Sovint hem comentat en aquest
espai la necessitat de ser un mateix; tenir autoestima, autoimatge i
autoconcepte per sentir benestar personal i afrontar els reptes que la vida ens depara,
especialment les situacions desagradables amb la resta de les persones del nostre entorn.
Ser un mateix i sentir que vivim
la vida de forma harmònica i equilibrada. Només d’aquesta manera es pot evitar que
qualsevol persona ens pugui fer mal; no donar permís als altres perquè ens puguin
fer mal i no és gens fàcil d’aconseguir. Cal autoestima i responsabilitat
personal i social per reflexionar, el més objectivament possible, sobre els
errors, propis i dels altres, per calibrar les situacions conflictives i
decidir què i com actuar per solucionar el problema.
Ser un mateix vol dir reconèixer-nos, i reinventar-nos alhora, cada vegada que superem una dificultat, especialmen amb aquelles persones agressives i amb manca d’assertivitat que no han
tingut la possibilitat encara d’aprendre a dir quelcom sense fer mal els
altres.
Aquest article és fruit d’una
experiència amb una persona que, fa pocs dies, em va dir el que pensava -tots
tenim aquest dret- però ho va fer –des del meu punt de vista- de manera poc
encertada i gens assertiva.
Enfadar-nos amb els altres pot
ser lícit, just, coherent i necessari –i tant! Podem enfadar-nos i deixar anar
la ràbia per evitar altres mals, però no podem fer-ho de qualsevol manera
pensant que tinc tot el dret de dir el
que penso, o perquè, sóc així de natural i espontani i dic sempre el què penso. És clar que podem dir el que pensem, però hi ha un requisit imprescindible:
ser assertiu. I si no ho som podem aprendre a ser-ho
– l’assertivitat s’aprèn.
– l’assertivitat s’aprèn.
Sabem que davant l’enuig o la
ràbia el millor és deixar passar hores o dies per passar després a aclarir la
situació. Evitem contestar impulsivament perquè les paraules poden fer mal i
costa molt reparar-les; és convenient recordar com les noves tecnologies, a
través dels mail immediats i irrecuperables, poden fer molt de mal una vegada
clicat l’enviar.
Sovint manca en les persones el “mirar
més enllà” del que sempre en parlo. Convé reflexionar més i abans d’actuar per
estar-ne ben segurs d’alguns comentaris. Mirar més enllà ens ajuda a
plantejar-nos algunes preguntes:
- Estem segurs i convençuts del què pensem o diem? Tenim tots els elements per estar convençuts de les afirmacions que fem?
- Ens hem responsabilitzat de preguntar l’altre els motius de la seva actitud – per què ha dit allò en concret i el motiu de la seva reacció?
No és fàcil però davant les
respostes agressives, crec que cal:
-
Evitar les
respostes impulsives i immediates.
-
Pensar les raons
que impulsen l’altre a dir-nos una cosa de forma agressiva.
-
Preguntar si cal
aclarir quelcom abans de respondre o jutjar.
-
Parlar i aclarir
la situació, des de la responsabilitat que ens caracteritza.
-
Perdonar l’altre
des de l’empatia que ens caracteritza i per estar bé amb nosaltres mateixos.
-
Decidir vols a l’altre
persona a la teva vida; si és tòxica, pots decidir no comptar-hi.
Per
finalitzar aquest article se m’acut fer-ho amb paraules d’altris:
Cualquiera puede enfadarse, eso
es algo muy sencillo.
Pero enfadarse con la persona
adecuada, en el grado exacto, en el
momento oportuno. Con el
propósito justo y del modo correcto, eso,
ciertamente, no resulta tan
sencillo.
Aristóteles
Si quieres
cambiar el mundo
Cámbiate tu
primero
Ghandi
Continuem creixent!
