19/11/12

CRÉIXER JUNTS. TALLER MATINAL A LA FUNDACIÓ ÀMBIT

Dissabte, dia 24 de novembre als espais nous de la Fundació Àmbit es farà una activitat nova per a pares i mares. 
Mentre els pares i mares fan un taller els infants estaran al costat fent-ne un altre d'ecologia emocional.  




Un espai trimestral per compartir èxits, dubtes i preocupacions com a pares i mares. Un espai per educar actituds i formar persones.

Mirem els infants, acompanyem-los en aquest aprenentatge i 
donem-nos l’oportunitat de créixer amb ells.

Objectius:

Crear consciència educativa.
Reflexionar conjuntament dubtes i preocupacions personals.
Compartir experiències amb altres pares i mares.
Valorar el treball emocional, l'afecte i els vincles afectius dins l'educació.
Gestionar els conflictes amb els fills des de la intel·ligència emocional.
Créixer com a pares i mares.

Metodologia:

La metodologia del taller serà bàsicament pràctica; vivencial i participativa, tot i que també s'hi inclourà una part teòrica, si s'escau.

Els participants tindran l'oportunitat de plantejar idees, preocupacions o altres temes que siguin del seu interès, amb la finalitat de compartir-los per aprendre de forma conjunta al llarg d'aquest taller i els següents que es faran al llarg del curs.

El formador prepararà activitats vivencials amb la intenció de facilitar la reflexió i comprensió dels temes tractats.

Cada sessió inclourà l'anàlisi d'un cas fictici, supòsit que es comentarà a nivell de grup petit per passar a treure'n conclusions generals a nivell de grup gran.

** Porteu-hi els vostres fills i, mentre els pares i mares fan el taller, els infants en faran un altre d'Ecologia Emocional.


RESPONSABLE: M. Teresa Abellán Pérez
HORARI: De 9.30 a 13:30h.
LLOC: ÀMBIT - Sant Andreu. Recinte de Fabra i Coats
C/ Sant Adrià, 20. 08030 Barcelona
APORTACIÓ: 20€ Amics Fundació. 40€ Altres

http://www.fundacioambit.org/programa-activitats/setembre-desembre-2012/2411-creixer-junts

16/11/12

CARTA ALS FUTURS MESTRES

Ahir vaig anar a fer una xerrada per a futurs mestres. Us adjunto unes paraules sortides del cor que vull compartir en aquest espai.


Bon dia a tots i totes,

Volia dedicar-vos unes paraules d’agraïment perquè ahir en vareu donar l’oportunitat de gaudir del que més m’agrada fer, sembrar la llavor emocional i educativa que dóna sentit a la vida; desperta ànimes i  ganes de viure.

Sé que contribuireu, en algun moment i quan esteu preparats, a fer que aquest món millori. Un món on es respiri amor, solidaritat, acceptació, respecte, responsabilitat i llibertat.

Sé que alguns de vosaltres vàreu captar el missatge principal de la xerrada. Ara us toca portar-lo a la pràctica amb valentia.

Pregunteu-vos sempre el perquè de tot plegat per despertar i crear consciència. Per què faig una cosa o la deixo de fer. Per què decideixo prendre una o altra actitud. Què estic fent en aquest moment i per què ho faig. Com vull ser en aquesta vida i com ho transmetré  als infants que educaré.

Els educadors vocacionals tenim una gran sort. Una feina on els primers enriquits som nosaltres.  

Us recomano amb els infants una actitud propera, amable, afable, afectiva i comprensiva. Mireu a tots i cadascun dels infants i doneu-los el seu espai. Tots han de tenir cabuda; pertànyer i ser-hi per ser.

Doneu-vos l’oportunitat d’aprendre amb els infants perquè ells us ensenyaran un munt de coses. 

Vosaltres sou mestres i ells són uns experimentadors, emprenedors i somniadors. Impregneu-vos de la seva imaginació i vibreu junts!  

Gràcies per compartir dues hores de vida! 



