25/6/12

ELS OBSTACLES, UNA OPORTUNITAT

UN CONTE
Fa molt de temps, un rei va col·locar un roc al mig d’un camí per obstaculitzar el pas. La intenció del monarca era comprovar si algú s’atrevia a retirar la immensa pedra. Varen passar per allà els cortesans i comerciants més adinerats del país, però en trobar-se davant el roc, feien tot el possible per esquivar-lo o trobar camins alternatius. Molts maleïen al rei per no mantenir els camins en condicions, però ningú va fer el menor gest per intentar treure el roc que obstaculitzava el pas pel camí.
Un dia va passar un camperol per aquell camí, que portava unes verdures carregades a l’esquena. En veure l’obstacle, va deixar la seva càrrega al terra i, agafant el roc, va retirar-lo i col·locar en un costat del camí. Va ser dur retirar-lo però al final ho va aconseguir.
Mentre tornava a agafar la seva càrrega de verdures es va adonar que en el lloc on hi havia el roc hi havia un gran forat al terra i un petit cofre en el seu interior. El va obrir i, per a la seva sorpresa, va  descobrir que contenia monedes d’or i una nota signada pel rei, que deia: Aquestes monedes d’or seran per a la persona que retiri el roc del camí.
El camperol va comprovar una cosa que els cortesans i comerciants mai van entendre: que cada obstacle en la vida és una oportunitat per desenvolupar-nos com a persones i que és en el nostre esperit de superació on resideix la major de les recompenses.  (Traducció personalitzada del conte)

REFLEXIONS
Els obstacles a la vida són oportunitats per créixer. Acaronem els problemes. Els problemes hi són i sempre hi seran. La nostra actitud; la que decidim,  determinarà que la solució d’aquests problemes sigui viscuda millor o pitjor; amb satisfacció i autocontrol, o bé amb ansietat, neguit, patint i sense control.  No és fàcil, però tenir clar, de forma anticipada i conscient, quina actitud volen prendre facilita de forma efectiva la seva resolució. El nostre inconscient ja sap cap a on volen anar i com volem resoldre els problemes. 

PREGUNTA
Davant els problemes inevitables, que formen part de la vida, quina actitud decideixes prendre? 

17/6/12

TALLERS PER FAMÍLIES



L'experiència i el treball en les diferents escoles de pares i mares que he anat fent a través dels anys m'ha facilitat valorar i encetar un nou camí de treball amb les famílies. Una altra visió i perspectiva de treball que considero més efectiva i permetrà alhora créixer de forma compartida a tots els participants; mares, pares i fills. La Fundació Àmbit m'ha ofert la possibilitat de fer, el curs vinent, tres trobades amb pares i mares; 24 de novembre, 16 de febrer i 20 d'abril. Tres dissabtes al matí amb oportunitats per compartir èxits, dubtes i preocupacions com a pares i mares. Un espai per reflexionar sobre l'educació i, molt especialment, sobre l'actitud que cadascú vol prendre per educar els fills. Una possibilitat de replantejar les pròpies actituds davant la mida. 



Els pares i mares varem ser-ho fent i afrontar cadascun dels reptes, dubtes, dificultats que la vida ens va posar al davant. Unes vegades la intuïció, altres vegades l’experiència per repetició i un munt de vegades més,  l’assaig-error ens va ensenyar què havíem de fer per solucionar una situació educativa amb els fills.

Per a què eduquem? Què volem educar? Possiblement la majoria de les persones coincidiríem en dir que volem educar per formar persones segures i amb criteris, lliures, actives i responsables de les seves decisions i actuacions. Persones preparades per afrontar els reptes dels seu futur. Educar per tenir coneixements, per a ser, fer, estar i conviure.

Els infants aprenen i, a vegades, els adults, no sabem ni com ho han fet i és que l’aprenentatge i el creixement personal és quelcom més, imperceptible i subtil,  que l’escola, la família, l’entorn i la societat. És consciència, atenció plena, interès, sensibilitat, afectivitat, sentits, intuïció, emocions i molts més. I sense que ens adonem creix una llavor magnífica plena de vida. Els infants són vida i donen vida. Mirem els infants, acompanyem-los en aquest aprenentatge i donem-nos l’oportunitat de créixer amb ells. 

Créixer junts i la Fundació Àmbit t’ofereixen un espai per compartir la teva experiència com a pare o mare.  Un espai per reflexionar sobre què és per a tu l’educació i, sobretot, com actuaràs per a ser el pare o la mare que desitges.

La vida és un aprenentatge admirable i continu, una oportunitat per créixer i compartir


6/6/12

LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL NO ENTÉN D'IDEOLOGIES

Us adjunto el link d'un film curt, guanyador a Cannes. Hi ha imatges i seqüències que no necessiten diàlegs perquè són comprensibles als ulls de les persones intel·ligents emocionalment, independentment de les ideologies.

http://www.porcelainunicorn.com//

1/6/12

PROBLEMES, NO GRÀCIES


Desconec la font de la curta història que a continuació us escric però espero que, com en tants altres casos, serveixi per reflexionar i, sobretot, per canviar la nostra actitud i aconseguir el propi benestar personal i emocional. 

Ja sabeu que els conflictes i els problemes formen part de la vida, ara i sempre, però el més important és la nostra actitud davant aquests problemes. Siguem àgils, no posem resistència davant els problemes, deixem-los passar sempre i quan sigui possible. Aquells que haguem d'afrontar els planificarem i solucionarem  com a persones responsables que som, però els altres els esquivarem. Mireu què fàcil. 

Dos amics es troben pel carrer:
- Serafí, quan de temps sense veure’t. Et trobo molt bé i més jove!
- Fa temps vaig prendre una decisió i ara em sento molt bé.
- I quina és la teva màgica decisió?
- No discuteixo mai amb ningú
- Mai?
- Amb ningú i per cap motiu? 
- No pot ser.
- Tens raó i el motiu ha de ser un altre.