19/6/12
17/6/12
TALLERS PER FAMÍLIES
L'experiència i el treball en les diferents
escoles de pares i mares que he anat fent a través dels anys m'ha facilitat
valorar i encetar un nou camí de treball amb les famílies. Una altra visió i
perspectiva de treball que considero més efectiva i permetrà alhora créixer de
forma compartida a tots els participants; mares, pares i fills. La Fundació
Àmbit m'ha ofert la possibilitat de fer, el curs vinent, tres trobades amb
pares i mares; 24 de novembre, 16 de febrer i 20 d'abril. Tres dissabtes al
matí amb oportunitats per compartir èxits, dubtes i preocupacions com a
pares i mares. Un espai per reflexionar sobre l'educació i, molt
especialment, sobre l'actitud que cadascú vol prendre per educar els fills. Una
possibilitat de replantejar les pròpies actituds davant la mida.
Els pares i mares varem
ser-ho fent i afrontar cadascun dels reptes, dubtes, dificultats que la vida
ens va posar al davant. Unes vegades la intuïció, altres vegades l’experiència
per repetició i un munt de vegades més,
l’assaig-error ens va ensenyar què havíem de fer per solucionar una
situació educativa amb els fills.
Per a què eduquem? Què volem educar? Possiblement la majoria de
les persones coincidiríem en dir que volem educar
per formar persones segures i amb criteris, lliures, actives i responsables de
les seves decisions i actuacions. Persones preparades per afrontar els reptes
dels seu futur. Educar per tenir coneixements, per a ser, fer, estar i
conviure.
Els infants aprenen i,
a vegades, els adults, no sabem ni com ho han fet i és que l’aprenentatge
i el creixement personal és quelcom més, imperceptible i subtil, que
l’escola, la família, l’entorn i la societat. És consciència, atenció plena,
interès, sensibilitat, afectivitat, sentits, intuïció, emocions i molts més. I
sense que ens adonem creix una llavor magnífica plena de vida. Els infants són
vida i donen vida. Mirem els infants, acompanyem-los en aquest aprenentatge i donem-nos
l’oportunitat de créixer amb ells.
Créixer
junts i
la Fundació Àmbit t’ofereixen un espai per compartir la teva experiència com a
pare o mare. Un espai per reflexionar
sobre què és per a tu l’educació i, sobretot, com actuaràs per a ser el pare o
la mare que desitges.
La vida és un
aprenentatge admirable i continu, una oportunitat per créixer i compartir
6/6/12
LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL NO ENTÉN D'IDEOLOGIES
Us adjunto el link d'un film curt, guanyador a Cannes. Hi ha imatges i seqüències que no necessiten diàlegs perquè són comprensibles als ulls de les persones intel·ligents emocionalment, independentment de les ideologies.
http://www.porcelainunicorn.com//
http://www.porcelainunicorn.com//
1/6/12
PROBLEMES, NO GRÀCIES
Desconec la font de la curta història que a continuació us escric però espero que, com en tants altres casos, serveixi per reflexionar i, sobretot, per canviar la nostra actitud i aconseguir el propi benestar personal i emocional.
Ja sabeu que els conflictes i els problemes formen part de la vida, ara i sempre, però el més important és la nostra actitud davant aquests problemes. Siguem àgils, no posem resistència davant els problemes, deixem-los passar sempre i quan sigui possible. Aquells que haguem d'afrontar els planificarem i solucionarem com a persones responsables que som, però els altres els esquivarem. Mireu què fàcil.
Dos amics es troben pel carrer:
- Serafí, quan de temps sense veure’t. Et trobo molt bé i més jove!
- Fa temps vaig prendre una decisió i ara em sento molt bé.
- I quina és la teva màgica decisió?
- No discuteixo mai amb ningú
- Mai?
- Amb ningú i per cap motiu?
- No pot ser.
- No pot ser.
- Tens raó i el motiu ha de ser un altre.
31/5/12
ESSÈNCIA
Allò essencial és invisible als ulls.
Antoine de Saint-Exupèry
Fa força temps, vaig coincidir amb una dona
que em va explicar una història; la seva història verídica i personal.
.jpg)
El pare – el seu pare- afectat i
dolgut per la mort del seu fill gran va reunir als seus altres fills més
petits i, agafant una ampolla de perfum i col·locant-la sobre la taula de la cuina, els va dir:
- Veieu aquesta ampolla de
perfum? Representa el vostre germà.
Tot fent un moviment
brusc i intencionat, va tirar l’ampolla contra el terra. L’ampolla es va trencar i els trossets petits de vidre van
quedar escampats pel terra. El pare va continuar explicant als seus fills atònits
i sorpresos:
- Doncs ara ja no existeix l'ampolla,
com el vostre germà. Només ens queda la seva essència. La essència del vostre
germà serà l’únic record que ens acompanyarà
per sempre. La seva essència sempre estarà en la nostra memòria. Guardeu-la bé
com si d’un tresor es tractés.
Una manera ben
especial d’explicar als infants la mort d’un germà que mai més tornaran a
veure.
Som éssers únics amb
essències úniques. Valorem a qui tenim al costat mentre està viu. Sentim l’essència
de cada persona que estimem. Siguem conscients.
30/5/12
MÓN D'EMOCIONS
7
Món d'emocions és un nou material en català, per ajudar mestres i famílies, a desenvolupar la intel·ligènica emocional dels infants de primària. Uns quadernets orientatius. Un espai per fer activitats i donar-nos l'oportunitat de reflexionar i crear actituds com a persones que saben conviure en aquest món amb benestar personal i social.
27/5/12
EL MÓN EMOCIONAL DELS MÉS PETITS
A Caldes de Montbui es va crear un
ambient relaxat i d'aprenentatge, realment agradable. Una cinquantena de
persones; mestres, pares i mares, decideixen trobar-se per
parlar sobre la importància de l’educació dels infants més petits i la necessitat d’incloure
les emocions en aquesta educació.
Des de bon matí la sinèrgia que es va crear era especial. Un ambient proper,
senzill, obert, clar i , fins i tot en alguns moments qüestionables, que ens
van enriquir i ens van ajudar a reflexionar sobre la tasca educativa com a
mestres i pares i mares.
Vam tenir l'oportunitat de sentir les emocions,
valorar la importància del tacte en els nadons, arribar a conclusions sàvies,
com ara la necessitat de legitimar les emocions sense convertir-les en una assignatura, les diferències d'opinions i filosofies que poden conviure i caminar juntes, etc.
Era una jornada desitjada i esperada per molts
i moltes. Preparada amb amor i ganes de compartir il·lusions, experiències,
idees, treballs portats a la pràctica, etc. Un treball conjunt de tècnics i polítics de l’Ajuntament
de Caldes de Montbui, professionals del CRP de Caldes (Centre de Recursos
Psicopedagògics), formadora,
mestres i pares i mares de diferents pobles del voltant de Caldes de Montbui.
El resultat, magnífic. Vàrem tenir l'oportunitat
de compartir, experimentar i empatitzar amb persones del grup que varem
comunicar angoixes personals, varem riure, reflexionar i veure vídeos tot
aprenent. Vàrem créixer junts!
Gràcies, gràcies, gràcies per compartir amb mi
i fer-me sentir que les meves il·lusions també són vostres.
La Meritxell, una assistent al grup, ha escrit un article al seu bloc, llegiu-lo:
http://lamaletadelprecinemaainfantil.blogspot.com.es/
La Meritxell, una assistent al grup, ha escrit un article al seu bloc, llegiu-lo:
http://lamaletadelprecinemaainfantil.blogspot.com.es/
20/5/12
BUTXAQUES MISSATGERES
La Núria, una mestra que ha fet formació amb mi a Caldes de Montbui, m'ha fet arribar aquesta genial estratègia per treballar amb els alumnes de P-5 missatges positius.
Com podeu veure en aquesta fotografia, les butxaques texanes, cosides per una àvia de l'escola El Calderí, tenen la fotografia de cada infant al mig i, a dins, els companys de la classe deixen missatges agradables: "Valeria, ets la més guapa", "Jofre, vols jugar amb mi a l'hora del pati?"
La tutora, la Núria, també els hi escriu missatges als infants, tot fent de model i motivant-los a escriure.
Com podeu veure en aquesta fotografia, les butxaques texanes, cosides per una àvia de l'escola El Calderí, tenen la fotografia de cada infant al mig i, a dins, els companys de la classe deixen missatges agradables: "Valeria, ets la més guapa", "Jofre, vols jugar amb mi a l'hora del pati?"
La tutora, la Núria, també els hi escriu missatges als infants, tot fent de model i motivant-los a escriure.
Gràcies Núria per compartir idees brillants.
19/5/12
LA PROVISIÓ DE PETONS DE LA ZEA
Autor: MICHAEL GAY
Editorial: Corimbo
9/5/12
GRATITUD
La gratitud és un sentiment afectuós envers qui ens ha fet una bé; a l'abast
de tothom. Quantes vegades agraeixes allò que han fet per tu?
Pensem per
un moment en les persones que han fet quelcom important per nosaltres i si hem
trobat el moment per agrair-li-ho. Si no ho heu fet, mai és tard, prepareu-lo
de la millor manera; ves a veure-la i parla-hi, envia un mail, fes una
telefonada,... S'ho mereix i, a més, sentiràs satisfacció personal d'haver
actuat de la millor manera.
Ahir vaig rebre un mail de la Tati, -permet Tati que t'esmenti- agraint el
contingut d'aquest bloc, a títol personal i professional, per haver trobat en
ell pistes i orientacions per al tractament de la mort.
Aquests és una part del sentit d'aquest bloc; compartir i créixer junts,
ajudar-nos si cal i agrair quan arriba
el moment.
Gràcies Tati per les teves paraules i
una abraçada per aquesta magnífica àvia de la que em parles.
7/5/12
GAUDIM DE L'AQUÍ I L'ARA
Us deixo amb un missatge profund dit amb paraules i una actitud senzilla; com la vida que ens entossudim en complicar.
Estem oberts al que passa pel davant nostre i, sobretot, gaudim-lo!I si no podem sols, demanem ajut!
http://www.youtube.com/watch?v=mB4ItrJIdig&feature=youtu.be
La vida, la felicitat, no és després.
La vida és ara i avui; l'aquí i l'ara.
Obrim els ulls i el cor.Estem oberts al que passa pel davant nostre i, sobretot, gaudim-lo!I si no podem sols, demanem ajut!
http://www.youtube.com/watch?v=mB4ItrJIdig&feature=youtu.be
2/5/12
LA FELICITAT AL PROGRAMA DE TV AL POT PETIT
Us adjunto el link del programa de televisió AL POT PETIT. Aquesta vegada van tractar el tema de la felicitat i ens van venir a gravar al poble de Sant Llorenç Savall. Surten l'Ainona, el Lluc i alguns nens més de l'escola que fan de protagonistes. Aprenem una mica més, doncs, sobre la felicitat! El que tots cerquem.
http://www.xiptv.cat/al-pot-petit/capitol/la-felicitat
http://www.xiptv.cat/al-pot-petit/capitol/la-felicitat
1/5/12
PLANTAR CARA A LA VERGONYA
Diumenge passat, al programa L'Ofici de Viure, es va gravar un programa sobre la vergonya.
En aquest programa hi ha una curta intervenció meva on apunto el que els alumnes de 6è de l'escola van opinar sobre el tema de la vergonya. Us adjunto el link del programa EM MORO DE VERGONYA.
http://www.catradio.cat/audio/631512/Lofici-de-viure-Em-moro-de-vergonya
A banda del programa us adjunto alguns pensaments més sobre la vergonya.
La vergonya és un sentiment social que vivenciem en presència de les altres persones.
En aquest programa hi ha una curta intervenció meva on apunto el que els alumnes de 6è de l'escola van opinar sobre el tema de la vergonya. Us adjunto el link del programa EM MORO DE VERGONYA.
http://www.catradio.cat/audio/631512/Lofici-de-viure-Em-moro-de-vergonya
A banda del programa us adjunto alguns pensaments més sobre la vergonya.
La vergonya és un sentiment social que vivenciem en presència de les altres persones.
Associo el sentit de la vergonya amb:
- Autoestima,
- Seguretat personal
- Equilibri
- Benestar personal.
Per superar la vergonya és important l’autoconeixement emocional i aprendre a estimar les característiques personals; les nostres fortaleses i les limitacions que ens caracteritzen.
Acceptar igualment que no som perfectes i que les persones som i tenim talents diferents i per tant no hem de competir o avergonyir-nos perquè, no podem ser bons en tot.
La majoria de les persones hem pogut sentir vergonya en algun moment determinat. Hem pogut sentit ganes de voler desaparèixer d’una situació concreta Ens hem pogut enrojolar, en sentir-nos objecte de l'atenció d'algú.
Sentir vergonya no és bo ni dolent, simplement és un fet que passa i, fins i tot, diria que és bo vivenciar-la per tenir-ne idea, per coneix-se’ns millor i per poder modificar o canviar aspectes de millora personal.
Amb els anys i les vivències, les persones aprenem estratègies i eines per afrontar i superar la vergonya.
Hi ha persones que no senten vergonya. No podem obviar que hi ha poca-vergonyes i altres persones, com ara els autistes, que no poden sentir vergonya degut al seu trastorn. Igualment, els nens molt petits tampoc senten vergonya, perquè el seu pensament social encara no està desenvolupat, però, a mida que van creixent, aprenen a suposar el que l’altre pensa d’ells i és llavors quan comencen a sentir-la.
Si parlem de vergonya, cal remarcar la importància del tipus de comunicació que establim amb les persones amb qui ens relacionem. Com a mestra, crec que els docents hem d’ensenyar als infants a comunicar-se assertivament i sense ridiculitzar els altres. Atenuant, si cal, les situacions que provoquen vergonya o malestar en les altres persones.
A l’escola on treballo hem parlar d’aquest tema amb els alumnes de 6è i m’agradaria que llegíssiu el què opinen:
- La vergonya es veu i és nota.
- Les persones afrontem la vergonya de formes diferents.
- Només cal tenir vergonya quan fas una malifeta.
- Tenir vergonya no vol dir ser inferior.
- Les situacions noves creen més vergonya i inseguretat.
- Podem aprendre de la vergonya.
- + edat, + seguretat i – vergonya i sentit del ridícul.
- Quines reaccions físiques sentim amb la vergonya?: Ens posem vermell, nerviosos, tremolem, plorem, podem marxar corrents, quedar-nos en blanc, etc.
- Què pensem quan sentim vergonya? Vull desaparèixer, se’n riuen de mi que la terra em mengi, què pensaran perquè m’he posat vermella?
- Què fem quan sentim vergonya? Ens tapem la cara, sortim corrents,
I per acabar voldria dir-vos una expressió que l’Alba ha dit i m’ha semblat magnífica: Cal plantar cara a la vergonya!
24/4/12
MÓN D'EMOCIONS
Vull compartir amb tots vosaltres, lectors fidels d'aquest espai virtual, el Sant Jordi 2012. Un dia ben especial per a mi. Tinc el plaer de comunicar-vos que ja han sortir a la llum i al mercat les publicacions d'educació emocional per a infants en català. Són 6 quadernets d'activitats, reflexions, aprenentatges, vivències i conclusions per a centres educatius de primària; un quadernet per curs.
Autores: M. Teresa Abellán i Meritxell Martí
Editorial: Barcanova
Ha representat un esforç increïble, tant com la satisfacció de veure'n els resultats. Un bon material que col·laborarà en educar i formar els infants de llengua catalana de forma integral. Persones equilibrades, segures, amb autoestima, capaces de relacionar-se de forma assertiva i de cercar solucions a cadascun dels entrebancs que la vida els depari. Un molt bon material per aprendre a ser feliços i millorar aquest món.
Feliç Sant Jordi!
Editorial: Barcanova
Ha representat un esforç increïble, tant com la satisfacció de veure'n els resultats. Un bon material que col·laborarà en educar i formar els infants de llengua catalana de forma integral. Persones equilibrades, segures, amb autoestima, capaces de relacionar-se de forma assertiva i de cercar solucions a cadascun dels entrebancs que la vida els depari. Un molt bon material per aprendre a ser feliços i millorar aquest món.
Feliç Sant Jordi!
22/4/12
CLIMA I RITME EDUCATIU
Rendeixes a la feina
quan et preocupa el teu fill que s’ha posat malalt i l’has hagut de deixar a
l’escola tant sí com no? Pots concentrar-te quan t’acabes de barallar amb els
fills o la parella? Pot un infant aprendre de manera impassible quan els pares s’estan separant?
Possiblement tots
coneixem les respostes perquè hem experimentat en el propi cos que, amb nervis,
preocupacions, neguits i presses no som capaços de pensar i rendir tant com
quan ho fem des de la tranquil·litat.
Les escoles, entre
altres temes, fa temps que reflexionen i es preocupen per augmentar el
rendiment escolar, atendre l'alumnat des de les seves pròpies característiques i ritmes d'aprenentatge, crear espais adaptats a les seves
necessitats i objectius acadèmics i, també i molt important en aquests moments,
per superar la manca d’atenció de l’alumnat i millorar el clima educatiu dels
centres.
Però, a què em refereixo quan parlo de clima educatiu? Què és? Doncs em refereixo al conjunt de
característiques socials, personals, emocionals i, fins i tot, ambientals que
construeixen un entorn agradable i que fomenta els processos d'aprenentatge
efectius i de qualitat.
Alguns
estudis fets confirmen la interrelació existent entre el clima escolar positiu
i algunes variables, com ara, el rendiment i l’educació psicosocial i emocional
de l’alumnat. Cos
i ment han d’estar tranquils i en harmonia per poder rendir i això ho sap molt
bé en Pep Guardiola perquè ho aplica amb el seu equip de futbolistes, el Barça! Ell
sap que un bon clima relacional i personal facilita el rendiment físic i
mental.
