Les emocions no són bones ni dolentes, simplement
formen part de la vida.
Reconeixeu aquesta frase perquè l’he apuntat
en aquest espai moltes vegades. Sempre recordo la necessitat d’estar atents i
ser conscients; des del present, per
identificar, acceptar, comprendre, saber el perquè sentim cadascuna de les emocions que
experimentem i , molt important, aprendre a canalitzar-les amb una actitud positiva . La única manera
per superar les emocions desagradables i viure les emocions de forma equilibrada.
Aquests dies em vaig assabentar de la mort d’una
coneguda atleta amb qui vaig córrer la marató de Sant Llorenç Savall, l’any 2008. Parlo
de la Teresa Farriol. La nostra relació va ser curta; cinc hores de córrer
entre boscos, parlant mentre l’alè ens ho permetia, esquivant les branques i mirant al terra per
cercar on posar els peus mentre corríem. Vam viure les baixades sentint com l’adrenalina
donava pas a la satisfacció i el plaer de sentir com el córrer ens omplia d’energia.
Poques hores però intenses que permeten emmagatzemar-les en la memòria per
sempre més.
Sempre entristeix la mort d’una persona, i més
quan és jove(49 anys); no li tocava, diem, sabent que el risc i la mort estan
molt a prop nostre i cada dia. Ara toca, a tots els que la coneixíem, i, especialment
a aquells que l’estimaven, canalitzar la
tristesa que ens produeix la seva absència. Plorarem la seva mort i continuarem
vivint tenint-la present.
Teresa,
bonica, gràcies per la teva curta i intensa companyia. La marató de Sant
Llorenç, porta el teu nom gravat.
