Fa pocs dies la Maria ens va deixar. Va volar no sé on. Tots /tes lamentàrem moltíssim la seva marxa en un moment que, molts pensarem, no li tocava. L'ordre, en aquest cas estava alterat. Així ho sento i així ho escric tot i saber que res es pot fer. La Maria tenia només 14 anys. Una noia excel.lent i exemplar. La filla que tots/es voldríem.
Quan dolor ha portat la seva pèrdua. El pare, la mare, els amics i els coneguts, tots/es trobarem a faltar la seva amabilitat i el seu somriure habitual. Aquell somriure que ella sempre restacatava d'on fos. Era un regal per a tots/es els qui teníem l'oportunitat de coneixer-la.
Desitjo que el temps ens ajudi a curar el dolor i a fer el dol.
Recordarem i mantindrem la teva energia com a llum que guiarà el nostre camí.
Els dies van assentant la seva pèrdua i arrivarem a sentir la seva ànima com a consol i companyia eterna.
Adéu Maria. Gràcies per tot el que ens vas regalar.
Quan dolor ha portat la seva pèrdua. El pare, la mare, els amics i els coneguts, tots/es trobarem a faltar la seva amabilitat i el seu somriure habitual. Aquell somriure que ella sempre restacatava d'on fos. Era un regal per a tots/es els qui teníem l'oportunitat de coneixer-la.
Desitjo que el temps ens ajudi a curar el dolor i a fer el dol.
Recordarem i mantindrem la teva energia com a llum que guiarà el nostre camí.
Els dies van assentant la seva pèrdua i arrivarem a sentir la seva ànima com a consol i companyia eterna.
Adéu Maria. Gràcies per tot el que ens vas regalar.
PD La fotografia està feta d'una marquesina d'autobusos de Sant LLorenç. Casualitats O NO de la vida van fer que en el moment d'assabentar-me de la mort de la Maria, les energies de la vida em van posar al davant el rètol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada