26/11/11

GELOSIA

En una de les reunions d’aquest curs vaig proposar a les meves companyes d’escola treballar la gelosia amb l’alumnat de cicle infantil. Concretament a P-5 que són els infants més grans i amb una certa capacitat per comprendre i reconèixer la gelosia.

Vam decidir que compraríem una nina i que ens faria una visita per instruir-nos i ajudar-nos a reflexionar sobre el sentiment de la gelosia. Us hi heu fixat que costa trobar una nina que no rigui; un bon motiu de reflexió. Per què totes els ninots i nines riuen? Finalment vaig comprar una nina que em va semblar adient.

Us presento a la Rita. La Rita va aparèixer, com sempre, dins una capsa sorpresa; recordem que la sorpresa és una emoció i es pot aprofitar qualsevol altre motiu de treball o activitat.

I sabeu què? Dins la capsa hi havia un missatge de la Rita! Visitava als infants de P-5
perquè ha tingut un germà petit i els volia explicar com se sentia de gelosa.


Tots els infants han tingut l’oportunitat de parlar de moltes idees, pensaments i sentiments:
  • De com fan enfadar els germans petits.
  • De la gelosia a l’escola i a casa.
  • De les coses que voldrien tenir i no sempre són possible tenir-les.
  • De......
Us deixo ara algunes reflexions que han fet els alumnes de primer.

Quan sento gelosia?
- Quan algú té alguna cosa i jo la vull.
- Sento gelosia del que fan els germans.
- Sento gelosia quan algú fa alguna cosa que jo no sé fer.
- Quan el meu germà convida els seus amics a casa i jo no.

Què se sent?
El Feliu, sempre impactant amb les seves reflexions i records de sentiments, ens va explicar que es sentia desordenat. Quan li vaig suggerir que ens expliqués què volia dir per ell estar desordenat ens va contestar que no estava malament però sí diferent.
Altres infants senten: ràbia i enuig principalment.

Què podem fer per animar-nos?
- Pensar en què tinc jo que em fa sentir bé.
- Què sé fer que fa valorar-me i compensar el sentiment de gelosia.
- Veure-hi les avantatges d'algunes situacions. Per exemple, si la meva germana se'na va a dormir a casa de la seva amiga jo profito per convidar una amiga a casa meva.

Algunes conclusions:
- Tots podem sentir gelosia en algun moment determinat.
- Sentir gelosia no és dolent.- Quan sentim gelosia ens anima pensar en coses que tenim o fem bé nosaltres; les nostres fortaleses.
- Compartir amb els amics i amigues els moments desagradables ens ajuda a sentir-nos millor.

Us asseguro que el món dels infants és profund. Creixen, viuen, veuen, decideixen, senten, ... i es fan grans de forma equilibrada perquè les emocions conscients formen part de la seva vida. Felicitem-nos!

5/11/11

EQUILIBRI EMOCIONAL

Mireu aquest mapa i veureu que n'és de fàcil entendre el significat.



Sempre diem, i està demostrat, que no és bo reprimir les emocions; recordeu? Les emocions són un permís i no una prohibició, però cal anar en compte perquè ens podem confondre.


Entre la repressió emocional; no manifestar una emoció agradable o desagradable, i la impulsivitat de dir o fer quelcom sense pensar-hi ni planificar-ho de forma anticipada, hi ha un bon tros i un tros ben important que cal incorporar a les nostres vides. Parlo de l'autocontrol per aconseguir l'equilibri emocional personal portador de resultats amb èxits.


Tenim tot el dret a sentir-nos enfadats en qualsevol moment però no podem, o no hauríem de, manifestar l'emoció de l'enuig de qualsevol manera i de forma impulsiva perquè normalment l'estat alterat d'una emoció desagradable com ara la ràbia, enuig, rancúnia o tensió, no faciliten el pensar i analitzar de forma tranquil·la totes les possibles sortides que poden haver per solucionar un problema. Legitimar les emocions no vol dir actuar de qualsevol manera.


