VISUALITZACIONS

Aquest curs, a l'escola, i paral·lelament al treball socioemocional amb el que eduquem de forma integral, ens hem marcat introduir i fer sessions de relaxació i visualització amb tot l'alumnat. La finalitat és potenciar la capacitat dels infants d’aprendre a través de l’atenció, la concentració i la memorització dels aprenentatges; educar per prendre consciència del cos i dels sentits; potenciar la creativitat i la imaginació i augmentar la seva autoestima personal.

Estudis recents demostren com, per aprendre, ser creatiu i sentir benestar personal, és imprescindible estar relaxat i tranquil. Així, la visualització utilitza la ment calmada per contactar amb l’inconscient i amb els sentiments més profunds de cada persona a través de la imaginació. Les imatges i els missatges visuals que enviem a la ment passen a formar part conscient del nostre pensament i contribueixen a fer realitat els comportaments o actituds que ens costen de superar a la realitat. Joe Dispenza, qui va experimentar en sí mateix les possibilitats de la ment per influir sobre el físic, diu: Creamos la realidad con nuestros pensamientos.

Els infants són uns magnífics somniadors i processen el món que els envolta a través de les intuïcions, l’experimentació i la imaginació d’una forma natural. És per això que la tècnica de la visualització dóna tants bons resultats amb ells: utilitzen la ment calmada per contactar amb l'inconscient i amb els sentiments més profunds a través de la imaginació.


Quan proposem una visualització als infants cal, en primer lloc, estar molt tranquil i partir sempre de la mateixa estructura:

- Una part inicial on es prepara el cos; l’esquena recolzada a la cadira o bé estirats sobre una estora al terra, les mans reposen sobre les cames o la panxa si estan estirats, tres respiracions conscients i profundes (abdominals en temps 4-2-4) i el so d’una campana que convida a tancar els ulls i a abandonar conscientment el lloc on som per emprendre un viatge imaginari a través de les sensacions, les emocions i la creativitat.
- Narració de la visualització.
- Una part final d’acomiadament del viatge per tornar de nou al lloc real.
- Es pot fer un dibuix final de la visualització.

Si es treballa l’atenció, la relaxació i les respiracions, contribuïm a fomentar la consciència dels sentiments, l’autoconeixement, la creativitat i la millora de les relacions, promovent una formació integral, profunda i potenciadora d’equilibri i benestar.

Llegiu el què i el com de les visualitzacions que fa realitat amb els seus fills l’Àngela, una mare de l’escola:
Si jo interpreto, per exemple, el mal de cap d’un fill meu, com una tristesa pel fet de no tenir prou espai amb mi a soles i, enlloc de donar-li una medicina, creo una visualització en que només ell i jo ens retrobem en un espai que li agrada i ens dibuixem un t’estimo a la sorra o bé creo un estel que li dóna escalfor al cor, perquè es relaxi i li flueixin paraules d’amor a qui estima, i el petit veu que això el calma i l’ajuda, potser en properes ocasions, enlloc d’estirades de braç o tenir moments queixosos, estarà més obert a demanar de manera clara aquests espais. Alhora aprendrà també a interpretar els seus dolors físics, a verbalitzar què sent, a demanar ajuda i consol, i fins a tot, a autoconsolar-se. Les visualitzacions potencien la seguretat emocional dels infants i els ajuden a canalitzar pors, dubtes i enveges, facilitant que en un futur s’acceptin i s’estimin i, per tant, siguin estimats també pel seu entorn. (Àngela Ramón Boixaderas)