Fa pocs dies, parlant amb la meva filla, arribàvem a la conclusió de la importància de posar-nos les ulleres positives, sempre que sigui possible, per sentir la vida plena.
Posar-se aquestes ulleres vol dir que me les poso i ja veig les coses de manera més positiva?
No. No és tan fàcil. Primer cal tenir la voluntat que això és així i que realment facilita la meva vida i felicitat. És un bon estímul per prendre consciència de l'estratègia abans de posar-nos les ulleres.
També cal saber que aquestes ulleres permeten una bona visió però ha de passar un temps abans de veure-hi bé i de forma clara les imatges del món i de les persones. Normalment cal trencar l'hàbit de pensar malament dels altres i del món. Cal aprendre escoltar i pensar les possibilitats de per què l’altri ha dit o fet quelcom.
Igualment cal humilitat per relacionar-nos amb les persones. Algunes persones mantenen una postura i no poden, o no saben, acceptar més raó que la seva i això dificulta entendre's.
No oblidem que posar-nos ulleres positives no vol dir que tot i cap i que ens conformem amb tot. Parteixo de la idea prèvia que tots tenim autoestima i som responsables de les nostres actuacions i, per tant, calibrem quan cal aclarir situacions concretes: El que és meu, és meu (i ho solucionaré com a persona responsable que sóc) El que és teu, és teu (i et toca resoldre'l a tu).
Sovint podem confondre i confondre'ns parlant d'idees i habilitats personals i socials per millorar les nostres vides. Cal ser realistes per no autoenganyar-nos i no conformar-nos amb tot allò que ens arriba. No és qüestió de fantasia, tot i que algunes utopies a vegades es fan realitat; com em va passar a mi fa vint anys amb la introducció de l'educació emocional a les escoles.
Avui us proposo mirar tot allò que tenim i respirar sentint que val la pena. La vida està plena de dificultats i això sí que no ho podem canviar perquè no està a les nostres mans, però mirem aquestes dificultats com a oportunitats per a créixer com a éssers humans..
Aprenguem a mirar la part bona de tot allò que ens passa a la vida i, al final, s'interioritzarà i passarà a ser una actitud habitual. Fins i tot de la mort i el dolor aprenem. És dur, però un fet.
Si fa sol: Què bé, m'encanta!
Si plou: Aprofita per mullar-te sota la pluja o xapotejar als basals.
I si tens problemes i has d'afrontar un problema, deixa passar un temps mentre penses com el solucionaràs i deixa't contagiar, mentrestant, pel bon humor de les persones del voltant.
Us deixo amb un vídeo per contagiar-vos l'alegria de viure.
