18/6/11

PROFECIA DE L'AUTOCOMPLIMENT

Sempre en parlo de l'aprenentatge i l'efecte Pigmalió. Us explico una mica les arrels de la profecia de l'autocompliment o l'efecto Pigmalió. Pigmalió va ser un rei que es va enamorar de l'estàtua que havia fet. Va demanar a una deessa que li donés vida i es va casar amb ella.

La moral d'aquesta història ens dóna l'oportunitat d'aprendre com el desig, els propòsits, les expectatives que ens marquem poden ser,si més no, més fàcils d'aconseguir. Tot allò que ens marquem des del convenciment, amb energia, força, confiança i actuant per a fer-lo realitat, és més fàcil d'aconseguir. Si el desig és gran, els obstacles petits.

Com a mestra comprovo com la confiança en els infants fa miracles. Si l'adult sap donar-los confiança i dir-los: Jo sé que tu pots fer-ho si t'esforces, endavant que ho aconseguiràs, confio en tu,... ells acaben aconseguint millors resultats. Igualment, els adults podem donar-nos missatges convincents que faciliten els objectius que pretenem aconseguir. Fes-ho, fem-ho!

Un bon aprenentatge. Que passeu un molt bon cap de setmana.

EL BUSCADOR I EL SENTIT DE LA VIDA

Us deixo una adaptació del conte d'en Jorge Bucay que vam fer la Meritxell Martí i jo mateixa. Aquests dies, parlant de la mort, l'he tingut present; tingueu-lo també vosaltres i aprofitem el regal que la vida ens dóna.


Aquesta és la història d’un home caminava pel món cercant el sentit de la vida. Abans d’arribar a la ciutat de Kammir va veure un lloc ben curiós entre pedres blanques.

Els seus ulls de cercador van veure sobre una de les pedres, una inscripció: “Bedoll Tare, va viure 8 anys, 6 mesos, 2 setmanes i 3 dies”. Es va esglaiar una mica en adonar-se que aquesta pedra era una làpida i va sentir pena en pensar que un nen de tan curta edat estava enterrat en aquest lloc. Més enllà va veure que la pedra del costat, també tenia una inscripció. Es va apropar a llegir-la i deia: “Cridar Kalib, va viure 5 anys, 8 mesos i 3 setmanes”.

L’home es va adonar que aquell lloc era un cementiri i cada pedra una làpida i el que més el va commocionar va ser la curta vida de les persones enterrades. Es va posar a plorar i l’ancià cuidador del cementiri que el va veure plorar es va acostar i li va preguntar si plorava per algun familiar.

- No, cap familiar -va dir el cercador. Per què tants nens morts enterrats en aquest lloc? Quin és l'horrible maledicció que pesa sobre aquesta gent?
L'ancià va somriure i va dir:
-No hi ha tal maledicció. Li explicaré un vell costum d’aquest poble: quan un jove compleix 15 anys, els seus pares li regalen una llibreta, com aquesta que tinc aquí, penjant del coll, i és tradició entre nosaltres que, a partir de llavors, cada vegada que un gaudeix intensament d'alguna cosa, obre la llibreta i anota en ella un moment gaudit i quant temps va durar aquest goig. Quan algú es mor, és el nostre costum obrir la seva llibreta i sumar el temps del gaudit, per escriure-ho sobre la seva tomba. Perquè aquest és, per a nosaltres, l'únic i veritable temps viscut.
Adaptació de Tere Abellán i Meritxell Martí del conte de Jorge Bucay a “Contes per pensar”

16/6/11

EDUCAR PER LA VIDA I PER LA MORT

La mort forma part de la vida, i si volem educar als fills per la vida també els hem d’educar per la mort.(revista FAPAC)

La vida i la mort van juntes i no podem evitar de parlar i educar per a la mort com ho van fer els nostres pares amb nosaltres. Cal parlar de la mort, sense por, i fer-la present. Només sigueu pudents i feu moltes preguntes. Les respostes que donen els infants són indicatives del grau de coneixement que tenen, dels seus interessos i preocupacions, del que poden o no poden entendre, etc.

Les respostes dels infants, el vostre sentit comú i actuar de forma coherent com a models d’actuació per als infants, són bons aliats per educar per la vida i la mort.

Educar per la vida i per la mort implica:
1- Educar per gaudir dels bons moments que la vida ens ofereix.
2- Identificar,acceptar i expressar les emocions; agradables o desagradables.
3- Educar per a l'èxit i per a la frustració.
4- Saber demanar i oferir ajuda als altres; material o espiritual.
5- Educar una actitud positiva i amb sentit d'humor; l’actitud i model de l’adult és bàsica per aquest aprenentatge: prediquem amb l’exemple.

Us deixo alguna bibliografia per a tractar el tema de la mort amb els més petits:

LLIBRES I CONTES PER A INFANTS
­- Layunta, Anton (2002) Papá, explicame el cuento de la vida: si he nacido ¿por qué tengo que morir? Edicions Integral, Barcelona.
­- Capdevila, R (1987) Els dies diferents: l'enterrament. Edicions La Galera, Barcelona.
­- Verrept, P (2000) Et trobo a faltar. - Barcelona: Joventut, 2000
­- Sigrid Zeevaert (1989) Max, el meu germà. Edicions B, Barcelona
­- Bawuin, Marie-Aline i Hellings, Colette. L'avi d'en Tom ha mort. Combel.
­- Anton Layunta. Papá, explicame el cuento de la vida: si he nacido ¿por qué tengo que morir? - Barcelona: Integral, 2002.
­- M.M. Vassart. Llibre de la vida.
­- Capdevila, R. Els dies diferents: l'enterrament. Barcelona: La Galera, 1987.
­- Verrept, P. Et trobo a faltar. Barcelona: Joventut, 2000
­- Zeevaert, Sigrid. Max, el meu germà. - Barcelona: Edicions B, 1989
­- Cortina, M i Peguero,A (2001) On és el iaio? Edicions Tàndem València.
- Labbé, B i Puech, M (2001) La vida i la mort. Edicions Cruïlla Barcelona.
­- Company, M (1947) Adéu àvia.
­­- Wilhelm, H (1989) Jo sempre t’estimaré Edicions Joventud .Barcelona.
­- Poch, C De la vida i la mort Edicions Claret. Barcelona

LLIBRE PER ADULTS
William C. Kroen. Cómo ayudar a los niños a afrontar la pérdida de un ser querido. Un manual para adultos. Ediciones Oniro. 2002

VIATGE FORÇÓS



Avui és un dia trist perquè l’Eli se’n va; ja ha marxat. La vull imaginar viatjant per un món nou i desconegut pels qui encara som vius. Les persones que la coneixíem, que l’estimaven, estimen i continuaran estimant, tenim el consol de recordar-la; anant a l’escola per acompanyar l’Hug i la Eulàlia, entrant al Consell Escolar, fent quelcom que l’escola necessités, saludant i preguntant-me quan escriuria un article per aquest bloc,... el seu somriure i amabilitat, la seva energia inesgotable, la parla dolça, sempre prudent i respectuosa,... La buscarem en les activitats que continuarem fent i ella també hi serà. Sentirem que hi és d’una altra forma.
La vida i la mort van juntes i sovint ho oblidem. Íntimament unides per un fil invisible i màgic alhora; a mida que vivim la mort s’aproxima. No cal negar-nos-en ni parlar d’injustícies. Cada moment viscut és un motiu per sentir-nos agraïts. Gràcies a cada moment viscut, bo o dolent, ens sentim part activa i emotiva d’aquest món bonic. La vida és bonica perquè també hi ha mort.
Plorarem la seva mort, l’enyorarem, ajudarem al Joan a suportar el dolor que sempre i inevitable comporta la mort, i continuarem vivint i sentint que val la pena viure.
Els nens de P-5, mentre parlàvem de la mort de l’Eli, deien: Si et morts no tens vida i mai tornes a viure. Sí, és cert, mai tornarà a estar present físicament però hi serà amb nosaltres en una altra forma. Mirarem, com fan els infants, una estrella del cel i pensarem que l’Eli continua estant amb nosaltres.
Bon viatge Eli. Gràcies, gràcies, gràcies per tantes mirades i somriures amorosos. Els que et ploren ara, aprendran de la teva actitud de vida i t’imitaran perquè has deixat petjada bonica.