Fer de mestra d’educació especial té algunes avantatges i beneficis per als alumnes pel que fa a l’agrupació reduïda d’alumnes. Sempre explico que l’aula especial és el lloc on els alumnes tenen la possibilitat de tirar totes les escombraries emocionals. Són moments d’ oportunitat que aprofito sempre que és possible. Aquesta vegada m’ha permès treballar per legitimar les emocions de manera gratificant i aconseguir el benestar personal i emocional d’un alumne.
Us explicaré una experiència/situació que em va passar aquesta setmana a l'escola amb un alumne.
Entra a la meva classe l'alumne i no cal que em digui res perquè observo com el seu cos i les seves expressions facials em parlen d'emocions gens agradables per a ell. Morrut, caminant de forma ràpida, amb els punys tancats i finalment creuant els braços de manera enèrgica, es situa davant meu perquè el vegi. Ell no és ni conscient de que està cercant el meu temps i la meva persona per explicar-me què li ha passat.
- Veig que estàs molt enfadat avui –li dic. Vine i explica’m que t’ha passat – continuo dient tot agafant-lo i posant-lo al meu costat i mantenint el contacte físic.
A partir d’aquí comença a explicar i gesticular de manera enèrgica el seu problema.
A l’hora del pati ha tingut problemes amb els seus companys/es jugant a fútbol i després, a classe i parlant amb la seva tutora i els seus companys/es de classe, han decidit que part de la responsabilitat és seva perquè sovint es manifesta de forma brusca jugant i solucionant els moments de conflictes. Ell troba que no tenen raó i li costa acceptar que ell pugui tenir una part de responsabilitat.
Començo a plantejar preguntes del conflicte i a poc a poc ell es va tranquil.litzant. Com t’has sentit? Com s’han sentit els altres? Per què creus que Fulanito “t’ha fet falta”. Has fet tu alguna falta? Estàs d’acord amb el que han decidit a classe amb la tutora? Per què?
El faig conscient que ara ja està més tranquil i li proposo de fer un escrit per poder treure la ràbia que porta dins. No limito la seva opinió, simplement ell la escriu i no entrem en judicis. Llegim el text conjuntament. Vull –diu el text.
- Vols dir que no hauríem de posar M’agradaria que .....
- D’acord – diu ell tot esborrant i rectificant l’escrit i amb to sorna.
A continuació es dibuixa ell molt enfadat. Se’l veu tirant petards. Una manera molt gràfica de desprendre’s de la ràbia.
Més tard escriu darrera del full el què ha aprés d’aquesta situació. Li costa acceptar la seva part de responsabilitat dins el conflicte. Encara no està preparat per a fer-ho.
Encara continuem visualitzant què farà la propera vegada que jugui a fútbol amb els seus companys/es.
He tingut l’oportunitat de treballar amb l’alumne respectant la seva emoció, donant sortida a la ràbia que portava dins. Un treball d’autoconeixement emocional des de la consciència que desitjo l’ajudi a preveure i anticipar posteriors situacions conflictives i a ser més hàbil resolent conflictes.
Legitimant les emocions les persones se senten bé. L’alumne sent benestar personal, el professional satisfacció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada