Llegiu el següent relat:
- Avui tot em surt malament. Sóc un desastre! Quin dia més horrible! –diu la Joana , força esverada.
Aquest matí s’ha llevat tard, perquè el
despertador no ha sonat... o potser no l’ha sentit.
S’ha rentat de pressa, però l’aigua era
freda, per un problema amb l’escalfador.
Quan ha arribat corrents a la parada de
l’autobús, se li ha escapat sense poder atrapar-lo.
A la tarda ha quedat amb la colla, però se li
han passat les ganes de sortir. Total, pensa, seré una mala companyia...
Realment, la Joana creu que el dia d’avui no hi ha qui
l’arregli!
M. Teresa Abellán Pérez
Tots sabem que els conflictes, els problemes, controvèrsies,... són
una realitat diària. La paraula conflicte prové del llatí conflictus que
significa "xocar" i va associada cognitivament al concepte enfrontaments.
Els conflictes formen part de la vida i, a més, ens ajuden a créixer com a persones; paradoxa de la
vida! Alguns poden dir madurar com a
persones. La vida sense conflictes no és possible. Ells hi són i les persones
aprenem a resoldre’ls de la millor manera, és a dir, de forma assertiva.
Què s'entén per conflicte? Doncs és la discrepància entre dos o més
interessos simultanis que algunes vegades condueixen a un estat de tensió
emocional. Conflicte i emocions són inseparables i aquestes últimes són les responsables d'estats d'ansietat i de
comportaments compulsius que ens poden trair en segons quins moments.
Hi ha dies, com a la protagonista de l’escrit inicial, que les coses
surten malament, segons el nostre
criteri, però no per això som un desastre ni les pitjors persones del món.
Simplement ens podem equivocar i llavors hem d’estar saber actuar per, segons
el cas, demanar perdó, prendre una decisió o altres sortides que ens permetin
continuar vivint en harmonia i equilibri.
No som un desastre perquè alguna cosa surti malament. Cal diferenciar entre allò que surt malament i el nostre
valor com a persona imperfecta que s'equivoca o que el seu talent és un altre.
