Cada vegada, i a mida que passa el temps, m'adono de la importància de les coses petites que cada dia podem veure en el nostre dia a dia si estem atents i conscients.
Per què mirar amb les ulleres del cor? Perquè mirar des del cor ens faria
entendre el veritable sentit de la vida; milloria les relacions amb les
persones, contribuiria a fer-nos sentir bé amb nosaltres mateixos i
aconseguiríem millorar aquest món, fent-lo més humà.
Mirar des del cor vol dir comprendre
l'altre que t'agredeix verbalment i
arribar a la conclusió que el seu enuig no va amb tu, sinó amb ell mateix. Vol
dir mirar als ulls d'un desconegut i comprendre que demana fer-lo present; pot
ser una simple salutació. Vol dir veure sortir el sol i sentir alegria i agraïment
perquè estàs viu i el pots gaudir. Vol dir tenir treball o aconseguir
treball per a una altra persona que no en té,... I podríem afegir: tenir un bon
plat de macarrons al davant, sortir a la muntanya i respirar energia, sortir al
carrer i saludar amb un somriure a les persones que et trobes, ser agraïts i
dir-ho, elogiar a les persones i fer-les sentir bé amb elles mateixes, arreglar-te
per sentir-te atractiu i sortir al carrer per compartir-ho amb els altres, compartir
i gaudir amb amics i família, evitar les baralles, perdonar els altres des de
la comprensió que res ni ningú és perfecte (això no exclou que hi ha persones
tòxiques que volen ben lluny nostre) ...
Tots tenim motius per mirar i celebrar
la vida perquè, tot i la crisi, i gràcies a ella, podem veure-hi encara més.
Per veure-hi cal voluntat de voler
veure-hi i això vol dir prendre una actitud personal davant la vida; les relacions,
els problemes, l'estat d'ànim, etc. La vida és el que nosaltres planifiquem.
Nosaltres decidim i actuem i el cervell farà la resta aconseguint coherència i
l'equilibri personal i emocional. Tenim el poder de decidir i començar actuar –les
actuacions són bàsiques- seguint el camí que nosaltres triem. Doncs, comencem a
caminar amb consciència, estant atents al dia a dia i amb esforç personal perquè,
ja sabeu que, res cau del cel!
Alguns de vosaltres pensareu, en
llegir aquest article, que és una fal·làcia. Bé, potser teniu raó, no m’hi
barallaré ni us portaré la contrària, però doneu-vos-hi un espai i reflexioneu per
saber on esteu vosaltres en aquest plantejament. Potser algun dia canvieu d’idea.
MIREM DES DEL COR!
