16/6/10

LA TENDRESA


Lo débil y lo tierno vencen lo duro y lo fuerte.
Lao Tse


Mirant aquesta escultura de l'Albert Vall verifiquem que el títol de la peça ens inspira: tendresa a través del cos d'una dona esculturada. Una posició de recolliment interior, quasi fetal. Mirant-la ens porta al repòs, la tranquil.litat, al plaer del repòs o potser a una certa protecció relaxada i tancament.
Si parlo de tendresa em ve la imatge d'una mare amb el seu bebè. Aquella mirada i sentiment de tendre-sa que possiblement la majoria hem vist i sentir algun cop. La tendresa ens fa ser afectuosos, delicats i amables amb altres persones. Ens parla d'innocència i dolçors.
Mirant l'escultura penso en com el cos i les seves expressions ens parlen d'emocions, estats d'ànim, de temperament, de moments. No cal que ens les expliquin amb paraules. Col.lectivament, i des de petits/es, hem après a manifestar-les nosaltres mateixos/es i a traduir-les en les altres persones.
Heu pensat algun cop en com les persones manifestem de la mateixa manera les emocions i estats d'ànim. Us heu preguntat qui ens ha ensenyat? Copiem, ens contagiem, constantment i així aprenem i expressem des d’un mateix llenguatge d’expressions. Si estem contents saltem o enlairem els braços ben amunt, el cos s'aixeca. Si estem tristos el recollim i protegim com si no volguéssim saber res del món que ens envolta. La ràbia la amanyaguem amb els punys ben tancats i forts.

Deixo algunes preguntes en l'aire:
- Quantes vegades mostrem la nostra tendresa?
- En quin moment deixem de manifestar-la? Per què?
- Volem construir-nos amb la tendresa? Una decisió.

Us deixo un paràgraf de la cançó de Lluís Llac: Tendresa
......
El món que visc sovint no el sento meu
i sé els perquès d'una revolta,
misèria i guerra, fam i mort,
feixisme i odi, ràbia i por,
rebutjo un món que plora aquestes penes, tanta pena,
però tot d'un cop ... ve... la tendresa.
Ah, si no fos per la tendresa
que espera...
la tendresa
que exalta...
la tendresa
que estima quan fa por la solitud.

3 comentaris:

joan ha dit...

gràcies teresa!
(teresa rima amb tendresa)

Montse ha dit...

Ser tendre, per alguna gent, sembla un signe de feblesa. I no, la tendresa és una de les altres coses a potenciar i a mostrar davant i entre el nostre alumnat.

Tere Abellán ha dit...

Joan, Montse,
Gràcies per ser fidels al blog i per ampliar i complimentar idees, coneixements, emocions, ...
Una abraçada