20/4/15

FOMENTANT L'AUTOESTIMA



Us deixo amb un article de la web: http://lamenteesmaravillosa.com/12-maneras-de-fomentar-el-autoestima-infantil/ on s'especifiquen 12 estratègies i maneres de fer amb els infants per ajudar-los en el seu procés d'autonomia i autoestima. Recordeu que l'autonomia i el fer-se gran sol té molt a veure amb l'autoestima. Si donem oportunitats als infants de provar i fer per ells sol; encara que s'equivoquin, estarem donant oportunitats de sentir satisfaccions personals, de sentir-se amb capacitats, .... estarem potenciant l'autoestima de cada infant. Ells haurien de poder fer quelcom con creuen, poden, saben, aprenen, ... I si s'equivoquen, els adults estarem allà, acompanyant-los en el seu procés i ajudarem a tolerar la frustració.




La infancia tiene sus propias maneras de ver, pensar y sentir; nada hay más insensato que pretender sustituirlas por las nuestras

Jean-Jacques Rousseau



Estamos tan obsesionados por crear la burbuja del bienestar adulto que se nos ha olvidado la importancia de sembrar la autoestima en nuestros niños.

Es muy importante que nuestros pequeños crezcan en un mundo de adultos equilibrados, pues será lo mejor que les podamos transmitir. Sin embargo, si nos paramos a pensar sobre esto, no nos costará mucho darnos cuenta de que hacemos que nuestras carencias sean visibles.

Así es que los niños, como los animales, perciben nuestros miedos e inseguridades y las hacen suyas con gran facilidad. Ante este panorama, lo cierto es que debemos de esforzarnos porque esto ocurra en menor medida. Pero, ¿cómo podemos hacerlo?

En primer lugar teniendo en cuenta que somos su mejor ejemplo a seguir, por lo que debemos fomentar nuestro autocuidado. En segundo lugar con nuestra forma de actuar y de tratarles, así como en los valores que les inculcamos, es decir, en cómo los educamos.

No queremos niños que tengan que ser perfectos porque no queremos cultivar la soberbia;queremos niños que se quieran y confíen en sí mismos y en su potencial. A continuación os damos12 claves que no fallarán:


1-Es importantísimo tenerlos en cuenta y dedicarles nuestro tiempo de manera exclusiva.


Debemos considerar lo que el niño nos solicita y nos reclama. Además, si estamos paseando con ellos no deberíamos de ir mirando nuestro teléfono móvil, pues el niño nos dedicará miradas y momentos que nos perderemos.


2-Corrige sus errores pero desde el cariño.



Sin gritos y con paciencia, el niño es una esponja que absorberá lo bueno y lo malo. Hazle entender que aprendéis juntos y que el intercambio es mutuo.


3-Fomenta su autonomía dándoles responsabilidades.


Déjales tomar pequeñas decisiones en cuanto a sus relaciones o hábitos diarios. Por ejemplo, pueden cocinar contigo o preparase ellos su almuerzo, ayudarte a secar y recoger los platos, poner la mesa, elegir la ropa que se quieren poner…


4-No les compares.


Ni con sus hermanos ni con sus amigos. No compares a un niño con nadie, y tampoco lo hagas con adulto. Nadie es mejor ni peor que nadie, todos somos diferentes.


5-No le etiquetes como “torpe”, “malo”, “tonto”.

Esto no ayuda para nada a crecer con un autoestima saludable. Cuando el niño haga algo mal hay muchas maneras de decírselo: no está bien que pegues a tus hermanos, no tienes que romper los juguetes o tenemos que trabajar bien las mates.


6-Tampoco lo hagas como “listo” “bueno” o “inteligente”.


El niño no comprenderá en qué se fundamenta que te refieras a él de esa forma. En su caso, puedes decirle: qué bien has hecho las tareas, qué bien has recogido o me encanta verte pintar. Es decir, juzga sus comportamientos pero no a los niños.


7-Establece unos límites claros y sé consistente con ellos.


Es decir, si no recoges tus juguetes no iremos al parque; el niño querrá negociar esto pero no valen medias tintas, si le has puesto una condición razonable tienes que hacerla valer, pues de lo contrario no se lo tomará en serio. Firmeza.



8- Valora el esfuerzo, no los resultados.


No te centres en si ha sacado un sobresaliente o un aprobado, lo importante es que el niño haya sido constante y se haya esforzado, refuerza esto.


9-No exageres tus halagos y sé concreto.



Esto es, dile lo que ha hecho bien y porqué te ha gustado para que el niño sepa lo que te agrada.Has recogido muy bien tus coches de juguete y los peluches es sustancialmente diferente a Eres muy ordenado.

Es importante que comentes con otras personas ante el niño sus logros y su esfuerzo, pues le hará sentir útil e importante.


10-Valida sus emociones.


Si el niño llora es probable que se haya hecho daño, dale la importancia que tiene. Evita decirle:¡No pasa nada! Sí que pasa, algo le hace sentir mal y es importante que le demos la relevancia pertinente.


11-No le sobreprotejas, fomentarás la inseguridad y la dependencia.


No hagas guardia y los vigiles a cada rato, pues generarás niños burbuja. Los niños no se rompen y necesitan una dinámica que les genere oportunidades para desarrollarse de forma constante, no para estancarse.


12-Reserva momentos para cada uno de los niños que tengas alrededor.


Intenta buscar un espacio individual para cada uno, pues el hecho de ser importantes y protagonistas durante unos minutos o unas horas es muy reforzante para ellos. Haciéndolo les muestras que para ti es clave dedicaros el uno al otro de vez en cuando, importándote cómo se siente y buscando generar novedosos intercambios.


12/4/15

ENS QUEDA L'ESSÈNCIA


Us deixo amb una història real que em va explicar un dia una dona a qui se li havia mort el germà.

Allò essencial és invisible als ulls. 
Antoine de Saint- Exupèry 


Fa força temps, vaig coincidir amb una dona que em va explicar una història; la seva història verídica i personal.

El pare – el seu pare - afectat i dolgut per la mort del seu fill gran va reunir als seus altres fills més petits i, agafant una ampolla de perfum i col·locant-la sobre la taula de la cuina, els va dir:

- Veieu aquesta ampolla de perfum? Representa el vostre germà.

Tot fent un moviment brusc i intencionat, va tirar l’ampolla contra el terra.

L’ampolla es va trencar i els trossets petits de vidre van quedar escampats pel terra. El pare va continuar explicant als seus fills atònits i sorpresos:

- Doncs ara ja no existeix l'ampolla, com el vostre germà. Només ens queda la seva essència. La essència del vostre germà serà l’únic record que ens acompanyarà per sempre. La seva essència sempre estarà en la nostra memòria. Guardeu-la bé com si d’un tresor es tractés.

Cristina, ens queda la teva essència.



11/4/15

MALETA DEL DOL I LA PÈRDUA


Tenint en compte que des de fa temps, al nostre poble, hi han hagut 3 morts inesperades de mares molt joves, hem decidit tenir preparada una maleta del dol i la pèrdua per facilitar el treball i no haver de recòrrer a imprevistos en moments tant delicats. Mireu-la quina maleta.

