervenim per posar llenya al foc, ni la difondrem.

- Si surt un comentari al twitter agressiu contra persones; siguin d’on siguin, el saltem i no el divulguem.

- No mirem els canals de televisió (tots coneixem de quin canal parlo) on només hi ha escombraries. Cultivem-nos i omplim el cap de temes que ens ajudin a créixer.

- Aprenem a mirar la part positiva de tot el que ens passa; pensament positiu i alternatiu que podem crear nosaltres mateixos. A vegades no és gens fàcil però si aconseguim habituar-nos millorem la nostra vida i el grau de patiment personal.

- ...

Podem escollir ser part del problema de la humanitat, de la destrucció, del fatalisme,... o bé formar part de la solució. Depèn de la nostra actitud. Fem una mirada assertiva a tot i a tothom, però triem amb què i qui hi serem; a les persones i les situacions tòxiques les podem mirar i comprendre però podem decidir caminar per camins diferents.

Protegim-nos i millorem el nostre entorn proper des de aquestes petites i grans actuacions. És un bon punt de partida. Tant de bo fóssim un model per als nostres governants i els periodistes.

9/1/15

LA VIDA I LA MORT


Avui, en arribar a l'escola, ens hem assabentat que una mare de l'escola havia mort. En tres anys la vida ens ha sorprés amb la mort de tres mares; totes elles molt joves.

L'Emma era del poble i portava la llibreria. Una persona molt coneguda i entranyable que trobarem a faltar.

El Pol, el seu fill, avui no ha vingut a l'escola i a primera hora del matí, la tutora i jo mateixa, hem estat informant del fet i més tard plorant i parlant sobre la vida i la mort en general.

Reflexions sobre les fases del dol i les seves diferents manifestacions. Amb tristesa parlàvem de la importància dels records quan les persones estimades marxen i de com costa parlar de la mort, i encara més acceptar-la.

La Clàudia ha remarcat la importància de viure el present de forma conscient i tothom hi ha estat d'acord.

També hem pogut visualitzar què li diríem al Pol quan tornés a l'escola i la importància d'escoltar-lo, si ho necessités. Un equilibri entre el poc i el massa difícil de trobar a vegades però que podem mesurar a través d'una bona observació.


En aquesta escola sempre diem que donem permís a les emocions i avui els alumnes de sisè, i companys del Pol, han estat plorant. Amb llàgrimes o sense però tots hem plorat la pèrdua de l'Emma.

Per acabar hem proposat de crear un pot de vidre i posar dins missatges de suport i consol al Pol perquè els agafi quan estigui trist a casa i trobi a faltar la mare. La Gina ha proposat que es digués el pot del suport i, al final, hem afegit la paraula caliu.


Deuen haver moltes altres maneres de treballar el tema de la mort però és important parlar-ne des de la vida mateixa.

ADÉU EMMA!


El vídeo sobre la vida i la mort del programa de la Xarxa de Televisions Locals: Al pot petit.


http://blogstv.laxarxa.com/alpotpetit/2012/03/27/vida-i-mort/

15/12/14

AVUI EM SENTO...

20141113_122900Mireu quina activitat alternativa per a
l'avui em sento que altres vegades he comentat en aquest bloc.

La Fina, una companya de l'escola, tot llegint amb els seus alumnes el llibre: El monstre de colors de l'Anna Llenas, se li va ocòrrer de fer la mateixa proposta que fa el llibre a la classe.

Va crear pots de colors i cadascun d'ells representa una emoció.

Ara, els infants de P-3 quan arriben a la classe i a través del treball col·lectiu, de moment, fan l'avui em sento tot posant la seva fotografia dins el pot i l'emoció que creuen sentir.

Permeteu-me que us faci un comentari relacionat amb l'educació en general dels més petits.

Crec que l'opció d'introduir conceptes, idees, emocions i aprenentatges en general amb volum és més fàcil de percebre i comprendre pels infants. Poder tocar, experimentar, sentir, recòrrer, ....facilita la interiorització i l'aprenentatge en els infants.

A vegades recordo i intento recuperar totes aquelles activitats que introduïa amb els infants més petits per ensenyar-los a fer les grafies que posteriorment serien lletres. Activitats de resseguir lletres de paper de vidre amb el dit, caminar sobre el terra sanefes amb direccionalitats i bucles que més tard serien lletres i nombres, ... Treballavem els previs a la lecto-escriptura vivenciant primer les grafies. Després, en el pla vertical; a la pissarra. I finalment en el pla horitzontal; sobre el paper.

L'aprenentatge passa per l'experimentació, el sentir.... i en tot aquest procés el volum és important per als més petits.

PD. Gràcies Montse, m'has fet recuperar un aprenentatge oblidat.

ELS INFANTS SÓN MÉS FELIÇOS QUE ELS ADULTS?

doc04876220140925173932_001
home.
Ser mestra per vocació és una gran alegria i em fa molt feliç tants moments durant el dia laborable! Tot un privilegi poder aprendre de, i amb els infants.

L'altre dia mentre estava amb un grupet d'alumnes va sorgir la pregunta de:

Qui és més feliç, els infants o els adults?

- Els infants -varen dir els els alumnes.

- Per què? -vaig preguntar.

- Perquè tenen il·lusions. Els adults fan el que volen però no tenen il·lusions.

- Una persona adulta no pot tenir il·lusions com un infant?

- Sí, però als adults els interessen altres temes: els diaris, les notícies, anar de compres, tenir diners,....

Ai! mare! El que ens queda per aprendre com a pares i mestres!

Endavant. No ens desanimem. O es que potser sempre hi hauran aquestes diferències?

PER UN NADAL CONSCIENT


27/8/14

Renovació, reciclatge i conservació de l'energia personal

He trobat aquest article al facebook i m'ha semblat interessant d'enganxar-lo al blog. Una manera de tornar a contactar amb tots vosaltres després de les vacances. Parla sobre energia i ara en necessitem molta per tornar a començar a treballar i entregar el millor de nosaltres mateixos. Renovem, reciclem i conservem la nostra millor i més positiva energia.
                                                    (fotografia copiada del món internauta)


1- Deja ir a personas que sólo llegan para compartir quejas, problemas, historias desastrosas, miedo y juicio de los demás. Si alguien busca un bote para echar su basura, procura que no sea en tu mente.

2- Paga tus cuentas a tiempo. Al mismo tiempo cobra a quién te debe o elige dejarlo ir, si ya es imposible cobrarle.

3- Cumple tus promesas. Si no has cumplido, pregúntate por qué tienes resistencia. Siempre tienes derecho a cambiar de opinión, a disculparte, a compensar, a re-negociar y a ofrecer otra alternativa hacia una promesa no cumplida; aunque no como costumbre. La forma más fácil de evitar el no cumplir con algo que no quieres hacer, es decir NO desde el principio.

4- Elimina en lo posible y delega aquellas tareas que no prefieres hacer y dedica tu tiempo a hacer las que sí disfrutas.

5- Date permiso para descansar si estás en un momento que lo necesitas y date permiso para actuar si estás en un momento de oportunidad.

6- Tira, levanta y organiza, nada te toma más energía que un espacio desordenado y lleno de cosas del pasado que ya no necesitas.

7- Da prioridad a tu salud, sin la maquinaria de tu cuerpo trabajando al máximo, no puedes hacer mucho. Tómate algunos descansos.

8- Enfrenta las situaciones tóxicas que estás tolerando, desde rescatar a un amigo o a un familiar, hasta tolerar acciones negativas de una pareja o un grupo; toma la acción necesaria.

9- Acepta. No es resignación, pero nada te hace perder más energía que el resistir y pelear contra una situación que no puedes cambiar.

10-Perdona, deja ir una situación que te esté causando dolor, siempre puedes elegir dejar el dolor del recuerdo.


Se m’acut insistir en:

1) Decideix i sigues amo de la teva vida de forma responsable i sense esperar que els altres ho vulguin compartir.

2) Accepta les situacions conflictives i es transformarà. La resistència porta mala energia i només allarga el problema. Hi ha coses que no depenen de nosaltres i no podem canviar-les.


3) Fes un perdó conscient i, si cal, escriu el teu pensament detalladament per perdonar. No és tan fàcil com aparenta ser.

4) Pensa en tu. Si tu no estàs bé, tampoc ho estaran la resta de persones amb qui convius.

13/7/14

ATREVEIX-TE A CANVIAR EL MÓN


Fotografia que vaig fer mentre passejava pel carrer

FORMACIÓ ESTIUENCA


Com cada inici d'estiu, la Fundació Trams em demana de fer un curs de formació amb mestres de diferents escoles. Aquest curs la trobada ha estat a l'IES Marinada de Palau Solità i Plegamans.

Aquí els teniu, 15 mestres magnífics que durant tres dies han sabut crear una màgia especial i necessària per reflexionar i intentar millorar com a persones i com a mestres. Hem tingut l'oportunitat de reflexionar sobre la necessitat d'educar tenint en compte la intel·ligència emocional del mestre, l'alumnat i el de la col·lectivitat educativa. Hem compartit les nostres pròpies emocions i ens sabut respectar els ritmes i maneres de fer de tots i cadascun del assistents de forma clara i oberta.


Us desitjo un inici de curs amb punts de partida diferents que us permetin incorporar aspectes que hem refrescat aquests dies entre teoria, pràctica, esmorzars, riures i plors.


M'agradaria pensar que revisareu les vostres creences personals i professionals per eliminar les limitadores i potenciar les útils; les úniques que ens ajuden a fer millor la nostra feina i a estar millor amb nosaltres mateixos i amb l'alumnat.

Mireu i escolteu activament a tots i cadascun dels alumnes, sense prejudicis; pertinença al grup, i siguem persistents per educar-los des de l'autonomia i l'autoestima.


Fem un curs conscient i ajudem l'alumnat a ser-ho també. Recordeu que ser conscient és bàsic per mirar i veure el què i el com de mi mateix i dels altres. El què i com miro, sento, comunico i actuo amb els altres; amb els infants, els companys de feina i les famílies i, sobretot, ser conscients ens ajuda a canviar actituds que era un dels objectius del curs; educar i canviar actituds.

Feu que el proper curs el vostre entorn proper; l'aula, el cicle, es respiri positivisme. Un clima educatiu positiu que es pot fer realitat perquè ho decidiu vosaltres i el vostre pensament (recordeu: emoció, pensament i comportament) Som capaços de canviar actituds a través del pensament i la plasticitat del nostre cervell.

Continueu indagant en el vostre interior i autoconeixement personal emocional si voleu ajudar al vostre alumnat en la gestió de les emocions; a través de la identificació, acceptació i expressió, comprensió i posterior gestió de les emocions.

Igual que hem repassat la història de l'educació per elaorar una construcció col·lectiva, repasseu la vostra identitat i història personal; el passat (la motxilla invisible que portem penjada des que naixem), el vostre estat present i programeu el futur proper (la línia de la vida) per avançar de forma responsable i conscient. Essent amos de la nostra vida.
 
Per acabar, recordeu que hi ha situacions sense canvi possible i llavors no cal malgastar la nostra energia. Posem tota l'energia en situacions que es poden transformar; tot allò que resisteix, persisteix. 

M'agradaria anar repassant tots els constructes i conceptes que hem anat treballant però seria un article inacabable, així que només resta donar-vos les gràcies pel vostre acolliment; la gratitud ens ajuda a ser més feliços.

Engrandim la taca d'oli de l'educació socioemocional i proclamem l'educació de la intel·ligència emocional per educar el benestar personal i social, per educar més i millor des d'aquest benestar i per posar el nostre granet de sorra en la millora d'aquest món.

Una abraçada molt especial per a tots i totes. Bon estiu!




18/5/14

RIEM UNA MICA; SEMPRE QUE PUGUEM!


video

SI CHOVE, QUE CHOVA

Us deixo amb un vídeo que m'emociona i alegra. Quan esteu perduts, tristos, sense ànim, deprimits,... penseu que la vida ha de seguir i que la solució està en la nostra actitud. Motivem-nos encara que costi una mica perquè el resultat sempre és bo.

APRENGUEM A BALLAR SOTA LA PLUJA! APRENGUEM A MIRAR ALLÒ BO DE TOT.


Li dedico a una amiga molt especial que passa mals moments. 
VA PER A TU PRECIOSA!




DISTÀNCIA ENTRE ELS CECS I LA SAVIESA

EMPATIA, CONNEXIÓ AMOROSA AMB ALTRIS

Naixem per a ser empàtics, per connectar, des de l'amor, amb les persones del nostre entorn. Ser empàtics i connectar amb altris és aparentment senzill, realment més complicat. Els mals hàbits i creences falses dificulten la convivència amorosa amb les persones. De mica en mica anirem comprenent de què va això de l'empatia. De desaparèixer un per escoltar activament i sentir per l'altre.

Per cert, els infants no poden ser empàtics fins als 8-9 anys, ho sabíeu? Quan són més petits aprenen a relacionar-se amb els altres i fan els seus primers passos per aprendre'n, però no ho són fins més endavant. Els més petits són egocentristes per naturalesa.

Us deixo amb un vídeo divertit i instructiu alhora:

video

3/5/14

EDUCAR PER A LA VIDA I LA MORT

El proper dia 15 de maig faré a Caldes de Montbui un taller sobre com educar el tema de la mort amb els infants més petits (fins els 6 anys)

Us deixo amb un vídeo del programa El pot petit va penjar fa un temps. Una introducció per a tots aquells professionals que el dia 15 vindran al taller.






