28/11/09
DONDE HABITA EL CORAZÓN
Autora: BINIÉS LANCETA, Puri.
Editorial: Madrid: CCS, 2003.
Un llibre escrit en primera persona que ens proposa mirar l'individu, en aquest cas un nen, més enllà de la seva condició de discapacitat i ens explica alguns exemples d'acompanyament positius.
EDUCACIÓ EMOCIONAL DINS L'ÚTER MATERN
Adjunto el link d'un vídeo del programa REDES, el magnífic programa de l'Eduard Punset, on la científica Vivette Glover explica com l'estrés i les emocions de la mare influencia al fetus, dins l'úter primer, i després al bebé o a l'infant fora de l'úter.
http://www.blip.tv/file/2683226
27/11/09
LA INOCÈNCIA RADICAL DE LOS PRIMEROS AÑOS DE VIDA
La inocencia radical de los primeros años de vida
25/11/09
LA FOTOGRAFIA DEL DIA
24/11/09
EL PODER D'UNA ABRAÇADA.AMMA
http://www.youtube.com/watch?v=SvgXHCvmiFE
23/11/09
21/11/09
VISITA A L'ESCOLA DE SANT LLORENÇ
EL MAPA NO ÉS EL TERRITORI
Llegiu aquest conte i, sobretot, penseu després per poder canviar aspectes de la vostra pròpia actitud. Què podem aprendre del conte?
La Srta Martha Meacham es va quedar amb la petita fleca de la cantonada (aquesta que quan obres la porta tintinea la campaneta). Quarentena, i amb un compte corrent pendent d'un crèdit de dos mil dòlars, tenia dues dents falsos i un cor compasivo.Dos o tres vegades per setmana, anava a la seva fleca un jove pel que va prendre interès. Un home de mitjana edat, amb ulleres i barba cuidada. De fort accent alemany, la seva roba es notava gastada en punts molt concrets, encara que era polit i molt educat. Sempre comprava dos panets del dia anterior. El del dia costava dos centaus la peça però per dos centaus aconseguia 5 del dia anterior. Mai no demanava res més que pa ranci.
20/11/09
L'ofici de viure bé
Autor: Gaspar Hernández
19/11/09
Fluir
Mireu aquest vídeo. Una història que ens pot ensenyar quelcom.
http//www.youtube.com/watch?v=0iM1alyOR8w
SINOPSIS:Julia es terriblemente tímida. Un día en un café, se enamora a primera vista de Oliver, un joven que se encuentra sentado en una de las mesas de al lado. Cuando éste abandona el local, Julia reúne todo su valor y decide seguirle... Historia de un amor a primera vista. Dos jóvenes en la lucha contra su propia timidez y el inamovible destino.
DOS MONS, DUES REALITATS
TU TIENES EL RELOJ, YO TENGO EL TIEMPO
Entrevista realizada por VÍCTOR-M. AMELA a MOUSSA AG ASSARID:
No sé mi edad: nací en el desierto del Sahara, sin papeles…!Nací en un campamento nómada tuareg entre Tombuctú y Gao, al norte deMali. He sido pastor de los camellos, cabras, corderos y vacas de mipadre. Hoy estudio Gestión en la Universidad Montpellier. Estoysoltero. Defiendo a los pastores tuareg. Soy musulmán, sin fanatismo
- ¡Qué turbante tan hermoso…!
- Es una fina tela de algodón: permite tapar la cara en el desiertocuando se levanta arena, y a la vez seguir viendo y respirando a sutravés.
- Es de un azul bellísimo…
- A los tuareg nos llamaban los hombres azules por esto: la teladestiñe algo y nuestra piel toma tintes azulados…
- ¿Cómo elaboran ese intenso azul añil?
- Con una planta llamada índigo, mezclada con otros pigmentosnaturales. El azul, para los tuareg, es el color del mundo.
- ¿Por qué?
- Es el color dominante: el del cielo, el techo de nuestra casa.
- ¿Quiénes son los tuareg?
- Tuareg significa “abandonados” , porque somos un viejo pueblo nómadadel desierto, solitario, orgulloso: “Señores del Desierto”, nosllaman. Nuestra etnia es la amazigh (bereber), y nuestro alfabeto, eltifinagh.
- ¿Cuántos son?
- Unos tres millones, y la mayoría todavía nómadas. Pero la poblacióndecrece… “¡Hace falta que un pueblo desaparezca para que sepamos queexistía!”, denunciaba una vez un sabio: yo lucho por preservar estepueblo.
- ¿A qué se dedican?
- Pastoreamos rebaños de camellos, cabras, corderos, vacas y asnos enun reino de infinito y de silencio…
- ¿De verdad tan silencioso es el desierto?
- Si estás a solas en aquel silencio, oyes el latido de tu propiocorazón. No hay mejor lugar para hallarse a uno mismo.
- ¿Qué recuerdos de su niñez en el desierto conserva con mayor nitidez?
- Me despierto con el sol. Ahí están las cabras de mi padre. Ellas nosdan leche y carne, nosotros las llevamos a donde hay agua y hierba…Así hizo mi bisabuelo, y mi abuelo, y mi padre… Y yo. ¡No había otracosa en el mundo más que eso, y yo era muy feliz en él!
- ¿Sí? No parece muy estimulante. ..
- Mucho. A los siete años ya te dejan alejarte del campamento, para loque te enseñan las cosas importantes: a olisquear el aire, escuchar,aguzar la vista, orientarte por el sol y las estrellas… Y a dejartellevar por el camello, si te pierdes: te llevará a donde hay agua.
- Saber eso es valioso, sin duda…
- Allí todo es simple y profundo. Hay muy pocas cosas, ¡y cada unatiene enorme valor!
- Entonces este mundo y aquél son muy diferentes, ¿no?
- Allí, cada pequeña cosa proporciona felicidad. Cada roce es valioso.¡Sentimos una enorme alegría por el simple hecho de tocarnos, de estarjuntos! Allí nadie sueña con llegar a ser, ¡porque cada uno ya es!
- ¿Qué es lo que más le chocó en su primer viaje a Europa?
- Vi correr a la gente por el aeropuerto.. . ¡En el desierto sólo secorre si viene una tormenta de arena! Me asusté, claro…
- Sólo iban a buscar las maletas, ja, ja…
- Sí, era eso. También vi carteles de chicas desnudas: ¿por qué esafalta de respeto hacia la mujer?, me pregunté… Después, en el hotelIbis, vi el primer grifo de mi vida: vi correr el agua… y sentíganas de llorar.
- Qué abundancia, qué derroche, ¿no?
- ¡Todos los días de mi vida habían consistido en buscar agua! Cuandoveo las fuentes de adorno aquí y allá, aún sigo sintiendo dentro undolor tan inmenso…
- ¿Tanto como eso?
- Sí. A principios de los 90 hubo una gran sequía, murieron losanimales, caímos enfermos… Yo tendría unos doce años, y mi madremurió… ¡Ella lo era todo para mí! Me contaba historias y me enseñó acontarlas bien. Me enseñó a ser yo mismo.
- ¿Qué pasó con su familia?
- Convencí a mi padre de que me dejase ir a la escuela. Casi cada díayo caminaba quince kilómetros. Hasta que el maestro me dejó una camapara dormir, y una señora me daba de comer al pasar ante su casa…Entendí: mi madre estaba ayudándome…
- ¿De dónde salió esa pasión por la escuela?
- De que un par de años antes había pasado por el campamento el rallyParís-Dakar, y a una periodista se le cayó un libro de la mochila. Lorecogí y se lo di. Me lo regaló y me habló de aquel libro: ElPrincipito. Y yo me prometí que un día sería capaz de leerlo…
- Y lo logró.
- Sí. Y así fue como logré una beca para estudiar en Francia.
- ¡Un tuareg en la universidad. ..!
- Ah, lo que más añoro aquí es la leche de camella… Y el fuego deleña. Y caminar descalzo sobre la arena cálida. Y las estrellas: allílas miramos cada noche, y cada estrella es distinta de otra, como esdistinta cada cabra… Aquí, por la noche, miráis la tele.
- Sí… ¿Qué es lo que peor le parece de aquí?
- Tenéis de todo, pero no os basta. Os quejáis. ¡En Francia se pasanla vida quejándose! Os encadenáis de por vida a un banco, y hay ansiade poseer, frenesí, prisa… En el desierto no hay atascos, ¿y sabepor qué? ¡Porque allí nadie quiere adelantar a nadie!
- Reláteme un momento de felicidad intensa en su lejano desierto.
- Es cada día, dos horas antes de la puesta del sol: baja el calor, yel frío no ha llegado, y hombres y animales regresan lentamente alcampamento y sus piles se recortan en un cielo rosa, azul, rojo,amarillo, verde…
- Fascinante, desde luego…
- Es un momento mágico… Entramos todos en la tienda y hervimos té.Sentados, en silencio, escuchamos el hervor… La calma nos invade atodos: los latidos del corazón se acompasan al pot-pot del hervor…
- Qué paz…
- Aquí tenéis reloj, allí tenemos tiempo.
DOS MONS , DUES REALITATS. UNA BALANÇA ENS AJUDARIA A DECANTAR CAP A ON VOLEM ANAR CADASCUN DE NOSALTRES.
Recomanació d'un llibre: Elogio de la lentitud
A: Carl Honoré
Editorial: RBA
Sentint la felicitat
N'hem parlat molt sovint en aquest bloc sobre la felicitat. Venir al món per a ser feliços, no és una meta, és el camí, aprofitem els moments petits de plaers diaris que són els que ens donen la felicitat, ajudar i compartir també ens dóna felicitat,... Una actitud responsable. No esperem que la nostra felicitat depengui dels altres. ÉS DINS NOSTRE!!!! DEPÈN NOMÉS DE NOSALTRES. SORTIM AL CARRER AMB UNA ACTITUD POSITIVA I AMB GANES DE SER FELIÇOS.
10/11/09
Tot problema té solució
És un llibre interessant i instructiu perquè ajuda a planificar un problema per intentar resoldre'l. Ofereix una pauta d’actuació que amb els alumnes més grans de l’escolta seguim de forma més ampliada.
Partint de que els problemes hi són, sempre hi són, els autors han creat una història bonica, amb un llenguatge i dins un context proper als infants més petits. Partint d'una preocupació del protagonista de la història, un elefant, (pensament causal) els amics d'aquest li plantegen diferents alternatives per solucionar-lo (Pensament alternatiu).
Finalment el protagonista de la història tria l'opció que ell creu millor i la resolució del seu problema es resol amb èxit.
Títol del llibre: Tot problema té solucions
Autors: G. Berca i Jana Candoo
Editorial: Rei edicions
8/11/09
La capsa de la relaxació
Bona relaxació!
Cercant espais per parlar de les emocions
4/11/09
Llegim què ens explica la Bet, una mare de l'escola
La Gina té un germà, en Jaume, que aquest any ha començat P3 a l'escola. Feia pocs dies que la Tere i la Fina, mestres de l'escola, havien explicat el conte de la Tortuga.
Al peu de l'autocar i mentre acomiadàvem a la Gina, aquesta es va posar a plorar, i se'm va abraçar!!!!, volia anar de colònies però estava trista!!!! Ens vam abraçar. Aquesta vegada no hi va haver paraules entre nosaltres dues. El seu pare ens mirava i en Jaume al cap d'uns segons de mirar-nos li va dir a la Gina:
• Gina, respira així, la Tere diu, la mà aquí (i se la posava al front) i aquesta aquí (en el coll) i l'aire va per aquí ( inspirava pel nas) i surt (expirava pel nas també) -va anar parlant i fent la respiració amb els ulls tancats.
Està clar que en Jaume va empatitzar amb el què sentia la seva germana i va entendre molt bé el què els hi havia explicat la Tere, va reconèixer un sentiment d'altres, es va deixar sentir, es va emocionar, va consolar...
Com a pares és una satisfacció veure que des de l'escola hi ha un reconeixement i un lloc per als sentiments, les emocions, uns temps per deixar-se sentir i anar-se coneixent com a persones.
Tere no ens cansarem d'agrair-te tot el què estàs fent per l'escola i pels nostres fills. L'educació emocional a la nostra escola és posible!
Bet, Genís, Gina i Jaume
Gràcies Bet pel teu escrit i compartir les vostres emocions. Jaume, continua respirant d'acord?
Joves amb discapacitats i síndrome Down en acció!
Us adjunto un vídeo que m'ha enviat la mare de la Laia, una noia amb Síndrome Down que fa i ha lluitat molt i contracorrent per fer VIDA INDEPENDENT. Actualment viu amb quatre joves més en un pis de Sabadell acompanyats i assessorants per professionals que fan possible aquesta gran experiència. Els Cracs, el grup musical que formen aquestes persones van ser protagonista diumenge passat a Barcelona per celebrar els vint anys del Projecte Aura. Projectes reals que emocionen i fan possible que aquests joves visquin dignament. Sempre dic que les coses no sempre són ràpides ni fàcils, però possibles.
ENDAVANT NOIS I NOIES, ENTRE TOTS ÉS POSSIBLE!
UNA ABRAÇADA GUAPÍSSIMS!
http://www.tv3.cat/videos/1598239/El-Projecte-Aura-celebra-vint-anys
3/11/09
Creences, enganys i aprenentatges amb les cites i refranys
Si hagués d’escriure en una paret o en un paper el resum del curs apuntaria a través de paraules-missatge apuntaria:
Algunes paraules i conceptes ja els hem anat parlant en altres articles de l'altre bloc. Altres les aniré comentant en altres moments.
Gràcies Mercè per ajudar-nos a obrir i mirar de manera crítica i realista.
Mirar més enllà
En un article anterior escrivia sobre el que era l'escolta activa. Apuntava que no passa només per l'oïda, per l'escolta que nicialment podem entendre des de l'estrés que ens sol acompanyar en el nostre dia a dia.
Últimament defineixo o complemento l'escolta activa amb l'expressió MIRAR MÉS ENLLÀ. Comunicar-nos amb les persones, fills, amics, etc. implica escoltar, mirar, observar, deduir aspectes que no es diuen, estar atents als moviments, gestos i estat d'ànim o sentiments de l'interlocutor. Implicar dedicar-hi un temps.
Escoltem amb els ulls! Mirem més enllà i mantindrem les nostres relacions i amistats. Possiblement en tindrem més d'amistats.
Alguns savis anunien que s'aprèn més escoltant que parlant.
2/11/09
PLANIFICAR I RESOLDRE CONFLICTES
Els alumnes de 6è han resol un conflicte fictici des de la consciència i aplicació dels cinc pensaments: causal, de perspectiva, alternatiu, conseqüencial i de mitjans- fins. Com planificar i recollir per escrit les dades d’un problema i resoldre de manera assertiva.
El cas fictici parteix de la marginació que pateix una noia nouvinguda al nostre país en un centre de secundària. Com una companya líder li està fent mal fins al punt que la noia nouvinguda es planteja canviar de centre educatiu.
La metodologia de treball parteix de la lectura del cas per part de la mestra i a partir d’aquí anar analitzant la causa i definició del problema, quines són les persones implicades i qui té el problema en el cas; no sempre és fàcil definir el problema i distingir qui té el problema. A partir d’aquí , i continuant amb l’anàlisi del cas, els nois i noies de la classe van dient alternatives per solucionar el problema i més tard les conseqüències amb les possibilitats d’èxit o fracàs que intuïm. Finalment, entre tots, decidim quina serà la millor alternativa per solucionar el problema. És bo anar apuntar en un paper mural totes les aportacions que diuen els nois i noies per recordar i perquè uns més que altres necessiten el suport visual del plantejament. És un model que serveix com a estratègia per aprendre a resoldre els propis conflictes des de la planificació.
Acabem la sessió dient que si l’alternativa no té èxit serà qüestió de plantejar una altra alternativa.
Aquests nois i noies de 6è sí que són un crack. Crec que tenen un nivell de preparació emocional molt bo. FELICITATS!!! Sou un encant!