25/11/13

ACTIVITATS D'EDUCACIÓ EMOCIONAL PER A INFANTIL





Us presento dos recursos que s'estan introduint i fent amb els infants d'infantil. 

1) Un munt d'emocions és un recurs per treballar les emocions bàsiques. Cistells on els infants van portant coses de casa relacionades amb cadascuna de les emocions; contes, pot d'aigua i sal; simulant les llàgrimes, espanta-sogres i nassos de pallasso per fer riure, capses plenes de petons...
A primera hora del matí, quan entren els infants de 3, 4 i 5 anys, poden jugar de forma lliure i conjunta.

2) Paraigües emocionals. A la nostra escola, a la primera reunió de curs amb les famílies, hi ha el costum que els infants deixin un missatge escrit per als pares i mares i aquests fan el retorn per als fills i filles. Una manera d'escriure missatges emocionals.
Aquest curs, la mestra de 5 anys va comprar un paraigües i va penjar estrelles de diferents colors. Els infants van escriure als pares i aquests van contestar-los per l'altra cara de l'estrella. El paraigües estarà penjat a la classe tot el curs i, a més, el farem servir com a metàfora per cal.librar els problemes. (mireu metàfora del paraigües en l'altre bloc)

Continuem creant i fent que l'educació sigui quelcom més que coneiments.
 Educació amb emoció.


19/11/13

DISSABTES DE TERTÚLIA


Els infants aprenen i, de vegades, els adults no sabem ni com ho han fet, i és que l’aprenentatge i el creixement personal són quelcom més, imperceptible i subtil, que l’escola, la família, l’entorn i la societat. I, sense que ens adonem, els fills creixen i es fan grans, com una llavor plena de vida. Els infants són i donen vida.

Les tertúlies dels dissabtes ens ofereix la possibilitat de compartir la teva experiència com a pare o mare i reflexionar de forma conjunta sobre temes relacionats amb l’educació: què és l’educació, què i com vols educar els fills, quina mena de comunicació i escolta hi estableixes, per què és important l’afecte educant, com aprens a fer de pare o mare...

Aquestes i altres preguntes, dubtes, idees, èxits i preocupacions educatives i personals podran tenir cabuda.

Objectius:
Crear consciència educativa.
Reflexionar conjuntament dubtes i preocupacions personals.
Compartir experiències amb altres pares i mares.
Valorar el treball emocional, l’afecte i els vincles afectius dins l’educació.
Gestionar els conflictes amb els fills des de la intel·ligència emocional.
Créixer com a pares i mares.

Metodologia:
La metodologia de la sessió serà bàsicament pràctica; vivencial i participativa.

Els participants tindran l’oportunitat de plantejar idees, preocupacions o altres temes que siguin del seu interès, amb la finalitat de compartir-los per aprendre de forma conjunta al llarg de la tertúlia.

Mirem els infants, acompanyem-los en aquest aprenentatge
i donem-nos l’oportunitat de créixer amb ells.

18/11/13

VIATGE IMAGINARI AMB INFANTS DE 4t

Alguns de vosaltres podeu preguntar-vos què és una visualització. Explicar el que és em resulta més fàcil si inicialment explico que és un recurs que utilitzen alguns psicòlegs amb els seus pacients i que consisteix en representar o visualitzar amb la imaginació una situació concreta que a la vida real els és difícil de fer.

La visualització utilitza la ment calmada i tranquil·la per contactar amb l’inconscient i els sentiments més profunds de cada persona a través de la imaginació. Les imatges i els missatges visuals creats que enviem a la ment a través de les visualitzacions passen a formar part conscient d'un desig, d'una necessitat i contribueixen a fer realitat els comportaments o actituds que tant costen de superar a la realitat. Passen a formar part del nostre pensament i de la realitat que programem a la nostra vida. Joe Dispenza, que va experimentar en si mateix les possibilitats de la ment per influir sobre el físic, diu Creamos la realidad con nuestros pensamientos.
Les visualitzacions ens permeten connectar, des de la consciència i a través de la imaginació, amb els nostres sentiments més profunds. Potencien aspectes tan importants per a la persona com són l'autocontrol, l’automotivació, la satisfacció personal i l’autoestima, així com el benestar personal i la serenitat. Fent-ho, afavorim les capacitats per aprendre a través de l’atenció plena, la concentració i la memorització.

La tècnica de la visualització és útil per a tota la vida i a l’escola en fem alguns viatges imaginaris per crear ambients que a la vida real és difícil d’aconseguir: fer-los volar, pujar escales per arribar a tocar els núvols, fer-los adonar dels seus punts forts i millorar les debilitats, crear situacions perquè aprenguin a valorar-se i estimar-se (autoconcepte i autoestima)...

El viatge comença amb una relaxació física, respiracions conscients i una bona postura corporal que faciliti estar còmodes i facilitar l’activitat.

Una vegada acabat el viatge imaginari se’ls ajuda a tornar a la situació real de la classe i de mica en mica van bellugant mans i peus i obren els ulls per compartir amb els companys l’experiència fantàstica de volar o sentir l’aigua freda al cos.



L’alumnat de quart han fet un viatge imaginari pel riu Ripoll i les basses veïnes del poble. Han tingut l’oportunitat de sortir volant per la finestra de la classe, banyar-se en el riu sentint l’aigua freda als peus i banyar-se a la bassa de Cal Llogari. Una experiència carregada de sentits que l’incoscient de cada infant ha recollit pensat que era una situació real.

Us convido a crear un viatge imaginari amb els vostre fill o filla. Abans d’anar a dormir feu un viatge que els ajudi a créixer. Una manera de compartir situacions ben especials.

PLORAR ÉS BO PEL COS I LA MENT



Des de fa uns cursos l’escola va decidir fer un tractament de les entrades a l’escola emocionalment acollidores per a millorar el clima ambiental i amenitzar dinàmiques afavoridores de l’aprenentatge. Començar el dia escolar amb distensió i gaudint del compartir des de la tranquil·litat per pal·liar l’estrès i les presses familiars.

Aquest curs, faig la rebuda de primer i segon de primària; la Marta fa l’entrada dels grans i tercer. Els rebem, tots els dilluns a primera hora, amb un missatge, un propòsit, un pensament o una reflexió. Dilluns passat vàrem presentar l’aforisme: PLORAR ÉS BO (per als més petits) i PLORAR ÉS BO PER AL COS I LA MENT (per als més grans).

Aquell mateix matí, la mestra de primer no va venir a l’escola per malaltia i vaig anar a substituir-la. Com que no sabia en quin nivell de Projecte estava ni què podria haver treballat vaig decidir fer català continuant amb el missatge de l’entrada.

Així que, per grups petits, van reflexionar què volia dir plorar és bo. Després d’aclarir forces conceptes, a vegades, complicats per als més petits de nivell cognitiu encara limitat, van anar dient quan ploraven ells, si era bo o no, qui plora més, com ens sentim després de plorar, què contenen les llàgrimes que després de plorar ens sentim tranquils, .... i molt més, van elaborar una frase que resumís allò més els havia agradat.

El resultat de les reflexions les vam enganxar al costat del missatge setmanal.



Llegiu què diuen els infants quan es parla sobre el plorar:

− La dutxa ens neteja per fora (el cos) i les llàgrimes per dins (la ment)

− Plorar és bo pel cos i la ment, dóna tranquil·litat i ens permet pensar millor.

− Plorar ens tranquil·litza i ens deixa dormir millor (aquest cartell era tan gran que no hi cabia i el varem enganxar en una altra paret)

Sovint, els infants fan créixer als adults. Ens permeten constatar diàriament com pensen i senten, en quin procés maduratiu es troben i com entenen conceptes emocionals complexes.

Gràcies nens i nenes de 1r A. Va ser una matí magnífic. Vaig gaudir d’una estona com a mi m’agrada, compartint emocions!!!

6/11/13

RESPONSABILITAT O VICTIMISME


Sovint em trobo amb ciclistes per la carretera que uneix el meu poble amb la ciutat. Un dia vaig veure un ciclista que circulava uns metres per davant meu. Un ciclista més, vaig pensar. Només havia de fer sempre, esperar el moment adequat per avançar-lo continuar el meu trajecte. Quan era més a la vora em vaig adonar que pedalava d’una forma estranya. Fixant-me amb atenció, em vaig adonar que només tenia una cama! Era el primer cop que veia un ciclista coix. Em va semblar extraordinari.

Encara ara em pregunto què fa quan arriba a un semàfor i s’ha d’aturar. Quines hauran estat les habilitats que ha hagut d’aprendre per afrontar les adversitats, i d’on va treure el coratge per continuar corrent com un ciclista amb una sola cama.

Quan el vaig avançar no vaig poder evitar mirar-lo la cara. Necessitava veure l’expressió d’un home tan especial. Torrat pel sol, suat i pendent de la carretera, concentrat en el seu esforç, allò és el que vaig veure.

Em vaig acomiadar mentalment d’ell, desitjant-li que fes molts i molts quilòmetres més gaudint de l’esforç i de la seva fortalesa excepcional.

Autora: M. Teresa Abellán Pérez
Publicat a Món d’emocions (Barcanova)

El ciclista de la història, ben bé, podia haver optar per deixar de fer ciclisme pel fet de tenir una sola cama, però no va ser així. Entenc que es va ocupar de la seva vida de forma responsable. Deuria acceptar la seva situació i decidir cap a on volia anar.

La història del ciclista em fa pensar en la persistència d’algunes persones i les ganes de continuar vivint. En la força que té la voluntat i les forces de superació que pot arribar a tenir l’ésser humà.

Què havia de fer? Renunciar al ciclisme? Afrontar la seva discapacitat de forma amb esforç i obtenint a canvi satisfacció? En tot cas, el que no va fer, va ser prendre una actitud victimista.

