RELAXACIONS ALS CENTRES EDUCATIUS

En la tranquilidad reside la fuerza
J.W. Goethe

Com a professional de l’educació des de fa força temps, us convido a reflexionar i compartir algunes idees, pensaments i reflexions que fa un temps em preocupen. Em pregunto què està passant amb l'alumnat, dins els centres educatius, que no pot mantenir uns minuts de tranquil.litat i repòs. El silenci a les aules és quasi inexistent i quan s’intenta cercar una activitat per aconseguir relaxar el cos i la ment, realment es converteix en una tasca difícil i no sempre exitosa. L’alumnat en general, i independentment de l’hora del dia que sigui, es mostra ansiós, nerviós i neguitós i aquells alumnes de temperament més tranquils acaben sovint per manifestar el mateix estat que els seus companys/es.

Herois agressius i dolents

Analitzant, molt per sobre, els condicionants socials, fora de l’escola, podríem dir que vivim immersos en un ritme social sorollós, accelerat, ràpid, competitiu i no sempre coherent. Una societat que ens bombardeja amb imatges televisives agressives i on les persones es maten les unes amb les altres, fins que, al cap d’un temps, aquelles imatges i notícies carregades de negativisme deixen immunes i indiferents als ciutadans/nes perquè passen a formar part de la realitat habitual. Ens animen a reciclar i alhora a comprar contínuament. Una societat consumista que, molt lluny de la realitat humana i espiritual, pretén fer comprar la felicitat en forma de vestit, sabates, la millor celebració de casament o el cotxe més veloç que mai podrà provar les sensacions de córrer els 260 km/h que marca el comptaquilòmetres perquè hi ha límit de velocitat a les carreteres. Tot corre massa mentre el tant per cent d’ansietat i estrés de la població continua augmentant.

Centrant-me en els infants, penso en la seva realitat propera i en com posar remei a el tipus d’entreteniment que fan que els inciten a l’acceleració personal i física. Màquines que funcionen molt de pressa i marquen un ritme accelerat. Em refereixo a jocs d’ordinador, Plays Station i la televisió, entre altres. Sense treure’n alguns aspectes positius que poden tenir aquests tipus de jocs, són activitats sedentàries que no requereixen d’un esforç físic ni l’enginy per crear. Una competició en solitari amb la pròpia màquina o potser amb un mateix.

D’altra banda, penso en la gran quantitat d’activitats escolars i extraescolars que fan dins i fora de l’escola. A part de l’horari escolar carregat d’assignatures acadèmiques a vegades molt costoses per als infants, han de fer forces activitats relacionades amb la música, l’anglès, la natació, l’atletisme o les arts plàstiques, entre altres. Activitats no sempre vinculades a la coherència i en benefici de la formació integral dels infants sinó a les necessitats familiars i socials que comporten els horaris dels progenitors treballadors ambdós.

Els canvis són necessaris i inevitables, però no cal creure’ns-ho tot de cop i ràpidament. Potser ha arribat l’hora de passar pel sedàs alguns canvis. Plantejar-nos quina actitud volem educar en els infants. Educar una manera de fer, comprendre i sentir la vida de manera conscient. Potser no sabem, ni hem decidit encara, quin camí prendre per canviar alguns aspectes i ritmes de la nostra vida però sí tenim clar que no volem més herois agressius i dolents en un món competitiu que corre massa.


És l’hora de les fades i els mags bons

On queda el temps del lleure per descansar? Per què ens sentim quasi obligats, i fins i tot malament, si ens quedem a casa per reposar i no fer cap activitat? Alguns infants reivindiquen el dret a no fer res en moment determinats i crec que cal respectar-los sempre i quan mostrin la seva responsabilitat en les tasques no opcionals; estudiar i complir amb les responsabilitats assignades i pactades a casa i a l’escola, per exemple.

Estudis recents demostren com per aprendre és imprescindible sentir-se relaxat i tranquil. Per ser creatius cal experimentar, provar i equivocar-se posant a prova els sentits i descobrint les pròpies capacitats i potencialitats personals.

Aquest curs, al centre on treballo, i paral.lelament al treball socioemocional que s’està portant a terme per a educar de forma integral, ens hem marcat introduir i fer sessions de relaxació i visualització. Pretenem prevenir la manca d’atenció i l’ansietat comportamental que, cada vegada més, pateixen l’alumnat en general. Recordo que sense atenció no s’aconsegueix la concentració i sense aquesta és impossible incorporar coneixements. Els alumnes amb manca d’atenció no aprenen i si ho mal fan obliden fàcilment allò aprés perquè la memòria no ho enregistra. Sovint els explico als alumnes que si no estem tranquils no podem aprendre perquè el cervell necessita sentir-se relaxat.

Heu tingut alguna vegada algun accident de cotxe greu? La ment oblida en uns segons dades i aspectes importants que teníem automatitzats i que són impossible de recuperar en aquell moment de xoc. En cas de haver de tornar a posar en marxa el motor del cotxe, per exemple, podeu fins i tot haver de fer l’exercici de seguir conscientment el procés de posar les marxes del vostre cotxe seguint els mateixos passos que veu instaurar quan veu aprendre a conduir.

Cos, ment i esperit han d’estar sincronitzats i en harmonia per estar tranquils, serens , aprendre i sentir alegria interna des de la consciència. Alguns dirien, per sentir felicitat i contactar amb l’essència personal de cadascun/a.

Fa poc llegia: hem conquerit el món exterior, però no coneixem el nostre interior. Ha arribat el moment de relaxar el cos, la ment i canviar l’actitud i el comportament social i personal. Potser no cal fer tantes coses grans però sí més profundes.

Us convido a conèixer el món de la relaxació per aquells/es que encara no les coneixeu. Comencem a caminar junts tot inspeccionant, experimentant i sentint què hi ha dins nostre. Una mirada al nostre interior des de la relaxació i la respiració.

Però, què és la relaxació? Doncs, la relaxació és una tècnica que ens ajuda a contactar amb un espai interior des de la tranquil.litat i la serenor interna. Forma part d’un procés conscient i s’inicia tancant els ulls i fent tres respiracions profundes. Molt lentament es fa un repàs, ascendent o descendent, a través de les parts del cos per anar posicionant bé i anar relaxant des de la consciència les diferents parts del cos. El cap, el front, els ulls, i així successivament. El cos es relaxa i també la ment. La sessió finalitza amb tres respiracions profundes, obrint els ulls i començant a bellugar mans, peus i una estirada general del cos i badallant si ve de gust com si ens acabéssim de llevar. El grau màxim de la relaxació pot portar a la meditació.

Si es treballa l’atenció, la relaxació i les respiracions estem contribuint a fomentar la consciència dels sentiments i l’autoconeixement personal. Contribuïm a fer una formació integral, profunda , conscient i potenciadora de la felicitat dels infants.

Algunes alternatives i jocs per aconseguir que els infants es relaxin:

• Massatges.
• Fer relaxacions i visualitzacions.
• Respirar profunda i conscientment al llarg del dia en estones curtes.
• Fer esport.
• Conte: La caixa del silenci (Un conte per a infants acompanyant d'una caixa on es guarda el silenci!)
• Passar un diumenge de pijama a casa.
• La caixa de la relaxació; caixa amb plomes per fer massatges, rodets de massatges, boles anti-estrés per pressionar amb les mans, música tranquil•la, etc.
• Contactar amb la natura.
• Escoltar música tranquil.la.
  
  Sigues creatiu, pensa i inventa la teva pròpia activitat de relaxació.
  

La Marta , una nena de l’escola després de fer una visualització va comentar: M’ha agradat escoltar el silenci. Genial!!!

M. Teresa Abellán Pérez
Mestra d’educació especial i psicopedagoga
ESCOLA JOSEP GRAS