31/1/10

PLÀSTICA I EMOCIONS

Una lectora del bloc em demanava li enviés alguna programació sobre la plàstica i les emocions per treballar-ho amb els seus alumnes de primària. Li he enviat una unitat de programació que teníem feta al cicle inicial del nostre centre, però també li he adjuntat algunes reflexions que aprofito per deixar al bloc.

"Et recomano que primer et plantegis què vols treballar amb el teu grup, quins són els objectius del treball? Què coneixen els alumnes de les emocions? N'heu parlat alguna vegada a l'aula? Com contacten amb elles? Com les expressen? Quina cara fan les emocions?

Totes aquestes preguntes per dir-te que pots fer un treball de plàstica relacionat amb les emocions, com a mitjà per a expressar les emocions, però paral.lelament, o abans millor, caldria també parlar-ne de què són, com les manifestatem? com les veiem en les actuacions dels altres, etc. Si es fa un treball previ, els resultats també seran diferents perquè hi ha una comprensió, una aproximació i possible interiorització que permetrà manifestar millor el què es vol comunicar artísticament. Podran dir quin color li associen a una emoció concreta, com manyegar el fang amb ràbia o amb dolçor tot pensant en una emoció o sentiment, etc.

La plàstica dóna per molt i pots aconseguir, podeu aconseguir conjuntament amb l'alumnat, com comunicar sensacions i emocions concretes amb un ventall gran de possibilitats.

Penso que qualsevol activitat d'educació emocional que es vol fer amb un grup en concret cal plantejar-la des dels objectius que es volen aconseguir, què vull treballar o què necessita treballar aquest grup en concret?

Gràcies per il.lusionar-te amb el bloc"

30/1/10

ENUIG, RÀBIA, IRA I ODI, EMOCIONS GRADUADES


Els grup de 2n ja fa molt de temps que treballa les emocions a l'aula. Mireu la capacitat de poder diferenciar algunes emocions. Fins i tot van ser capaços d'imaginar quan pot durar en dies cadascuna de les emocions; enuig des del primer moment, un dia, la ràbia i la ira uns 4 dies i l'odi, tota una vida.
És sensacional. No calen paraules. Felicitats nois i noies.

L'ALUMNAT DE 6È PUBLICA UN ARTICLE

Els nois i noies de 6è van fer un article que ha sortit publicat a la revista Protagonistes. En ell, cadascun/a dels i les alumnes expliquen un espai del treball que fem a educació emocional, des dels orígens del projecte a la capsa de les emocions, la flor del com em sento, com resoldre conflictes, el racó emocional de la classe, què és la mediació i per què és necessària, etc.

Gràcies a la Paloma, encarregada de les publicacions de la revista, els alumnes de 6è han assaborit un deliciós pastís dolç, sortir en una revista com a protagonistes.

Gràcies Paloma.


28/1/10

JUGANT AMB BOMBOLLES, UNA ESTONA DE FELICITAT!






Avui, la classe de P-3 era plena d'il.lusions, riures, alegries, curiosistat i experimentacions amb les bombolles de sabó que els pares de l'Andreu han creat a l'aula. A les 10 del matí, carregats amb una bossa plena plena d'artilugis la Judith i el Francesc, amants de les bombolles, ens han deleitat amb una estona molt agradable on reinava la curiositat, la sorpresa i finalment l'experimentació de fer bombolles petites i grans, molt grans!!!
Només mirant les cares dels infants era una gratificació increïble. Eren feliços!!!
Gràcies Judith, Francesc i Andreu, els protagonistes d'avui que ens han fet passar una estona molt agradable i feliç.


26/1/10

EL BANC DE LA TORTUGA


Seguint fidels a la història de la tortuga que introdueix l'estratègia d'autocontrol als infants, hem pintat a l'escola un banc del pati amb ella.
Dissabte passat, unes mares, algun infant i jo mateixa vam pintar el banc. Va ser una estona agradable on la creativitat ens va reunir per riure i fer broma. Un disssabte al matí agradable.
Gràcies a totes per pintar i als pares per estar amb els fills mentre les mares pintaven.