Què hi ha dins la maleta del dol?
  • Un protocol d'actuació adreçat als mestres amb indicacions en moments tant delicats com és la mort d’alguna persona vinculada a l’escola; què ha de fer el tutor afectat, l'equip directiu, l'especialista si n'hi ha, etc.  
  • Contes per a totes les edats; de 3 a 12 anys.
  • Llistat de bibliografia per a infants i adults i contes retolats per a nens i nenes de totes les edats.
  • Llistat de pel·lícules, videos i canços que tracten el tema de la mort. 
  • Articles de lectures orientatives per als mestres que han d'afrontar el tema del dol dels infants. 
  • Web's: 

http://www.grao.com/revistas/guix/341-llengua-interculturalitat-i-cohesio-social/els-centres-docents-davant-d-un-succes-traumatic-eines-per-a-equips-directius-i-professorat

http://www.educacontic.es/blog/la-muerte-en-el-aula

http://blocs.xtec.cat/emocionat/2015/01/14/educar-per-a-la-vida-i-per-a-la-mort/

http://blocs.xtec.cat/emocionat/2009/10/07/el-gos-del-manuel-sha-mort/

https://prezi.com/sfhpbgzpaxbq/el-dol-i-la-mort-educatius/

Si algú està interessat en saber què hi ha dins la nostra maleta, de manera més concreta, estarem encantats de facilitar tots els fitxers.

29/3/15

DE NOU, LA MORT


En pocs dies, la mort de persones properes està present a la meva vida. La meva amiga Isa i ara la meva neboda Cristina.

Cristina, ha arribat la teva hora, tot i la teva juventud, energia i valentia. Un cop molt fort que costarà remetre. El teu buit mai ningú el podrà ocupar. El temps aconseguirà apaivagar el gran dolor que senten els teus pares, novio, germà i tota la família. El record serà el consol per a tots. Quan et pensarem, quan estarem amb els teus pares i la família, en les celebracions,... Sempre hi seràs Cristina, en un estat diferent, però hi seràs.(Fotografia del cosí Tino Nieto)

ADÉU CRISTINA! SEMPRE HI SERÀS.

La vida i la mort van juntes i no podem evitar de parlar-ne, tant de l’una com de l’altra. De la vida, en parlem, l’aplaudim, la sentim i gaudim. De la mort, cal parlar-ne també i fer-la present sense por. No cal passar la vida parlant sobre la mort, però sí parlar-ne per afrontar-la de forma realista i estar preparats.

De tant en tant, aniria bé poder pensar que cal:

– Educar per gaudir dels bons moments que la vida ens ofereix.
– Identificar, acceptar i expressar les emocions agradables i desagradables.
– Educar per a l’èxit i per a la frustració.
– Saber demanar i oferir ajuda als altres; donar i rebre és imprescindible per viure feliços.
– Educar una actitud realista, positiva i de superació.

LA VIDA ÉS MOLT MÉS QUE LES TRAGÈDIES


La tragèdia de l’avió als Alps francesos, o, si voleu, la massacra brutal fruit d’una sola persona, ha omplert tots els espais de la televisió i la ràdio.

És normal que ara se’n parli, sobretot perquè és surrealista, dur, perquè hi ha molt de dolor junt si comptem totes les persones mortes, el dolor de les famílies i el dolor col·lectiu de tots els humans que també ploren pel dolor aliè.

Algú em preguntava fa dos dies sobre el possible trastorn de la persona que va estavellar l’avió. Per què una persona decideix posar fi a la vida de tantes persones amb el gran dolor que comporta? -em deia. Una persona tan jove! Cada vegada hi ha més delinqüència, terrorisme i desastres socials? Com és que les notícies només parlen de desgràcies? Aquesta és la gran pregunta: És que no hi ha notícies bones i positives? És clar que n’hi ha però no són rentables. Són rentables les males notícies; els desastres, de tota mena i les tragèdies amb morts humanes, entre d’altres.

Altres preguntes

Qui permet que això sigui així? A on volen anar a parar? Quina actitud pretenen imposar-nos? Volen tenir-nos atemorits?

No m’hi vull entretenir massa en el per què només faciliten informacions destructives.

Parlem de solucions

Hi ha solucions. Tots els lectors podem reflexionar sobre quina ha de ser la nostra actitud davant les notícies tràgiques i desastres humans i naturals.

Pensem propostes constructives, facilitadores del benestar personal i esperançadores per continuar caminant cap a un futur àgil i humà.

Tenint en compte el cercle d’influències (una teoria que explica quan val la pena, o no, continuar preocupant-nos per un tema) ni en parlaré del que no puc fer, arreglar o millorar perquè no està a les meves mans. Em remeto a fer propostes des de l’àmbit on jo puc fer quelcom, des de on puc fer petits canvis de millora social i personal.

A les escoles s’està fent una gran tasca per aconseguir educar persones competents i professionals però també autònomes, crítiques, segures i felices. Cadascú, des del seu àmbit i entorn, treballem per millorar aquest món des del nostre entorn proper i amb la nostra actitud conscient. Alguns exemples que tinc al cap:

- Si escoltem una crítica destructiva, ni l’escoltem; o l’escoltem per no tenir problemes però no ens la quedem ni intervenim per posar llenya al foc, ni la difondrem.

- Si surt un comentari al twitter agressiu contra persones; siguin d’on siguin, el saltem i no el divulguem.

- No mirem els canals de televisió (tots coneixem de quin canal parlo) on només hi ha escombraries. Cultivem-nos i omplim el cap de temes que ens ajudin a créixer.

- Aprenem a mirar la part positiva de tot el que ens passa; pensament positiu i alternatiu que podem crear nosaltres mateixos. A vegades no és gens fàcil però si aconseguim habituar-nos millorem la nostra vida i el grau de patiment personal.

- ...

Podem escollir ser part del problema de la humanitat, de la destrucció, del fatalisme,... o bé formar part de la solució. Depèn de la nostra actitud. Fem una mirada assertiva a tot i a tothom, però triem amb què i qui hi serem; a les persones i les situacions tòxiques les podem mirar i comprendre però podem decidir caminar per camins diferents.

Protegim-nos i millorem el nostre entorn proper des de aquestes petites i grans actuacions. És un bon punt de partida. Tant de bo fóssim un model per als nostres governants i els periodistes.

9/1/15

LA VIDA I LA MORT


Avui, en arribar a l'escola, ens hem assabentat que una mare de l'escola havia mort. En tres anys la vida ens ha sorprés amb la mort de tres mares; totes elles molt joves.

L'Emma era del poble i portava la llibreria. Una persona molt coneguda i entranyable que trobarem a faltar.

El Pol, el seu fill, avui no ha vingut a l'escola i a primera hora del matí, la tutora i jo mateixa, hem estat informant del fet i més tard plorant i parlant sobre la vida i la mort en general.

Reflexions sobre les fases del dol i les seves diferents manifestacions. Amb tristesa parlàvem de la importància dels records quan les persones estimades marxen i de com costa parlar de la mort, i encara més acceptar-la.

La Clàudia ha remarcat la importància de viure el present de forma conscient i tothom hi ha estat d'acord.

També hem pogut visualitzar què li diríem al Pol quan tornés a l'escola i la importància d'escoltar-lo, si ho necessités. Un equilibri entre el poc i el massa difícil de trobar a vegades però que podem mesurar a través d'una bona observació.


En aquesta escola sempre diem que donem permís a les emocions i avui els alumnes de sisè, i companys del Pol, han estat plorant. Amb llàgrimes o sense però tots hem plorat la pèrdua de l'Emma.

Per acabar hem proposat de crear un pot de vidre i posar dins missatges de suport i consol al Pol perquè els agafi quan estigui trist a casa i trobi a faltar la mare. La Gina ha proposat que es digués el pot del suport i, al final, hem afegit la paraula caliu.


Deuen haver moltes altres maneres de treballar el tema de la mort però és important parlar-ne des de la vida mateixa.

ADÉU EMMA!


El vídeo sobre la vida i la mort del programa de la Xarxa de Televisions Locals: Al pot petit.


http://blogstv.laxarxa.com/alpotpetit/2012/03/27/vida-i-mort/