L’actitud de victimisme que utilitzen forces persones, plena de queixes i mai suggeridores per solucionar problemes, no serveix per avançar i créixer positivament. Tot al contrari, serveix per allunyar a les persones amb les que convivim, sentir soledat i més queixes. Les persones que els ha tocat viure una infantesa o vida difícil, poden manifestar, una i altra vegada, que han patit molt i que se senten desgraciats, però de què els serveix la pura queixa?

Es tracta de partir de la realitat que s’ha viscut i, independentment de que la situació hagi estat bona i fàcil o dura i difícil, començar a fer canvis. La visió de futur i el mirar cap endavant és l’estratègia per sortir del forat i començar a caminar, canviar l’actitud i sentir que un és responsable i capaç de dirigir el timó del seu vaixell. Potenciar la pròpia realitat, aquella que de forma conscient es vol crear per sentir benestar personal.

I podem queixar-nos algun cop? Tinc una amiga que sempre diu, algun dia pot ser el dia de les queixes i jo crec que possiblement deu ser terapèutic, però tenint en compte que és això, un dia de queixes, com el dia de carnestoltes o el dia dels sants innocents, que són dies per a fer bromes més o menys permeses. Les queixes d’un dia poden ser un moment de neteja i explosió focal però, passat aquesta és convenient transformar aquesta energia en actuadora, renovadora i útil.

Algunes preguntes com a reflexió final:
Em queixo molt i sovint? Per què ho faig? Puc modificar aquesta actitud? Vull fer-ho? Que milloraria en aquest cas?

EL PARE I LA MARE TAMBÉ PLOREN




Fa algun temps una mare em coemntava que no volia plorar davant la seva filla. Em vaig atrevir a preguntar-li: què li ensenyaràs a la teva filla si no plores mai davant ella?

Crec que és una bona reflexió que molts ens hauríem de fer: Què li ensenyem als infants si ocultem les emocions i no els ensenyem a legitimar i gestionar-les? Què aprendran els infants si no veuen plorar mai al pare i la mare, que són els models d’actuació en aquesta vida? Possiblement reprimiran les ganes de plorar i totes les emocions perquè el pare i la mare no ho fan i, per tant, no deu ser bo.

Les emocions havien estat un tabú i encara queden reminiscències. Recordeu aquestes expressions?: els homes no ploren, no ploris, no tinguis por, no tinguis vergonya… Són expressions, fruit i resultat de la maca de consciencia i educació emocional que fins fa ben poc ha imperat a la nostra societat. però que, per sort, van canviant. Ara ja poden dir que les emocions són un permís i que és bo, física i mentalment, acceptar-les i manifestar-les. Som raó i emoció i no podem concebre a les persones sense elles. Actualment no es pot concebre la raó sense l’emoció, ja sigui, estudiant, treballant, reposant, compartint…. VIVINT!

La tristesa, com la resta de les emocions, és un mecanisme alliberador que té el cos per a desfogar-se de les situacions desagradables; la mort d’alguna persona estimada, una separació, el dol per un canvi de feina, dol per un canvi de residencia, …

El plor i les llàgrimes són un benefici per a la nostra salut. Manifestar la tristesa sense convertir-la en una obsessió és bo per al nostre cos. Cal donar-li un espai a la tristesa quan arriba, però mantenint una actitud de mirar cap endavant i continuar vivint, tot i acceptant el que hagi pogut passar. Hauríem de ser capaços de “passar pàgina” i de treure valentia per continuar ocupant-nos de la nostra vida de forma responsable (sabeu que no és gens fàcil, però és la única solució per continuar gaudint del benestar personal)

En el cas dels infants més petits, aquells que encara no tenen un mínim de vocabulari i estan formant el seu llenguatge, és recomanable deixar-los plorar perquè de manera molt especial està justificat el fet de plorar. Plorar per desfogar-se, netejar i manifestar que hi ha coses que encara no entenen ni poden manifestar. Deixem plorar els infants. Podem estar al seu costat i dir-los que quan acabin estarem allà per intentar sobreinterpretar el possible motiu del plor; per posar paraules al plor.

A vegades arriba la tristesa i no sabem ben bé el perquè ha arribat? No cal donar-li més importància. Possiblement té a veure amb històries de la “nostra motxilla invisible”, aquella que tots portem posada i que ningú veu. Una motxilla on guardem allò bo i no tant bo que ens passa en el dia a dia: vivint, aprenent i creixent i que forma part de la nostra personalitat. Possiblement té a veure amb el nostre nen interior que de tant en tant surt.

La vida és plena de situacions agradables i d’altres de desagradables. No és ni bo ni dolent, simplement és un fet i si ho acceptem de forma àgil i sense romanticismes passa a formar part de la nostra vida. El més important és ocupar-nos de resoldre les situacions desagradables per aconseguir l’equilibri personal.; gestionar les emocions i aprendre a ser intel.ligents emocionalment.

Per acabar una curiositat. El cos, biològicament, està preparat per sentir les emocions de les altres persones. Els científics han comprovat com el cervell és capaç de posar en funcionament les mateixes parts per manifestar les emocions, tant si és meva com si és d’una altra persona.. Per això algunes vegades som capaços de plorar veient a altres persones plorant. I es que, les emocions es contagien .