Per influències socials hem anat construint la creença que qualsevol
crítica, pel fet de ser constructiva, ens podem permetre de fer-la, però, i si
l'altre no la vol? I si no ens l'han demanat? Quin dret tenim a fer-la?
Les persones tenim el dret a dirigir i portar el propi timó. És un
dret legítim que implica viure i deixar viure les altres persones des de la
pròpia responsabilitat com a ciutadans i ciutadanes que ens caracteritza –o,
ens hauria de caracteritzar.
Apuntaré dues aportacions per si voleu aprofundir en el tema i fer una
reflexió personal:
- Estem acostumats a criticar i no tant a elogiar els altres. Esteu d’acord? Potser podríem fer-ho al revés. Elogiem i no critiquem. Posem-ho a la pràctica i, sense vergonyes, diem allò bonic que sentim en veure les altres persones. No cal que siguin persones conegudes o amics i amigues. Podem anar a una botiga i si la persona que ens ha atès ho ha fet de forma amable, perquè no poder dir-li: Gràcies per la seva amabilitat. M’he sentit ben atesa.
- Les crítiques constructives poder ser beneficioses, sempre i quan ens demanin fer-les; ens donin permís per fer-la.
