18/6/10

PER ACONSEGUIR EL QUÈ VOLEM

La meva amiga Conxita m'ha fet arribar aquest escrit realment especial. Ell m'ha portat a pensar en com forçant les situacions i entossudint-nos en perseguir quelcom només ens reboten les pressions. Llegiu:

Saps el que has de fer per trobar-te amb una sirena?

Baixes al fons del mar, on l'aigua ja ni tan sols és blau, i el cel és només un record.
Flotes en el silenci, i et quedes allà. Decideixes que moriràs per elles.
Només llavors comencen a sortir. Vénen i et saluden, i mesuren l'amor que sents per elles.
Si és sincer, si és pur, es quedaran amb tu i et portaran amb elles per sempre. "


Darrera de cada frase hi ha una metàfora que podem aplicar perfectament a la nostra vida.

Baixar en silenci, diu el text, morint per allò que desitges, i jo afegeixo, sense protagonismes. Una manera de fer que m'agrada. Amb paciència, esperant, deixant-nos fluir i donant-lo tot. Morint per les sirenes, diu el text, que jo interpreto com l'entrega total , amb i des de l'amor. Només llavors es comença a rebre el que realment vols, busques o desitges.
Pot arribar a ser fàcil d'entendre l'escrit i el contingut del missatge, però costa tant a vegades trencar el nostre patró d'actuació, la impulsivitat i les ganes d'aconseguir el que volem de forma ràpida. Fàcil i ràpid, recordeu, ja he escrit altres vegades d'aquest tema en aquest bloc.

Gràcies Conxita, l'escrit de les sirenes ens pot ajudar a millorar les nostres actuacions.

2 comentaris:

MPG ha dit...

Certament, tal i com alguns ho anomenem, pertanyem, en major o menor mesura a la generació Nespresso, on tot ha de ser ja, ara mateix. L'estímul de la paciència l'hem dessat en algun bagul.

Tere Abellán ha dit...

Gràcies MPG,
M'agrada el que apuntes de la generació Nespresso, és cert. Tu dius: l'estímul de la paciència. Jo apunto: la cultura de la lentitud.
M'agradaria trobar els teus comentaris de nou en auqest espai cibernètic.
Una abraçada