Us adjunto una història que acabo de llegir i he trobat interessant de'n Jordi Gutierrez.
Remarca de nou la necessitat de ser conscients de la nostra actitud davant la vida.
El conte ens explicar la situación d'un professor compromès i estricte, conegut
també pels seus alumnes com un home just i
comprensiu.
En acabar la classe, aquest dia d'estiu, mentre
el mestre organitzava uns documents damunt del
seu escriptori, se li va apropar un dels seus alumnes
i en forma desafiadora li va dir:
- Professor, la qual cosa m'alegra d'haver acabat
la classe és que no hauré d'escoltar més les seves ximpleries
i podré descansar de veure-li aquesta cara avorrida.
L'alumne estava alçat, amb semblant arrogant,
tot esperant que el mestre reaccionés ofès i
descontrolat.
El professor va mirar a l'alumne per un instant i en
forma molt tranquil•la li va preguntar:
- Quan algú t'ofereix alguna cosa que no vols,
ho reps?
L'alumne va quedar desconcertat per la calidesa de la
sorprenent pregunta.
- Per descomptat que no -va contestar de nou en to
despectiu el noi.
- Bé, -va prosseguir el professor-, quan algú
intenta ofendre'm o em diu alguna cosa desagradable, m'està
oferint alguna cosa, en aquest cas una emoció de
ràbia i rancor, que puc decidir no acceptar.
- No entenc a què es refereix -va dir l'alumne
confós.
- Molt senzill, -va replicar el professor-, tu m'estàs
oferint ràbia i menyspreu i si jo em sento ofès
o em poso furiós, estaré acceptant el teu regal, però jo
prefereixo obsequiar-me la meva pròpia
serenitat.
- Noi, -va concloure el professor en to gentil-,
la teva ràbia passarà, però no tractis de deixar-la amb mi, perquè
no m'interessa, jo no puc controlar el que tu portes
en el teu cor però de mi depèn el que jo porti en
el meu.
PD Cada dia, en tot moment, tu pots
escollir què emocions o sentiments vols posar en
el teu cor i el que triïs ho tindràs fins que ho decideixis
canviar-ho. És tan gran la llibertat que ens dóna la vida
que fins a tenim l'opció d'amargar-nos o ser feliços
Què tries tu?
10 comentaris:
És cert que hem de triar el que ens ofèn i no, però sempre és díficil no deixar-se emportar per ràbia.
Quan ens deixem emportar per la ràbia estem fent exactament el que vol aquella persona que preten ofendre'ns, és a dir, li estem donant el poder de decidir sobre el nostre estat d'ànim i en definitiva sobre la nostra vida. Em va costar una mica/molt entendre.ho, ara ho tinc clarissim i visc força més tranquila.
Només afegir que és el primer cop que entro al teu blog, hi he arribat a través del blog de l'Iñaki, i que el trobo molt i molt interessant.
Ostres, aquest home a part de ser professor deu ser savi!!!! I quina manera més assertiva de dir el que pensa i a sobre d'escollir que és el que li va millor emocionalment!
Gràcies per explicar-nos-ho, tot això, almenys a mi, són com contes que es van integrant i m'ajuden en el dia a dia (professional i personal)!
... alló de ser impulsius... tpoc ens ho recomanaria el savi, ja tenim prou temps x meditar moltes de les nostres actituts o paraules durant el dia? doncs l'haurem d treure d'algun lloc pk es prou important "ser just"
Viuleta Ppcc ;)
Es aixó del castellà:
No ofende quien quiere sino quien puede
Fa temps que segueixo el teu bloc,però fins ara no m'havia decidit a comentar cap entrada. Aprofitaré per agrair-te tot el que ens comuniques i aportes i per felicitar-te per la bona feina que fas.
Aquest escrit és vertaderament important. Si fóssim capaços d'aconseguir aquest grau de pau interior la nostra vida seria molt més fàcil. Com sempre la teoria la podem tenir clara però si no feim el pas més d'actuar no basta. Estic per la tasca i puc assegurar que és possible i si jo puc anar canviant tothom pot si s'ho proposa. Tenc moltes esperances. Una abraçada des de Mallorca! :D
Avui, casualment, ha travès d'altres blogs, he arribat al teu i com també estic implicat en això de la intel·ligència emocional, ho he anat mirant, fins que he trobat.... un conte meu!!!! Bé, al manco, una versió meva d'un conte no sé benbé de qui. El tinc publicat al diari Menorca el 08-juny-2008 i al meu blog a http://gaudimambcontes.blogspot.com/2011/06/regals-que-val-mes-no-acceptar.html#more
Bé, no sé d'on t'ha arribat, ara, m'agrada que tot això s'escampi... Així, que si vols, ens recomanem mutuament els nostres blogs. Hi ha material molt interessant en el teu, i crec que també en el meu.
Una abraçada
Jordi
M'ha agradat molt el conte original i el que surt en aquesta entrada. Penso que dona idees molt útils per gestionar les emocions, com a mínim, per a no deixar que ningú ens amargui la vida. Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada