31/5/12

ESSÈNCIA

Allò essencial és invisible als ulls.
Antoine de Saint-Exupèry

Fa força temps, vaig coincidir amb una dona que em va explicar una història; la seva història verídica i personal.

El pare – el seu pare-  afectat i  dolgut per la mort del seu fill gran va reunir als seus altres fills més petits i, agafant una ampolla de perfum i col·locant-la sobre la taula de la cuina, els va dir:
    
  - Veieu aquesta ampolla de perfum? Representa el vostre germà.

Tot fent un moviment brusc i intencionat, va tirar l’ampolla contra el terra. L’ampolla es va trencar i els trossets petits de vidre van quedar escampats pel terra. El pare va continuar explicant als seus fills atònits i sorpresos:

Doncs ara ja no existeix l'ampolla, com el vostre germà. Només ens queda la seva essència. La essència del vostre germà serà l’únic record que  ens acompanyarà per sempre. La seva essència sempre estarà en la nostra memòria. Guardeu-la bé com si d’un tresor es tractés.  

Una manera ben especial d’explicar als infants la mort d’un germà que mai més tornaran a veure.

Som éssers únics amb essències úniques. Valorem a qui tenim al costat mentre està viu. Sentim l’essència de cada persona que estimem. Siguem conscients.  

30/5/12

MÓN D'EMOCIONS


7

Món d'emocions és un nou material en català, per ajudar mestres i famílies, a desenvolupar la intel·ligènica emocional dels infants de primària. Uns quadernets orientatius. Un espai per fer activitats i donar-nos l'oportunitat de reflexionar i crear actituds com a persones que saben conviure en aquest món amb benestar personal i social.



http://issuu.com/editorial_barcanova/docs/monemocions

27/5/12

EL MÓN EMOCIONAL DELS MÉS PETITS


A Caldes de Montbui es va crear un ambient relaxat i d'aprenentatge, realment agradable. Una cinquantena de persones; mestres, pares i mares, decideixen trobar-se per parlar sobre la importància de l’educació dels infants més petits i la necessitat d’incloure les emocions en aquesta educació.
Des de bon matí la sinèrgia que  es va crear era especial. Un ambient proper, senzill, obert, clar i , fins i tot en alguns moments qüestionables, que ens van enriquir i ens van ajudar a reflexionar sobre la tasca educativa com a mestres i pares i mares.
Vam tenir l'oportunitat de sentir les emocions, valorar la importància del tacte en els nadons, arribar a conclusions sàvies, com ara la necessitat de legitimar les emocions sense convertir-les en una assignatura, les diferències d'opinions i filosofies que poden conviure i caminar juntes, etc.
Era una jornada desitjada i esperada per molts i moltes. Preparada amb amor i ganes de compartir il·lusions, experiències, idees, treballs portats a la pràctica, etc. Un treball conjunt de tècnics i polítics de l’Ajuntament de Caldes de Montbui, professionals del CRP de Caldes (Centre de Recursos Psicopedagògics), formadora, mestres i pares i mares de diferents pobles del voltant de Caldes de Montbui.
El resultat, magnífic. Vàrem tenir l'oportunitat de compartir, experimentar i empatitzar amb persones del grup que varem comunicar angoixes personals, varem riure, reflexionar i veure vídeos tot aprenent. Vàrem créixer junts!



Gràcies, gràcies, gràcies per compartir amb mi i fer-me sentir que les meves il·lusions també són vostres. 


La Meritxell, una assistent al grup, ha escrit un article al seu bloc, llegiu-lo:
http://lamaletadelprecinemaainfantil.blogspot.com.es/

20/5/12

BUTXAQUES MISSATGERES

La Núria, una mestra que ha fet formació amb mi a Caldes de Montbui, m'ha fet arribar aquesta genial estratègia per treballar amb els alumnes de P-5 missatges positius.


Com podeu veure en aquesta fotografia, les butxaques texanes, cosides per una àvia de l'escola El Calderí, tenen la fotografia de cada infant al mig i, a dins, els companys de la classe deixen missatges agradables: "Valeria, ets la més guapa", "Jofre, vols jugar amb mi a l'hora del pati?"


La tutora, la Núria, també els hi escriu missatges als infants, tot fent de model i motivant-los a escriure.


Gràcies Núria per compartir idees brillants. 

EL MÓN EMOCIONAL DELS MÉS PETITS


19/5/12

LA PROVISIÓ DE PETONS DE LA ZEA

Us deixo amb aquest llibre especial que ens explica les emocions d'una zebra petita a punt de marxar de colònies amb l'escola. Un llibre per als més petits amb una gran estratègia; la capsa de petons!

Autor: MICHAEL GAY
Editorial: Corimbo


9/5/12

GRATITUD


La gratitud és un sentiment afectuós envers qui ens ha fet una bé; a l'abast de tothom. Quantes vegades agraeixes allò que han fet per tu?

Pensem per un moment en les persones que han fet quelcom important per nosaltres i si hem trobat el moment per agrair-li-ho. Si no ho heu fet, mai és tard, prepareu-lo de la millor manera; ves a veure-la i parla-hi, envia un mail, fes una telefonada,... S'ho mereix i, a més, sentiràs satisfacció personal d'haver actuat de la millor manera.