18/1/10

L'ESFORÇ NECESSARI

FACILITÒNIA, EL PAÍS DE LES COSES FÀCILS

Explicava la llegenda que existia un país anomenat Facilitònia on tot era extremadament fàcil i senzill. eN Robert i Laura, una parella d'aventurers, va dedicar molt temps a investigar sobre aquell lloc, i quan van creure saber on era van ser en la seva cerca. Van viure mil aventures i van passar cents de perills; van contemplar llocs preciosos i van conèixer animals mai no vistos. I finalment, van trobar Facilitònia.

Tot estava en calma, com si allà s'hagués parat el temps. Els va rebre qui semblava ser l'únic habitant d'aquell lloc, un ancià homenet d'ulls tristos.

- Sóc el desgraciat Puk, el condemnat guardià dels dorments - va dir amb un lament. I davant de la mirada estranyada dels viatgers, va començar a explicar|comptar la seva història.

L'ancià va explicar com els facilitons, en la seva recerca per trobar la més fàcil de les vides una vida sense preocupacions ni dificultats, havien construït una gran cambra, en la qual tots dormien plàcidament i tenien tot el que podien necessitar. Només l'atzar havia condemnat Puk a una vida més dura i difícil, amb la missió de cuidar-se de l'agradable somni de la resta de facilitons, mantenir els aparells i retirar aquells que anessin morint per l'edat. Tot allò va ocórrer molts anys enrere, i els pocs facilitons que quedaven, aquells que com Puk eren molt joves quan van iniciar el somni, eren ja bastant ancians.

Els viatgers no podien creure el que veien.
- Seriosament sents enveja de la resta?
- És clar!- va respondre Puk- Mira quina vida tan senzilla i còmoda porten. Jo, en canvi, he de buscar menjada, sofrir calor i fred, reparar les averies, preocupar-se pels dorments i mil coses més... això no és vida!

Els aventurers van insistir molt a poder parlar amb algun d'ells, i amb l'excusa que els parlés de la seva meravellosa existència, van convèncer Puk perquè en despertés un dels dorments. El vell va protestar però es va deixar convèncer, ja que en el fons ell també volia escoltar el feliç que eren els facilitons.

Així, van despertar un ancià. Però quan van parlar amb ell, va resultar que només era un ancià en aparença, doncs parlava i pensava com un nen. No sabia pràcticament res, i només explicava el bonic que havien estat els seus somnis. Puk es va sentir horroritzat, i va despertar la resta de dorments, només per comprovar que a tots els havia ocorregut el mateix. Havien fet tan poques coses en la seva vida, havien superat tan poques dificultats, que amb prou feines sabien fer gens, i en veure'ls es dubtava que haguessin arribat a ser vius alguna vegada. Cap no va voler tornar al seu plàcid son|somni, i el bo de Puk, amb gran paciència, va començar a ensenyar a aquell grup de vells totes les coses que s'havien perdut.

I es va alegrar enormement de la seva sort en el sorteig, de cada nit que va protestar per les seves tasques, de cada problema i dificultat que havia superat, i de cada vegada que no va entendre alguna cosa i va haver de provar cent vegades fins a aprendre-ho. En resum, d'haver estat l'únic de tot el seu poble que havia arribat a viure de veritat.

11/1/10

SENTINT I EXPRESSANT EMOCIONS A TRAVÉS DE LA MÚSICA


















Divendres passat els mestres de l'escola vam programar una activitat especial i lúdica per iniciar el nou trimestre. Després del pati es van formar tallers diversos amb la participació d'alumnes de tots els cursos (des de 6è fins a P-3) Tallers d'experimentació, expressió corporal i teatre, matemàtica manipulativa, etc.

Us explico el taller que vaig fer: Sentint i expressant emocions a través e la música.

Amb 12 alumnes de totes les edats i en un espai espaiós iniciem el taller, després de la breu explicació del funcionament del taller, maquillant-nos la cara i representant dues emocions lliures. Després amb un munt de robes de tots colors els alumnes en van vestir respectant les emocions pintades a la cara.

Una vegada preparats es comencen a escoltar múques diferents; africana, de relaxació, clàssica, pasdobles, etc. l'activitat consistia en bellugar-nos per l'espai seguint el ritme de les diferents músiques i verbalitzant en un moment determinat què sentíem i què ens transmitia la música. En finalitzar la peça musical ens concentràvem al centre de la sala i feiem una postura escultural conjunta. També es va fer una representació gràfica del que més havia agradat del taller; un dibuix en paper gran i material divers per pintar.

Vam gaudir d'una hora i mitja que a tots ens va semblar molt curta.

Les avaluacions finals per part de cada infant van ser molt positives. Tots estaven interessats i preguntaven quan tornaríem a fer una altra sessió semblant. Va haver una avaluació que em va agradar especialment, la de l'Alejandro. Manifestava la necessitat d'expressar les emocions d'una o altra manera; fent referència a la sessió, perquè sinó poden sortir de mala manera. Continuava explicant, si tenim l'oportunitat de manifestar les emocions ens sentim tranquils per dins i llavors quan tenim un problema la ràbia surt més tranquil.la.Molt bé Alejandro! Sempre ens deleita amb les seves excel.lents explicacions emocionals.

La meva avaluació va ser també molt positiva. Vaig sortir de la sessió sentint que la relació que vam tenir entre tots/es era enriquidora. Quelcom diferent que ens va fer sentir units i feliços. Vam passar de la timidesa inicial al deixar-nos fluir per l'espai i fent volar les robes i el nostre esperit.

Gràcies nens i nenes per fer-me passar una estona tan agradable.





CITA DEL DIA

Aquello que no eres capaz de aceptar es la única causa de tu sufrimiento


Gerardo Schmedling

1/1/10

"EL TEMPS TOT HO CURA"

A la cuina de casa meva tinc una pissarra de mida mitjana on apunto coses que em passen pel cap, propòsits que em vaig fent, missatges per als meus dos fills, etc.

Fa pocs dies vaig fer un curs amb la M. Mercè Conangla sobre el significat de dites i refranys populars. Recordo un d'ells: El temps tot ho cura . D'entrada vaig dir que no, però sempre em dono la possibilitat de continuar reflexionant i meditant la meva resposta sobre la dita.

Un dels dies que va venir el Manolo a casa va afegir un escrit al costat de la dita: Puede que no se trate de curar, sinó de colocar todo en su lugar de forma que tenga la importància y el silencio necesario para que oiga el latir del corazón. Gràcies Manolo.

Interpreto que proposar una reflexió, donar un temps per pensar, tranquil.litzar-nos, madurar el problema o la situació i estic totalment d'acord. El temps d'espera és necessari perquè a vegades l'impulsuvitat inicial ens fa comunicar de forma poc adequada i deixant-nos portar per l'enuig, la ràbia o l'ira i no solucionem bé els problemes. Ara bé, una vegada tranquils, hi ha situacions, problemes realment importants, que cal aclarir-los perquè sinó a la llarga ens pot fer més mal que bé. Les ferides creades amb el problema es podrien mal cicatritzar o quedar obertes i en qualsevol moment saltar amb l'ira no canalitzada i, a part de fer-nos mal, cada vegada seria més difícil i complicat recuperar la situació per aclarir-la.

Penso que cal aclarir de forma assertiva les situacions conflictives. Si l'altra part no té el moment, no pot o no sap com tramitar-ho és una dificultat afegida, però llavors tindrem la satisfacció personal d'haver fet tot el que estava a les nostres mans.

Desitjo que tingueu tots un bon inici del nou any que ens acompanyarà i ajudarà a envellir.