A través dels cursos, al
Josep Gras, tenim un propòsit clar en aquest sentit i s’estan introduint canvis
importants que potencien un ambient agradable per a la comunitat educativa;
pares, mares, alumnat, mestres, conserge, personal de neteja, secretària,
monitors del menjadors, etc. Forma part
del currículum ocult, però cal tenir-ne consciència de la seva existència i
efectivitat. Aspectes molt senzills com ara saludar-nos de bon matí amb un
somriure, fer agraïments verbals que es van contagiant sense ni adornar-nos-en,
fer elogis de feina o actuacions ben fetes, acompanyar els alumnes des del
respecte pel seu procés i ritme d’aprenentatge característic, etc., aspectes
que creen vincles afectius, imprescindibles perquè l’alumnat pugui aprendre
dins un ambient d’acolliment i confiança i on tots puguem créixer com a
persones equilibrades, en harmonia, amb autoestima i capacitat per a relacionar-nos
de forma respectuosa.
Són importants les
entrades a l'escola disteses i sense les presses socials. L’alumnat entra a l'aula i durant deu minuts té la possibilitat de
dir, parlar, observador, escoltar música o simplement ser-hi. Sense presses i
respectant els ritmes personals. Les famílies acompanyen els infants a classe i
mentre creuen els passadissos van saludant a la resta de mestres amb somriures,
agraïments, salutacions, comentaris i mirades que despunten un bon inici
escolar.
Fa poc escrivia: no hi ha
cognició sense emoció. Ara afegeixo: No hi ha cognició sense emoció i un bon
clima que faciliti la convivència i el compartir. Un espai ambientat amb gust,
acollidor i amb relacions gratificants faciliten l'aprenentatge, les ganes
d’aprendre, inspira confiança i energia per superar els entrebancs.
Al Josep Gras hi ha la
intenció de fer canviar el clima educatiu. Vol crear ambients de treball agradables, segurs, efectius, d’ajuda i estimació. Vol educar una actitud en els infants.
19/4/12
QUÈ ÉS LA FELICITAT?
Aquesta setmana han vingut els de la tele a l’escola! Primer han anar a casa de l’Ainona i
el Lluc i després han visitat l’escola i ens han filmat mentre parlàvem d’un
tema ben maco: la felicitat!
Llegiu algunes de les reflexions que han fet els alumnes de 6è:
És una emoció que sentim quan estem
bé.
La felicitat són moments agradables i
els podem recordar
Moments que visc amb els companys quan
em trobo a gust
La felicitat és riure.
La felicitat surt de dins; la sentim.
És aconseguir objectius i reptes que
costen un esforç.
La felicitat és estar bé amb un
mateix.
L’alegria i la felicitat s’encomanen igual que el plor. Si veiem algú que plora podem plorar amb ell i si la veiem
contenta ens alegrem amb ella.
Provar de fer coses noves i córrer el
risc de fer coses noves ens pot aportar felicitat.
Altres
temes i aspectes que han anat sorgint al llarg de la sessió:
Pensar en allò bo que tenen les
preocupacions.
La família i els amics són molt importants per sentir-nos feliços. Sentir-nos estimats.
Ens agrada estar contents i riem quan ho estem.
Els diners no sempre donen felicitat
perquè hi ha persones riques que no són felices i gent pobre que sí són
felices.
És important la valentia i l'esforç per a ser feliços.
Un home lliure és feliç.
Nosaltres som responsables de la
nostra pròpia responsabilitat. No podem demanar als altres que ens facin
feliços.
Els moments feliços els vivim de
manera diferent perquè les persones som diferents.
La música i els bons records són una
bona estratègia per pujar l’estat d’ànim.
Hem explicat
que els científics estudien i saben que, encara que no estem contents en un
moment determinat si fem un somriure aquest fet estimula les
neurones i fa que el cervell potenciï les hormones que ens donen plaer;
dopamines i serotonina.
S’ha
fet una roda de la felicitat per tal de reflexionar i conèixer què és més o
menys important per a nosaltres; família, amics, l’escola, el lleure, etc. i
hem recollit unes paraules clau que per nosaltres són importants. Llegiu-les:
En
acabar aquesta sessió tan fantàstica els nois de la tele han dit que, tot i estar acostumats a passar per diferents
escoles, els alumnes de 6è de la nostra escola és un grup de nois i noies amb les idees molt clares. És cert, són alumnes amb idees clares i una bona preparació emocional.
Quan tinguem el link de la filmació ja us el posaré.
18/4/12
EDUCAR PER A LA VIDA I LA MORT
PROGRAMA DE TELEVISIÓ AL POT PETIT
Entreu en aquest link i sabreu què en pensen els infants sobre la mort
http://www.xiptv.cat/al-pot-petit/capitol/la-vida-i-la-mort
Entreu en aquest link i sabreu què en pensen els infants sobre la mort
http://www.xiptv.cat/al-pot-petit/capitol/la-vida-i-la-mort
25/3/12
HI HA INFANTS GANDULS?
L’altre
dia em preguntava una companya si existeixen els infants ganduls. Fa dies que
hi penso en la contestació. Està dins la meva olla de coses bullint; el meu cap i el meu pensament.
També us apunto les distorsions que en José Luís Bimbela ha donat als assistents de les VIII Jornades d'Educació Emocional i que ens poden donar pistes per fer una autoreflexió professional, atendre les necessitats dels infants i regular els estat d’ànim i les pròpies angoixes:
Sempre
havia dit que els infants no són ganduls, basant-me en teories comportamentals fruit dels estats emocionals, però aquesta vegada he volgut
donar-me la possibilitat del dubte.
Després
d’uns dies de pensar-hi us apunto algunes reflexions:
- El
nivell de preparació pedagògica i professional dels mestres és el que marca la responsabilitat, davant els infants i les
famílies, per atendre les necessitats d’uns i altres. Els mestres hauríen d’intentar fer observacions i anàlisis previs abans de fer qualsevol judici i posar adjectius
als infants; se’n diu etiquetar-los, perquè després costen tant de treure.
Cal fer observacions, anàlisi, investigar què pot passar a la vida de l’alumne
que no pot rendir el que voldríem o el mínim que fora convenient.
- Els professionals sabem que:
Parlem amb la família? Amb l’alumne? Compartim la responsabilitat? Hi ha algun aspecte que se’ns escapa i que pot influenciar en el rendiment acadèmic del nen? Riu? Comunica? Es baralla sovint? Per què deu fer-ho? S’Aïlla? Què preocupa realment al mestre? Preocupa a la família? S’acosten els adults per acompanyar l’infant i animar-lo? Tots els canvis els ha de fer l’infant i la família? Què fem els professionals si no tenim respostes? Quines són les estratègies que apliquem?
- Les persones i els infants tenim talents diferents i, per tant, no tots han de saber–ho tot ni de la mateixa manera. Els infants són divers com la societat. La diversitat és un fet.
- Tenim clar que els infants aprenen atenent als tres canals diferents d’aprenentatge; visual, auditiu i cinestèsic. Els apliquem els tres alhora? Som conscients i ho tenim present en cada informació que passem a l’alumnat?
- La confiança i establir vincles afectius són necessaris per educar i aprendre; acompanyem emocionalment per aconseguir el seu benestar i equilibri emocional que li permeti estar concentrat, atent i relaxat per aprendre i poder incorporar coneixements nous?
Parlem amb la família? Amb l’alumne? Compartim la responsabilitat? Hi ha algun aspecte que se’ns escapa i que pot influenciar en el rendiment acadèmic del nen? Riu? Comunica? Es baralla sovint? Per què deu fer-ho? S’Aïlla? Què preocupa realment al mestre? Preocupa a la família? S’acosten els adults per acompanyar l’infant i animar-lo? Tots els canvis els ha de fer l’infant i la família? Què fem els professionals si no tenim respostes? Quines són les estratègies que apliquem?
També us apunto les distorsions que en José Luís Bimbela ha donat als assistents de les VIII Jornades d'Educació Emocional i que ens poden donar pistes per fer una autoreflexió professional, atendre les necessitats dels infants i regular els estat d’ànim i les pròpies angoixes:
- FILTRE
MENTAL(+ i -): Veure només allò negatiu i que tant afecta a l'autoestima. Mirem
a tots els alumnes de l’aula; als “bons” i als “no tan bons” També. Els alumnes que no mirem es fan veure i criden l'atenció de l'adult amb comportaments disruptius. A tothom ens agrada que en mirin i,
sobretot, que ens vegin. Felicitem els infants en allò que destaquen!
Plantegem-nos com millorar allò que ens preocupa.
- ETIQUETATGE: PROFECIA DE L’AUTOCOMPLIMENT- EFECTE PIGMALIÓ. Etiquetar ens condiciona perquè ens acabem creient el pensament inicial i no ens proposem què pot canviar. No pensem que un alumne pot millorar amb les crosses que nosaltres hi posarem per ajudar-lo. Confiem i donem confiança els alumnes. Mirem els infants des de les seves fortaleses i no des de les seves debilitats. Diferenciem la persdona del seu problema; el nen de les seves dificultats.
- GENERALITZACIÓ: SEMPRE, TOT, MAI, RES, IMPOSSIBLE,… Matisem i concretem què és el que no va bé i intentem posar remei , però valorem les que sí van bé.
- DRAMATITZACIÓ-FATALISME: És el terrible, horrorós, fatal,... Ajustem els adjectius i expressions
de forma realista. A vegades les pròpies pors de poc control o d’inseguretat
no ens deixen ser creatius i continuar cercant solucions. Valorem també el que és o no important.
- CATASTROFISME:
ANTICIPAR EL PITJOR “Segur que…” “ I si….?” I si no funciona?... I si
no li agrada... I si no sóc capaç.... Cal tenir sensació de control com a
líder que som. Cal plantejar-nos actuacions concretes per solucionar els
entrebancs. Què podem fer per superar les pors? Tenir un pla B per si la
primera opció no dona resultats és una bona estratègia per no
desanimar-nos.
- LECTURA
MENTAL: SUPOSAR EL QUE L’ALTRE PENSA
Pensar pels altres no
serveix de massa. Cal comprobar si realment les nostres sensacions són
reals. Parlem amb els infants, amb la família, amb els companys.
- FAL·LÀCIES
DE CONTROL (PER EXCÈS): IDENTIFICAR
LES MEVES RESPONSABILITATS Hi ha situacions que no están al nostre abast i,
una vegada fet tot el que podíem fer, no serveix de res sentir-nos culpables
o responsables únics. Recordem el cercle d'influències:
- FAL·LÀCIES
DE CONTROL (PER DEFECTE ) RENTAR-SE LES MANS. Creure’s que no podem
fer res no ajuda l’infant. Es pot demanar ajut psicopedagògic.
- ÚS
DE L’HAURIA DE…: CONVERTIR UN DESITG
EN UNA OBLIGACIÓ DIFERENCIAR DESIG D’OBLIGACIÓ. Eduquem des del realisme. Allò que sí podem fer
o creiem podem aconseguir.
Potser
no és tan important plantejar-nos si hi ha infants ganduls o no, sinó replantejar-nos
com a professionals si estem fent de
manera coherent tot el que està al nostre abast per intentar ajudar a tots i
cadascun dels infants a créixer i aprendre des dels propis talents i des del seu propi barem individual.
Un bon líder es preocupa i ocupa de solucionar les dificultats. Crea consciència
de les necessitats des d’una visió general i profunda i troba solucions, perquè
els mestres som així de creatius, encara que no sempre els resultats siguin els
esperats, però sí que tindrem la sensació de control i d’haver actuat de forma
coherent i responsable.
Endavant!
Continuem treballant, plantant llavors i regant-les perquè arribin a ser arbres
que donin fruits magnífics. Persones excel·lents!
24/3/12
VIII JORNADES EMOCIONALS BARCELONA
Aquest any, les VIII Jornades, tenint en compte que el tema que tractava era el de la salut, sempre vinculat amb les emocions, els ponents han estat bàsicament metges, neuròlegs i psicòlegs que estan i treballen dins l’àmbit sanitari.
A continuació us faré cinc cèntims del que recordo va transmetre la Marta Ligioiz, neurobiòloga sevillana qui va fer l'acte inaugural de les Jornades.
El primer que ens va dir va ser que deixéssim el llapis i el paper sota la cadira perquè pretenia que aprenguéssim, a través de les vivències, com alguns estímuls externs, la música, per exemple, poden modificar el nostre estat d’ànim. Varem tenir l’oportunitat de ballar i comprovar com les relacions amb les altres persones milloren a través d’activitats i l’activació del cos. Com el moviment i l’actuació és bàsica per millorar l’estat d’ànim. Ens va recomanar fer-nos un llistat d’activitats motivadores i, sobretot, portar a la pràctica alguna d'elles quan l’estat d’ànim està baix. Ballar, cantar, anar a córrer, anar de compres, fer un bon àpat, etc. Jo us aconsello penjar el llistat a la nevera i recordar-lo quan tinguen un mal moment; una manera d'anar creant consciència.
Va recordar, escenificant amb els participant a les Jornades, com funcionen a nivell neurobiològic els canvis d’ànim. Durant la sessió, l'Esteve Pujol es va inventar una nova paraula: serotonitzar; la serotonina és l’hormona que actua i fa possible que sentim felicitat. L'augment de serotonina en els circuïts nerviosos produeix una sensació de benestar, relaxació, concentració i major autoestima. Tothom es pot serotonitzar des de la consciència i voluntat; automotivar-nos per sentir benestar personal i emocional.
I així s'arribà la conclusió de que l'alumnat necessita d'aquest estat de benestar per aprendre perquè els nivells de concentració i relaxació possibiliten l'obertura i rendiment ple de la ment.
Altres aspectes que va recordar:
- Coherència. Diem que volem ser feliços però ens recordem que ens sentim fatal, que no podem, que no som capaços, etc. Si volem ser feliços hem de plantejar-nos quines actuacions farem per aconseguir-ho. Caminar en la direcció que volem. Missió i visió en la mateixa direcció.
- Sentir d’humor. Riure! Explicar acudits i si no en saps, practica! Perquè ets capaç d’aprendre! Riure és sa i bo. Els nostres alumnes necessiten un bon clima escolar i és important que se sentin animats i motivats perquè els neurotransmissors del cervell s’activen i és llavors quan es produeix, des d’aquesta major obertura mental, l’aprenentatge.
- Cal ser amics de nosaltres mateixos. Estimar-nos, cuidar-nos, riure, etc
- No jutjar els altres i aprendre a mirar més enllà, expressió que ja coneixeu els lectors d'aquest bloc. Analitzar les diferents possibilitats de qualsevol comunicació, resposta o actuació dels altres. Deixar de pensar que la primera idea que ens ve al cap pot ser la única i verídica. Pensar que hi ha d'altres possibilitats.
- La profecia de Rosenthal; de l’autocompliment o efecte Pigmalió és un fet i tenim la possibilitat d’aplicar-ho a les aules. Donem confiança als alumnes perquè és bàsic perque hi hagi aprenentatge.
- Els canals d’aprenentatge; visual, auditiu i cinestèsic. Un mestre ha de comunicar utilitzant els tres canals de comunicació per tal d’assegurar que tot l’alumnat recull, d’una o altra forma, la informació; que pugui entendre, comprendre i aprendre.
- Els hàbits i les habilitats s’interioritzen a través de la pràctica; fer i repetir. Posem a la pràctica les teories i habilitats socials que coneixem i volem incorporar a la nostra rutina.
- La plasticitat del cervell és un fet ja analitzat, estudiat i verificat pels científics i s’ha comprovat que tenim la capacitat de reprogramar les nostres idees, creences i fets. Podem decidir triomfar i el conscient i l’inconscient la recull per passar a ser una realitat, sempre acompanyat per les nostres actuacions.
La Marta proposa planificar les nostres vides per ser feliços. Ens va fer plantejar quin dia de la setmana preferíem, com a estratègia, per arribar a la idea de que podem planificar la nostra vida per viure-la gaudint-la i sentint-nos feliços. Els assistents varem contestar, fent cas al que plantejava, dient un dia de la setmana. Ella va aprofitar per explicar-nos com tots els dies de la setmana poden ser atractius si els planifiquem. PeO es que un dilluns no podem anar al cinema o a sopar?
Cal fer-nos conscients de les grans possibilitats per millorar aspectes de la nostra vida a partir d'una actitud positiva i optimista. Com ja hem dit altres vegades, els problemes sempre hi seran i el més important és l'actitud que prenem davant aquests problemes. Com ens responsabilitzem i solucionem els problemes? Hi ha una fòrmula màgica: APRENDRE A BALLAR SOTA LA PLUJA!
Serotonitzem-nos!!! Proposem-nos viure de forma plena, convençuts i amb ganes de riure per activar els nostres neurotransmissors i viure plenament.
Aprofito aquest espai per agrair-li a la Marta la seva gràcia sevillana. El seu to distés i natural que va amenitzar tant l'acte inaugural.
A continuació us faré cinc cèntims del que recordo va transmetre la Marta Ligioiz, neurobiòloga sevillana qui va fer l'acte inaugural de les Jornades.
El primer que ens va dir va ser que deixéssim el llapis i el paper sota la cadira perquè pretenia que aprenguéssim, a través de les vivències, com alguns estímuls externs, la música, per exemple, poden modificar el nostre estat d’ànim. Varem tenir l’oportunitat de ballar i comprovar com les relacions amb les altres persones milloren a través d’activitats i l’activació del cos. Com el moviment i l’actuació és bàsica per millorar l’estat d’ànim. Ens va recomanar fer-nos un llistat d’activitats motivadores i, sobretot, portar a la pràctica alguna d'elles quan l’estat d’ànim està baix. Ballar, cantar, anar a córrer, anar de compres, fer un bon àpat, etc. Jo us aconsello penjar el llistat a la nevera i recordar-lo quan tinguen un mal moment; una manera d'anar creant consciència.
Va recordar, escenificant amb els participant a les Jornades, com funcionen a nivell neurobiològic els canvis d’ànim. Durant la sessió, l'Esteve Pujol es va inventar una nova paraula: serotonitzar; la serotonina és l’hormona que actua i fa possible que sentim felicitat. L'augment de serotonina en els circuïts nerviosos produeix una sensació de benestar, relaxació, concentració i major autoestima. Tothom es pot serotonitzar des de la consciència i voluntat; automotivar-nos per sentir benestar personal i emocional.
I així s'arribà la conclusió de que l'alumnat necessita d'aquest estat de benestar per aprendre perquè els nivells de concentració i relaxació possibiliten l'obertura i rendiment ple de la ment.
Altres aspectes que va recordar:
- Coherència. Diem que volem ser feliços però ens recordem que ens sentim fatal, que no podem, que no som capaços, etc. Si volem ser feliços hem de plantejar-nos quines actuacions farem per aconseguir-ho. Caminar en la direcció que volem. Missió i visió en la mateixa direcció.
- Sentir d’humor. Riure! Explicar acudits i si no en saps, practica! Perquè ets capaç d’aprendre! Riure és sa i bo. Els nostres alumnes necessiten un bon clima escolar i és important que se sentin animats i motivats perquè els neurotransmissors del cervell s’activen i és llavors quan es produeix, des d’aquesta major obertura mental, l’aprenentatge.
- Cal ser amics de nosaltres mateixos. Estimar-nos, cuidar-nos, riure, etc
- No jutjar els altres i aprendre a mirar més enllà, expressió que ja coneixeu els lectors d'aquest bloc. Analitzar les diferents possibilitats de qualsevol comunicació, resposta o actuació dels altres. Deixar de pensar que la primera idea que ens ve al cap pot ser la única i verídica. Pensar que hi ha d'altres possibilitats.
- La profecia de Rosenthal; de l’autocompliment o efecte Pigmalió és un fet i tenim la possibilitat d’aplicar-ho a les aules. Donem confiança als alumnes perquè és bàsic perque hi hagi aprenentatge.
- Els canals d’aprenentatge; visual, auditiu i cinestèsic. Un mestre ha de comunicar utilitzant els tres canals de comunicació per tal d’assegurar que tot l’alumnat recull, d’una o altra forma, la informació; que pugui entendre, comprendre i aprendre.
- Els hàbits i les habilitats s’interioritzen a través de la pràctica; fer i repetir. Posem a la pràctica les teories i habilitats socials que coneixem i volem incorporar a la nostra rutina.
- La plasticitat del cervell és un fet ja analitzat, estudiat i verificat pels científics i s’ha comprovat que tenim la capacitat de reprogramar les nostres idees, creences i fets. Podem decidir triomfar i el conscient i l’inconscient la recull per passar a ser una realitat, sempre acompanyat per les nostres actuacions.
La Marta proposa planificar les nostres vides per ser feliços. Ens va fer plantejar quin dia de la setmana preferíem, com a estratègia, per arribar a la idea de que podem planificar la nostra vida per viure-la gaudint-la i sentint-nos feliços. Els assistents varem contestar, fent cas al que plantejava, dient un dia de la setmana. Ella va aprofitar per explicar-nos com tots els dies de la setmana poden ser atractius si els planifiquem. PeO es que un dilluns no podem anar al cinema o a sopar?
Cal fer-nos conscients de les grans possibilitats per millorar aspectes de la nostra vida a partir d'una actitud positiva i optimista. Com ja hem dit altres vegades, els problemes sempre hi seran i el més important és l'actitud que prenem davant aquests problemes. Com ens responsabilitzem i solucionem els problemes? Hi ha una fòrmula màgica: APRENDRE A BALLAR SOTA LA PLUJA!
Serotonitzem-nos!!! Proposem-nos viure de forma plena, convençuts i amb ganes de riure per activar els nostres neurotransmissors i viure plenament.
Aprofito aquest espai per agrair-li a la Marta la seva gràcia sevillana. El seu to distés i natural que va amenitzar tant l'acte inaugural.
3/3/12
JARDÍ INTERIOR
28/2/12
ENTORNS RURALS
Deixo un paràgraf extret de l'últim llibre que he llegit on podrem reflexionar sobre la importànica dels ambients i entorns relaxats per aprendre de forma conscient, plena i complerta.
Una serie de estudios psicológicos realizados en los últimos veinte
años han revelado que, después de pasar algún tiempo en un entorno rural
tranquilo, cerca de la naturaleza, las personas muestran una mayor atención, una
memoria más fiel y una cognición en general mejorada. Sus cerebros se vuelven
más tranquilos y más nítidos. La razón, según la teoría de la recuperación de
la atención, es que, cuando las personas no estan siendo bombardeadas por
estímulos externos, sus cerebros pueden, en efecto, relajarse.... El estado
contemplativo resultante fortalece su capacidad de controlar su mente.
Autor:
Nicholas Carr Ed Taurus, dins el seu llibre Superficiales.
26/2/12
EMOCIONS, SENTIMENTS I ESTATS D'ÀNIM
Del món de les emocions aprenem
cada dia una mica més, tot i que penso que en sabem poquíssim. Aquests dies parlava
amb una coneguda i reflexionàvem respecte la diferència entre emoció i
sentiment. Què les diferencia? Són iguals? És necessari
diferenciar-les?
Diria que la terminologia no
és, certament, el més important, però algunes persones, aquelles que ens agrada
filosofar i indagar en el món cognitiu, ens dóna per pensar-hi i treure conclusions d'alguns temes.
Personalment penso que emoció,
sentiment i estats d’ànim no són el mateix, tot i que la frontera entre les dues primeres no és fàcil de delimitar i més clara amb l'últim terme.
Si cerquem la definició d’emoció
trobem: Las emociones son reacciones psicofisiològicos que representan modos de adaptación a ciertos
estímulos ambientales o de uno mismo.
