Us deixo una adaptació del conte d'en Jorge Bucay que vam fer la Meritxell Martí i jo mateixa. Aquests dies, parlant de la mort, l'he tingut present; tingueu-lo també vosaltres i aprofitem el regal que la vida ens dóna.
Aquesta és la història d’un home caminava pel món cercant el sentit de la vida. Abans d’arribar a la ciutat de Kammir va veure un lloc ben curiós entre pedres blanques.
Els seus ulls de cercador van veure sobre una de les pedres, una inscripció: “Bedoll Tare, va viure 8 anys, 6 mesos, 2 setmanes i 3 dies”. Es va esglaiar una mica en adonar-se que aquesta pedra era una làpida i va sentir pena en pensar que un nen de tan curta edat estava enterrat en aquest lloc. Més enllà va veure que la pedra del costat, també tenia una inscripció. Es va apropar a llegir-la i deia: “Cridar Kalib, va viure 5 anys, 8 mesos i 3 setmanes”.
L’home es va adonar que aquell lloc era un cementiri i cada pedra una làpida i el que més el va commocionar va ser la curta vida de les persones enterrades. Es va posar a plorar i l’ancià cuidador del cementiri que el va veure plorar es va acostar i li va preguntar si plorava per algun familiar.
- No, cap familiar -va dir el cercador. Per què tants nens morts enterrats en aquest lloc? Quin és l'horrible maledicció que pesa sobre aquesta gent?
L'ancià va somriure i va dir:
-No hi ha tal maledicció. Li explicaré un vell costum d’aquest poble: quan un jove compleix 15 anys, els seus pares li regalen una llibreta, com aquesta que tinc aquí, penjant del coll, i és tradició entre nosaltres que, a partir de llavors, cada vegada que un gaudeix intensament d'alguna cosa, obre la llibreta i anota en ella un moment gaudit i quant temps va durar aquest goig. Quan algú es mor, és el nostre costum obrir la seva llibreta i sumar el temps del gaudit, per escriure-ho sobre la seva tomba. Perquè aquest és, per a nosaltres, l'únic i veritable temps viscut.
Adaptació de Tere Abellán i Meritxell Martí del conte de Jorge Bucay a “Contes per pensar”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada