En pocs dies, la mort de persones properes està present a la meva vida. La meva amiga Isa i ara la meva neboda Cristina.
Cristina, ha arribat la teva hora, tot i la teva juventud, energia i valentia. Un cop molt fort que costarà remetre. El teu buit mai ningú el podrà ocupar. El temps aconseguirà apaivagar el gran dolor que senten els teus pares, novio, germà i tota la família. El record serà el consol per a tots. Quan et pensarem, quan estarem amb els teus pares i la família, en les celebracions,... Sempre hi seràs Cristina, en un estat diferent, però hi seràs.(Fotografia del cosí Tino Nieto)
ADÉU CRISTINA! SEMPRE HI SERÀS.
De tant en tant, aniria bé poder pensar que cal:
– Educar per gaudir dels bons moments que la vida ens ofereix.
– Identificar, acceptar i expressar les emocions agradables i desagradables.
– Educar per a l’èxit i per a la frustració.
– Saber demanar i oferir ajuda als altres; donar i rebre és imprescindible per viure feliços.
– Educar una actitud realista, positiva i de superació.