22/10/12

ACCEPTAR DES DE L'AMOR

                                                             

20/10/12

CARÍCIES, EFECTE PIGMALIÓ I LA GESTIÓ D'EQUIPS

Curt i interessant vídeo de l'Àlex Rovira per aprendre a ser més intel·ligent emocionalment.
Proposa animar els infants a volar sense por i a controlar les pors dels adults. Fa referència a l'efecte Pigmalió que tantes vegades hem parlat en aquest blog i que tan important és per educar els infants, perquè confiant en ells, ells ténen empenta per aprendre i descobrir el món.
Un vídeo que recorda la importància de les carícies i el treball i gestió d'equips competents com a persones intel·ligents emocionalment.
Gràcies Àlex pels teus aprenentatges.

CONTE: EL PROBLEMA DE LES DUES CABRES



Vet aquí que un dia dues cabres de diferents ramats van decidir abandonar les seves respectives cledes i fugir en busca de llibertat i fortuna. Per casualitat es van trobar al cap d'uns dies, separades, però, per un precipi; només un tronc, ben estret per cert, unia els dos marges fent de pont. Ja ho veien, les dues cabres, que era impossible de passar totes dues alhora, però es van entestar a fer-ho. Quan van arribar al mig, cap de les dues no volia retrocedir. No es van voler avenir al mig, cap de les dues no volia retrocedir. No es van voler avenir a cap raó; tossudes com eren, cadascuna volia que fos l'altra la que tirés endarrera. I, discutint, discutint, van arribar a la força. Donant-se cops de banys i empenyent-se mútuament va passar el pitjor: forcejant, van perdre l'equilibri i totes dues es van estimbar.

Adaptació de la faula d'Isop i dibuix: Àngel Vergés i Gifra





18/10/12

"CELEBRA LA VIDA, NO TE RINDAS"



Quan estàs trist, quan tens problemes, quan sents pors i indecisions, quan algú s'enfada amb tu,... això és la vida. La vida son moments agradables i desagradables alhora. Els agradables ens fan sentir bé amb nosaltres mateixos i amb els altres, i els desagradables fan la millor escultura de la nostra vida, perquè són els inconvenients els que ens ajuden a créixer. Celebra la vida i comparteix-la i, sobretot, continua somiant.

Us deixo amb un poema de Mario Benedetti que la Marina avui ha penjat al facebook. Gràcies Marina per recollir i penjar tresors poètics.

                          NO TE RINDAS 

No te rindas, aún estás a tiempo de alcanzar y comenzar de nuevo.
Aceptar tus sombras, enterrar tus miedos,
liberar el lastre, retomar el vuelo.
No te rindas, que la vida es eso,
continuar el viaje, perseguir tus sueños,
destrabar el tiempo, correr los escombros
y destapar el cielo.
No te rindas, por favor, no cedas,
aunque el frío queme, aunque el miedo muerda,
aunque el sol se esconda y se calle el viento.
Aún hay fuego en tu alma, aún hay vida en tus sueños,
porque la vida es tuya y tuyo también el deseo.
Abrir las puertas, quitar los cerrojos,
abandonar las murallas que te “protegieron”.
Vivir la vida y aceptar el reto,
recuperar la risa, ensayar un canto,
bajar la guardia y extender las manos,
Desplegar las alas e intentar de nuevo,
Celebrar la vida y retomar los cielos.
No te rindas, por favor, no cedas,
aunque el frío queme, aunque el miedo muerda,
porque cada día es un comienzo nuevo,
porque esta es la hora y el mejor momento, no te rindas

17/10/12

RELAXACIONS I VISUALITZACIONS

La Marta Teixidó ha penjat al seu bloc un article que vaig escriure fa un temps sobre el treball que es fa a l'Escola Josep Gras sobre relaxacions i visualitzacions; VIATGES IMAGINARIS, tal i com les coneixen els infants.
Us deixo el link perquè el poden recordar de nou.
Mestres, us convido a portar a terme visualitzacions que potencien la creatividad dels infants. Recordeu que és important crear visualitzacions en funció del les necessitats del grup.

http://www.thesecretlarevista.com/ca/9/965/Relaxacions_i_visualtzacions.html

14/10/12

DES DEL COR


Cada vegada, i a mida que passa el temps, m'adono de la importància de les coses petites que cada dia podem veure en el nostre dia a dia si estem atents i conscients.

Per què mirar amb les ulleres del cor? Perquè mirar des del cor ens faria entendre el veritable sentit de la vida; milloria les relacions amb les persones, contribuiria a fer-nos sentir bé amb nosaltres mateixos i aconseguiríem millorar aquest món, fent-lo més humà.

Mirar des del cor vol dir comprendre l'altre que t'agredeix verbalment  i arribar a la conclusió que el seu enuig no va amb tu, sinó amb ell mateix. Vol dir mirar als ulls d'un desconegut i comprendre que demana fer-lo present; pot ser una simple salutació. Vol dir veure sortir el sol i sentir alegria i agraïment perquè estàs viu i el pots gaudir.  Vol dir tenir treball o aconseguir treball per a una altra persona que no en té,... I podríem afegir: tenir un bon plat de macarrons al davant, sortir a la muntanya i respirar energia, sortir al carrer i saludar amb un somriure a les persones que et trobes, ser agraïts i dir-ho, elogiar a les persones i fer-les sentir bé amb elles mateixes, arreglar-te per sentir-te atractiu i sortir al carrer per compartir-ho amb els altres, compartir i gaudir amb amics i família, evitar les baralles, perdonar els altres des de la comprensió que res ni ningú és perfecte (això no exclou que hi ha persones tòxiques que volen ben lluny nostre) ...

