3/5/10

AMOR, ESTIMACIÓ I AFECTE INTRA I INTERPERSONAL

Sempre em sorprèn la sincronia dels temes i en el moment en que m’arriben. Fa dies que hi penso, en parlo i m'arriben informacions sobre l’amor. Parlo amb els amics, el plantejo als cursos que faig de formació, parla la Mercè Traveset i en Carles Hué en xerrades on vaig assistir per escoltar-los. M'acaba d'arribar la revista Mente Sana, dirigida pel Jorge Bucay, i també escriu sobre l'amor. Potser és l’energia universal i la meva escolta selectiva que insisteixen en posar sobre la taula el tema de l’amor. Doncs, vinga: Què és l’amor? I l’afecte? I l’estima?

Social i majoritàriament s’identifica l’amor amb l’amor romàntic, patrimoni de les parelles, però podem parlar també de l’amor als amics, de l’amor religiós, amor a una afició, amor als animals, amor als amics, amor a les coses, amor a un mateix (autoestima), amor a les altres persones (interpersonal), amor platònic, amor sexual, amor universal, amor fraternal, etc. Alguns opinen que Déu és amor i diuen amaràs a tu pròjimo como a ti mismo. Altres diuen fer l’amor referint-se a les relacions sexuals.

Se n’ha parlat molt de l’amor referint-nos únicament a l'amor dins la parella i potser hem perdut alguna de les seves possibles pràctiques per sentir-nos persones humanes, sobretot ara que el model de parella està canviant.

El constructe amor té molts significats. Possiblement no tants com a persones però sí bastants concepcions. Personalment crec que l’amor és un sentiment, l’essència de l’ànima personal que traspassa l’àmbit humà. El sentiment més pur que resta dins cada persona i que la fa actuar en una o altra direcció pel que fa a les relacions interpersonals. Permet a les persones mirar i escoltar més enllà dels ulls i les orelles i establir un vincle personal, des de l’empatia a nivell profund. Té altres termes afins: estimació, compassió, tendresa, caritat i afecte entre altres.

L’Enric, un amic virtual, em preguntava sobre la definició de l’afecte. Aquesta és la resposta que li vaig enviar: Quan sento afecte hi ha quelcom que es mou en el cos, a la panxa i molt sovint a la gola però que té a veure amb els altres. L’afecte tocant algú que estimes, l’afecte ajudant algú. L’afecte creant alguna cosa pels altres que els agradarà... Es pot donar afecte a persones que coneixes i també a persones que no coneixes. L’afecte és un sentiment que actúa en un procés interactiu amb les altres persones i també és possible tenir afecte a alguna cosa.

Avui, tot passejant amb el Julià per Barcelona escalonàvem per intensitat, de més a menys, l’amor, l’estimació i l’afecte seguint aquest ordre. Tres sentiments, que segons Antonio Damasio i altres autors, estan vinculats amb la ment i són processos interactius que involucra a dues o més persones.

Ara bé, el més important és dir a les persones estimades que les estimem. No dir-ho, pensant i deduint que ja ho saben, és un risc massa alt.

Apuntar, finalment, la gran importància de cadascun dels constructes referenciats en aquest article tot relacionant-los amb les relacions interpersonals i la necessitat actual de compartir, des de l’amor, amb les persones que tenim al voltant. Una manera de trobar sentit a la vida compartint allò bo i no tant bo que ens uneix als éesers. No esperem trobar sempre cares i ànims agradables i simpàtiques perquè vivim dins la diversitat i hi ha persones i actituds per a tots els gustos. Quan ens trobem a persones que no ens agraden o inclús que ens fereixen, cal calibrar la possibilitat de passar o no a l'actuació perquè és fácil criticar el què no ens agrada però el més constructiu és plantejar-nos què fem nosaltres per millorar el que no ens agrada. Si decidim actuar, cal preguntar-nos si podem fer quelcom per millorar l'ambient. Les persones amb temperament trist, enfadat i/o desagradable de forma regular i natural, possiblement, no es plantegen que han de canviar. Algunes, fins i tot diran que és el seu dret a ser com son.

Viure amb amor, estima i afecte, una actitud per millorar les relacions i trobar sentit a la vida. El món és ple d'energia i d'amor i nosaltres tenim la possibilitat d'humanitzar-lo.

A molts dels que llegireu aquest article us dic: US ESTIMO!!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bon dia Teresa,
És un article preciós m'ha encantat!! tinc tres nebots de 5 i 4 anys i un d'un mes i és impresionant com els dos majors han aprés a dir "t'estim" de manera natural ja que els pares els padrins i les tietes els hi deim molt. Amb això vull dir que els infants aprenen allò que veuen i senten i els pares els hi haurien de dir més als seus fills perque aquests facin el mateix en el futur a més de sentir-se estimats.
Felicitats per la teva manera de fer feina, ets un referent per mi en educació emocional.
Salutacions,
Azahara H. Mallorca