3/10/12

LA MARATÓ DE SANT LLORENÇ I LA TERESA FARRIOL


Les emocions no són bones ni dolentes, simplement formen part de la vida.
Reconeixeu aquesta frase perquè l’he apuntat en aquest espai moltes vegades. Sempre recordo la necessitat d’estar atents i ser conscients; des del present, per  identificar, acceptar, comprendre,  saber el perquè  sentim cadascuna de les emocions que experimentem i , molt important, aprendre a canalitzar-les  amb una actitud positiva . La única manera per superar les emocions desagradables i  viure les emocions de forma equilibrada.
Aquests dies em vaig assabentar de la mort d’una coneguda atleta amb qui vaig córrer la marató de Sant Llorenç Savall, l’any 2008. Parlo de la Teresa Farriol. La nostra relació va ser curta; cinc hores de córrer entre boscos, parlant mentre l’alè ens ho permetia,  esquivant les branques i mirant al terra per cercar on posar els peus mentre corríem. Vam viure les baixades sentint com l’adrenalina donava pas a la satisfacció i el plaer de sentir com el córrer ens omplia d’energia. Poques hores però intenses que permeten emmagatzemar-les en la memòria per sempre més.  
Sempre entristeix la mort d’una persona, i més quan és jove(49 anys); no li tocava, diem, sabent que el risc i la mort estan molt a prop nostre i cada dia. Ara toca, a tots els que la coneixíem, i, especialment a aquells que l’estimaven, canalitzar la tristesa que ens produeix la seva absència.  Plorarem la seva mort i continuarem vivint  tenint-la present. 
Teresa, bonica, gràcies per la teva curta i intensa companyia. La marató de Sant Llorenç, porta el teu nom gravat.