LA HUMILITAT

LA CASA DE LA PARAULA

Us adjunto un conte que la M. Mercè Conangla i en Jaume Soler tenen publicat i on es parla d’unes construccions a Mali: la casa de la paraula. 

Aquestes mateixes construccions existeixen a d’altres països africans i ho sé perquè en un dels meus viatges, el que vaig fer a Gàmbia i Senegal –ara ja fa uns anys– vaig tenir la possibilitat de conèixer-les i seure-hi. 

Un espai per parlar des de la humilitat que hauria de caracteritzar l’ésser humà. Us deixo amb el conte i amb les reflexions que espero us feu després aplicant-vos en conte a vosaltres mateixos. 

A Mali, en un poble perdut, es troba la casa de la paraula. Allà hi van els més vells de la tribu per negociar i arribar a acords si hi ha algun conflicte a la població. La casa de la paraula està aixecada amb vuit columnes de tova, no té parets i està coberta amb un sostre de palla i branques. Així no hi ha barreres ni obstacles ni murs, i les paraules poden fluir, volar al seu aire i dansar, entrelligant-se les unes amb les altres.

L’alçada d’aquest casa és de poc més d’un metre i vint centímetres. Per poder entrar-hi és necessari ajupir-se i abaixar el cap, per recordar a qui entra que cal ser humil per comunicar-se amb els altres.  

La casa de la paraula no té mobles i els qui hi entren seuen a terra, uns davant dels altres. Com que té el sostre molt baix, quan algun dels negociadors s’esvera i s’aixeca, es dóna un cop al cap i llavors recorda que cal ser pacient, perquè l’enuig només serveix per trencar el diàleg.