31/1/13

CONTROLANT LES SITUACIONS DESAGRADABLES


Sovint hem comentat en aquest espai la necessitat de ser un mateix; tenir autoestima, autoimatge i autoconcepte per sentir benestar personal i  afrontar els reptes que la vida ens depara, especialment les situacions desagradables amb la resta de les persones del nostre entorn.

Ser un mateix i sentir que vivim la vida de forma harmònica i equilibrada. Només d’aquesta manera es pot evitar que qualsevol persona ens pugui fer mal; no donar permís als altres perquè ens puguin fer mal i no és gens fàcil d’aconseguir. Cal autoestima i responsabilitat personal i social per reflexionar, el més objectivament possible, sobre els errors, propis i dels altres, per calibrar les situacions conflictives i decidir què i com actuar per solucionar el problema.

Ser un mateix vol dir reconèixer-nos, i reinventar-nos alhora, cada vegada que superem una dificultat, especialmen amb aquelles persones agressives i amb manca d’assertivitat que no han tingut la possibilitat encara d’aprendre a dir quelcom sense fer mal els altres.

Aquest article és fruit d’una experiència amb una persona que, fa pocs dies, em va dir el que pensava -tots tenim aquest dret- però ho va fer –des del meu punt de vista- de manera poc encertada i gens assertiva.  

Enfadar-nos amb els altres pot ser lícit, just, coherent i necessari –i tant! Podem enfadar-nos i deixar anar la ràbia per evitar altres mals, però no podem fer-ho de qualsevol manera pensant que tinc tot el dret de dir el que penso, o perquè, sóc així de natural i espontani i dic sempre el què penso.  És clar que podem dir el que pensem, però  hi ha un requisit imprescindible: ser assertiu. I si no ho som podem aprendre a ser-ho
– l’assertivitat s’aprèn.

Sabem que davant l’enuig o la ràbia el millor és deixar passar hores o dies per passar després a aclarir la situació. Evitem contestar impulsivament perquè les paraules poden fer mal i costa molt reparar-les; és convenient recordar com les noves tecnologies, a través dels mail immediats i irrecuperables, poden fer molt de mal una vegada clicat l’enviar.

Sovint manca en les persones el “mirar més enllà” del que sempre en parlo. Convé reflexionar més i abans d’actuar per estar-ne ben segurs d’alguns comentaris. Mirar més enllà ens ajuda a plantejar-nos algunes preguntes:
  • Estem segurs i convençuts del què pensem o diem? Tenim tots els elements per estar convençuts de les afirmacions que fem?
  • Ens hem responsabilitzat de preguntar l’altre els motius de la seva actitud – per què ha dit  allò en concret i el motiu de la seva reacció?  
I, tot i que l’altre pugui tenir raó per sentir-se enrabiat, cal contestar malament? Si així ho decidiu, només recordar que estareu responent de la mateixa persona que us ha agredit i que, evidentment, no millorem les relacions, a banda que, podeu sentir buidor i malestar personal posterior si el vostre propòsit és ser una persona assertiva.  

No és fàcil però davant les respostes agressives, crec que cal:

-          Evitar les respostes impulsives i immediates.
-          Pensar les raons que impulsen l’altre a dir-nos una cosa de forma agressiva.
-          Preguntar si cal aclarir quelcom abans de respondre o jutjar.
-          Parlar i aclarir la situació, des de la responsabilitat que ens caracteritza.
-          Perdonar l’altre des de l’empatia que ens caracteritza i per estar bé amb nosaltres mateixos.
-          Decidir vols a l’altre persona a la teva vida; si és tòxica, pots decidir no comptar-hi.

Per finalitzar aquest article se m’acut fer-ho amb paraules d’altris:

Cualquiera puede enfadarse, eso es algo muy sencillo.
Pero enfadarse con la persona adecuada, en el grado exacto, en el
momento oportuno. Con el propósito justo y del modo correcto, eso,
ciertamente, no resulta tan sencillo.
Aristóteles
Si quieres cambiar el mundo
Cámbiate tu primero
Ghandi

Continuem creixent!