27/11/10

ELOGIS



Us adjunto la fotografia d'una activitat que van fer ahir els alumnes de 2n. Elogis per escrit que cada infant recollia i enganxava en un paper. Tan senzill i amb tants beneficis personals.


L'objectiu de l'activitat és el de reconèixer els punts forts que tenim totes les persones. Prendre consciència de com les persones que ens acompanyen en el camí de la vida diària valoren les nostres qualitats des del pensar i sentir.

Proposo que tornem a pensar en la idea de trencar hàbits socials relacionats amb les crítiques fàcils i destructives que no serveixen per a res i actuem dient i fent elogis a les persones amb qui ens relacionem. Sense vergonyes, amb decisió i fermesa si es que és això el que sentiu que voleu fer.

L'objectiu d'aquesta mateixa activitat ja l'hem presentat amb altres estratègies i materials: La pilota emocional, les carícies emocionals a través de papers, la teranyina,...

Us convido a inventar-ne d'altres i d'aquesta manera l'activitat tindrà més valor per a vosaltres.

Aprofitem qualsevol oportunitat per a dir qualitats, motius i situacions agradables. Les altres persones se sentiran agraïdes i nosaltres encara més.

11/11/10

COLORS I VISUALITZACIONS

Ahir, els infants de primer curs van fer una activitat de plàstica molt especial. A través d'una relaxació i visualització inicial van sentir els colors en el seu propi cos. Visualitzaven i imaginaven com, una llum blanca, que entrava dins el seu cos, al mateix temps que la respiració, s'anava transformant en colors diferents i s'estenien per tot el cos. Els infants, guiats per l'educadora, havien d'anar sentint els colors amb els que realment es trovaben bé, aquells que els aportaven tranquil.litat, felicitat, repòs, els atreien,... Finalitzant la relaxació-visualització els feien tornar a la classe en sentir el so de la campaneta, que ja és familiar per a ells, i començaven a bellugar peus, mans, obrir els ulls, badallar si tenien ganes.
Més tard, amb el material preparat, van sortir al passadís i es van posar a pintar amb éls colors amb els que s'havien trobat bé i els feien sentir bé. Els colors que en aquell moment sentien. Posats davant el paper i amb pinzells gruixuts vam posar-se a pintar deixant-se portar. Un dels missatges era que no calia fer una figura concreta i real. Podia ser un dibuix abstracte. Simplement s'havien de deixar portar pel que sentien.

El resultat va ser fantàstic. Ells estaven creatius, amb ganes de compartir, de sentir, ...

Aquesta activitat contribueix a fomentar la consciència dels sentiments, l’autoconeixement i la creativitat.

Una activitat genial!!!

VISUALITZACIONS

Aquest curs, a l'escola, i paral·lelament al treball socioemocional amb el que eduquem de forma integral, ens hem marcat introduir i fer sessions de relaxació i visualització amb tot l'alumnat. La finalitat és potenciar la capacitat dels infants d’aprendre a través de l’atenció, la concentració i la memorització dels aprenentatges; educar per prendre consciència del cos i dels sentits; potenciar la creativitat i la imaginació i augmentar la seva autoestima personal.

Estudis recents demostren com, per aprendre, ser creatiu i sentir benestar personal, és imprescindible estar relaxat i tranquil. Així, la visualització utilitza la ment calmada per contactar amb l’inconscient i amb els sentiments més profunds de cada persona a través de la imaginació. Les imatges i els missatges visuals que enviem a la ment passen a formar part conscient del nostre pensament i contribueixen a fer realitat els comportaments o actituds que ens costen de superar a la realitat. Joe Dispenza, qui va experimentar en sí mateix les possibilitats de la ment per influir sobre el físic, diu: Creamos la realidad con nuestros pensamientos.

Els infants són uns magnífics somniadors i processen el món que els envolta a través de les intuïcions, l’experimentació i la imaginació d’una forma natural. És per això que la tècnica de la visualització dóna tants bons resultats amb ells: utilitzen la ment calmada per contactar amb l'inconscient i amb els sentiments més profunds a través de la imaginació.


Quan proposem una visualització als infants cal, en primer lloc, estar molt tranquil i partir sempre de la mateixa estructura:



- Una part inicial on es prepara el cos; l’esquena recolzada a la cadira o bé estirats sobre una estora al terra, les mans reposen sobre les cames o la panxa si estan estirats, tres respiracions conscients i profundes (abdominals en temps 4-2-4) i el so d’una campana que convida a tancar els ulls i a abandonar conscientment el lloc on som per emprendre un viatge imaginari a través de les sensacions, les emocions i la creativitat.
- Narració de la visualització.
- Una part final d’acomiadament del viatge per tornar de nou al lloc real.
- Es pot fer un dibuix final de la visualització.

Si es treballa l’atenció, la relaxació i les respiracions, contribuïm a fomentar la consciència dels sentiments, l’autoconeixement, la creativitat i la millora de les relacions, promovent una formació integral, profunda i potenciadora d’equilibri i benestar.

Llegiu el què i el com de les visualitzacions que fa realitat amb els seus fills l’Àngela, una mare de l’escola:
Si jo interpreto, per exemple, el mal de cap d’un fill meu, com una tristesa pel fet de no tenir prou espai amb mi a soles i, enlloc de donar-li una medicina, creo una visualització en que només ell i jo ens retrobem en un espai que li agrada i ens dibuixem un t’estimo a la sorra o bé creo un estel que li dóna escalfor al cor, perquè es relaxi i li flueixin paraules d’amor a qui estima, i el petit veu que això el calma i l’ajuda, potser en properes ocasions, enlloc d’estirades de braç o tenir moments queixosos, estarà més obert a demanar de manera clara aquests espais. Alhora aprendrà també a interpretar els seus dolors físics, a verbalitzar què sent, a demanar ajuda i consol, i fins a tot, a autoconsolar-se. Les visualitzacions potencien la seguretat emocional dels infants i els ajuden a canalitzar pors, dubtes i enveges, facilitant que en un futur s’acceptin i s’estimin i, per tant, siguin estimats també pel seu entorn. (Àngela Ramón Boixaderas)