22/4/14

GRATITUD I ELOGIS



Mireu quin detall han tingut els infants de 3r amb el seu mestre, l'Edu. Apa, Edu, avui comences el trimestre amb un bon detall!

Bravo nois i noies! Sou fantàstics. Ja heu après el que molts adults desconeixen o no tenen l'hàbit de fer.

Endavant!



Una capsa feta pels mateixos alumnes amb decoracions i plomes de Pasqua. Dins, paperets enrotllats on cadascú ha escrit allò que més li agrada de l'Edu.

Va! Elogieu a persones del vostre entorn que s'ho mereixin.Feu-los feliços!

21/4/14

SER AGRAÏTS

La gratitud és un valor poc visible a la nostra societat actual i alguns treballem per intentar avançar en aquest sentit, a través de la formació i el modelatge. Obrint la consciència com a pas inicial imprescindible.

Des de la mirada conscient i profunda podríem agrair fets, paraules, intencions, tot allò material de què disposem, tenir feina o energia i salut per cercar-la, veure els fills i com van creixent a tots els nivells; físic, emocional i espiritualment, brindar amb els amics per celebrar tot allò que surt bé, o recollir amb ells els trossets després d'una frustració, mirar el sol que tant t'agrada o mullar-te sota la pluja, de tant en tant, per valorar i contrastar tot lo bo que hi ha a la vida.

Mira el teu voltant i reflexionar què pots agrair i comprovaràs com, SEMPRE, pots agrair quelcom. Agrair és una actitud i es pot aprendre si ets conscient i vols fer-ho.

Com podem agrair una actitud? Parlant, escrivint, mirant, ajudant, acariciant, ....

Fa pocs dies vaig rebre un missatge encantador d'una "admiradora secreta" l'Anna Troy que fa molt de temps segueix el meu bloc i ens vàrem trobar al Congrés d'Educació Emocional de Barcelona sense ser-ne conscients. Ho vam descobrir més tard a través d'unes fotografies. Aprofito ara per donar les gràcies a l'Anna pels seus elogis.

GRÀCIES ANNA

Aquí la tenim fent una activitat del Carles Hué.


20/4/14

EDUCACIÓ EMOCIONAL A RÀDIO ESTEL

Bon dia a tothom.
Dimecres passat, dia 16 d'abril, em van convidar al programa "de cap i de nou" de ràdio estel, dirigit per l'Oriol Casals (un encant de persona i bon professional).

Una hora de reflexions educatives que van donar pas a riures, bon humor, filosofies i activitats educatives per a infants i per a tothom en general.

Com sempre em passa, després de participar en un programa de ràdio, i, una vegada escoltant-me, m'adono de tot allò que podria haver dit aprofitant l'ocasió i no vaig dir. Tot allò que podria haver dit d'una altra manera més entenedora... No cal preocupar-se massa. Va sortir com havia de sortir i, amb l'expèriència, per a la propera vegada, segur que portaré alguna altra estratègia que m'ajudi a dir allò que vull i de la m illor manera.

Us deixo amb el link, però primer donar les gràcies a l'Esteve Pujol, al Jordi i, molt especialment, a l'Oriol Casals.

http://www.radioestel.com/audio/20140416DECAPIDENOU.MP3

11/4/14

ENUIG I RÀBIA A P-4

Fa pocs dies vàrem parlar amb els infants de 4 anys sobre l'emoció de l'enuig (enfado) i la ràbia. Tota la sessió va anar entorn de:
Quan s'enfadaven, què feien per resoldre els problemes?
De quantes maneres podien solucionar els problemes?
Els resolen sols o bé han de demanar ajuda a la mestra?
Què vol dir estar enfadat?
Com ho sabem que una persona està enfadada?
Quines expressions facials fem?






I com podem pintar la ràbia?





Sensacional! Els infants han gaudit moltíssim esquitxant pintura. Proveu-lo!

10/4/14

ULLERES EMOCIONALS POSITIVES




Fa pocs dies, parlant amb la meva filla, arribàvem a la conclusió de la importància de posar-nos les ulleres positives, sempre que sigui possible, per sentir la vida plena.

Posar-se aquestes ulleres vol dir que me les poso i ja veig les coses de manera més positiva?
No. No és tan fàcil. Primer cal tenir la voluntat que això és així i que realment facilita la meva vida i felicitat. És un bon estímul per prendre consciència de l'estratègia abans de posar-nos les ulleres.

També cal saber que aquestes ulleres permeten una bona visió però ha de passar un temps abans de veure-hi bé i de forma clara les imatges del món i de les persones. Normalment cal trencar l'hàbit de pensar malament dels altres i del món. Cal aprendre escoltar i pensar les possibilitats de per què l’altri ha dit o fet quelcom.

Igualment cal humilitat per relacionar-nos amb les persones. Algunes persones mantenen una postura i no poden, o no saben, acceptar més raó que la seva i això dificulta entendre's.

No oblidem que posar-nos ulleres positives no vol dir que tot i cap i que ens conformem amb tot. Parteixo de la idea prèvia que tots tenim autoestima i som responsables de les nostres actuacions i, per tant, calibrem quan cal aclarir situacions concretes: El que és meu, és meu (i ho solucionaré com a persona responsable que sóc) El que és teu, és teu (i et toca resoldre'l a tu).

Sovint podem confondre i confondre'ns parlant d'idees i habilitats personals i socials per millorar les nostres vides. Cal ser realistes per no autoenganyar-nos i no conformar-nos amb tot allò que ens arriba. No és qüestió de fantasia, tot i que algunes utopies a vegades es fan realitat; com em va passar a mi fa vint anys amb la introducció de l'educació emocional a les escoles.

Avui us proposo mirar tot allò que tenim i respirar sentint que val la pena. La vida està plena de dificultats i això sí que no ho podem canviar perquè no està a les nostres mans, però mirem aquestes dificultats com a oportunitats per a créixer com a éssers humans..

Aprenguem a mirar la part bona de tot allò que ens passa a la vida i, al final, s'interioritzarà i passarà a ser una actitud habitual. Fins i tot de la mort i el dolor aprenem. És dur, però un fet.

Si fa sol: Què bé, m'encanta!

Si plou: Aprofita per mullar-te sota la pluja o xapotejar als basals.

I si tens problemes i has d'afrontar un problema, deixa passar un temps mentre penses com el solucionaràs i deixa't contagiar, mentrestant, pel bon humor de les persones del voltant.

Us deixo amb un vídeo per contagiar-vos l'alegria de viure.




8/4/14

CONGRÉS INTERNACIONAL D'EDUCACIÓ EMOCIONAL

El passat cap de setmana vaig tenir el plaer i la satisfacció d'assistir al Congrés Internacional d'Educació Emocional de Barcelona, amb el lema Psicologia positiva i benestar.

Sempre és un plaer compartir coneixements, sentiments, idees, orientacions, experiències,... per verificar que anem bé, que cal avançar en la nostra, i imprescindible, tasca educativa on les emocions són bàsiques si volem canviar actituds i millorar el món.

No, no és una fal·làcia. És una realitat que anem avançant, i molt. Cada vegada es va desmostrant científicament que és una necessitat treballar de forma integral i crear consciència per educar amb les emocions. Recordar que: "No hi ha cognició sense emoció".

Els que ja fa un temps que assistim a les Jornades d'Educació Emocional de la UB coincidim any rera any i és un plaer. Carregar les nostres piles d'una energia molt especial. Trobar persones que estan en la mateixa sintonia i treballen igual que una per avançar.

Com sempre, he aprés noves maneres de fer i pensar. He tingut el plaer de compartir experiències i activitats amb persones magnífiques. Seguint el lema del Congrés, hem gaudit de moments positius i alegres.




Gràcies a tots i totes per fer-me sentir una més i donar-me una nova empenta emprenedora plena d'il·lusió.

Gràcies especialment per mirar-me i veure'm, entre tantes persones savies de cor humil.

Fins l'any vinent!

Us deixo amb una frase que em va ensenyar un formador Coaching: El conocimiento es solo rumor hasta que no llega al músculo.

17/1/14

FORTALESA, VALENTIA, .... UNA GRAN DONA


Increïble la fortalesa i valentia d'aquesta GRAN DONA. Escoltant-la una es diu si realment pot arribar a sentir el que diu. No puc deixar de pensar que qualsevol repte no s'acosegueix amb un "xascar" de dits de forma ràpida. Quin treball espiritual tan gran! Estimar-se a un mateix i saber aïllar-se de tot allò tòxic és bàsic. No deixar-nos impregnar d'allò que els altres pensen o diuen. Cadascú té la clau de la seva felicitat, del seu món. Pintem el nostre quadre personal amb orgull, seguretat i valentia.

COMENCEM!

NO ÉS FÀCIL JA HO SABEU. RES ÉS FÀCIL, PERÒ SÍ POSSIBLE.