Ahir vaig rebre un mail de la Tati, -permet Tati que t'esmenti- agraint el contingut d'aquest bloc, a títol personal i professional, per haver trobat en ell pistes i orientacions per al tractament de la mort. 

Aquests és una part del sentit d'aquest bloc; compartir i créixer junts, ajudar-nos si cal i  agrair quan arriba el moment.  

Gràcies Tati per les teves paraules i una abraçada per aquesta magnífica àvia de la que em parles. 


7/5/12

GAUDIM DE L'AQUÍ I L'ARA

Us deixo amb un missatge profund dit amb paraules i una actitud senzilla; com la vida que ens entossudim en complicar.

La vida, la felicitat, no és després. 
La vida és ara i avui; l'aquí i l'ara. 
Obrim els ulls i el cor.

Estem oberts al que passa pel davant nostre i, sobretot, gaudim-lo!I si no podem sols, demanem ajut!

http://www.youtube.com/watch?v=mB4ItrJIdig&feature=youtu.be

2/5/12

LA FELICITAT AL PROGRAMA DE TV AL POT PETIT

Us adjunto el link del programa de televisió AL POT PETIT. Aquesta vegada van tractar el tema de la felicitat i ens van venir a gravar al poble de Sant Llorenç Savall. Surten l'Ainona, el Lluc i alguns nens més de l'escola que fan de protagonistes. Aprenem una mica més, doncs, sobre la felicitat! El que tots cerquem.

http://www.xiptv.cat/al-pot-petit/capitol/la-felicitat

1/5/12

PLANTAR CARA A LA VERGONYA

Diumenge passat, al programa L'Ofici de Viure, es va gravar un programa sobre la vergonya.
En aquest programa hi ha una curta intervenció meva on apunto el que els alumnes de 6è de l'escola van opinar sobre el tema de la vergonya. Us adjunto el link del programa EM MORO DE VERGONYA.
http://www.catradio.cat/audio/631512/Lofici-de-viure-Em-moro-de-vergonya


A banda del programa us adjunto alguns pensaments més sobre la vergonya. 

La vergonya és un sentiment social que vivenciem en presència de les altres persones.
Associo el sentit de la vergonya  amb:
  •  Autoestima,
  •  Seguretat  personal
  •  Equilibri 
  •  Benestar  personal.
Són termes correlatius i indicatius de la quantitat de vergonya que podem passar. És a dir, el grau de vergonya que jo pugui sentir depèn del grau d’autoestima i seguretat personal que tingui. Si  jo m’estimo i em sento segura de mi mateixa, és possible que vivenciï menys moments de vergonya.

Per superar la vergonya és important l’autoconeixement emocional i aprendre a estimar les característiques personals;  les nostres fortaleses i les limitacions que ens caracteritzen. 

Acceptar igualment que no som perfectes i que les persones som i tenim talents diferents i per tant no hem de competir o avergonyir-nos perquè,  no podem ser bons en tot.

La majoria de les persones hem pogut sentir vergonya en algun moment determinat. Hem pogut sentit ganes de voler desaparèixer d’una situació concreta Ens hem pogut enrojolar, en sentir-nos objecte de l'atenció d'algú.

Sentir vergonya no és bo ni dolent, simplement és un fet que passa i, fins i tot, diria que és bo vivenciar-la per tenir-ne idea, per coneix-se’ns millor  i  per poder modificar o canviar aspectes de millora personal. 

Amb els anys i les vivències, les persones aprenem estratègies i eines per afrontar i superar la vergonya.

Hi ha persones que no senten vergonya. No podem obviar que hi ha poca-vergonyes i  altres persones, com ara els autistes, que no poden sentir vergonya degut al seu trastorn. Igualment, els nens molt petits tampoc senten vergonya, perquè el seu pensament social encara no està desenvolupat, però, a mida que van creixent,  aprenen a suposar el que l’altre pensa d’ells i és llavors quan comencen a sentir-la.

Si parlem de vergonya, cal remarcar la importància del tipus de comunicació que establim amb les persones amb qui ens relacionem. Com a mestra, crec que els docents hem d’ensenyar als infants a comunicar-se assertivament i sense ridiculitzar els altres. Atenuant, si cal,  les situacions que provoquen vergonya o malestar en les altres persones.

A l’escola on treballo hem parlar d’aquest tema amb els alumnes de 6è i m’agradaria que llegíssiu el què opinen:

-         La vergonya es veu i és nota.
-         Les persones afrontem la vergonya de formes diferents.
-         Només cal tenir vergonya quan fas una malifeta.
-         Tenir vergonya no vol dir ser inferior.
-         Les situacions noves creen més vergonya i inseguretat.
-         Podem aprendre de la vergonya.
-         + edat, + seguretat i – vergonya i sentit del ridícul.
-         Quines reaccions físiques sentim amb la vergonya?: Ens posem vermell, nerviosos, tremolem, plorem, podem marxar corrents, quedar-nos en blanc,  etc.
-         Què pensem quan sentim vergonya? Vull desaparèixer, se’n riuen de mi que la terra em mengi, què pensaran perquè m’he posat vermella?
-         Què fem quan sentim vergonya? Ens tapem la cara, sortim corrents,

I per acabar voldria dir-vos una expressió que l’Alba ha dit i m’ha semblat magnífica: Cal plantar cara a la vergonya!