17/5/10

l'ESFORÇ I LA RESPONSABILITAT EDUCANT ELS FILLS/ES

Us adjunto el resum que va fer l'Encarna, una mare de l'escola que va assistir a la reunió d ela última escola de pares i mares.

El passat dimarts 4 de maig a l’Escola de Pares i Mares de St. Llorenç Savall van parlar de com podem educar els nostres fills/es des de l’esforç i la responsabilitat, elements imprescindibles perquè els nostres fills/es esdevinguin en el futur persones autònomes i felices. La xerrada va estar conduïda per la Tere Abellán, mestra d’educació especial i psicopedagoga de la nostra escola Josep Gras.
Vam parlar de l’esforç gratificant, aquell que dedica una persona a fer quelcom que li agrada (el que ha de fer un esportista, un investigador…), i l’esforç no gratificant o obligat, (p.e. quan un nen/a ha de parar taula, etc). L’esforç és necessari per aconseguir objectius i ells/es han de saber-ho. Principi d’autonomia personal “no facis pels altres el que ells puguin fer per ells mateixos” (M. Montessori). De fet, els infants ja es van marcant objectius.
Un altre aspecte molt important del qual vam parlar va ser de l’esforç i les frustracions. No és poc freqüent que en la societat competitiva en què estem tendim a valorar només els resultats. Cal que els nostres fills/es aprenguin també a valorar el camí fet per aconseguir un objectiu, independentment del resultat. De fet, moltes vegades la felicitat no estarà en la meta, sinó en el camí. És important saber que de les frustracions també se n’aprèn. La frustració genera pensament i el pensament ens permetrà millorar en properes ocasions. La Tere ens va passar un curt de la pel.lícula El guerrero pacífico on es reflexa la idea abans esmentada, que el viatge és el que dóna la felicitat, no el destí.
Si volem aconseguir que els nostres fills/es siguin persones felices i amb una bona autoestima cal que treballem amb ells/ells la responsabilitat, l’esforç personal, l’autonomia i els límits. Sense límits podem afavorir conductes agressives i tendència a la violència. Aquests límits s’han de posar amb i des de l’estima, moltes vegades acompanyats per nosaltres.
Si sobreprotegim els nostres fills/es fomentem una personalitat feble i depenent i seran persones insegures i amb un nivell baix d’autoestima.

Algunes reflexions que ens poden ajudar a l’hora d’educar els nostres fills/es:

• Valorar sempre l’esforç dels infants per millorar.
• Ser constants i complir el que s’ha dit
• Ser coherents davant els enfrontaments. Les decisions dels adults, possiblement, faran enfadar els infants. Llavors només cal esperar la calma i el diàleg per potenciar actituds de consens. Per ser coherents cal predicar amb l’exemple. Cada vegada que l’adult és incoherent perd autoritat i credibilitat.
• Ser flexibles, tenir en compte el moment, la situació, l’edat de l’infant i el grau d’exigència.
• Utilitzar un to ferm i segur. Els infants ens han de veure segurs del que diem els adults. L’adult no ha de deixar influenciar-se pels seus sentiments i emocions.
• Evitar fer preguntes i dir afirmacions si la nostra intenció és que facin alguna cosa en concret. Canviar el Vols fer…? per Has de fer…
• Desaprovar la conducta, però mai l’infant perquè afectaria la seva autoestima.
• No exigir èxits ni canvis immediats. Tenir molta paciència i confiança en els canvis que pretenem fer.

Com podem treballar l’esforç i la responsabilitat amb els nostres fills/es?

A continuació es presenta un quadre que ens pot orientar en com educar els nostres fills/es des de l’esforç i la responsabilitat, segons l’etapa evolutiva en que es trobin.

INFANTS DE 2-3 ANYS. QUÈ PODEN FER:
* Llençar papers i envasos al cubell del reciclatge.
* Posar els joguets dins el seu cistell i els llibres a la prestatgeria.
* Dar les agulles per estendre la roba
*Després de menjar donar el plat brut per dur-lo a la pica

INFANTS DE 4-6 ANYS. QUÈ PODEN FER:
* Desar al calaix una part de la seva roba plegada : mitjons, calces, calçotets…
* Ocasionalment ajudar a la cuina: batre ous, triar mongetes…
* Ajudar a acabar de fer el llit: posar el coixí, desar el pijama…
* servir-se una part de l’esmorzar: cacau, melmelada…
* Posar la seva roba bruta al cubell de la roba per rentar.
* Endreçar les seves joguines, la motxilla, l’abric...
* Després de menjar, portar el plat a la pica.
* Endreçar el bany després de banyar-se.

