VIII JORNADES EMOCIONALS BARCELONA

Aquest any, les VIII Jornades, tenint en compte que el tema que tractava era el de la salut, sempre vinculat amb les emocions, els ponents han estat bàsicament metges, neuròlegs i psicòlegs que estan i treballen dins l’àmbit sanitari.

A continuació us faré cinc cèntims del que recordo va transmetre la Marta Ligioiz, neurobiòloga sevillana qui va fer l'acte inaugural de les Jornades.

El primer que ens va dir va ser que deixéssim el llapis i el paper sota la cadira perquè pretenia que aprenguéssim, a través de les vivències, com alguns estímuls externs, la música, per exemple, poden modificar el nostre estat d’ànim. Varem tenir l’oportunitat de ballar i comprovar com les relacions amb les altres persones milloren a través d’activitats i l’activació del cos. Com el moviment i l’actuació és bàsica per millorar l’estat d’ànim. Ens va recomanar fer-nos un llistat d’activitats motivadores i, sobretot, portar a la pràctica alguna d'elles quan l’estat d’ànim està baix. Ballar, cantar, anar a córrer, anar de compres, fer un bon àpat, etc. Jo us aconsello penjar el llistat a la nevera i recordar-lo quan tinguen un mal moment; una manera d'anar creant consciència.

Va recordar, escenificant amb els participant a les Jornades, com funcionen a nivell neurobiològic els canvis d’ànim. Durant la sessió, l'Esteve Pujol es va  inventar una nova paraula: serotonitzar; la serotonina és l’hormona que actua i  fa possible que sentim felicitat. L'augment de serotonina en els circuïts nerviosos produeix una sensació de benestar, relaxació, concentració i major autoestima. Tothom es pot serotonitzar des de la consciència i voluntat; automotivar-nos per sentir benestar personal i emocional.
I així s'arribà la conclusió de que l'alumnat necessita d'aquest estat de benestar per aprendre perquè els nivells de concentració i relaxació possibiliten l'obertura i rendiment ple de la ment. 

Altres aspectes que va recordar:
- Coherència. Diem que volem ser feliços però ens recordem que ens sentim fatal, que no podem, que no som capaços, etc. Si volem ser feliços hem de plantejar-nos quines actuacions farem per aconseguir-ho. Caminar en la direcció que volem. Missió i visió en la mateixa direcció.
 - Sentir d’humor. Riure! Explicar acudits i si no en saps, practica! Perquè ets capaç d’aprendre! Riure és sa i bo. Els nostres alumnes necessiten un bon clima escolar i és important que se sentin animats i motivats perquè els neurotransmissors del cervell s’activen i és llavors quan es produeix, des d’aquesta major obertura mental, l’aprenentatge.
- Cal ser amics de nosaltres mateixos. Estimar-nos, cuidar-nos, riure, etc
- No jutjar els altres i aprendre a mirar més enllà, expressió que ja coneixeu els lectors d'aquest bloc. Analitzar les diferents possibilitats de qualsevol comunicació, resposta o actuació dels altres. Deixar de pensar que la primera idea que ens ve al cap pot ser la única i verídica. Pensar que hi ha d'altres possibilitats.
- La profecia de Rosenthal; de l’autocompliment o efecte Pigmalió és un fet i tenim la possibilitat d’aplicar-ho a les aules. Donem confiança als alumnes perquè és bàsic perque hi hagi aprenentatge.
- Els canals d’aprenentatge; visual, auditiu i cinestèsic. Un mestre ha de comunicar utilitzant els tres canals de comunicació per tal d’assegurar que tot l’alumnat recull, d’una o altra forma, la informació; que pugui entendre, comprendre i aprendre.
- Els hàbits i les habilitats s’interioritzen  a través de la pràctica; fer i repetir. Posem a la pràctica les teories i habilitats socials que coneixem i volem incorporar a la nostra rutina.
- La plasticitat del cervell és un fet ja analitzat, estudiat i verificat pels científics i s’ha comprovat que tenim la capacitat de reprogramar les nostres idees, creences i fets. Podem decidir triomfar i el conscient i l’inconscient la recull per passar a ser una realitat, sempre acompanyat per les nostres actuacions.

La Marta proposa planificar les nostres vides per ser feliços. Ens va fer plantejar quin dia de la setmana preferíem, com a estratègia, per arribar a la idea de que podem planificar la nostra vida per viure-la gaudint-la i sentint-nos feliços. Els assistents varem contestar, fent cas al que plantejava, dient un dia de la setmana. Ella va aprofitar per explicar-nos com tots els dies de la setmana poden ser atractius si els planifiquem. PeO es que un dilluns no podem anar al cinema o a sopar?

Cal fer-nos conscients de les grans possibilitats per millorar aspectes de la nostra vida a partir d'una actitud positiva i optimista. Com ja hem dit altres vegades, els problemes sempre hi seran i el més important és l'actitud que prenem davant aquests problemes. Com ens responsabilitzem i solucionem els problemes? Hi ha una fòrmula màgica: APRENDRE A BALLAR SOTA LA PLUJA!

Serotonitzem-nos!!! Proposem-nos viure de forma plena, convençuts i amb ganes de riure per activar els nostres neurotransmissors i viure plenament.

Aprofito aquest espai per agrair-li a la Marta la seva gràcia sevillana. El seu to distés i natural que va amenitzar tant l'acte inaugural.

JARDÍ INTERIOR

Una manera de proposar-me i proposar plantar, regar i renovar, quan calgui, el nostre interior, la nostre espiritualitat. Omplim-lo de flors boniques i vistoses. Omplim-lo de vida.

ENTORNS RURALS

Deixo un paràgraf extret de l'últim llibre que he llegit on podrem reflexionar sobre la importànica dels ambients i entorns relaxats per aprendre de forma conscient, plena i complerta. 

Una serie de estudios psicológicos realizados en los últimos veinte años han revelado que, después de pasar algún tiempo en un entorno rural tranquilo, cerca de la naturaleza, las personas muestran una mayor atención, una memoria más fiel y una cognición en general mejorada. Sus cerebros se vuelven más tranquilos y más nítidos. La razón, según la teoría de la recuperación de la atención, es que, cuando las personas no estan siendo bombardeadas por estímulos externos, sus cerebros pueden, en efecto, relajarse.... El estado contemplativo resultante fortalece su capacidad de controlar su mente. 

Autor: Nicholas Carr Ed Taurus, dins el seu llibre Superficiales.

EMOCIONS, SENTIMENTS I ESTATS D'ÀNIM

Del món de les emocions aprenem cada dia una mica més, tot i que penso que en sabem poquíssim. Aquests dies parlava amb una coneguda i reflexionàvem respecte la diferència entre emoció i sentiment. Què les diferencia? Són iguals? És necessari diferenciar-les?

Diria que la terminologia no és, certament, el més important, però algunes persones, aquelles que ens agrada filosofar i indagar en el món cognitiu, ens dóna per pensar-hi i treure  conclusions d'alguns temes.

Personalment penso que emoció, sentiment i estats d’ànim no són el mateix, tot i que la frontera entre les dues primeres no és fàcil de delimitar i més clara amb l'últim terme.

Si cerquem la definició d’emoció trobem: Las emociones son reacciones psicofisiològicos que representan modos de adaptación a ciertos estímulos ambientales o de uno mismo.

Si cerquem la definició de sentiment trobem: El sentimiento es el resultado de una emoción, a través del cual, la persona que es consciente tiene acceso al estado anímico propio.

L’explicació que faig de com entenc jo la terminologia a la que faig referència és la que he trobat més senzilla i fàcil d’entendre. Tenim tres cervells; l’emocional (cervell límbic), el racional (cervell prefrontal) i el de les sensacions (cervell de sensacions).

El cervell emocional és més ràpid que el cervell racional i davant un estímul extern, és el primer en reaccionar. Imaginem, per exemple, que  vaig caminant tranquil·lament pel carrer i percebo que em cau del cel un objecte desconegut. El meu cos reaccionarà, es mourà ràpidament, sentiré por, ansietat, ensurt o excitació, la meva expressió facial canviarà, etc. No sé encara que ha passat però he reaccionat físicament per protegir-me. El que sento en aquest moment és l’emoció. Passats uns segons el cervell emocional envia la informació al cervell racional i aquest pensa i raona què ha passat. És clar, fa vent i ha volat una bossa que ha degut caure d’alguna balconada. Això forma part del pensament, la raó i els aspectes cognitius. En aquest moment podem començar a parlar del sentiment. En aquest cas podria haver estat el sentiment d’ansietat.

Emoció, sentiment i estats d’ànim no són termes amb el mateix significat tot i que no és fàcil diferenciar-los. Té a veure amb el funcionament del cervell i també amb el temps i la variació i graduació que poden patir les emocions.

En el Wiquipèdia he trobat aquests exemples que crec poden ajudar a entendre diferències entre  emocions,sentiments i estats d’ànim.

Si a Paula le molesta que su esposo siempre deje tirado sus calcetines al acostarse, este genera en Paula una sensación de DESAGRADO y al mismo tiempo una emoción de ENOJO. Al sostenerse de forma continuada este tipo de evento, concluye en un SENTIMIENTO de DESAGRADO, que realimenta una emoción de IRA, encaminando a un sentimiento de FRUSTRACIÓN, que de alargarse en el tiempo y de no tomar otros datos en cuenta, acabará concluyendo en un estado de animo dominado por el ODIO.

Us adjunto també un esquema on s’especifica la modificació d’algunes emocions que amb el temps poden passar a convertir-se en estats d’ànim. 

Veurem, salvant excepcions, com, a nivell general, l’emoció té una durada curta, és intensa i respon a estímuls externs. En canvi, l’estat d’ànim té una durada més llarga, és menys intensa i respon a estímuls interns.

ECOLOGIA I RESPONSABILITAT

Una vegada vaig escoltar l'Antonio Bolinches que deia: Si cadascun i cadascuna de nosaltres escombra el seu portal, tota la ciutat estarà neta. És important mantenir el nostre portal net i també treballar conjuntament per anar més enllà; per millorar de forma més efectiva. 

Us adjunto una curta història escrita per conscienciar els infants ecològicament i potenciar la responsabilitat individual. 

En un poble s’havia anat acumulant la brossa: llaunes, papers, plàstics i moltes més deixalles de tota mena.

Un dia, en Joshua, un nen d’onze anys amb iniciativa, va proposar a la classe fer una campanya de neteja. Entusiasmats, van planificar com ho farien: penjarien cartells de propaganda per l’escola i els carrers, demanaren a l’alcalde que els ajudés i cada nen i nena parlaria amb la seva família per a que hi participessin.

El diumenge acordat, molta gent del poble es va reunir per fer neteja amb escombres, recollidors, bosses d’escombraries i detergents per desenganxar els xiclets de les voreres. Ah, i un munt d’energia per fer lluir els carrers del poble!

L’Ajuntament va instal·lar nous contenidors de reciclatge.

Ser responsables requereix un esforç personal, però és fantàstic i molt gratificant! 

VISIÓ AMOROSA DE L'EDUCACIÓ

Ahir vaig anar a una trobada de mestres, possiblement molts d'ells pares i mares d'infants fantàstics, per fer la presentació del nou llibre de la Rebeca Wild, "Etapas del desarrollo humano". La trobada, organitzada pel Carles Parellada, va ser molt instructiva i la van presentar dos centres privats i un de públic que treballen des de la pedagogia autodidacta proposada pels Wild's; una alternativa pedagògica que cada vegada m'agrada i em convenç més.

Volia deixar constància d'algunes de les frases que penso us faran reflexionar i pensar pel que fa a la importància de l'afecte, els vincles i l'estimació per aprendre i créixer:

• No hi ha comprensió sense amor.
• Estimar els alumnes per potenciar l’aprenentatge.
• Mirar més i amb amor als infants.
• El clima de benestar és bàsic per aprendre.
• Escoltar de forma plena
• L’infant és el protagonista!
• El temps dels nens és més llarg que el temps dels adults.
• Els límits i l'ordre són necessaris.
• Coherència, processos de vida, respecte, amor i autonomia.

L'Olga Arnedo de la Fundació  Laura Luna de Pamplona; centre privat on porten a terme una educació autodidacta, va  acabar la seva ponència amb una frase de la Rebeca Wild que em va semblar fantàstica:

CADA NIÑO NOS INVITA A CRECER CON ÉL

Posem-nos-hi al costat dels infants. Deixem i respectem el seu ritme, el seu temps i el seu talent. Acompanyem-los esperant, escoltant, mirant com prenen decisions, preparant i anticipant el que faci falta i actuant quan calgui. Observem com creixen i es fan persones equilibrades, sanes i en harmonia. 

Acabaré aquest article amb una frase que vaig recollir textual d'una ponent:

Les emocions són la base per a la creació d'un pensament interconnectat, l'autoreflexió i l'empatia. I jo afegeixo: Un pensament interconnectat on l'aprenentatge està vinculat, té un ordre i és significatiu i rescatable en qualsevol moment de la vida. Un aprenentatge autèntic i connexe que ens capacita per a l'autoformació, l'autoconeixement i el respecte cap a l'altre. Les emocions són la base per viure en un món amb amor cap a un mateix i cap els altres.

QUÈ FER?

Dues paraules que ens visiten tantes vegades. Hi ha tantes situacions a la vida quotidiana on ens replantegem, i ara, què faig? Res és fàcil però aprenem amb l'experiència. Els conflictes, els problemes, sempre hi són i hi seran sempre, ja ho hem dit altres vegades. Vivim immersos en ells i el més important és la nostra actitud per solucionar-los de forma adequada. És important ser pacient, no precipitar-nos, deixar fluir els problemes; deixar-los passar i reposar, a vegades fins i tot, despistar el nostre pensament amb música, sortides al bosc o anar a córrer, i llavors, un dia, despertes i comproves com allò que et semblava difícil té alguna possible sortida; potser dolorosa, però una sortida. Et veus amb energia i amb cor de prendre aquella decisió que era tan difícil. 

I sabeu el que és més curiós, es que sempre passa el mateix. Repassem, doncs,  quin és el nostre patró d’actuació. Anticipem-nos als problemes i quan arribin mirem-los i analitzem-los amb tranquil.litat, de forma segura, efectiva i respectuosa. Només així les decisions difícils es solucionen de forma satisfactòria.

Davant un problema: respira i atura’t, observa’t, escolta’t, espera i sigues pacient perquè arriba aquell moment i la teva decisió està presa. Ha estat bullint dins l’olla del nostre conscient i de l’ inconscient durant dies i hores per, finalment, donar-li una sortida digna. Felicitats! Hi ha cruïlles difícils i també persones intel.ligents per solucionar-los.  

I quan tot estigui solucionat, Brinda!

FA UN TEMPS VAIG ESCRIURE EL QUE ERA PER A MI EL SENTIT DE LA VIDA.
ARA HO COMPARTEIXO AMB TOTS VOSALTRES. 

UNA FILOSOFIA DE VIDA

Cercant una fotografia he trobat aquest vídeo i he decidit penjar-lo perquè forma part de la filosofia d'aquest bloc; una filosofia de vida. 

Amb format animat però amb contingut profund. 

BALLA-LI A LA VIDA! DANSEM AMB ELS PROBLEMES

Adjunto un escrit que vaig fer fa un temps per a nois i noies adolescents. Poques paraules per descriure una gran persona, la Maria, una mestra d'alegries  que teniu l'oportunitat de conèixer, si es que encara no la coneixeu. Sense l'ajuda i indicacions de la Maite, mare de la Maria no hagués estat possible escriure'l. Us recomano una lectura lenta i amb plena atenció, des de i amb el cor perquè podeu aprendre moltíssim de com viure la vida. Podem aprendre de les  fortaleses i capacitats d'algunes persones valentes que són un model a seguir. La Maria és un model a seguir. 

La Maria era una noia més gran que tu. Una persona sensible, generosa, afectuosa, intel·ligent, simpàtica i ballaruga; li encantava ballar i sempre se la veia feliç. Allà on anés il·luminava amb el seu somriure i la seva mirada perquè sabia viure la vida. Era «mestra d’alegries» perquè sabia escoltar i canviar l’estat d’ànim amb una rapidesa increïble.

Cal que sàpigues que, de ben joveneta, la Maria va haver d’acceptar i aprendre a conviure amb una malaltia greu. La vida la va posar a prova i ella havia après a dansar tant als bons moments com als problemes. Durant aquest temps, quan rebia una mala notícia, s'espantava i s'entristia, però de seguida es deia que se'n sortiria. Al cap d'un parell d'hores ja estava rient amb les amigues o amb el promès.

Tot i els problemes de salut, la Maria sempre deia unes paraules que ara ja formen part d'una cançó. Ella ens ha ensenyat com viure la vida sense deixar que s'escapi cap moment bo. Ens ha ensenyat quina és la capacitat de superació que tenim les persones.

La Maria ja no és entre nosaltres. Va morir quan tenia vint anys i encara ara tothom l’estima i la recorda, perquè era una persona extraordinària; un model a seguir. Va viure una vida curta però intensa, plena d’amor. Va créixer entre vincles d’estimació, especialment del pare i la mare. Era estimada i estimava... SENTIA LA VIDA! 

Gràcies Maria!

ESTRATÈGIES PER CALMAR-NOS I RESOLDRE CONFLICTES

Els pares del Pau han marxat a visitar uns familiars i ell s’ha volgut quedar a casa tot sol. Obre un llibre, però no aconsegueix seguir el fil, perquè té el cap en un altre lloc. Intenta dibuixar, però no se sent inspirat ni creatiu. Finalment pensa que la música l’ajudarà a trobar-se millor i es posa una cançó que els va deixar la mestra per fer una visualització.

Amb els primers compassos s’adona que la música el fa sentir... el fa sentir.... no troba la paraula que defineix el seu estat. Només sap que es troba bé, que res no el preocupa i que no hi ha, ara mateix, cap lloc en el món millor que el lloc on és: dins seu.

No és la primera vegada que escric en aquest bloc sobre les estratègies  d'autocontrol aplicables en moments difícils o conflictius. Tal i com li passa al Pau, hi ha altres persones que troben en la música una activitat per pujar l'estat d'ànim; a mi, per exemple. 

Aprofito per aclarir que les estratègies d’autocontrol no són única i exclusivament aquelles que tranquil·litzen. Aquestes són bàsiques i necessàries per començar a reconduir qualsevol conflicte o tasca a fer, però no són suficients. Una vegada aconseguida la calma cal actuar per trobar solucions responsables als problemes que ens preocupen.

A l’escola i amb els infants, des de P-3 i fins a 6è, apliquem unes consignes màgiques inicials per aconseguir la calma interior emocional que permet pensar equilibradament i des de la raó.

Les consignes són:

•       STOP; un espai per deixar passar l’estona i no actuar de manera impulsiva que normalment ens porta a equivocar-nos i ferir les altres persones.
•        RESPIRO, agafant aire pel nas i deixant-lo anar per la boca. Aquest respirar oxigena el cervell i és la manera de controlar les emocions del moment.
•       COM EM SENTO? Cal tenir consciència de què i com ens sentim i plantejar-nos
•       QUIN PROBLEMA TINC? Per què em sento d'aquella manera? Quina ha estat la causa del problema?
•        COM EL PUC SOLUCIONAR? Trobar les alternatives per solucionar els problemes i anticipar les conseqüències de cada alternativa per decidir:
•       QUINA ÉS LA MILLOR SOLUCIÓ? Triar-ne la que creiem adequada  més efectiva i respectuosa amb les altres persones.
•       COM HO HEM FET? Avaluació final igual d’important que la resta de les consignes perquè ens servirà per decidir si aquesta solució la volem aplicar altres vegades o no, depenent de la seva efectivitat.

Les consignes descrites les vam copiar d’un material elaborat pel Manuel Segura i que es fonamenten en teories d’altres pensadors i experts: la teoria dels cinc pensaments per a resoldre conflictes.

AVUI TOT EM SURT MALAMENT!

Llegiu el següent relat:

 -   Avui tot em surt malament. Sóc un desastre! Quin dia més horrible! –diu la Joana, força esverada. 

 Aquest matí s’ha llevat tard, perquè el despertador no ha sonat... o potser no l’ha sentit.

 S’ha rentat de pressa, però l’aigua era freda, per un problema amb l’escalfador.

 Quan ha arribat corrents a la parada de l’autobús, se li ha escapat sense poder atrapar-lo.

 A la tarda ha quedat amb la colla, però se li han passat les ganes de sortir. Total, pensa, seré                  una mala companyia...

 Realment, la Joana creu que el dia d’avui no hi ha qui l’arregli!

     M. Teresa Abellán Pérez

 Tots sabem que els conflictes, els problemes, controvèrsies,... són una realitat diària. La paraula  conflicte prové del llatí conflictus que significa "xocar" i va associada cognitivament al concepte  enfrontaments.

 Els conflictes formen part de la vida i, a més, ens ajuden a créixer com a persones; paradoxa de  la vida! Alguns poden dir madurar com a persones. La vida sense conflictes no és possible. Ells hi són i les persones aprenem a resoldre’ls de la millor manera, és a dir, de forma assertiva.

 Què s'entén per conflicte? Doncs és la discrepància entre dos o més interessos simultanis que algunes vegades condueixen a un estat de tensió emocional. Conflicte i emocions són inseparables i aquestes últimes són les  responsables d'estats d'ansietat i de comportaments compulsius que ens poden trair en segons quins moments.

 Hi ha dies, com a la protagonista de l’escrit inicial, que les coses surten malament, segons el nostre criteri, però no per això som un desastre ni les pitjors persones del món. Simplement ens podem equivocar i llavors hem d’estar saber actuar per, segons el cas, demanar perdó, prendre una decisió o altres sortides que ens permetin continuar vivint en harmonia i equilibri.

 No som un desastre perquè alguna cosa surti malament. Cal diferenciar entre allò que surt malament i el nostre valor com a persona imperfecta que s'equivoca o que el seu talent és un altre.

GELOSIA

En una de les reunions d’aquest curs vaig proposar a les meves companyes d’escola treballar la gelosia amb l’alumnat de cicle infantil. Concretament a P-5 que són els infants més grans i amb una certa capacitat per comprendre i reconèixer la gelosia.

Vam decidir que compraríem una nina i que ens faria una visita per instruir-nos i ajudar-nos a reflexionar sobre el sentiment de la gelosia. Us hi heu fixat que costa trobar una nina que no rigui; un bon motiu de reflexió. Per què totes els ninots i nines riuen? Finalment vaig comprar una nina que em va semblar adient.

Us presento a la Rita. La Rita va aparèixer, com sempre, dins una capsa sorpresa; recordem que la sorpresa és una emoció i es pot aprofitar qualsevol altre motiu de treball o activitat.

I sabeu què? Dins la capsa hi havia un missatge de la Rita! Visitava als infants de P-5
perquè ha tingut un germà petit i els volia explicar com se sentia de gelosa.

Tots els infants han tingut l’oportunitat de parlar de moltes idees, pensaments i sentiments:

• De com fan enfadar els germans petits.
• De la gelosia a l’escola i a casa.
• De les coses que voldrien tenir i no sempre són possible tenir-les.
• De......

Us deixo ara algunes reflexions que han fet els alumnes de primer.

Quan sento gelosia?
- Quan algú té alguna cosa i jo la vull.
- Sento gelosia del que fan els germans.
- Sento gelosia quan algú fa alguna cosa que jo no sé fer.
- Quan el meu germà convida els seus amics a casa i jo no.

Què se sent?
El Feliu, sempre impactant amb les seves reflexions i records de sentiments, ens va explicar que es sentia desordenat. Quan li vaig suggerir que ens expliqués què volia dir per ell estar desordenat ens va contestar que no estava malament però sí diferent.
Altres infants senten: ràbia i enuig principalment.

Què podem fer per animar-nos?
- Pensar en què tinc jo que em fa sentir bé.
- Què sé fer que fa valorar-me i compensar el sentiment de gelosia.
- Veure-hi les avantatges d'algunes situacions. Per exemple, si la meva germana se'na va a dormir a casa de la seva amiga jo profito per convidar una amiga a casa meva.

Algunes conclusions:
- Tots podem sentir gelosia en algun moment determinat.
- Sentir gelosia no és dolent.- Quan sentim gelosia ens anima pensar en coses que tenim o fem bé nosaltres; les nostres fortaleses.
- Compartir amb els amics i amigues els moments desagradables ens ajuda a sentir-nos millor.

Us asseguro que el món dels infants és profund. Creixen, viuen, veuen, decideixen, senten, ... i es fan grans de forma equilibrada perquè les emocions conscients formen part de la seva vida. Felicitem-nos!

EQUILIBRI EMOCIONAL

Mireu aquest mapa i veureu que n'és de fàcil entendre el significat.

Sempre diem, i està demostrat, que no és bo reprimir les emocions; recordeu? Les emocions són un permís i no una prohibició, però cal anar en compte perquè ens podem confondre.

Entre la repressió emocional; no manifestar una emoció agradable o desagradable, i la impulsivitat de dir o fer quelcom sense pensar-hi ni planificar-ho de forma anticipada, hi ha un bon tros i un tros ben important que cal incorporar a les nostres vides. Parlo de l'autocontrol per aconseguir l'equilibri emocional personal portador de resultats amb èxits.

Tenim tot el dret a sentir-nos enfadats en qualsevol moment però no podem, o no hauríem de, manifestar l'emoció de l'enuig de qualsevol manera i de forma impulsiva perquè normalment l'estat alterat d'una emoció desagradable com ara la ràbia, enuig, rancúnia o tensió, no faciliten el pensar i analitzar de forma tranquil·la totes les possibles sortides que poden haver per solucionar un problema. Legitimar les emocions no vol dir actuar de qualsevol manera.

A vegades, cal aquell temps de distància entre el que passa i l'actitud que prenem per a solucionar el problema. És el temps i l'espai per aplicar aquelles estratègies que altres vegades he apuntat en aquest bloc i que m'agrada recordar: anar a córrer, posar música, contemplar un paisatge, sortir a caminar i sentir-nos vius i capaços d'afrontar la situació,...

Busquem l'equilibri emocional en un temps buit. Un temps d'or per pensar, planificar i obtenir resultats exitosos.

El treball emocional pot millorar les nostres vides i el món però ningú diu que sigui fàcil oi?

CONTE: LA MOTXILLA INVISIBLE

Sempre explico com a totes les persones, quan naixem, ens pengen una motxilla invisible que anem carregant d'il·lusions, pors, pèrdues, alegries, enyorances,.... tot allò que ens va passant a la vida i que van configurant el que som nosaltres en realitat, la nostra identitat i la nostra personalitat.

Us adjunto un conte que he creat conjuntament amb l'Esteve Pujol.

LA MOTXILLA INVISIBLE

El Pau i l’Estel han començat sisè. És el seu darrer curs de primària i es fan preguntes que fins ara no s’havien fet. Avui, el Pau ha escoltat l’entrevista que li han fet a un entrenador de futbol i li ha cridat l’atenció una cosa que ha dit: 

--Un bon entrenador ha de tenir en compte com és cada jugador:  quines experiències ha viscut, com va ser la seva infantesa, què sap d’ell mateix, què el fa sentir bé o malament i com resol els seus problemes. En definitiva, què porta cada jugador a la seva motxilla.

Això de la «motxilla» li ha quedat gravat. Li ho diu a l’Estel:

- Has entès què vol dir l’entrenador quan es refereix a la  motxilla invisible? Què portes tu a la «motxilla invisible»?

L’Estel hi pensa un moment i respon:

--Imagino que porto les coses que m’han passat a la vida. Coses que m’han agradat o no però que m’han «marcat».

El Pau rumia i diu a la seva amiga:

--Ara començo a entendre què deu ser això de la motxilla invisible i potser tens raó quan dius que s’omple de coses que no ens agraden. Jo no volia acceptar que el meu avi es va morir i finalment vaig haver de posar dins la motxilla el dolor d’haver-lo perdut.

--També deuen ser dins les motxilles els nostres valors i els de la nostres famílies, els  talents i frustracions, els records, les emocions, la creativitat i la fantasia – va afegir l’Estel.

El Pau va veure molt més clar el que havia dit l’entrenador. I va proposar-li a l’Estel el següent:

-- Crec que cal que investiguem què portem dins la motxilla invisible i ho endrecem bé, per agafar allò que necessitem en cada moment.

M. Teresa Abellán Pérez i Esteve Pujol i Pons

---

COMPARTIR PREOCUPACIONS

L'altre dia repetia l'eslogan televisiu coneguts per molts i me la vaig fer venir bé. Llegiu:

COMPARTIDA, LA VIDA ÉS MÉS.

COMPARTIDA, LA PREOCUPACIÓ ÉS MENYS.

TRENCANT RUTINES

Aquests dies més tranquils, els dies de vancances, poden ser moments oportuns per contemplar, mirar més enllà, experimentar coses noves que no tenim oportunitat de fer durant la resta de mesos de l'any. Trenquem rutines aquests dies i donem-nos la possibilitat de sentir la vida. I si t'influencia el que diguin els altres, pensa en les dues paraules màgiques: I què?

L'ESCOLA QUE VULL, L'ESCOLA QUE NECESSITEM

El Carles Parellada  m'ha passat aquest power que em sembla un tresor en tots els sentits.
En veure'l i llegir-lo una acaba pensant que defineix l'escola i el món que jo voldria. Em fa pensar que tenim la possibilitat de continuar treballant en aquesta línia per educar persones sentint la vida i construir el món que, possiblement, tots volem. Un material magníficament ben pensat i sensible que ens obre els ulls per mirar més enllà, sentir el què i el com de l'educació i caminar per viure la vida de forma conscient. Caminar per senders rics, plantant llavors significatives i amb sentit i fer-ho acompanyats amb persones que estimen la vida. Persones que volen millorar el món igual que nosaltres; respectuoses, amb energia i sentit d'humor, que miren les meravelles de la vida amb positivisme i actuen amb harmonia, plenitud i coherència, que cooperen i treballen per canviar sistemes buits i erronis que només ens poden portar a la confusió.

Obrim els ulls i mirem les grans possibilitats de viure la vida amb alegria i feliços.

Gràcies a qui de manera tan sàvia ha pogut fer un recull colpidor. UN TRESOR ORIENTADOR.



La Escuela de la Alegría: el vídeo que emocionó a todo un Congreso from Miquel Beltran on Vimeo.

PROFECIA DE L'AUTOCOMPLIMENT

Sempre en parlo de l'aprenentatge i l'efecte Pigmalió. Us explico una mica les arrels de la profecia de l'autocompliment o l'efecto Pigmalió. Pigmalió va ser un rei que es va enamorar de l'estàtua que havia fet. Va demanar a una deessa que li donés vida i es va casar amb ella.

