18/5/10

NOVAMENT L'AMOR


RECLAM D'AMOR. QUALSEVOL OPORTUNITAT ÉS BONÍSSIMA. AQUESTA IMATGE DE LA PLATJA N'ÉS UN EXEMPLE.

EL CAMINO DE SANTIAGO

Un lector del bloc ha escrit:
hola,
soy un simple peregrino de la vida… desde hace poco se que estoy aqui de peregrinaje, no sólo por que en el 2006 tuve mi primera experiencia en el camino de santiago, el cual recorri, pasando por santiago, finisterre y años después de hospitalero, de peregrino otra vez, peregrinando por el camí de sant jaume, o este año el último que recorri de Jaca a Puente de la Reina o que volveré en junio con un grupo de mas de 80 años de sarria a santiago… soy peregrino de vida en definitiva como todos, estamos aqui de paso y de cada uno depende lo que quieras ser, crear y vivir… ya hace unos años que estoy desaprendiendo, deconstruyendo la persona que fui y poco a poco mi equipaje es más ligero… Agradezco tu blog, tu artículo sobre lo bueno del camino, a nivel crecimiento personal y demás que lleva como resultado el tener esa experiencia vivencial… Para mi el camino de santiago es el camino de la vida, el camino hacia la luz, la libertad, la alegría de vivir, el amor, la paz.. si lo recibes, sientes y entiendes asi ya has nunca dejas de peregrinar, da igual donde estes…
Paz y Bien herman@s peregrin@s
Buen Camino

La meva contestació:
Què decirte que no sepas Jay Sol Solar,
Los caminantes del camino aprendemos en él lo que es el camino de la vida, donde se aprende de uno mismo, de los demás y de lo poco que necesitamos en esta vida para ser felices. Me alegra compartir contigo este espacio virtual y siento que compatimos mucho más. Compartimos una misma esencia que algunos conocemos. El camino nos hace sentir algo diferente y nos une para siempre. Tus palabras ya son mías. Muchas gracias por compartir.
PD este año estaré de hospitalera del 15 al 30 de julio en Sto. Domingo de la Calzada. Si quieres, te espero para hacerte Reiki y un buen masaje en los pies.
Un abrazo llenísimo de energía para ti.

17/5/10

l'ESFORÇ I LA RESPONSABILITAT EDUCANT ELS FILLS/ES

Us adjunto el resum que va fer l'Encarna, una mare de l'escola que va assistir a la reunió d ela última escola de pares i mares.

El passat dimarts 4 de maig a l’Escola de Pares i Mares de St. Llorenç Savall van parlar de com podem educar els nostres fills/es des de l’esforç i la responsabilitat, elements imprescindibles perquè els nostres fills/es esdevinguin en el futur persones autònomes i felices. La xerrada va estar conduïda per la Tere Abellán, mestra d’educació especial i psicopedagoga de la nostra escola Josep Gras.
Vam parlar de l’esforç gratificant, aquell que dedica una persona a fer quelcom que li agrada (el que ha de fer un esportista, un investigador…), i l’esforç no gratificant o obligat, (p.e. quan un nen/a ha de parar taula, etc). L’esforç és necessari per aconseguir objectius i ells/es han de saber-ho. Principi d’autonomia personal “no facis pels altres el que ells puguin fer per ells mateixos” (M. Montessori). De fet, els infants ja es van marcant objectius.
Un altre aspecte molt important del qual vam parlar va ser de l’esforç i les frustracions. No és poc freqüent que en la societat competitiva en què estem tendim a valorar només els resultats. Cal que els nostres fills/es aprenguin també a valorar el camí fet per aconseguir un objectiu, independentment del resultat. De fet, moltes vegades la felicitat no estarà en la meta, sinó en el camí. És important saber que de les frustracions també se n’aprèn. La frustració genera pensament i el pensament ens permetrà millorar en properes ocasions. La Tere ens va passar un curt de la pel.lícula El guerrero pacífico on es reflexa la idea abans esmentada, que el viatge és el que dóna la felicitat, no el destí.
Si volem aconseguir que els nostres fills/es siguin persones felices i amb una bona autoestima cal que treballem amb ells/ells la responsabilitat, l’esforç personal, l’autonomia i els límits. Sense límits podem afavorir conductes agressives i tendència a la violència. Aquests límits s’han de posar amb i des de l’estima, moltes vegades acompanyats per nosaltres.
Si sobreprotegim els nostres fills/es fomentem una personalitat feble i depenent i seran persones insegures i amb un nivell baix d’autoestima.

Algunes reflexions que ens poden ajudar a l’hora d’educar els nostres fills/es:

• Valorar sempre l’esforç dels infants per millorar.
• Ser constants i complir el que s’ha dit
• Ser coherents davant els enfrontaments. Les decisions dels adults, possiblement, faran enfadar els infants. Llavors només cal esperar la calma i el diàleg per potenciar actituds de consens. Per ser coherents cal predicar amb l’exemple. Cada vegada que l’adult és incoherent perd autoritat i credibilitat.
• Ser flexibles, tenir en compte el moment, la situació, l’edat de l’infant i el grau d’exigència.
• Utilitzar un to ferm i segur. Els infants ens han de veure segurs del que diem els adults. L’adult no ha de deixar influenciar-se pels seus sentiments i emocions.
• Evitar fer preguntes i dir afirmacions si la nostra intenció és que facin alguna cosa en concret. Canviar el Vols fer…? per Has de fer…
• Desaprovar la conducta, però mai l’infant perquè afectaria la seva autoestima.
• No exigir èxits ni canvis immediats. Tenir molta paciència i confiança en els canvis que pretenem fer.

Com podem treballar l’esforç i la responsabilitat amb els nostres fills/es?

A continuació es presenta un quadre que ens pot orientar en com educar els nostres fills/es des de l’esforç i la responsabilitat, segons l’etapa evolutiva en que es trobin.

INFANTS DE 2-3 ANYS. QUÈ PODEN FER:
* Llençar papers i envasos al cubell del reciclatge.
* Posar els joguets dins el seu cistell i els llibres a la prestatgeria.
* Dar les agulles per estendre la roba
*Després de menjar donar el plat brut per dur-lo a la pica

INFANTS DE 4-6 ANYS. QUÈ PODEN FER:
* Desar al calaix una part de la seva roba plegada : mitjons, calces, calçotets…
* Ocasionalment ajudar a la cuina: batre ous, triar mongetes…
* Ajudar a acabar de fer el llit: posar el coixí, desar el pijama…
* servir-se una part de l’esmorzar: cacau, melmelada…
* Posar la seva roba bruta al cubell de la roba per rentar.
* Endreçar les seves joguines, la motxilla, l’abric...
* Després de menjar, portar el plat a la pica.
* Endreçar el bany després de banyar-se.

INFANTS DE 7-12 ANYS. QUÈ PODEN FER:
* Endreçar l’habitació i fer el llit amb ajuda.
* Baixar les escombraries i/o anar a llençar les bosses de reciclatge. Anar a comprar coses concretes i ajudar a guardar la compra grossa.
* Col.laborar en petites reparacions: posar una bombeta, cosir un botó, enllustrar unes sabates…
* Preparar-se l’esmorzar: fer l’entrepà, servir-se la llet, parar o desparar taula…
* Ajudar a la cuina: batre ous, ratllar tomàquets, remenar, arrebossar…
* Participar en una de les tasques del cicle de la roba: posar a rentar, estendre, plegar, guardar…
* Deixar el bany net i endreçat després De fer-lo servir.
* Ajudar en alguna de les feines de neteja generals: treure la pols, passar l’escombra o l’aspirador, fer els vidres, fregar, regar les plantes…

Fins aviat a tots i totes.

12/5/10

CONTE D'AMOR: LA JOVE DE BELL ROSTRE

Hi havia una vegada una jove d'origen humil, però increïblement bonica, famosa en tota la comarca per la seva bellesa. Ella, coneixent bé quant la volien els joves del regne, rebutjava tots els seus pretendents, esperant l'arribada d'algun príncep ben plantat. Aquest no va tardar a aparèixer, i tot just veure-la, es va enamorar perdudament d'ella i la va curullar d'afalacs i regals. El casament va ser grandiós, i tots comentaven que feien una parella perfecta.

Però quan la brillantor dels regals i les festes es van anar apagant, la jove princesa va descobrir que el seu maco marit no era tan meravellós com ella esperava: es comportava com un tirà amb el seu poble, presumia de la seva esposa com d'un trofeu de cacera i era egoista i mesquí. Quan va comprovar que tot en el seu marit era una falsa aparença, no va dubtar de dir-se'l a la cara, però ell li va respondre de forma similar, recordant-li que només l'havia elegit per la seva bellesa, i que ella mateixa podia haver elegit a molts d'altres abans que a ell, de no haver-s'hi deixat portar per la seva ambició i les seves ganes de viure en un palau.

La princesa va plorar durant dies, comprenent la veritat de les paraules del seu cruel marit. I recordava tants joves honrats i bondadosos a qui havia rebutjat només per convertir-se en una princesa. Disposada a esmenar el seu error, la princesa va tractar de fugir de palau, però el príncep no ho va consentir, doncs a tots parlava de l'extraordinària bellesa de la seva esposa, augmentant amb ells la seva fama d'home excepcional. Tants intents va fer la princesa per escapar, que va acabar tancada i custodiada per guàrdies constantment.

