Un vídeo divertit que recomana algunes estratègies per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos. No cal fer-les totes ni de cop, simplement adaptar-les al nostre ritme, a les nostres rutines o bé al que ens manca per aconseguir l'equilibri i el benestar personal i emocional. Que us sigui útil. Amb amor.
28/8/10
27/8/10
QUÈ ÉS EL REIKI
Des de fa un temps practico i tinc el primer nivell de Reiki. M'agradaria poder continuar parlant i comentant aspectes del Reiki en aquest bloc i per això penjo un curtíssim vídeo on s'explica una part del què és.
L'essència del Reiki és l'amor. Aquest amor universal del que ja fa temps es parla en aquest espai. Una filosofia de vida per ser conscients del cos físic, mental-emocional i espiritual.
L'essència del Reiki és l'amor. Aquest amor universal del que ja fa temps es parla en aquest espai. Una filosofia de vida per ser conscients del cos físic, mental-emocional i espiritual.
23/8/10
L'EDUCACIÓ EMOCIONAL ALS CENTRES PÚBLICS
Com a professional de l’educació i especialitzada en temes d’educació emocional he cregut necessari redactar aquest article després de llegir i escoltar a alguns escriptors i personatges populars que fan referència a la necessitat d'incorporar l'educació emocional als centres educatius i anunciar la seva absència. Cal matisar alguns aspectes des de la meva visió i missió professional.
Els professionals de l’educació, més enllà de la preparació tècnica, essent conscients de la realitat canviant que hi ha a les aules i de les necessitats educatives i personals que es donen en el sí del canvi de paradigma en el que estem immersos, veuen i senten cada vegada més la necessitat d’estar format en educació emocional.
Fa temps que els centres educatius públics demanen formació per estar preparats i començar a treballar en educació emocional i més ara tenint en compte que les competències bàsiques, marcades pel Departament d’Educació, inclouen les competències personals com a part del currículum. Recordem que les competències són coneixements, capacitats, habilitats i actituds personals que formen part del procés d’ensenyament-aprenentatge i que pretèn el desenvolupament i la formació integral dels infants que els capacita per afrontar els reptes socials i personals del futur.
Els docents s’adonen del potenciar que l’educació emocional té en l’aprenentatge i volen treballar des de les emocions tot i que molts encara se senten insegurs i no es veuen preparats ni saben per on començar a treballar-les. I és lògic, perquè no van tenir en la seva formació inicial, ni actual, la oportunitat de poder donar cabuda a les emocions, de contactar, d’acceptar i d’experimentar amb les pròpies emocions. Actualment ja hi ha cursos de formació per treballar les emocions pròpies dels docents perquè és necessari sentir i ser conscients de les pròpies emocions per entendre les emocions dels altres. Només així, des de la pròpia acceptació i experimentació de les pròpies emocions, es pot ser empàtic i establir vincles afectius i efectius amb l’alumnat, les famílies, els equips pedagògics i tota la comunitat educativa.
L’Antonio Bolinches fa servir una metàfora que diu: “Si cada persona escombra el seu portal, tota la ciutat romandrà neta”. Alguns centres públics i alguns professionals ja fa temps que “escombren” perquè l’educació emocional formi part de la seva realitat escolar i cal que la societat ho sàpiga. Cal anunciar com l’alumnat aprèn a establir relacions interpersonals des del diàleg i el respecte, resolt conflictes i gestiona les emocions pròpies i les dels altres assertivament, fa relaxacions i visualitzacions , aprèn per ser competent socialment, ... aprèn a pensar, sentir i actuar per ser una persona autònoma i aconseguir el seu propi benestar emocional. L’alumnat aprèn una actitud davant la vida.
Les escoles públiques ja estan fent una feina de formiguetes, un granet petit que contribueix a fer grans canvis socials i personals.
S’està fent una gran feina a les escoles. Una tasca magnífica que cal donar a conèixer!
Sé que gràcies a tu ho aconseguirem. Gràcies, gràcies, gràcies.
Els professionals de l’educació, més enllà de la preparació tècnica, essent conscients de la realitat canviant que hi ha a les aules i de les necessitats educatives i personals que es donen en el sí del canvi de paradigma en el que estem immersos, veuen i senten cada vegada més la necessitat d’estar format en educació emocional.
Fa temps que els centres educatius públics demanen formació per estar preparats i començar a treballar en educació emocional i més ara tenint en compte que les competències bàsiques, marcades pel Departament d’Educació, inclouen les competències personals com a part del currículum. Recordem que les competències són coneixements, capacitats, habilitats i actituds personals que formen part del procés d’ensenyament-aprenentatge i que pretèn el desenvolupament i la formació integral dels infants que els capacita per afrontar els reptes socials i personals del futur.
Els docents s’adonen del potenciar que l’educació emocional té en l’aprenentatge i volen treballar des de les emocions tot i que molts encara se senten insegurs i no es veuen preparats ni saben per on començar a treballar-les. I és lògic, perquè no van tenir en la seva formació inicial, ni actual, la oportunitat de poder donar cabuda a les emocions, de contactar, d’acceptar i d’experimentar amb les pròpies emocions. Actualment ja hi ha cursos de formació per treballar les emocions pròpies dels docents perquè és necessari sentir i ser conscients de les pròpies emocions per entendre les emocions dels altres. Només així, des de la pròpia acceptació i experimentació de les pròpies emocions, es pot ser empàtic i establir vincles afectius i efectius amb l’alumnat, les famílies, els equips pedagògics i tota la comunitat educativa.
L’Antonio Bolinches fa servir una metàfora que diu: “Si cada persona escombra el seu portal, tota la ciutat romandrà neta”. Alguns centres públics i alguns professionals ja fa temps que “escombren” perquè l’educació emocional formi part de la seva realitat escolar i cal que la societat ho sàpiga. Cal anunciar com l’alumnat aprèn a establir relacions interpersonals des del diàleg i el respecte, resolt conflictes i gestiona les emocions pròpies i les dels altres assertivament, fa relaxacions i visualitzacions , aprèn per ser competent socialment, ... aprèn a pensar, sentir i actuar per ser una persona autònoma i aconseguir el seu propi benestar emocional. L’alumnat aprèn una actitud davant la vida.
Les escoles públiques ja estan fent una feina de formiguetes, un granet petit que contribueix a fer grans canvis socials i personals.
S’està fent una gran feina a les escoles. Una tasca magnífica que cal donar a conèixer!
Sé que gràcies a tu ho aconseguirem. Gràcies, gràcies, gràcies.
7/8/10
L'ESSÈNCIA DEL CAMÍ
De tornada a casa penso i repasso la quantitat d'experiències i tota la gent que ha passat per Arrés i he tingut l'oportunitat de conèixer, les energies i els records que cadascuna d'elles han deixat en mi. Puc acabant afirmant que l'experiència ha estat molt vàlida per mi.
Què té el camí, pregunten algunes persones. Penso que només se sap el que té el camí, si es fa. Fer-lo vol dir caminar molts dies seguits; entre 20, 30 ó 40 dies. L'esforç, la constància, la convinció, la seguretat de voler fer-lo i arribar a la meta són algunes de les variables imprescindibles. L'esforç que representa llevar-se d'hora, caminar encara fosc, passar calor durant el dia, tenir gana i no poder menjar perquè no hi ha cap botiga on comprar, caminar sol/a però acompanyat a l'hora, confiar en un camí que no sempre està ben senyalitzat, dormir en un llit diferent cada dia, veure sortir el sol i pondre's cada dia mentre camines, descansar alguns dies mentre la tendinitis marxa o et deixa caminar, no poder més amb el cos i continuar perquè la ment així ho vol, etc. Recordeu el conte de las ranitas en la nata de Jorge Bucay? El camí té molt de la granota positiva, aquella que no deixa de nadar i es salva de morir ofegada perquè fa el que la ment li dicta i el cos a través de l'esforç aconsegueix.
La primera setmana, el cos és el més important. Ampolles, agulletes, adequar el material al cos i el cos a caminar cada dia moltes hores. La segona setmana, s'estableix una relació entre el cos i la ment que modifiquen les sensacions personals. És més fàcil i hi ha més seguretat personal i confiança en el camí. La tercera setmana, es pot experimentar una etapa més espiritual que és la que fa sentir el camí d'una manera especial. És això que sovint no sabem descriure explícita i clarament. Un estat especial que fa fluir cos, ment i ànima.
El Miguel, un pelegrí que viu a França i que he conegut aquests dies, va explicar-me algunes idees que ell té sobre el camí. Dèia que un 20% de les persones fan el camí per creences religioses catòliques. Un altre 20% per altres creences religioses. Finalment, un 60% el fan per motius vinculats a problemes personals; separacions, dols de diferent arrel, prometences, etc. Entre aquest últim grup de persones ell va introduir un concepte metafòric a través d'un alambí (alambique) per a fer destil•lacions i obtenir una essència resultant. Dèia que el pelegrí/na mentre camina, va destil•lant allò que li preocupa, que busca, que necessita, que no entén, etc. Possiblement busca la llum que doni sentit a la seva vida. Com dèia el David, un altre pelegrí,: el camí i la vida són el mateix, et porten al teu propi límit, a esforçar-te, a aprendre, i, como no, a acceptar el que li toca viure a cadascun/na.
Què té el camí, pregunten algunes persones. Penso que només se sap el que té el camí, si es fa. Fer-lo vol dir caminar molts dies seguits; entre 20, 30 ó 40 dies. L'esforç, la constància, la convinció, la seguretat de voler fer-lo i arribar a la meta són algunes de les variables imprescindibles. L'esforç que representa llevar-se d'hora, caminar encara fosc, passar calor durant el dia, tenir gana i no poder menjar perquè no hi ha cap botiga on comprar, caminar sol/a però acompanyat a l'hora, confiar en un camí que no sempre està ben senyalitzat, dormir en un llit diferent cada dia, veure sortir el sol i pondre's cada dia mentre camines, descansar alguns dies mentre la tendinitis marxa o et deixa caminar, no poder més amb el cos i continuar perquè la ment així ho vol, etc. Recordeu el conte de las ranitas en la nata de Jorge Bucay? El camí té molt de la granota positiva, aquella que no deixa de nadar i es salva de morir ofegada perquè fa el que la ment li dicta i el cos a través de l'esforç aconsegueix.
La primera setmana, el cos és el més important. Ampolles, agulletes, adequar el material al cos i el cos a caminar cada dia moltes hores. La segona setmana, s'estableix una relació entre el cos i la ment que modifiquen les sensacions personals. És més fàcil i hi ha més seguretat personal i confiança en el camí. La tercera setmana, es pot experimentar una etapa més espiritual que és la que fa sentir el camí d'una manera especial. És això que sovint no sabem descriure explícita i clarament. Un estat especial que fa fluir cos, ment i ànima.
El Miguel, un pelegrí que viu a França i que he conegut aquests dies, va explicar-me algunes idees que ell té sobre el camí. Dèia que un 20% de les persones fan el camí per creences religioses catòliques. Un altre 20% per altres creences religioses. Finalment, un 60% el fan per motius vinculats a problemes personals; separacions, dols de diferent arrel, prometences, etc. Entre aquest últim grup de persones ell va introduir un concepte metafòric a través d'un alambí (alambique) per a fer destil•lacions i obtenir una essència resultant. Dèia que el pelegrí/na mentre camina, va destil•lant allò que li preocupa, que busca, que necessita, que no entén, etc. Possiblement busca la llum que doni sentit a la seva vida. Com dèia el David, un altre pelegrí,: el camí i la vida són el mateix, et porten al teu propi límit, a esforçar-te, a aprendre, i, como no, a acceptar el que li toca viure a cadascun/na.
Aprofito aquest article per donar les gràcies, gràcies, gràcies, a tots i totes les pelegrines amb els/les que he tingut l'oportunitat de compartir i sentir aquests dies. Pretenia donar amor i n'he rebut molt més.
PD Dibuix d'un pelegrí que no tinc el gust de conèixer. Es pot visualitzar l'inici i el final d'un camí d'una persona amb el procés de destil.lació fet.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)