INFANTS DE 7-12 ANYS. QUÈ PODEN FER:
* Endreçar l’habitació i fer el llit amb ajuda.
* Baixar les escombraries i/o anar a llençar les bosses de reciclatge. Anar a comprar coses concretes i ajudar a guardar la compra grossa.
* Col.laborar en petites reparacions: posar una bombeta, cosir un botó, enllustrar unes sabates…
* Preparar-se l’esmorzar: fer l’entrepà, servir-se la llet, parar o desparar taula…
* Ajudar a la cuina: batre ous, ratllar tomàquets, remenar, arrebossar…
* Participar en una de les tasques del cicle de la roba: posar a rentar, estendre, plegar, guardar…
* Deixar el bany net i endreçat després De fer-lo servir.
* Ajudar en alguna de les feines de neteja generals: treure la pols, passar l’escombra o l’aspirador, fer els vidres, fregar, regar les plantes…

Fins aviat a tots i totes.

6 comentaris:

Mònica Valverde ha dit...

Hola a totes,
fa dies que dono voltes a la idea de l'escola de mares i pares. Perquè l'aprenentatge no s'acaba mai i perquè és indispensable participar tots i totes a l'escola si volem que doni els fruits que n'esperem.
Així que ha estat un regal trobar aquest article vostre que m'esperona a pensar en prendre alguna iniciativa per al curs vinent.
Penseu que seria possible que un dia vingués a veure-us i m'expliquessiu com vàreu començar, com us heu organitzat, ...
Una abraçada i fins aviat,
Mònica

Tere Abellán ha dit...

Aquesta és la contestació que et fa una mare de l'escola. M'ha semblat que ho havien de fer els/elles i els vaig demanar.
Aprofito per dir-te que molt aviat farem una cloenda de l'escola de pares i mares i et convidem. Estigues al cas o bé escriu al meu correu. Una abraçada preciosa!

Hola Mònica, sóc l'Encarna, una de les mares que intenta participar activament a l'escola de pares i mares del CEIP Josep Gras de St. Llorenç Savall. La veritat és que m'ha fet il.lisió trobar el teu comentari. De fet, a nosaltres, des de l'escola de pares i mares, ens agradaria que més pares i mares hi poguéssin participar, per tal de compartir amb el màxim possible de persones el que, sintetitzant molt, allà segur que hi trobem, un espai per continuar creixent com a pares i mares i com a persones i perquè, com molt bé dius, i sortosament, l'aprenentatge no s'acaba mai. Jo estic segura que l'escola de pares i mares anirà forjant-se, poc a poc però de forma sòlida. Com bé dius, som nosaltres qui hem de decidir quina escola volem però això només és possible participant-hi. Continuarem pensant de quina manera podem engrescar més a les famílies. De fet, en algun moment un pot arribar a pensar que es perden quelcom molt gratificant i estic segura que si ho tastessin, hi estarien d'acord. No puc oblidar dir-te que aquesta escola sense la Tere, la coductora de les xerrades, no seria el mateix. Només cal veure el seu blog, oi! És una persona excepcional en tots els sentits! Gràcies Tere!
A reveure, Mònica, ja saps on som!

Montse ha dit...

Amb el teu permís d'aquí uns dies i de cara les vacances m'agradaria fer esment d'aquesta entrada al blog del meu cicle: cicle inicial Sant Jordi
Ja fa temps que de tant en tant vinc a "emocionar-me".
Gràcies Mª Teresa

Tere Abellán ha dit...

Endavant Montse. Elñs blocs són per compartir i aprendre juntes/ts

Anònim ha dit...

Sóc una mare del cicle inicial Sant Jordi. Gràcies a la Montse he trobat aquest blog. Gràcies Montse perquè és molt interessant. De moment el que he llegit m'ha agradat molt, perquè s'hi diu molt amb la meva manera de pensar i amb les intèncions de vida que tinc per la meva família. Gràcies a tots i totes i una forta abraçada.

Tere Abellán ha dit...

Gràcies a tu per compartir el que penses i sents.