Un d'aquells guàrdies sentia llàstima per la princesa, i en els seus tancaments tractava d'animar-lo i donar-li conversa, de manera que amb el pas del temps es van anar fent bons amics. Tanta confiança van arribar a tenir, que un dia la princesa va demanar el seu guardià que la deixés escapar. Però el soldat, que devia lleialtat i obediència al seu rei, no va accedir a la petició de la princesa. Tanmateix, li va respondre dient:

- Si tant voleu fugir d'aquí, jo sé la forma de fer-ho, però requerirà d'un gran sacrifici per la vostra part.

Ella va estar d'acord, confirmant que estava disposada a qualsevol cosa, i el soldat va prosseguir:

- El príncep només us estima per la vostra bellesa. Si us desfigureu el rostre, us enviarà lluny de palau, perquè ningú no pugui veure-us, i esborrarà qualsevol rastre de la vostra presència. Ell és així de roí i miserable.

La princesa va respondre dient:

- Desfigurar-me? I on aniré? Que serà de mi, si la meva bellesa és l'únic que tinc? Qui voldrà saber res d'una dona horriblement lletja i inútil com jo?
- Jo ho faré - va respondre segur el soldat, que del seu tracte diari amb la princesa havia acabat enamorant-se d'ella - Per a mi sou encara més belles per dins que per fora.

I llavors la princesa va comprendre que també estimava aquell soldat senzill i honrat. Amb llàgrimes als ulls, va prendre la mà del seu guardià, i empunyant junts una daga, van traçar sobre el seu rostre dos llargs i profunds talls.

Quan el príncep va contemplar el rostre de la seva esposa, tot va succeir com el guardià havia previst. La va fer enviar tan lluny com va poder, i es va inventar una tràgica història sobre la mort de la princesa que el va fer encara més popular entre la gent.

I així, desfigurada i lliure, la jove del bell rostre va poder per fi ser feliç al costat d'aquell senzill i lleial soldat, l'únic que en veure-la no apartava la mirada, ja que a través del seu rostre trobava sempre el camí cap al seu cor.

Autor: Pedro Pablo Sacristan

11/5/10

FRASE DEL DIA

La vida és quelcom meravellós que balla, salta, vola, riu i passa.

(Frase estreta de l'exposició al Caixa Fòrum del fotògraf Jacques Henri Lartigue)
Em va agradar. Trobo que és una frase coherent i adient tenint en compte l'èxtasi d'experiències viscudes pel fotògraf al llarg de la seva vida.

VIVIM-LA DONCS DE LA MILLOR MANERA!

10/5/10

Fa temps que insisteixo en la importància d'educar els fills/es des de l'autoritat com a pares i mares. És aquesta autoritat, que no autoritarisme, la que dóna seguretat i equilibri personal als infants. La que els fa tenir confiança en uns pares i mares que compleixen el seu rol i que alhora sabran resoldre tots els conflictes que els seus fills/es puguin tenir des de l'amor incondicional. Els pares i mares podem ser amics/gues dels nostres fills/es, però primer som pares i mares.
Us adjunto un power que m'han fet arribar on es recullen idees que us recomano llegir i valorar.
Una abraçada d'energia.

4/5/10

L'ESFORÇ I LA RESPONSABILITAT



Avui a l'escola de pares i mares de Sant LLorenç parlarem sobre la necessitat d'educar des de l'esforç i la responsabilitat personal.
Us escric un acudit simbòlic que ajudarà a reflexionar en algunes actuacions com a apres i mares.

Un matrimoni va tenir un fill que no va pronunciar mai ni una sola paraula. Era mut, i per més que van consultar especialistes diferents i il·lustratives cap no va encertar amb la solució del problema. Fins que un dia, quan el fill en qüestió havia complert els trenta anys, va ocórrer l’inesperat:
- Mare, no hi ha sucre –va dir amb veu alta i clara, per a sorpresa de la seva mare.
- Però fill, si pots parlar! Quina alegria! Com és que fins ara no havies parlat mai?
- És que fins ara tot havia estat perfecte.

Els fills/es han de passar de la dependència a l'autonomia personal a través de les pròpies decisions i de les actuacions a través de l'esforç, la voluntat i fent-se responsables de les seves actuacions i decisions. L'educació amb esforç és bàscic per educar persones amb autoestima i felices. Educar-los per perseverar i marcar-se objectius a la vida. Perseverar i acceptar que les frustacions són una realitat que cal experimentar i treballar per afrontar-les des de les aportacions i aprenentatges que ens aporten. Els pares i mares estarem al seu costat per acompanyar-los en aquest procés amb amor.

Mireu que guapes que estaven avui les mares! Faltaven algunes que estaven malaltes, Llàstima perquè les hem trobat a faltar.
L'Encarna farà un resum i ja us el penjaré.

3/5/10

AMOR, ESTIMACIÓ I AFECTE INTRA I INTERPERSONAL

Sempre em sorprèn la sincronia dels temes i en el moment en que m’arriben. Fa dies que hi penso, en parlo i m'arriben informacions sobre l’amor. Parlo amb els amics, el plantejo als cursos que faig de formació, parla la Mercè Traveset i en Carles Hué en xerrades on vaig assistir per escoltar-los. M'acaba d'arribar la revista Mente Sana, dirigida pel Jorge Bucay, i també escriu sobre l'amor. Potser és l’energia universal i la meva escolta selectiva que insisteixen en posar sobre la taula el tema de l’amor. Doncs, vinga: Què és l’amor? I l’afecte? I l’estima?

Social i majoritàriament s’identifica l’amor amb l’amor romàntic, patrimoni de les parelles, però podem parlar també de l’amor als amics, de l’amor religiós, amor a una afició, amor als animals, amor als amics, amor a les coses, amor a un mateix (autoestima), amor a les altres persones (interpersonal), amor platònic, amor sexual, amor universal, amor fraternal, etc. Alguns opinen que Déu és amor i diuen amaràs a tu pròjimo como a ti mismo. Altres diuen fer l’amor referint-se a les relacions sexuals.

Se n’ha parlat molt de l’amor referint-nos únicament a l'amor dins la parella i potser hem perdut alguna de les seves possibles pràctiques per sentir-nos persones humanes, sobretot ara que el model de parella està canviant.

El constructe amor té molts significats. Possiblement no tants com a persones però sí bastants concepcions. Personalment crec que l’amor és un sentiment, l’essència de l’ànima personal que traspassa l’àmbit humà. El sentiment més pur que resta dins cada persona i que la fa actuar en una o altra direcció pel que fa a les relacions interpersonals. Permet a les persones mirar i escoltar més enllà dels ulls i les orelles i establir un vincle personal, des de l’empatia a nivell profund. Té altres termes afins: estimació, compassió, tendresa, caritat i afecte entre altres.

L’Enric, un amic virtual, em preguntava sobre la definició de l’afecte. Aquesta és la resposta que li vaig enviar: Quan sento afecte hi ha quelcom que es mou en el cos, a la panxa i molt sovint a la gola però que té a veure amb els altres. L’afecte tocant algú que estimes, l’afecte ajudant algú. L’afecte creant alguna cosa pels altres que els agradarà... Es pot donar afecte a persones que coneixes i també a persones que no coneixes. L’afecte és un sentiment que actúa en un procés interactiu amb les altres persones i també és possible tenir afecte a alguna cosa.

Avui, tot passejant amb el Julià per Barcelona escalonàvem per intensitat, de més a menys, l’amor, l’estimació i l’afecte seguint aquest ordre. Tres sentiments, que segons Antonio Damasio i altres autors, estan vinculats amb la ment i són processos interactius que involucra a dues o més persones.

Ara bé, el més important és dir a les persones estimades que les estimem. No dir-ho, pensant i deduint que ja ho saben, és un risc massa alt.

Apuntar, finalment, la gran importància de cadascun dels constructes referenciats en aquest article tot relacionant-los amb les relacions interpersonals i la necessitat actual de compartir, des de l’amor, amb les persones que tenim al voltant. Una manera de trobar sentit a la vida compartint allò bo i no tant bo que ens uneix als éesers. No esperem trobar sempre cares i ànims agradables i simpàtiques perquè vivim dins la diversitat i hi ha persones i actituds per a tots els gustos. Quan ens trobem a persones que no ens agraden o inclús que ens fereixen, cal calibrar la possibilitat de passar o no a l'actuació perquè és fácil criticar el què no ens agrada però el més constructiu és plantejar-nos què fem nosaltres per millorar el que no ens agrada. Si decidim actuar, cal preguntar-nos si podem fer quelcom per millorar l'ambient. Les persones amb temperament trist, enfadat i/o desagradable de forma regular i natural, possiblement, no es plantegen que han de canviar. Algunes, fins i tot diran que és el seu dret a ser com son.

Viure amb amor, estima i afecte, una actitud per millorar les relacions i trobar sentit a la vida. El món és ple d'energia i d'amor i nosaltres tenim la possibilitat d'humanitzar-lo.

A molts dels que llegireu aquest article us dic: US ESTIMO!!!