17/1/14

FORTALESA, VALENTIA, .... UNA GRAN DONA


Increïble la fortalesa i valentia d'aquesta GRAN DONA. Escoltant-la una es diu si realment pot arribar a sentir el que diu. No puc deixar de pensar que qualsevol repte no s'acosegueix amb un "xascar" de dits de forma ràpida. Quin treball espiritual tan gran! Estimar-se a un mateix i saber aïllar-se de tot allò tòxic és bàsic. No deixar-nos impregnar d'allò que els altres pensen o diuen. Cadascú té la clau de la seva felicitat, del seu món. Pintem el nostre quadre personal amb orgull, seguretat i valentia.

COMENCEM!

NO ÉS FÀCIL JA HO SABEU. RES ÉS FÀCIL, PERÒ SÍ POSSIBLE.

10/1/14

AGRAÏMENT I FELICITAT DE LA MA


La primera vegada que vaig fer una carta d'agraïment va ser arrel d'una proposta feta per en Rafael Bisquerra en unes Jornades d'educació ecològica. L'activitat consistia en pensar en alguna persona propera i significativa que hagués fet quelcom per mi i agrair-li les atencions i l’acompanyament incondicional a través d'un escrit.

Us adjunto un vídeo que he trobat a Facebook i que recull l’essència de l’activitat que vaig tenir el goig d’experimentar en aquell moment. Us asseguro que, encara ara, quan recordo el moment del meu agraïment em vénen ganes de plorar.

És cert, el primer beneficiat en ser agraït és un mateix. Experimenteu-lo.

Pensa en alguna persona del teu entorn a qui puguis i vulguis agrair-li un o mil mostres d’atencions, paciència, esforços, ànims,...

Fes-li una carta d’agraïment i llegeix-li.

Si no m’equivoco (i no ho crec) serà gratificant per ambdues parts i, el que sentireu, formarà part del que ja fa temps vull aconseguir en aquest bloc: canviar actituds humanes per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i millorar aquest món i les relacions.




9/1/14

ESCOLTES QUAN ET PARLEN?

Font fotografia: Internet

Altres vegades hem parlat, en aquest espai, sobre l'escolta activa i la importància d'aquesta en les relacions.

Avui he trobat un escrit que complementa els anteriors. Una oportunitat per refrescar i millorar les nostres relacions i actitud relacional.

Mucha gente pregunta a su interlocutor si está escuchando mientras habla, para ver si está atento a lo que dice o si por el contrario está pasando y no le está haciendo ni caso.

Y es que la mayoría de la gente no sabe escuchar.

Escuchar con los cinco sentidos es lo que se llama escucha activa. Una escucha correcta es aquella que se realiza con todos los sentidos de tu cuerpo: con los ojos, mirando a la persona que te habla, con los oídos, escuchando y procesando todo lo que te dice, con el cuerpo y tu lenguaje corporal, y sobre todo con tu cerebro.

Una correcta escucha activa es aquella que SE LIMITA A ESCUCHAR, NO JUZGA, NO VALORA, NO ACONSEJA, NO SENTENCIA, simplemente escucha y hace que la otra persona se sienta escuchado. Y tienes que escuchar el doble de lo que tú hables.

¿Cuántos amigos tienes a los que les cuentas algo y sientes que no les importa nada lo que les estás contando y terminas siendo tú el que les escucha a ellos?

Todos tenemos personas con las que nos sentimos escuchados y eso es un valor difícil de encontrar hoy en día en el que la mayoría de la gente mira por sí misma y poco por los demás.

El lenguaje corporal es muy importante a la hora de escuchar, no podemos escuchar con los brazos cruzados, sin mirar a nuestro interlocutor, o con el cuerpo echado para el lado contrario a donde se encuentra. Nuestro cuerpo tiene que estar escuchando también, nuestro cuerpo tiene que escuchar todo lo que dice el otro, con nuestra mirada en los ojos de quien nos habla, con una posición del cuerpo abierta (sin brazos cruzados) y escuchando lo que dice el otro.

Una escucha activa es aquella en la que cuando la otra persona nos está contando algo, no estoy esperando a que termine de hablar para responder o decir lo que yo quiero decir, no. Esto es algo muy común y que hace la gente “egoísta” que no sabe escuchar y sólo quiere hablar de su tema o de lo que él piensa o dice. Eso no es un diálogo, es un monólogo de dos personas, ya que cada uno habla de lo que piensa pero ninguno de los dos escucha al otro y lo único que hacen es esperar a que termine el otro para decir lo que quieren.

La escucha activa es aquella en la que estamos dispuestos a escuchar sin juzgar lo que nos está diciendo, atentos a lo que nos dice la otra persona e intentándonos poner en su lugar y saber cuál es su motivación o preocupación por contarnos esto.

Ser un buen escuchador es un valor muy preciado y algo que parece sencillo pero no lo es. Si logras conseguir ser un buen escuchador serás una persona muy valorada a la que la gente acudirá simplemente a sentirse escuchada, sin ser juzgada ni valorada, simplemente escuchada.

Font: El Blog que te hará pensar

ESCOLTEM DES DEL COR, ESCOLTEM AMB LA MIRADA.


SOBONFU SOMÉ, MESTRA ESPIRITUAL AFRICANA



Fa molt poc temps que conec a la Sobonfu Somé. A través de la meva amiga Isa Angulo, vaig tenir l'oportunitat de veure-la fa uns mesos a Barcelona. Només la seva mirada trasmet la seva sabiduria. Una percepció excepcional que poques persones han de ser capaces de transmetre.

Us deixo amb l'extrevista que la Imma Sanchís li ha fet i que surt publicada avui a La Contra de la Vanguàrdia.

https://dl.dropboxusercontent.com/u/72437888/La%20Contra%209%20de%20gener%20de%202014.pdf

GRÀCIES SOBONFU PER AJUDAR-NOS A CRÈIXER

3/1/14

"TAL VEZ LA PRISA DE LOS HUMANOS NO SE DEBA A UNA CARRERA"


Vaig escoltar aquesta frase (la del títol de l'article) en una pel·lícula i em va fer pensar en mi i en tantes i tantes persones que patim aquesta, quasi, malaltia.

El tema del temps, en general, i la seva gestió o mala de gestió, comença a ser un tema preocupant, fins i tot per a la nostra salut física. Un bon tema de reflexió per a molts. El no tinc temps s’ha convertit en una frase habitual que ens pot fer més mal que bé. Alguns metges diuen que un cert estrés és bo però d'això a l'aprenentatge social ;ben vist!, que estem instaurant hi ha un bon tros.

Us proposo fer una prova a aquelles persones que dieu teniu manca de temps:

  1. Agafeu un paper i apunteu tot allò que heu de fer i que us neguiteixa. 
  2. Analitzeu, punt per punt, la urgència real de cada tasca, o cosa a fer, i subratlleu allò que pot esperar a la setmana entrant o, per més endavant. 
El llistat resultant és realment llarg? 

És possible que el vostre llistat no sigui tant llarg com percebíeu i és que el temps i l’anar accelerats s’ha convertit en una rutina i no sabem ben bé el perquè.

Potser tenyim o disfressem, incoscient o conscientment, la pròpia realitat. És una disfressa per ocultar possibles pors? En aquest cas, a què tens por? Potser a descobrir-te i mostrar-te tal qual ets? Per què no pots aturar-te? Fins quan pot durar un carnaval personal? És que corrents i anant atrafegats som més importants? Quin és el resultat de tasques i feines fetes des de l'estrés?

Aquells i aquelles que sou pares i mares plantegeu-vos el ritme que esteu imposant als vostres fills. Cal fer realment tantes activitats extraescolars? Sense tranquil·litat els infants no poden rendir i aprendre. 

Sense temps no podem:
  • Escoltar els altres, o als amics, perquè amb preses no escoltem de forma activa. No us ha passat estar escoltant (fent veure que escoltàvem) i estar pensant en altres coses personals?
  • Gaudir de petites coses que la vida ens posem al davant; aturar-te i prendre un cafè amb un amic i xerrar de tot o de res. No perdem l'oportunitat perquè el temps no recula; això sí que és important!
  • Veure i gaudir espiritualment d’una posta de sol.
  • Assaborir la truita de patates que tan t’agrada. 
  • Respirar i llevar-nos pensant en el deliciós cafè que ens espera.
  • Banyar-te els peus a l’aigua freda de la platja de desembre.
  • Passejar sense preses i mirant què hi ha al voltant; com miren les persones, fer-los un somriure...
  • Gaudir de no fer res durant tot un dia! 
La manca de temps i la consciència no són amigues i, per tant, ens perdem molts segons importants de coses que passen davant els nostres ulls i no veiem perquè anem a pinyó fixa sense desviar mirades.

Observa’t a través dels altres abans de perdre amics per la manca de temps fictícia. El temps el gestiones tu i no a l’inrevés. 

Pensem i decidim què volem fer amb el nostre temps.