Llegeixo al bloc de la Pilar Jericó: Todas las personas tenemos dos tipos de emociones. Las que nos paralizan y nos dañan, como el miedo, la ira, la tristeza. Y también tenemos las emociones de dar lo mejor de nosotros mismos, de atreverte, la seguridad. Esa parte es la que llamamos la parte heroica.
Aquest paràfrag rescatat del bloc de l’autora en fa escriure ara sobre la importància i en definitiva, l’objectiu màxim de l’educació emocional, l’actitud de les persones. Els professionals de l’educació volem educar l’actitud de l’alumnat. Un alumnat coneixedor de sí mateix, racional, emocional i espiritualment que es va desenvolupant i aprèn a estimar-se des del propi respecte i els respecte a les altres persones, amb responsabilitat i entomant el resultat de les seves pròpies decisions i actuacions. Un alumnat que aprèn a identificar, acceptar i regular les seves emocions i a percebre les de les altres persones amb qui conviu amb fluïdesa. Infants valents i futurs ciutadans amb empenta suficient per engrescar-se i solucionar de forma positiva els conflictes que la vida posa al davant i que ens ajuden a créixer com a persones creatives i capaces de trobar solucions a cada problema.
Els professionals de l’educació volem educar herois, com diu Jericó, que afronten el desert de les crisis personals, amb una actitud autònoma i segura.
Com sempre dic, no és fàcil, però possible. Els adults que eduquem infants; pares, mares, avis, àvies i mestres, hem de confiar en que és possible i ho serà. Des de la confiança, l’acompanyament i amb molt d’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada