La Maria era una noia més gran que
tu. Una persona sensible, generosa, afectuosa, intel·ligent, simpàtica i
ballaruga; li encantava ballar i sempre se la veia feliç. Allà on anés
il·luminava amb el seu somriure i la seva mirada perquè sabia viure la vida.
Era «mestra d’alegries» perquè sabia
escoltar i canviar l’estat d’ànim amb una rapidesa increïble.
Cal
que sàpigues que, de ben joveneta, la
Maria va haver d’acceptar i aprendre a conviure amb una malaltia
greu. La vida la va
posar a prova i ella havia après a dansar tant als bons moments com als
problemes. Durant aquest temps, quan rebia una mala notícia, s'espantava i
s'entristia, però de seguida es deia que se'n sortiria. Al cap d'un parell
d'hores ja estava rient amb les amigues o amb el promès.
Tot
i els problemes de salut, la
Maria sempre deia unes paraules que ara ja formen part d'una
cançó. Ella ens ha ensenyat com viure la vida sense deixar que s'escapi cap
moment bo. Ens ha ensenyat quina és la capacitat de superació que tenim les
persones.
La Maria ja no és entre nosaltres. Va morir quan tenia
vint anys i encara ara tothom l’estima i la recorda, perquè era una persona
extraordinària; un model a seguir. Va viure una vida curta però intensa, plena
d’amor. Va créixer entre vincles d’estimació, especialment del pare i la mare.
Era estimada i estimava... SENTIA LA
VIDA !
Gràcies Maria!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada