Vet aquí que un dia dues cabres de diferents ramats van decidir
abandonar les seves respectives cledes i fugir en busca de llibertat i fortuna.
Per casualitat es van trobar al cap d'uns dies, separades, però, per un
precipi; només un tronc, ben estret per cert, unia els dos marges fent de pont.
Ja ho veien, les dues cabres, que era impossible de passar totes dues alhora,
però es van entestar a fer-ho. Quan van arribar al mig, cap de les dues no
volia retrocedir. No es van voler avenir al mig, cap de les dues no volia
retrocedir. No es van voler avenir a cap raó; tossudes com eren, cadascuna
volia que fos l'altra la que tirés endarrera. I, discutint, discutint, van
arribar a la força. Donant-se cops de banys i empenyent-se mútuament va passar
el pitjor: forcejant, van perdre l'equilibri i totes dues es van estimbar.
Adaptació de la faula d'Isop i dibuix: Àngel Vergés i Gifra