Si cerquem la definició de sentiment trobem: El sentimiento es el
resultado de una emoción, a través del cual, la persona que es consciente
tiene acceso al estado anímico propio.
L’explicació que faig de com entenc jo la
terminologia a la que faig referència és la que he trobat més
senzilla i fàcil d’entendre. Tenim tres cervells; l’emocional (cervell límbic),
el racional (cervell prefrontal) i el de les sensacions (cervell de sensacions).
El cervell emocional és més ràpid que el
cervell racional i davant un estímul extern, és el primer en reaccionar. Imaginem, per exemple, que vaig caminant
tranquil·lament pel carrer i percebo que em cau del cel un objecte desconegut. El meu cos reaccionarà, es mourà ràpidament, sentiré por, ansietat, ensurt o excitació,
la meva expressió facial canviarà, etc. No sé encara que ha passat però he
reaccionat físicament per protegir-me. El que sento en aquest moment és l’emoció. Passats uns segons el cervell
emocional envia la informació al cervell racional i aquest pensa i raona què ha
passat. És clar, fa vent i ha volat una
bossa que ha degut caure d’alguna balconada. Això forma part del pensament,
la raó i els aspectes cognitius. En aquest moment podem començar a parlar del sentiment. En aquest cas podria haver
estat el sentiment d’ansietat.
Emoció, sentiment i estats d’ànim no són termes amb el mateix
significat tot i que no és fàcil diferenciar-los. Té a veure amb el funcionament del cervell i també amb el temps i la variació i graduació que poden patir les emocions.
En el Wiquipèdia he trobat aquests exemples que crec poden ajudar a entendre diferències
entre emocions,sentiments i estats d’ànim.
Si a Paula le molesta que su esposo siempre deje tirado sus calcetines
al acostarse, este genera en Paula una sensación de DESAGRADO y al mismo tiempo una emoción de ENOJO. Al sostenerse de forma continuada este tipo de evento,
concluye en un SENTIMIENTO de DESAGRADO, que realimenta una emoción de IRA,
encaminando a un sentimiento de FRUSTRACIÓN, que de alargarse en el tiempo y de
no tomar otros datos en cuenta, acabará concluyendo en un estado de animo
dominado por el ODIO.
Us
adjunto també un esquema on s’especifica la modificació d’algunes emocions que
amb el temps poden passar a convertir-se en estats d’ànim.
Veurem,
salvant excepcions, com, a nivell general, l’emoció
té una durada curta, és intensa i respon a estímuls externs. En canvi,
l’estat d’ànim té una durada més llarga, és menys intensa i respon a estímuls interns.
ECOLOGIA I RESPONSABILITAT
Una vegada vaig escoltar l'Antonio Bolinches que deia: Si cadascun i cadascuna de nosaltres escombra el seu portal, tota la ciutat estarà neta. És important mantenir el nostre portal net i també treballar conjuntament per anar més enllà; per millorar de forma més efectiva.
Us adjunto una curta història escrita per conscienciar els infants ecològicament i potenciar la responsabilitat individual.
En un poble s’havia
anat acumulant la brossa: llaunes, papers, plàstics i moltes més deixalles de
tota mena.
Un dia, en Joshua, un
nen d’onze anys amb iniciativa, va proposar a la classe fer una campanya de
neteja. Entusiasmats, van planificar com ho farien: penjarien cartells de
propaganda per l’escola i els carrers, demanaren a l’alcalde que els ajudés i
cada nen i nena parlaria amb la seva família per a que hi participessin.
El diumenge acordat,
molta gent del poble es va reunir per fer neteja amb escombres, recollidors,
bosses d’escombraries i detergents per desenganxar els xiclets de les voreres.
Ah, i un munt d’energia per fer lluir els carrers del poble!
L’Ajuntament va instal·lar
nous contenidors de reciclatge.
Ser responsables
requereix un esforç personal, però és fantàstic i molt gratificant!
11/2/12
VISIÓ AMOROSA DE L'EDUCACIÓ
Ahir vaig anar a una trobada de mestres, possiblement molts d'ells pares i mares d'infants fantàstics, per fer la presentació del nou llibre de la Rebeca Wild, "Etapas del desarrollo humano". La trobada, organitzada pel Carles Parellada, va ser molt instructiva i la van presentar dos centres privats i un de públic que treballen des de la pedagogia autodidacta proposada pels Wild's; una alternativa pedagògica que cada vegada m'agrada i em convenç més.
Volia deixar constància d'algunes de les frases que penso us faran reflexionar i pensar pel que fa a la importància de l'afecte, els vincles i l'estimació per aprendre i créixer:
- No hi ha comprensió sense amor.
- Estimar els alumnes per potenciar l’aprenentatge.
- Mirar més i amb amor als infants.
- El clima de benestar és bàsic per aprendre.
- Escoltar de forma plena
- L’infant és el protagonista!
- El temps dels nens és més llarg que el temps dels adults.
- Els límits i l'ordre són necessaris.
- Coherència, processos de vida, respecte, amor i autonomia.
L'Olga Arnedo de la Fundació Laura Luna de Pamplona; centre privat on porten a terme una educació autodidacta, va acabar la seva ponència amb una frase de la Rebeca Wild que em va semblar fantàstica:
CADA NIÑO NOS INVITA A CRECER CON ÉL
Posem-nos-hi al costat dels infants. Deixem i respectem el seu ritme, el seu temps i el seu talent. Acompanyem-los esperant, escoltant, mirant com prenen decisions, preparant i anticipant el que faci falta i actuant quan calgui. Observem com creixen i es fan persones equilibrades, sanes i en harmonia.
Acabaré aquest article amb una frase que vaig recollir textual d'una ponent:
Les emocions són la base per a la creació d'un pensament interconnectat, l'autoreflexió i l'empatia. I jo afegeixo: Un pensament interconnectat on l'aprenentatge està vinculat, té un ordre i és significatiu i rescatable en qualsevol moment de la vida. Un aprenentatge autèntic i connexe que ens capacita per a l'autoformació, l'autoconeixement i el respecte cap a l'altre. Les emocions són la base per viure en un món amb amor cap a un mateix i cap els altres.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)