14/11/12

MIRAR EL MÓN AMB EL COR, CONFIANÇA I OPTIMISME


Els lectors habituals d’aquest espai coneixeu el contingut bàsic del bloc;  teories i pràctiques professionals llegides, experimentades o apreses en cursos de formació. Poques vegades parlo de manera directa sobre experiències personals. Avui, però, ho faré perquè hi ha coses que cal comunicar-les.

Ahir, en arribar a l’escola vaig descobrir com, per segona vegada en dues setmanes, entraven a robar. Tornem a estar sense portàtils i a trencar el nostre magnífic projecte educatiu encetat amb il·lusió, energia i sense escatimar esforços per part de tot l’equip de mestres. Passar pels passadissos mirant les portes esquinçades i foradades, feia presents els delinqüents dins l’escola i produïa una necessitat de desfogament, deixant escopir paraules grolleres inservibles i expulsar la ràbia que coïa dins.

Avui, a més, he experimentat com algú ha usurpat i entrat en el messenger del meu fill per a ús perniciós; deixeu-m’ho així. Per moments, m’he sentit desbordada, impotent i, certament, cansada de tant desordre social que, absolutament ningú és capaç de controlar.

Per uns moments m’han assaltat algunes preguntes, com ara: qui s’impregna dels aprenentatges que tants professionals impartim als centres educatius, qui recull els sabers  com a mestra i formadora que sóc des de fa tant de temps,  què estem fent malament en el procés educatiu que impartim els diferents professionals, què està passant en aquest món, anem avançant realment, quina direcció hem de seguir, qui més s'ha d'implicar, etc.

Els qui llegiu aquest bloc em coneixeu i sabeu el que sempre pregono respecte els problemes, les dificultats i entrebancs que la vida ens posa al davant cada dia; són una oportunitat per superar-nos i créixer, els entrebancs són una oportunitat per aprendre, allò que passa no és el més important sinó l’actitud que prenem amb allò que passa, al cap de tres dies tot es veu diferent,  és important l’actitud positivista com a eina de felicitat, etc.

Avui he trencat i desconnectat d’aquestes teories per unes hores i, el més sorprenent, és que sense que jo fos conscient llavors,  les sinèrgies de l’univers ja estaven dansant de forma ordenada per fer una reparació fantàstica i ajudar-me a entendre que: de tot podem continuar aprenent posant-nos les ulleres del cor, la confiança i l’optimisme.

Llegiu quantes actuacions magnífiques han passat a continuació del meu “moment baix”:

- Obro el correu i em trobo el missatge d’un amic que, tot repassant el bloc emocional, m’envia un comentari sobre la gran tasca emocional que es fa al centre on treballo. Una valoració positiva de la meva feina en matèria emocional reconeguda per altres persones. Gràcies, ets un sol.

- Un altre amic especial ha fet l’esforç de deixar la feina per un moment i cercar paraules consoladores i d’acompanyament, tot i la seva manca de temps. Moltíssimes gràcies pel teu acompanyament entranyable.

- Els infants de l'escola de tres anys m'han donat energia avui amb les seves mirades innocents mentre escoltaven el conte del lleó i el ratolí. Les expressions màgiques mentre els tirava polsim màgic sobre els seus caps i les abraçades agraïdes i afectives que m’han repartit, han aconseguit per moments fer-me oblidar la ràbia i impotència matinal. Una abraçada guapíssims perquè sou fantàstics i cada dia em carregueu d'energia.

- Una alumna del centre amb moltes dificultats (de la qual molts podríem aprendre’n) em comentava lo maco que és tot el que fa; sempre li agrada tot el que fem, i m’elogiava dient-me que em trobava guapa. Gràcies per donar-me l'oportunitat d’aprendre amb tu i entendre un altre manera de viure el món.

Hi ha coses que funcionen i no puc deixar de continuar lluitant per fer que el meu entorn sigui el més coherent, just i decent possible. 

Havia perdut les meves ulleres. Les he trobades i ara ja miro des del cor, confiança i optimisme. Continuem doncs treballant per millorar aquest món i ser feliços alhora. 
Continuem caminant!
Fotografia: Tino Nieto