A vegades, cal aquell temps de distància entre el que passa i l'actitud que prenem per a solucionar el problema. És el temps i l'espai per aplicar aquelles estratègies que altres vegades he apuntat en aquest bloc i que m'agrada recordar: anar a córrer, posar música, contemplar un paisatge, sortir a caminar i sentir-nos vius i capaços d'afrontar la situació,...


Busquem l'equilibri emocional en un temps buit. Un temps d'or per pensar, planificar i obtenir resultats exitosos.


El treball emocional pot millorar les nostres vides i el món però ningú diu que sigui fàcil oi?

30/10/11

CONTE: LA MOTXILLA INVISIBLE

Sempre explico com a totes les persones, quan naixem, ens pengen una motxilla invisible que anem carregant d'il·lusions, pors, pèrdues, alegries, enyorances,.... tot allò que ens va passant a la vida i que van configurant el que som nosaltres en realitat, la nostra identitat i la nostra personalitat.
Us adjunto un conte que he creat conjuntament amb l'Esteve Pujol.

LA MOTXILLA INVISIBLE

El Pau i l’Estel han començat sisè. És el seu darrer curs de primària i es fan preguntes que fins ara no s’havien fet. Avui, el Pau ha escoltat l’entrevista que li han fet a un entrenador de futbol i li ha cridat l’atenció una cosa que ha dit: 

--Un bon entrenador ha de tenir en compte com és cada jugador:  quines experiències ha viscut, com va ser la seva infantesa, què sap d’ell mateix, què el fa sentir bé o malament i com resol els seus problemes. En definitiva, què porta cada jugador a la seva motxilla.

Això de la «motxilla» li ha quedat gravat. Li ho diu a l’Estel:

- Has entès què vol dir l’entrenador quan es refereix a la  motxilla invisible? Què portes tu a la «motxilla invisible»?

L’Estel hi pensa un moment i respon:

--Imagino que porto les coses que m’han passat a la vida. Coses que m’han agradat o no però que m’han «marcat».

El Pau rumia i diu a la seva amiga:

--Ara començo a entendre què deu ser això de la motxilla invisible i potser tens raó quan dius que s’omple de coses que no ens agraden. Jo no volia acceptar que el meu avi es va morir i finalment vaig haver de posar dins la motxilla el dolor d’haver-lo perdut.

--També deuen ser dins les motxilles els nostres valors i els de la nostres famílies, els  talents i frustracions, els records, les emocions, la creativitat i la fantasia – va afegir l’Estel.

El Pau va veure molt més clar el que havia dit l’entrenador. I va proposar-li a l’Estel el següent:

-- Crec que cal que investiguem què portem dins la motxilla invisible i ho endrecem bé, per agafar allò que necessitem en cada moment.


M. Teresa Abellán Pérez i Esteve Pujol i Pons



20/10/11

COMPARTIR PREOCUPACIONS

L'altre dia repetia l'eslogan televisiu coneguts per molts i me la vaig fer venir bé. Llegiu:


COMPARTIDA, LA VIDA ÉS MÉS.


COMPARTIDA, LA PREOCUPACIÓ ÉS MENYS.

22/7/11

TRENCANT RUTINES


Aquests dies més tranquils, els dies de vancances, poden ser moments oportuns per contemplar, mirar més enllà, experimentar coses noves que no tenim oportunitat de fer durant la resta de mesos de l'any. Trenquem rutines aquests dies i donem-nos la possibilitat de sentir la vida. I si t'influencia el que diguin els altres, pensa en les dues paraules màgiques: I què?

17/7/11

L'ESCOLA QUE VULL, L'ESCOLA QUE NECESSITEM

El Carles Parellada  m'ha passat aquest power que em sembla un tresor en tots els sentits.
En veure'l i llegir-lo una acaba pensant que defineix l'escola i el món que jo voldria. Em fa pensar que tenim la possibilitat de continuar treballant en aquesta línia per educar persones sentint la vida i construir el món que, possiblement, tots volem. Un material magníficament ben pensat i sensible que ens obre els ulls per mirar més enllà, sentir el què i el com de l'educació i caminar per viure la vida de forma conscient. Caminar per senders rics, plantant llavors significatives i amb sentit i fer-ho acompanyats amb persones que estimen la vida. Persones que volen millorar el món igual que nosaltres; respectuoses, amb energia i sentit d'humor, que miren les meravelles de la vida amb positivisme i actuen amb harmonia, plenitud i coherència, que cooperen i treballen per canviar sistemes buits i erronis que només ens poden portar a la confusió.

Obrim els ulls i mirem les grans possibilitats de viure la vida amb alegria i feliços.

Gràcies a qui de manera tan sàvia ha pogut fer un recull colpidor. UN TRESOR ORIENTADOR.



La Escuela de la Alegría: el vídeo que emocionó a todo un Congreso from Miquel Beltran on Vimeo.

18/6/11

PROFECIA DE L'AUTOCOMPLIMENT

Sempre en parlo de l'aprenentatge i l'efecte Pigmalió. Us explico una mica les arrels de la profecia de l'autocompliment o l'efecto Pigmalió. Pigmalió va ser un rei que es va enamorar de l'estàtua que havia fet. Va demanar a una deessa que li donés vida i es va casar amb ella.

La moral d'aquesta història ens dóna l'oportunitat d'aprendre com el desig, els propòsits, les expectatives que ens marquem poden ser,si més no, més fàcils d'aconseguir. Tot allò que ens marquem des del convenciment, amb energia, força, confiança i actuant per a fer-lo realitat, és més fàcil d'aconseguir. Si el desig és gran, els obstacles petits.

Com a mestra comprovo com la confiança en els infants fa miracles. Si l'adult sap donar-los confiança i dir-los: Jo sé que tu pots fer-ho si t'esforces, endavant que ho aconseguiràs, confio en tu,... ells acaben aconseguint millors resultats. Igualment, els adults podem donar-nos missatges convincents que faciliten els objectius que pretenem aconseguir. Fes-ho, fem-ho!

Un bon aprenentatge. Que passeu un molt bon cap de setmana.

EL BUSCADOR I EL SENTIT DE LA VIDA

Us deixo una adaptació del conte d'en Jorge Bucay que vam fer la Meritxell Martí i jo mateixa. Aquests dies, parlant de la mort, l'he tingut present; tingueu-lo també vosaltres i aprofitem el regal que la vida ens dóna.


Aquesta és la història d’un home caminava pel món cercant el sentit de la vida. Abans d’arribar a la ciutat de Kammir va veure un lloc ben curiós entre pedres blanques.

Els seus ulls de cercador van veure sobre una de les pedres, una inscripció: “Bedoll Tare, va viure 8 anys, 6 mesos, 2 setmanes i 3 dies”. Es va esglaiar una mica en adonar-se que aquesta pedra era una làpida i va sentir pena en pensar que un nen de tan curta edat estava enterrat en aquest lloc. Més enllà va veure que la pedra del costat, també tenia una inscripció. Es va apropar a llegir-la i deia: “Cridar Kalib, va viure 5 anys, 8 mesos i 3 setmanes”.

L’home es va adonar que aquell lloc era un cementiri i cada pedra una làpida i el que més el va commocionar va ser la curta vida de les persones enterrades. Es va posar a plorar i l’ancià cuidador del cementiri que el va veure plorar es va acostar i li va preguntar si plorava per algun familiar.

- No, cap familiar -va dir el cercador. Per què tants nens morts enterrats en aquest lloc? Quin és l'horrible maledicció que pesa sobre aquesta gent?
L'ancià va somriure i va dir:
-No hi ha tal maledicció. Li explicaré un vell costum d’aquest poble: quan un jove compleix 15 anys, els seus pares li regalen una llibreta, com aquesta que tinc aquí, penjant del coll, i és tradició entre nosaltres que, a partir de llavors, cada vegada que un gaudeix intensament d'alguna cosa, obre la llibreta i anota en ella un moment gaudit i quant temps va durar aquest goig. Quan algú es mor, és el nostre costum obrir la seva llibreta i sumar el temps del gaudit, per escriure-ho sobre la seva tomba. Perquè aquest és, per a nosaltres, l'únic i veritable temps viscut.
Adaptació de Tere Abellán i Meritxell Martí del conte de Jorge Bucay a “Contes per pensar”

16/6/11

EDUCAR PER LA VIDA I PER LA MORT

La mort forma part de la vida, i si volem educar als fills per la vida també els hem d’educar per la mort.(revista FAPAC)

La vida i la mort van juntes i no podem evitar de parlar i educar per a la mort com ho van fer els nostres pares amb nosaltres. Cal parlar de la mort, sense por, i fer-la present. Només sigueu pudents i feu moltes preguntes. Les respostes que donen els infants són indicatives del grau de coneixement que tenen, dels seus interessos i preocupacions, del que poden o no poden entendre, etc.

Les respostes dels infants, el vostre sentit comú i actuar de forma coherent com a models d’actuació per als infants, són bons aliats per educar per la vida i la mort.

Educar per la vida i per la mort implica:
1- Educar per gaudir dels bons moments que la vida ens ofereix.
2- Identificar,acceptar i expressar les emocions; agradables o desagradables.
3- Educar per a l'èxit i per a la frustració.
4- Saber demanar i oferir ajuda als altres; material o espiritual.
5- Educar una actitud positiva i amb sentit d'humor; l’actitud i model de l’adult és bàsica per aquest aprenentatge: prediquem amb l’exemple.

Us deixo alguna bibliografia per a tractar el tema de la mort amb els més petits:

LLIBRES I CONTES PER A INFANTS
­- Layunta, Anton (2002) Papá, explicame el cuento de la vida: si he nacido ¿por qué tengo que morir? Edicions Integral, Barcelona.
­- Capdevila, R (1987) Els dies diferents: l'enterrament. Edicions La Galera, Barcelona.
­- Verrept, P (2000) Et trobo a faltar. - Barcelona: Joventut, 2000
­- Sigrid Zeevaert (1989) Max, el meu germà. Edicions B, Barcelona
­- Bawuin, Marie-Aline i Hellings, Colette. L'avi d'en Tom ha mort. Combel.
­- Anton Layunta. Papá, explicame el cuento de la vida: si he nacido ¿por qué tengo que morir? - Barcelona: Integral, 2002.
­- M.M. Vassart. Llibre de la vida.
­- Capdevila, R. Els dies diferents: l'enterrament. Barcelona: La Galera, 1987.
­- Verrept, P. Et trobo a faltar. Barcelona: Joventut, 2000
­- Zeevaert, Sigrid. Max, el meu germà. - Barcelona: Edicions B, 1989
­- Cortina, M i Peguero,A (2001) On és el iaio? Edicions Tàndem València.
- Labbé, B i Puech, M (2001) La vida i la mort. Edicions Cruïlla Barcelona.
­- Company, M (1947) Adéu àvia.
­­- Wilhelm, H (1989) Jo sempre t’estimaré Edicions Joventud .Barcelona.
­- Poch, C De la vida i la mort Edicions Claret. Barcelona

LLIBRE PER ADULTS
William C. Kroen. Cómo ayudar a los niños a afrontar la pérdida de un ser querido. Un manual para adultos. Ediciones Oniro. 2002

VIATGE FORÇÓS



Avui és un dia trist perquè l’Eli se’n va; ja ha marxat. La vull imaginar viatjant per un món nou i desconegut pels qui encara som vius. Les persones que la coneixíem, que l’estimaven, estimen i continuaran estimant, tenim el consol de recordar-la; anant a l’escola per acompanyar l’Hug i la Eulàlia, entrant al Consell Escolar, fent quelcom que l’escola necessités, saludant i preguntant-me quan escriuria un article per aquest bloc,... el seu somriure i amabilitat, la seva energia inesgotable, la parla dolça, sempre prudent i respectuosa,... La buscarem en les activitats que continuarem fent i ella també hi serà. Sentirem que hi és d’una altra forma.
La vida i la mort van juntes i sovint ho oblidem. Íntimament unides per un fil invisible i màgic alhora; a mida que vivim la mort s’aproxima. No cal negar-nos-en ni parlar d’injustícies. Cada moment viscut és un motiu per sentir-nos agraïts. Gràcies a cada moment viscut, bo o dolent, ens sentim part activa i emotiva d’aquest món bonic. La vida és bonica perquè també hi ha mort.
Plorarem la seva mort, l’enyorarem, ajudarem al Joan a suportar el dolor que sempre i inevitable comporta la mort, i continuarem vivint i sentint que val la pena viure.
Els nens de P-5, mentre parlàvem de la mort de l’Eli, deien: Si et morts no tens vida i mai tornes a viure. Sí, és cert, mai tornarà a estar present físicament però hi serà amb nosaltres en una altra forma. Mirarem, com fan els infants, una estrella del cel i pensarem que l’Eli continua estant amb nosaltres.
Bon viatge Eli. Gràcies, gràcies, gràcies per tantes mirades i somriures amorosos. Els que et ploren ara, aprendran de la teva actitud de vida i t’imitaran perquè has deixat petjada bonica.

9/5/11

EL POT DELS BONS MOMENTS



Mireu quin pot dels bons moments més preciós que ha fet una mare de l'escola. La Núria, mare de l'Abril, que és una persona molt creativa, s'ha entretingut i ha creat un pot de regal a partir de la idea del pot dels bons moments que treballem a l'escola.

Gràcies Núria! Quan hagi de fer un regal, te n'encarregaré un, de ben segur!
Cada vegada més tinc clar que el coneixement ha de ser compartit. Les idees d'unes persones és modificada i ampliada per altres per crèixer junts.

1/4/11

EMOCIONS AGRADABLES I DESAGRADABLES


Una sessió interessant la d'avui amb els alumnes de primer.

Què vol dir agradable? Què és una cosa desagradable? Si vaig a la platja, que m'encanta, em produirà una emoció agradable o desagradable? Si vaig a dinar convidat i em posen un plat que no m'agrada, sentiré una emoció agradable o desgradable, etc.

L'objectiu de l'activitat era reconèixer les emocions agradables i diferenciar-les de les desagradables i reproduir les expressions facials i corporals de les emocions agradables i desagradables.


La sessió ha donat per molt i començo a constatar que aquests alumnes tenen bagatge emocional. Fantàstic! Han estat capaços d'adonar-se que el que per a una persona és agradable, per a una altra pot ser desagradable i amb aquesta data arribar a la conclusió, ja habitual en aquest grup, de que les persones som diferents.


En el moment de reconèixer les emocions agradables i les desagradables, s'han plantejats, és clar, orientats per mi, que la sorpresa és una emoció que pot ser agradable o desagradable depenent de la situació. Si ens toca la loteria sentiríem una emoció agradable, però si ens roben un bitlleter o tenim un accident sentiríem una sorpresa desagradable. Per tant on posem la sorpresa? La seva creativitat els ha permés crear una nova paraula dins el vocabulari emocional: AGRADESAGRADABLE.


Sou fantàstics nois! Felicitats! Aneu per bon camí


Per finalitzar la sessió cada infant ha dibuixat una situació viscuda agradables i una altra desagradable. Adjunto la fitxa i la conclusió a la que han arribat.


Una sessió bonica.

20/3/11

Metàfora del lotus

Divendres passat un grupet d'alumnes de 6è em van ensenyar una nova metàfora per aplicar a la nostra vida diària i com a estratègia de regulació i autocontrol davant les escombreries emocionals que altres persones ens aboquen. Ja ho veieu els alumnes també ensenyen als mestres. És genial!

Hi ha unes partícules que provenen de la planta Lotus (provinent de la Índia) amb una propietat curiosa. La planta repela la brutícia i l’aigua. Per això ens ha fet pensar que la podríem treballar en educació emocional. Quan una persona té un problema, quan algú diu alguna cosa amb la intenció d’enfadar-nos, podem imaginar que som un lotus i deixar que els que diuen i fan els altres no ens afecti. Una manera per a protegir-nos i evitar actuar de manera impulsiva dient alguna barbaritat.

Laia, Natàlia, Júlia, Judith, Ivanka, Eulàlia, Cristina i Ismael.

Gràcies per ensenyar-me una nova estratègia. Miraré d'aprofundir el coneixement sobre aquesta planta.

26/2/11

L'ESFORÇ I LA PERSISTÈNCIA D'UN CICLISTA

Ahir anava en cotxe cap a Sabadell quan vaig veure un ciclista al davant meu. Un de tants que passen per la carretera de Sant Llorenç. No era diferent de tots els altres que cada dia avanço. Més a la vora em vaig adonar que el moviment del seu cos era diferent. No vaig caure fins que em vaig adonar que només pedalava amb una cama. Era el primer ciclista que veia amb només una cama. El meu cap va començar a pensar un munt de coses:
- La persistència del senyor i les ganes de continuar fent, possiblement, el que ja feia abans de tenir només una cama.
- La força que té la voluntat.
- Les força de superació que pot arribar a tenir l’ésser humà.
- Tot el que ell deuria estar gaudint en aquell moment en fer el que li agrada.
Encara ara em pregunto què farà quan arriba a un semàfor i ha de parar. Quines han estat les habilitats que ha hagut d’aprendre per afrontar les adversitats de tenir només una cama i voler continuar corrent com un ciclista.
Quan el vaig avançar no vaig poder deixar de mirar-li la cara. Necessitava mirar la seva expressió per conèixer un tros més d’un home tan especial. Torrat pel sol, suat i pendent de la carretera em vaig acomiadar simbòlicament d’ell, desitjant-li que fes molts i molts quilòmetres més gaudint de l’esforç i de la seva fortalesa humana excepcional segurament.
Tantes vegades que ens queixem per l’esforç que representa fer quelcom i quantes vegades podríem callar i aprendre en veure situacions com la d’aquest home.
La vida és bonica i hem d’aprendre a fer-la nostra a adaptar-la a les nostres característiques, necessitats, però sobretot a gaudir-la. No renunciem fàcilment tot i les traves que la vida ens posa al davant.
Gràcies ciclista per recordar-me que la vida és bonica i la podem gaudir tot i les traves que la vida ens posa al davant.
Des d’aquí, una reverència.

6/2/11

LA MORT I ELS RECORDS

La meva germana Xesca m'ha fet arribar aquest escrit sobre la mort. La mort que tant ens costa acceptar perquè ningú ens prepara per rebre-la.
Ahir, justament recordava i m'emocionava pensant en la Maria, l'amiga adolescent que va morir l'estiu passat. Per ella va aquest escrit!
Cuando ya me haya ido... No estés triste, no llores, solo recuérdame...
Cuando ya me haya ido amor, búscame en el horizonte, búscame en el tenue ocaso y me encontrarás con el lucero. No te canses, no me olvides, solo... búscame. Piensa en aquel arroyo, búscame el el agua fresca siéntela cerca tuyo y sentirás mis labios, mis besos cuál fruta tierna y fresca. No estés triste, no llores, solo recuérdame. Recuérdame en la sonrisa de un niño en la inocente brisa que se transforma en vendaval. Recuérdame en las flores, en la fuente de agua viva, en el vuelo de un ave, en la luz de un candil encendido. Cierra los ojos y escucha tu corazón él, te abrirá el cofre de los recuerdos, él, me traerá de vuelta a tí, él, te recordará que te amé, te amo y te amaré.
Cuando me haya ido amor, no mueras conmigo, vive por mi y por tí, hónrame así. Nunca olvides que estoy contigo, tomándote de la mano, aunque solo la sientas como una brisa besándote y acariciándote aunque no lo creas.
Cuando me haya ido amor, no desesperes, no llores, búscame en tu corazón y allí me encontrarás solo para ti, eternamente. No hay escusa para ser infeliz, solo el apego ignorante a las emociones que suben y bajan como un mono en una noria. La vida vida es bella y más tú cuando sonries, la vida es como es, con sus cosas buenas y sus cosas malas, pero todo esta ahi para aprender y disfrutar. Sonrie...

UNA ACTITUD PER APRENDRE I ENSENYAR

Acabo de llegar l’últim article de la Pilar Jericó, aprendre és una actitud. M’ha fet recordar el que sempre dic als cursos de formació en educació emocional. Estar interessats en educació emocional ha de ser voler canviar d’actitud perquè sense aquest canvi no es pot fer una educació emocional efectiva que desenvolupi la intel•ligència emocional dels infants.
Per aprendre’n, en general, cal sobretot un canvi d’actitud. Una actitud per aprendre a qüestionar-nos aspectes d’un mateix/a, per ensenyar a crear consciència del per què de tot plegat.
A les escoles, per exemple, de què serviria fer un munt d’activitats amb els infants sobre el tema d’educació emocional si aquests tinguessin al davant un mestre/a autoritari/a, tancat/da, poc comunicatiu/va, que no deixa participar ni crea espais per dialogar i opinar. Un model sense ganes d’aprendre i que no pot transmetre als seu alumnat esperit científic sobre com és l’ésser humà, de com funcionen els nostres sentiments, de les sinapsis del cervell humà i de les capacitats humanes per automotivar-se i canviar actituds. Un mestre/a interessat en descobrir com funciona la vida i en què venim a fer en aquesta vida. Un mestre/a que es pregunta coses i vol saber-ne més. Un model que inspira i contagia il.lusió per investigar com funcionen l’ésser humà, les coses i la vida.
La vida ens possibilita poder aprendre de cada relació, de cada activitat, de cada llibre que llegim,de cada posta de sol, de cada conflicte,.... de tot podem aprendre si és la nostra actitud i obrim el cor i la ment. Cal ser conscients de què i com volem viure, de què aprenem en cada moment, en cada activitat, de què volem aprendre i cap a on dirigim les nostres energies.
Diu la Pilar: La apertura mental nos hace libres, nos lleva al respeto hacia los demás, y nos aleja de los estereotipos, de los nacionalismos de mil colores políticos o de las creencias preestablecidas… Y no hay que culpar al sistema, a Internet o a buscar excusas. Aprender es una pasión intelectual, como diría el filósofo Polanyi, que depende exclusivamente de cada uno de nosotros.
Aprendre amb el cor i la ment oberts és el canvi d'actitud que alguns pretenem aconseguir i divulgar.

3/1/11

QUÈ DECIDEIXES PORTAR AL TEU COR

Us adjunto una història que acabo de llegir i he trobat interessant de'n Jordi Gutierrez.
Remarca de nou la necessitat de ser conscients de la nostra actitud davant la vida.
El conte ens explicar la situación d'un professor compromès i estricte, conegut
també pels seus alumnes com un home just i
comprensiu.
En acabar la classe, aquest dia d'estiu, mentre
el mestre organitzava uns documents damunt del
seu escriptori, se li va apropar un dels seus alumnes
i en forma desafiadora li va dir:
- Professor, la qual cosa m'alegra d'haver acabat
la classe és que no hauré d'escoltar més les seves ximpleries
i podré descansar de veure-li aquesta cara avorrida.
L'alumne estava alçat, amb semblant arrogant,
tot esperant que el mestre reaccionés ofès i
descontrolat.
El professor va mirar a l'alumne per un instant i en
forma molt tranquil•la li va preguntar:
- Quan algú t'ofereix alguna cosa que no vols,
ho reps?
L'alumne va quedar desconcertat per la calidesa de la
sorprenent pregunta.
- Per descomptat que no -va contestar de nou en to
despectiu el noi.
- Bé, -va prosseguir el professor-, quan algú
intenta ofendre'm o em diu alguna cosa desagradable, m'està
oferint alguna cosa, en aquest cas una emoció de
ràbia i rancor, que puc decidir no acceptar.
- No entenc a què es refereix -va dir l'alumne
confós.
- Molt senzill, -va replicar el professor-, tu m'estàs
oferint ràbia i menyspreu i si jo em sento ofès
o em poso furiós, estaré acceptant el teu regal, però jo
prefereixo obsequiar-me la meva pròpia
serenitat.
- Noi, -va concloure el professor en to gentil-,
la teva ràbia passarà, però no tractis de deixar-la amb mi, perquè
no m'interessa, jo no puc controlar el que tu portes
en el teu cor però de mi depèn el que jo porti en
el meu.

PD Cada dia, en tot moment, tu pots
escollir què emocions o sentiments vols posar en
el teu cor i el que triïs ho tindràs fins que ho decideixis
canviar-ho. És tan gran la llibertat que ens dóna la vida
que fins a tenim l'opció d'amargar-nos o ser feliços

Què tries tu?