Tots tenim motius per mirar i celebrar la vida perquè, tot i la crisi, i gràcies a ella, podem veure-hi encara més.

Per veure-hi cal voluntat de voler veure-hi i això vol dir prendre una actitud personal davant la vida; les relacions, els problemes, l'estat d'ànim, etc. La vida és el que nosaltres planifiquem. Nosaltres decidim i actuem i el cervell farà la resta aconseguint coherència i l'equilibri personal i emocional. Tenim el poder de decidir i començar actuar –les actuacions són bàsiques- seguint el camí que nosaltres triem. Doncs, comencem a caminar amb consciència, estant atents al dia a dia i amb esforç personal perquè, ja sabeu que, res cau del cel!

Alguns de vosaltres pensareu, en llegir aquest article, que és una fal·làcia. Bé, potser teniu raó, no m’hi barallaré ni us portaré la contrària, però doneu-vos-hi un espai i reflexioneu per saber on esteu vosaltres en aquest plantejament. Potser algun dia canvieu d’idea.

MIREM DES DEL COR!





10/10/12

ELOGIAR I AGRAIR

Ahir, tot parlant amb una companya de feina, la Bet, em va dir amb expressió convençuda i espontània: Què bé que fas la feina d'educació especial! M'ajudes tant!

D'entrada em vaig quedar sobtada i quasi immòbil. Sense saber ben bé què dir perquè  poques vegades elogien la meva tasca d’educació especial. 

Més tard, la Sole, la logopeda de l'escola, entra a la meva classe i em diu: M'agrada el cartell que tens a l'entrada (un cartell al costat de la porta d'entrada que diu: En aquesta classe es fan coses molt especials). 

Dues floretes en un sol dia! És magnífica l'energia que aporten les floretes a les persones. Poques vegades elogiem a les persones del nostre voltant. Diuen que ningú ens ha ensenyat i no estem acostumats, però jo us convido a trencar alguns esquemes i dir allò bo que sentim en moments determinats. Sabem que podem decidir canviar aspectes personals a través del pensament i les actuacions i propòsits. El primer beneficiat seràs tu mateix. 

Tots tenim talents i fortaleses i ens agrada que ens les reconeguin. Alguns de vosaltres, els mestres de l’escola, ho treballeu amb l’alumnat i és important fer-ho, però recordeu que són les actuacions allò que els infants aprenen i interioritzen dels models adults. 

Trenquem el sentiment de ridiculesa per elogiar allò que ens agrada de les persones del nostre voltant. Felicitem-nos, tirem-nos floretes, aplaudim els èxits i alegrem-nos amb els altres de les coses ben fetes. Agraïm esforços a les persones que fan coses per a nosaltres.  Siguem generosos i agraïts i ensenyem als infants a ser-ho també. Proveu-lo!  Contagiem els altres i de mica en mica serà un hàbit que millorarà els climes i ambients de treball, familiar i social en general.

Gràcies Bet, la teva floreta em fa créixer i és segur que m’esforçaré encara més per fer bé la meva feina i continuar essent responsable. Gràcies Sole, per la teva naturalitat i ajuda constant. 

Us deixo amb els talents de dos alumnes de 3r d'aquest curs. La seva tutora va fer una activitat d'inici de curs per treballar les fortaleses i alhora l'autoestima dels infants. Bona feina M. Teresa!

3/10/12

LA MARATÓ DE SANT LLORENÇ I LA TERESA FARRIOL


Les emocions no són bones ni dolentes, simplement formen part de la vida.
Reconeixeu aquesta frase perquè l’he apuntat en aquest espai moltes vegades. Sempre recordo la necessitat d’estar atents i ser conscients; des del present, per  identificar, acceptar, comprendre,  saber el perquè  sentim cadascuna de les emocions que experimentem i , molt important, aprendre a canalitzar-les  amb una actitud positiva . La única manera per superar les emocions desagradables i  viure les emocions de forma equilibrada.
Aquests dies em vaig assabentar de la mort d’una coneguda atleta amb qui vaig córrer la marató de Sant Llorenç Savall, l’any 2008. Parlo de la Teresa Farriol. La nostra relació va ser curta; cinc hores de córrer entre boscos, parlant mentre l’alè ens ho permetia,  esquivant les branques i mirant al terra per cercar on posar els peus mentre corríem. Vam viure les baixades sentint com l’adrenalina donava pas a la satisfacció i el plaer de sentir com el córrer ens omplia d’energia. Poques hores però intenses que permeten emmagatzemar-les en la memòria per sempre més.  
Sempre entristeix la mort d’una persona, i més quan és jove(49 anys); no li tocava, diem, sabent que el risc i la mort estan molt a prop nostre i cada dia. Ara toca, a tots els que la coneixíem, i, especialment a aquells que l’estimaven, canalitzar la tristesa que ens produeix la seva absència.  Plorarem la seva mort i continuarem vivint  tenint-la present. 
Teresa, bonica, gràcies per la teva curta i intensa companyia. La marató de Sant Llorenç, porta el teu nom gravat.