29/4/10

LA CULTURA DE L'ESFORÇ

Us adjunto un article que vaig escriure sobre la importància de treballar i educar l'esforç en els infants i que ha publicat l'AMPA de l'escola Pere IV en la seva web.
Si voleu llegir tot el butlletí en format pdf cliqueu el següent link:
http://www.jmmarch.net/ampa/14-BUTLLETI.pdf

24/4/10

I TU, SOMIES?


Acabo de llegir un article publicat en el bloc de Redes per a la ciència sobre intel-ligència emocional. En ell es dóna a conèixer una revista nova que es diu: Anoche tuve un sueño. L’encapçalament diu així: Hay mucha gente buena por el mundo. Hay muchas personas de carne y hueso poniendo ilusión y amor en sus pequeñas o grandes tareas cotidianas, y transformando con ello la realidad. Aunque lo oscuro parezca más intelectual, la esperanza es más fuerte.

Aquest és el comentari que he fet i ara comparteixo amb vosaltres:

Gracias Paloma por la iniciativa que espero tenga éxito. Mi corta experiencia en el campo de la educación emocional con niños, personas adultas y discapacitados me enseña cada día las ganas i/o necesidad de soñar, de liberar y liberarnos de lo más profundo que hasta ahora estaba encerrado en nuestro tesoro corazón. Vuestra revista, nuestro pequeñísimo granito diario a través de sueños y hechos, nuestra sonrisa y ganas de cambiar el mundo puede ser possible. No se trata de buscar la perfección pero sí de dar cabida a necesidades de muchas personas que quieren y ponen su granito diario. Antonio Bolinches dijo un dia: Si cada persona barre su portal, toda la ciudad estará limpia. Si cada persona pone su granito algo cambiara sin pretender perfeccionismos.
En los colegios ya se está enseñando educación emocional. Este era mi sueño y ahora és una realidad.

Què haríamos sin sueños?
Què faríem sense il.lusions?

Una dita: "El futur és d'aquells qui creuen en la bellesa dels seus somnis." Eleanor Roosevelt

Pors, és clar que en tenim. Totsen tenim de pors però cal treballar-les.

Obrim les portes! Potser amb una certa por, però decidint, actuant i afrontant el camí que volem seguir. Essent valentes/es. La única manera de continuar amb coherència, satisfaccions i plenitud.

15/4/10

ESCOLA DE PARES I MARES DE SANT LLORENÇ


Dimarts passat unes mares de l'escola van assisitir a la trobada d'escola de pares i mares per parlar sobre el tema del límits als més xics de la família.

Ens varem trobar 6 mares parlant del tema en un format molt familiar. Primerament van fer una activitat per facilitar i augmentar el coneìxe'ns una mica més. Aquí es va fer un exercici per ser conscient dels valors que volem transmetre als fills/es. Els valors prioritaris del grup de mares assistents a la sessió van ser: la felicitat, l'estimació, la honestedat, ser conseqüents i el respecte vers un mateix, vers les altres persones i vers el món.

Després van començar a dir, reflexionar, fer aportacions de les pròpies experiències i conclusions a les que hem arribat fent de mares.

Finalment el vídeo de l'Emilio Calatayud ens va fer riure una mica sense deixar de pensar en la importància del sentit comú que a vegades perdem com a pares i mares; sentit d'humor i sentit comú importants i bàsics!

Va ser realment una estona molt agradable. Gràcies a totes per voler crèixer col.lectivament!

Us deixo penjada una fotografia on sentireu l'energia que es va respirar a la sessió.

11/4/10

POSANT COLOR A LES EMOCIONS

Adjunto una nova activitat per primària.

BLOC TEMÀTIC: Autoestima i autoconeixement personal
OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:

- Conèixer quines sensacions produeix en els altres l’expressió de les emocions pròpies
- Aprendre a definir el que ens produeixen les emocions dels altres.
- Verificar com les emocions les podem manifestar i comprendre a través dels colors i la plàstica.
AGRUPAMENT: Individual i gran grup
RECURSOS I MATERIALS: Retoladors, ceres i papers.
FONT: Adaptació de Tere Abellàn a partir del material Educación Emocional. Programa de actividades para Educación Secundària (pp.32-33)
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
En forma de cercle i asseguts a les seves taules se’ls explica en què consisteix i com es realitzarà l’activitat. És important remarcar l’objectiu a través d’exemples que puguin entendre perquè l’activitat no és tan simple com sembla.
Es reparteix un foli a cada alumne i se’ls demana que amb un o dos colors facin un dibuix o forma que reculli l’estat d’ànim, un record, una emoció viscuda, una il.lusió que li belluga una emoció, un pensament, etc. Quan han acabat escriuen un curt escrit que defineix el seu dibuix.
El mestre els fa aixecar amb un llapis, el seu dibuix i els convida a seure en un altre lloc amb la condició que no segui al costat dels companys/es que tenien en el moment de fer el dibuix.
Asseguts de nou han de començar a passar el seu dibuix al company/a que té a la dreta, per exemple. Darrera del full que acaben de passar el company/a mirarà el dibuix i escriurà una paraula o frase molt curta de les impressions emocionals que li aporta el dibuix.
El mestra/a dóna el senyal de canvi i tornen a passar el dibuix al company/a que tenen a la dreta. Així fins que cada alumne/a torna a recuperar el seu dibuix.
Es llegeixen les aportacions que han fet els companys/es i comenten individualment i a tot el grup les impressions.
ASPECTES A TENIR EN COMPTE:

- Preferentment per als cicles mitjà i superior.
- El passar el dibuix ha de ser breu perquè sinó es perd el ritme i no és possible recollir les impressions.
- És important que no posin el nom a cap lloc per evitar fer comentaris “de l’amiguet/a”

10/4/10

ELS COLORS ENS INSPIREN




Us presento una activitat nova que van fer els alumnes de 6è.

Al llarg del passadís de l'escola vaig penjar cartolines de diferents colors. Es tractava de passejar i passar de manera autònoma pel davant de cada cartolina i apuntar el què sentíem, ens inspirava, quins records ens feia recuperar el color,etc. Havien de decidir si feien dibuix, escrivien, si retoladors, ceres i quin color triaven.

L'avaluació va ser positiva. La majoria van manifestar la gratificació d'escriure i dibuixar sentint-se lliures. També van opinar que mai havien refelxionat sobre què els aportava un color determinat.

Us recomano l'activitat.

,

LEGITIMANT EMOCIONS

Fer de mestra d’educació especial té algunes avantatges i beneficis per als alumnes pel que fa a l’agrupació reduïda d’alumnes. Sempre explico que l’aula especial és el lloc on els alumnes tenen la possibilitat de tirar totes les escombraries emocionals. Són moments d’ oportunitat que aprofito sempre que és possible. Aquesta vegada m’ha permès treballar per legitimar les emocions de manera gratificant i aconseguir el benestar personal i emocional d’un alumne.

Us explicaré una experiència/situació que em va passar aquesta setmana a l'escola amb un alumne.

Entra a la meva classe l'alumne i no cal que em digui res perquè observo com el seu cos i les seves expressions facials em parlen d'emocions gens agradables per a ell. Morrut, caminant de forma ràpida, amb els punys tancats i finalment creuant els braços de manera enèrgica, es situa davant meu perquè el vegi. Ell no és ni conscient de que està cercant el meu temps i la meva persona per explicar-me què li ha passat.

- Veig que estàs molt enfadat avui –li dic. Vine i explica’m que t’ha passat – continuo dient tot agafant-lo i posant-lo al meu costat i mantenint el contacte físic.

A partir d’aquí comença a explicar i gesticular de manera enèrgica el seu problema.

A l’hora del pati ha tingut problemes amb els seus companys/es jugant a fútbol i després, a classe i parlant amb la seva tutora i els seus companys/es de classe, han decidit que part de la responsabilitat és seva perquè sovint es manifesta de forma brusca jugant i solucionant els moments de conflictes. Ell troba que no tenen raó i li costa acceptar que ell pugui tenir una part de responsabilitat.

Començo a plantejar preguntes del conflicte i a poc a poc ell es va tranquil.litzant. Com t’has sentit? Com s’han sentit els altres? Per què creus que Fulanito “t’ha fet falta”. Has fet tu alguna falta? Estàs d’acord amb el que han decidit a classe amb la tutora? Per què?

El faig conscient que ara ja està més tranquil i li proposo de fer un escrit per poder treure la ràbia que porta dins. No limito la seva opinió, simplement ell la escriu i no entrem en judicis. Llegim el text conjuntament. Vull –diu el text.

- Vols dir que no hauríem de posar M’agradaria que .....
- D’acord – diu ell tot esborrant i rectificant l’escrit i amb to sorna.

A continuació es dibuixa ell molt enfadat. Se’l veu tirant petards. Una manera molt gràfica de desprendre’s de la ràbia.

Més tard escriu darrera del full el què ha aprés d’aquesta situació. Li costa acceptar la seva part de responsabilitat dins el conflicte. Encara no està preparat per a fer-ho.

Encara continuem visualitzant què farà la propera vegada que jugui a fútbol amb els seus companys/es.

He tingut l’oportunitat de treballar amb l’alumne respectant la seva emoció, donant sortida a la ràbia que portava dins. Un treball d’autoconeixement emocional des de la consciència que desitjo l’ajudi a preveure i anticipar posteriors situacions conflictives i a ser més hàbil resolent conflictes.

Legitimant les emocions les persones se senten bé. L’alumne sent benestar personal, el professional satisfacció.

CONTE D'ADULT: L'ALTRE JO

"Es tractava d'un noi corrent: en els pantalons se li formaven genolleres, llegia historietes, feia soroll quan menjava, es ficava els dits al nas, roncava a la migdiada, es deia Armand Corrent en tot menys en una cosa: tenia Altre Jo .

L'Altre Jo feia servir certa poesia en la mirada, s'enamorava de les actrius, mentia cautelosament, s'emocionava als capvespres. Al noi li preocupava molt el seu Altre Jo i el feia sentir-se incòmode davant dels seus amics. D'altra banda l'Altre Jo era malenconiós, i causa d'això, Armando no podia ser tan vulgar com era el seu desig.

Una tarda Armando va arribar cansat del treball, es va treure les sabates, va moure lentament els dits dels peus i va encendre la ràdio. A la ràdio estava Mozart, però el noi es va adormir. Quan va despertar l'Altre Jo plorava amb desconsol. En el primer moment, el noi no va saber que fer, però després es va refer i va insultar a consciència l'Altre Jo. Aquest no va dir res, però l’endemà s'havia suïcidat.

Al principi la mort de l'Altre Jo va ser un cop dur per al pobre Armand, però de seguida va pensar que ara sí podria ser enterament vulgar. Aquest pensament el va reconfortar.

Només portava cinc dies de dol, quan va sortir al carrer amb el propòsit de lluir la seva nova i completa vulgaritat. Des de lluny va veure que s'acostaven els seus amics. Això el va omplir de felicitat i immediatament va esclatar en riallades.

No obstant això, quan van passar pel seu costat, ells no van notar la seva presència. I encara pitjor, el noi va arribar a sentir que comentaven: «Pobre Armand. I pensar que semblava tan fort i saludable ».

El noi no va tenir més remei que deixar de riure i, al mateix temps, va sentir a l'altura del estèrnum un ofec que s'assemblava força a la nostàlgia. Però no va poder sentir autèntica malenconia, perquè tota la malenconia se l'havia emportat l'Altre Jo".

El conte em fa pensar novament que no som perfectes i com els prejudicis ens limiten i condicionen. Som un conjunt de valors, qualitats, principis, creences,etc. Persones amb punts forts que possiblement al llarg del temps hem anat construint-nos, i punts febles que ens proposem millorar. El més important, l'acceptació, el respecte i l'estima cap a nosaltres mateixos perquè aquest conjunt ens fa ser únics/ques i, segurament, és el nostre encant.

Gràcies Mario Benedetti per oferir-nos un nou aprenentatge.

2/4/10

CONTE: EL PETIT CANGUR

Un dia, el Petit Cangur va treure el cap pel forat de la bossa i va dir: “Oh! Que n’és de gran el món. Mare, que puc anar a veure com és?”

“Ja te l’ensenyaré jo, no cal que surtis de la bossa. Et podries fer mal, o trobar males companyies i exposar-te a perills innecessaris”- va dir la mare mentre acariciava dolçament el seu pèl suau -, “jo sóc una mare responsable i decent”. El Petit Cangur va sospirar, va callar i es va quedar quietó a dins la bossa.

Però Petit Cangur creixia, es feia gran, i quan gairebé ja no cabia dins la bossa la mare li va ordenar: “Et prohibeixo que creixis!”I el Petit Cangur, que era molt obedient, va parar de créixer en aquell mateix instant.

El Petit Cangur , des de la bossa veia coses i feia preguntes a la mare. Era un noi intel·ligent i tot ho trobava interessant. Però la Mare Cangur estava molt molesta perquè no trobava resposta a moltes de es preguntes que el seu fill li feia. Al final li va dir: “Et prohibeixo que facis més preguntes!” I el Petit Cangur no va preguntar mai més res.

Un dia les coses van estar a punt d’arreglar-se. El Petit Cangur, des del seu lloc d’observació, va veure una cangureta preciosa. “Mare! –va dir-, em vull casar amb aquella cangureta”.

“Ai! –va respondre la mare-, “em vols abandonar per anar-te’n amb una qualsevol? Et prohibeixo que et casis!” I el Petit Cangur no es va casar.

Quan la Mare Cangur es va morir van venir a treure el Petit Cangur de la bossa de la difunta. Era un animal estrany. El seu cos era petit, però en canvi feia cara de vell.

Quan el van deixar a terra tot el seu cos es va amarar d’una suor freda. “Tinc por” –va dir. “Si us plau, em voleu posar en el sot d’aquell arbre?”

I el Petit Cangur va passar la resta dels seus dies mirant el món des de l’arbre. De tant en tant comentava: “Realment, que n’és de gran el món!”

Deixem que els infants creixin i es facin grans. La sobreprotecció no els ajuda a fer-se persones responsables i no se'ls permet tenir satisfaccions personals d'aconseguir repte amb el seu propi esforç.