"Es tractava d'un noi corrent: en els pantalons se li formaven genolleres, llegia historietes, feia soroll quan menjava, es ficava els dits al nas, roncava a la migdiada, es deia Armand Corrent en tot menys en una cosa: tenia Altre Jo .
L'Altre Jo feia servir certa poesia en la mirada, s'enamorava de les actrius, mentia cautelosament, s'emocionava als capvespres. Al noi li preocupava molt el seu Altre Jo i el feia sentir-se incòmode davant dels seus amics. D'altra banda l'Altre Jo era malenconiós, i causa d'això, Armando no podia ser tan vulgar com era el seu desig.
Una tarda Armando va arribar cansat del treball, es va treure les sabates, va moure lentament els dits dels peus i va encendre la ràdio. A la ràdio estava Mozart, però el noi es va adormir. Quan va despertar l'Altre Jo plorava amb desconsol. En el primer moment, el noi no va saber que fer, però després es va refer i va insultar a consciència l'Altre Jo. Aquest no va dir res, però l’endemà s'havia suïcidat.
Al principi la mort de l'Altre Jo va ser un cop dur per al pobre Armand, però de seguida va pensar que ara sí podria ser enterament vulgar. Aquest pensament el va reconfortar.
Només portava cinc dies de dol, quan va sortir al carrer amb el propòsit de lluir la seva nova i completa vulgaritat. Des de lluny va veure que s'acostaven els seus amics. Això el va omplir de felicitat i immediatament va esclatar en riallades.
No obstant això, quan van passar pel seu costat, ells no van notar la seva presència. I encara pitjor, el noi va arribar a sentir que comentaven: «Pobre Armand. I pensar que semblava tan fort i saludable ».
El noi no va tenir més remei que deixar de riure i, al mateix temps, va sentir a l'altura del estèrnum un ofec que s'assemblava força a la nostàlgia. Però no va poder sentir autèntica malenconia, perquè tota la malenconia se l'havia emportat l'Altre Jo".
El conte em fa pensar novament que no som perfectes i com els prejudicis ens limiten i condicionen. Som un conjunt de valors, qualitats, principis, creences,etc. Persones amb punts forts que possiblement al llarg del temps hem anat construint-nos, i punts febles que ens proposem millorar. El més important, l'acceptació, el respecte i l'estima cap a nosaltres mateixos perquè aquest conjunt ens fa ser únics/ques i, segurament, és el nostre encant.
Gràcies Mario Benedetti per oferir-nos un nou aprenentatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada