29/3/15

DE NOU, LA MORT


En pocs dies, la mort de persones properes està present a la meva vida. La meva amiga Isa i ara la meva neboda Cristina.

Cristina, ha arribat la teva hora, tot i la teva juventud, energia i valentia. Un cop molt fort que costarà remetre. El teu buit mai ningú el podrà ocupar. El temps aconseguirà apaivagar el gran dolor que senten els teus pares, novio, germà i tota la família. El record serà el consol per a tots. Quan et pensarem, quan estarem amb els teus pares i la família, en les celebracions,... Sempre hi seràs Cristina, en un estat diferent, però hi seràs.(Fotografia del cosí Tino Nieto)

ADÉU CRISTINA! SEMPRE HI SERÀS.

La vida i la mort van juntes i no podem evitar de parlar-ne, tant de l’una com de l’altra. De la vida, en parlem, l’aplaudim, la sentim i gaudim. De la mort, cal parlar-ne també i fer-la present sense por. No cal passar la vida parlant sobre la mort, però sí parlar-ne per afrontar-la de forma realista i estar preparats.

De tant en tant, aniria bé poder pensar que cal:

– Educar per gaudir dels bons moments que la vida ens ofereix.
– Identificar, acceptar i expressar les emocions agradables i desagradables.
– Educar per a l’èxit i per a la frustració.
– Saber demanar i oferir ajuda als altres; donar i rebre és imprescindible per viure feliços.
– Educar una actitud realista, positiva i de superació.

LA VIDA ÉS MOLT MÉS QUE LES TRAGÈDIES


La tragèdia de l’avió als Alps francesos, o, si voleu, la massacra brutal fruit d’una sola persona, ha omplert tots els espais de la televisió i la ràdio.

És normal que ara se’n parli, sobretot perquè és surrealista, dur, perquè hi ha molt de dolor junt si comptem totes les persones mortes, el dolor de les famílies i el dolor col·lectiu de tots els humans que també ploren pel dolor aliè.

Algú em preguntava fa dos dies sobre el possible trastorn de la persona que va estavellar l’avió. Per què una persona decideix posar fi a la vida de tantes persones amb el gran dolor que comporta? -em deia. Una persona tan jove! Cada vegada hi ha més delinqüència, terrorisme i desastres socials? Com és que les notícies només parlen de desgràcies? Aquesta és la gran pregunta: És que no hi ha notícies bones i positives? És clar que n’hi ha però no són rentables. Són rentables les males notícies; els desastres, de tota mena i les tragèdies amb morts humanes, entre d’altres.

Altres preguntes

Qui permet que això sigui així? A on volen anar a parar? Quina actitud pretenen imposar-nos? Volen tenir-nos atemorits?

No m’hi vull entretenir massa en el per què només faciliten informacions destructives.

Parlem de solucions

Hi ha solucions. Tots els lectors podem reflexionar sobre quina ha de ser la nostra actitud davant les notícies tràgiques i desastres humans i naturals.

Pensem propostes constructives, facilitadores del benestar personal i esperançadores per continuar caminant cap a un futur àgil i humà.

Tenint en compte el cercle d’influències (una teoria que explica quan val la pena, o no, continuar preocupant-nos per un tema) ni en parlaré del que no puc fer, arreglar o millorar perquè no està a les meves mans. Em remeto a fer propostes des de l’àmbit on jo puc fer quelcom, des de on puc fer petits canvis de millora social i personal.

A les escoles s’està fent una gran tasca per aconseguir educar persones competents i professionals però també autònomes, crítiques, segures i felices. Cadascú, des del seu àmbit i entorn, treballem per millorar aquest món des del nostre entorn proper i amb la nostra actitud conscient. Alguns exemples que tinc al cap:

- Si escoltem una crítica destructiva, ni l’escoltem; o l’escoltem per no tenir problemes però no ens la quedem ni intervenim per posar llenya al foc, ni la difondrem.

- Si surt un comentari al twitter agressiu contra persones; siguin d’on siguin, el saltem i no el divulguem.

- No mirem els canals de televisió (tots coneixem de quin canal parlo) on només hi ha escombraries. Cultivem-nos i omplim el cap de temes que ens ajudin a créixer.

- Aprenem a mirar la part positiva de tot el que ens passa; pensament positiu i alternatiu que podem crear nosaltres mateixos. A vegades no és gens fàcil però si aconseguim habituar-nos millorem la nostra vida i el grau de patiment personal.

- ...

Podem escollir ser part del problema de la humanitat, de la destrucció, del fatalisme,... o bé formar part de la solució. Depèn de la nostra actitud. Fem una mirada assertiva a tot i a tothom, però triem amb què i qui hi serem; a les persones i les situacions tòxiques les podem mirar i comprendre però podem decidir caminar per camins diferents.

Protegim-nos i millorem el nostre entorn proper des de aquestes petites i grans actuacions. És un bon punt de partida. Tant de bo fóssim un model per als nostres governants i els periodistes.