25/3/12

HI HA INFANTS GANDULS?

L’altre dia em preguntava una companya si existeixen els infants ganduls. Fa dies que hi penso en la contestació. Està dins la meva olla de coses bullint; el meu cap i el meu pensament.

Sempre havia dit que els infants no són ganduls, basant-me en teories  comportamentals fruit dels estats  emocionals, però aquesta vegada he volgut donar-me la possibilitat del dubte.

Després d’uns dies de pensar-hi us apunto algunes reflexions:

-     El nivell de preparació pedagògica i professional dels mestres és el que marca la responsabilitat, davant els infants i les famílies, per atendre les necessitats d’uns i altres. Els mestres  hauríen d’intentar fer observacions i anàlisis previs abans de fer qualsevol judici  i posar adjectius als infants; se’n diu etiquetar-los, perquè després costen tant de treure. Cal fer observacions, anàlisi, investigar què pot passar a la vida de l’alumne que no pot rendir el que voldríem o el mínim que fora convenient.

-    Els professionals sabem que:
  1.       Les persones i els infants tenim talents diferents i, per tant, no tots han de saber–ho tot ni de la mateixa manera. Els infants són divers com la societat. La diversitat és un fet.
  2.       Tenim clar que els infants aprenen atenent als tres canals diferents d’aprenentatge; visual, auditiu i cinestèsic. Els apliquem els tres alhora? Som conscients i ho tenim present en cada informació que passem a l’alumnat?
  3.       La confiança i establir vincles afectius són necessaris per educar i aprendre; acompanyem emocionalment per aconseguir el seu benestar i equilibri emocional que li permeti estar concentrat, atent i relaxat per aprendre i poder incorporar coneixements nous?
      Actuacions i reflexions que ens poden ajudar a esbrinar els motius del rendiment baix: 


      Parlem amb la família? Amb l’alumne? Compartim la responsabilitat? Hi ha algun aspecte que se’ns escapa i que pot influenciar en el rendiment acadèmic del nen? Riu? Comunica? Es baralla sovint? Per què deu fer-ho? S’Aïlla? Què preocupa realment al mestre? Preocupa a la família? S’acosten els adults per acompanyar l’infant i animar-lo? Tots els canvis els ha de fer l’infant i la família? Què fem els professionals si no tenim respostes? Quines són les estratègies que apliquem?


També us apunto les distorsions que en José Luís Bimbela ha donat als assistents de les VIII Jornades d'Educació Emocional i que ens poden donar pistes per fer una autoreflexió professional, atendre les necessitats dels infants i regular els estat d’ànim i les pròpies angoixes:
  1. FILTRE MENTAL(+ i -): Veure només allò negatiu i que tant afecta a l'autoestima. Mirem a tots els alumnes de l’aula; als “bons” i als “no tan bons” També. Els alumnes que no mirem es fan veure i criden l'atenció de l'adult amb comportaments disruptius.  A tothom ens agrada que en mirin i, sobretot, que ens vegin. Felicitem els infants en allò que destaquen! Plantegem-nos com millorar allò que ens preocupa.
  2. ETIQUETATGE: PROFECIA DE L’AUTOCOMPLIMENT- EFECTE PIGMALIÓ. Etiquetar ens condiciona perquè ens acabem creient el pensament inicial i no ens proposem què pot canviar. No pensem que un alumne pot millorar amb les crosses que nosaltres hi posarem per ajudar-lo. Confiem i donem confiança els alumnes. Mirem els infants des de les seves fortaleses i no des de les seves debilitats. Diferenciem la persdona del seu problema; el nen de les seves dificultats.
  3. GENERALITZACIÓ: SEMPRE, TOT, MAI, RES,  IMPOSSIBLE,…  Matisem i concretem què és el que no va bé  i intentem posar remei , però valorem les que sí van bé.
  4. DRAMATITZACIÓ-FATALISME: És el terrible, horrorós, fatal,...   Ajustem els  adjectius i expressions de forma realista. A vegades les pròpies pors de poc control o d’inseguretat no ens deixen ser creatius i continuar cercant solucions.   Valorem també el que és o no important.
  5. CATASTROFISME: ANTICIPAR EL PITJOR “Segur que…” “ I si….?” I si no funciona?... I si no li agrada... I si no sóc capaç.... Cal tenir sensació de control com a líder que som. Cal plantejar-nos actuacions concretes per solucionar els entrebancs. Què podem fer per superar les pors? Tenir un pla B per si la primera opció no dona resultats és una bona estratègia per no desanimar-nos.
  6. LECTURA MENTAL: SUPOSAR EL QUE L’ALTRE PENSA  Pensar pels altres no serveix de massa. Cal comprobar si realment les nostres sensacions són reals. Parlem amb els infants, amb la família, amb els companys.
  7. FAL·LÀCIES DE CONTROL (PER EXCÈS):  IDENTIFICAR LES MEVES RESPONSABILITATS  Hi ha situacions que no están al nostre abast i, una vegada fet tot el que podíem fer, no serveix de res sentir-nos culpables o responsables únics.  Recordem  el cercle d'influències:

  1. FAL·LÀCIES DE CONTROL (PER DEFECTE ) RENTAR-SE LES MANS.  Creure’s que no podem fer res no ajuda l’infant. Es pot demanar ajut psicopedagògic.
  2. ÚS DE L’HAURIA DE…: CONVERTIR UN DESITG  EN UNA OBLIGACIÓ DIFERENCIAR DESIG D’OBLIGACIÓ. Eduquem des del realisme. Allò que sí podem fer o creiem podem aconseguir.
Potser no és tan important plantejar-nos si hi ha infants ganduls o no, sinó replantejar-nos com a professionals si estem fent de manera coherent tot el que està al nostre abast per intentar ajudar a tots i cadascun dels infants a créixer i aprendre des dels propis talents i des del seu propi barem individual. Un bon líder es preocupa i ocupa de solucionar les dificultats. Crea consciència de les necessitats des d’una visió general i profunda i troba solucions, perquè els mestres som així de creatius, encara que no sempre els resultats siguin els esperats, però sí que tindrem la sensació de control i d’haver actuat de forma coherent i responsable.

Endavant! Continuem treballant, plantant llavors i regant-les perquè arribin a ser arbres que donin fruits magnífics. Persones excel·lents! 

24/3/12

VIII JORNADES EMOCIONALS BARCELONA

Aquest any, les VIII Jornades, tenint en compte que el tema que tractava era el de la salut, sempre vinculat amb les emocions, els ponents han estat bàsicament metges, neuròlegs i psicòlegs que estan i treballen dins l’àmbit sanitari.

A continuació us faré cinc cèntims del que recordo va transmetre la Marta Ligioiz, neurobiòloga sevillana qui va fer l'acte inaugural de les Jornades.

El primer que ens va dir va ser que deixéssim el llapis i el paper sota la cadira perquè pretenia que aprenguéssim, a través de les vivències, com alguns estímuls externs, la música, per exemple, poden modificar el nostre estat d’ànim. Varem tenir l’oportunitat de ballar i comprovar com les relacions amb les altres persones milloren a través d’activitats i l’activació del cos. Com el moviment i l’actuació és bàsica per millorar l’estat d’ànim. Ens va recomanar fer-nos un llistat d’activitats motivadores i, sobretot, portar a la pràctica alguna d'elles quan l’estat d’ànim està baix. Ballar, cantar, anar a córrer, anar de compres, fer un bon àpat, etc. Jo us aconsello penjar el llistat a la nevera i recordar-lo quan tinguen un mal moment; una manera d'anar creant consciència.

Va recordar, escenificant amb els participant a les Jornades, com funcionen a nivell neurobiològic els canvis d’ànim. Durant la sessió, l'Esteve Pujol es va  inventar una nova paraula: serotonitzar; la serotonina és l’hormona que actua i  fa possible que sentim felicitat. L'augment de serotonina en els circuïts nerviosos produeix una sensació de benestar, relaxació, concentració i major autoestima. Tothom es pot serotonitzar des de la consciència i voluntat; automotivar-nos per sentir benestar personal i emocional.
I així s'arribà la conclusió de que l'alumnat necessita d'aquest estat de benestar per aprendre perquè els nivells de concentració i relaxació possibiliten l'obertura i rendiment ple de la ment. 

Altres aspectes que va recordar:
- Coherència. Diem que volem ser feliços però ens recordem que ens sentim fatal, que no podem, que no som capaços, etc. Si volem ser feliços hem de plantejar-nos quines actuacions farem per aconseguir-ho. Caminar en la direcció que volem. Missió i visió en la mateixa direcció.
 - Sentir d’humor. Riure! Explicar acudits i si no en saps, practica! Perquè ets capaç d’aprendre! Riure és sa i bo. Els nostres alumnes necessiten un bon clima escolar i és important que se sentin animats i motivats perquè els neurotransmissors del cervell s’activen i és llavors quan es produeix, des d’aquesta major obertura mental, l’aprenentatge.
- Cal ser amics de nosaltres mateixos. Estimar-nos, cuidar-nos, riure, etc
- No jutjar els altres i aprendre a mirar més enllà, expressió que ja coneixeu els lectors d'aquest bloc. Analitzar les diferents possibilitats de qualsevol comunicació, resposta o actuació dels altres. Deixar de pensar que la primera idea que ens ve al cap pot ser la única i verídica. Pensar que hi ha d'altres possibilitats.
- La profecia de Rosenthal; de l’autocompliment o efecte Pigmalió és un fet i tenim la possibilitat d’aplicar-ho a les aules. Donem confiança als alumnes perquè és bàsic perque hi hagi aprenentatge.
- Els canals d’aprenentatge; visual, auditiu i cinestèsic. Un mestre ha de comunicar utilitzant els tres canals de comunicació per tal d’assegurar que tot l’alumnat recull, d’una o altra forma, la informació; que pugui entendre, comprendre i aprendre.
- Els hàbits i les habilitats s’interioritzen  a través de la pràctica; fer i repetir. Posem a la pràctica les teories i habilitats socials que coneixem i volem incorporar a la nostra rutina.
- La plasticitat del cervell és un fet ja analitzat, estudiat i verificat pels científics i s’ha comprovat que tenim la capacitat de reprogramar les nostres idees, creences i fets. Podem decidir triomfar i el conscient i l’inconscient la recull per passar a ser una realitat, sempre acompanyat per les nostres actuacions.

La Marta proposa planificar les nostres vides per ser feliços. Ens va fer plantejar quin dia de la setmana preferíem, com a estratègia, per arribar a la idea de que podem planificar la nostra vida per viure-la gaudint-la i sentint-nos feliços. Els assistents varem contestar, fent cas al que plantejava, dient un dia de la setmana. Ella va aprofitar per explicar-nos com tots els dies de la setmana poden ser atractius si els planifiquem. PeO es que un dilluns no podem anar al cinema o a sopar?

Cal fer-nos conscients de les grans possibilitats per millorar aspectes de la nostra vida a partir d'una actitud positiva i optimista. Com ja hem dit altres vegades, els problemes sempre hi seran i el més important és l'actitud que prenem davant aquests problemes. Com ens responsabilitzem i solucionem els problemes? Hi ha una fòrmula màgica: APRENDRE A BALLAR SOTA LA PLUJA!

Serotonitzem-nos!!! Proposem-nos viure de forma plena, convençuts i amb ganes de riure per activar els nostres neurotransmissors i viure plenament.

Aprofito aquest espai per agrair-li a la Marta la seva gràcia sevillana. El seu to distés i natural que va amenitzar tant l'acte inaugural.

3/3/12

JARDÍ INTERIOR

Una manera de proposar-me i proposar plantar, regar i renovar, quan calgui, el nostre interior, la nostre espiritualitat. Omplim-lo de flors boniques i vistoses. Omplim-lo de vida.