Quan parlem de creativitat podem caure
en el parany de creure que només ens referim a la creativitat plàstica,
artística o manipulativa.
Sense ser lingüista ni dominar l’art de les paraules, permeteu-me avui que
jugui amb elles –amb les paraules– per arribar a fer les meves pròpies
conclusions i veure una dimensió més àmplia del concepte que dóna sentit a
aquest article.
Si ens centrem en la paraula: CREA - TIVITAT
podríem extreure’n, d’una banda, CREAR i, d’altra, (AC)TIVITAT. Podríem dir que
és una activitat de creació, independentment
que sigui una activitat artística, plàstica o manipulativa.
Es creu que la creativitat està situada en el cervell i és un símptoma de
les persones intel·ligents. Així, podem deduir que hi ha persones amb més
creativitat innata que altres.
Dins el món de l'educació emocional es
parla de la creativitat com a habilitat
per planificar i afrontar les diferents situacions –agradables o desagradables–
que la vida ens depara; el dia a dia. La creativitat és un procés mental que, seguint les teories
de les intel·ligències múltiples d’en Howard Gardner i centrant-nos en la intel·ligència
emocional que posseïm les persones (intel·ligència intra i interpersonal) és la
capacitat que ens ajuda, primer a reflexionar de forma lògica sobre una
situació concreta, analitzar les alternatives i conseqüències de les possibles
solucions i triar-ne una per resoldre la situació en concret.
Tenim la possibilitat d'aprendre i habituar-nos a planificar i resoldre les diferents situacions que la vida ens depara de forma anticipada i amb més possibilitats d'èxit.
Ensenyem als infants a fer-ho
igualment. Ensenyem-los a no resoldre les situacions de forma improvisada -a
més improvisació, més possibilitats de frustracions. Donem-los la possibilitat
de sentir satisfacció per aprendre a resoldre situacions de forma
exitosa.