La moral d'aquesta història ens dóna l'oportunitat d'aprendre com el desig, els propòsits, les expectatives que ens marquem poden ser,si més no, més fàcils d'aconseguir. Tot allò que ens marquem des del convenciment, amb energia, força, confiança i actuant per a fer-lo realitat, és més fàcil d'aconseguir. Si el desig és gran, els obstacles petits.

Com a mestra comprovo com la confiança en els infants fa miracles. Si l'adult sap donar-los confiança i dir-los: Jo sé que tu pots fer-ho si t'esforces, endavant que ho aconseguiràs, confio en tu,... ells acaben aconseguint millors resultats. Igualment, els adults podem donar-nos missatges convincents que faciliten els objectius que pretenem aconseguir. Fes-ho, fem-ho!

Un bon aprenentatge. Que passeu un molt bon cap de setmana.

EL BUSCADOR I EL SENTIT DE LA VIDA

Us deixo una adaptació del conte d'en Jorge Bucay que vam fer la Meritxell Martí i jo mateixa. Aquests dies, parlant de la mort, l'he tingut present; tingueu-lo també vosaltres i aprofitem el regal que la vida ens dóna.


Aquesta és la història d’un home caminava pel món cercant el sentit de la vida. Abans d’arribar a la ciutat de Kammir va veure un lloc ben curiós entre pedres blanques.

Els seus ulls de cercador van veure sobre una de les pedres, una inscripció: “Bedoll Tare, va viure 8 anys, 6 mesos, 2 setmanes i 3 dies”. Es va esglaiar una mica en adonar-se que aquesta pedra era una làpida i va sentir pena en pensar que un nen de tan curta edat estava enterrat en aquest lloc. Més enllà va veure que la pedra del costat, també tenia una inscripció. Es va apropar a llegir-la i deia: “Cridar Kalib, va viure 5 anys, 8 mesos i 3 setmanes”.

L’home es va adonar que aquell lloc era un cementiri i cada pedra una làpida i el que més el va commocionar va ser la curta vida de les persones enterrades. Es va posar a plorar i l’ancià cuidador del cementiri que el va veure plorar es va acostar i li va preguntar si plorava per algun familiar.

- No, cap familiar -va dir el cercador. Per què tants nens morts enterrats en aquest lloc? Quin és l'horrible maledicció que pesa sobre aquesta gent?
L'ancià va somriure i va dir:
-No hi ha tal maledicció. Li explicaré un vell costum d’aquest poble: quan un jove compleix 15 anys, els seus pares li regalen una llibreta, com aquesta que tinc aquí, penjant del coll, i és tradició entre nosaltres que, a partir de llavors, cada vegada que un gaudeix intensament d'alguna cosa, obre la llibreta i anota en ella un moment gaudit i quant temps va durar aquest goig. Quan algú es mor, és el nostre costum obrir la seva llibreta i sumar el temps del gaudit, per escriure-ho sobre la seva tomba. Perquè aquest és, per a nosaltres, l'únic i veritable temps viscut.
Adaptació de Tere Abellán i Meritxell Martí del conte de Jorge Bucay a “Contes per pensar”

EDUCAR PER LA VIDA I PER LA MORT

La mort forma part de la vida, i si volem educar als fills per la vida també els hem d’educar per la mort.(revista FAPAC)

La vida i la mort van juntes i no podem evitar de parlar i educar per a la mort com ho van fer els nostres pares amb nosaltres. Cal parlar de la mort, sense por, i fer-la present. Només sigueu pudents i feu moltes preguntes. Les respostes que donen els infants són indicatives del grau de coneixement que tenen, dels seus interessos i preocupacions, del que poden o no poden entendre, etc.

Les respostes dels infants, el vostre sentit comú i actuar de forma coherent com a models d’actuació per als infants, són bons aliats per educar per la vida i la mort.

Educar per la vida i per la mort implica:
1- Educar per gaudir dels bons moments que la vida ens ofereix.
2- Identificar,acceptar i expressar les emocions; agradables o desagradables.
3- Educar per a l'èxit i per a la frustració.
4- Saber demanar i oferir ajuda als altres; material o espiritual.
5- Educar una actitud positiva i amb sentit d'humor; l’actitud i model de l’adult és bàsica per aquest aprenentatge: prediquem amb l’exemple.

Us deixo alguna bibliografia per a tractar el tema de la mort amb els més petits:

LLIBRES I CONTES PER A INFANTS
­- Layunta, Anton (2002) Papá, explicame el cuento de la vida: si he nacido ¿por qué tengo que morir? Edicions Integral, Barcelona.
­- Capdevila, R (1987) Els dies diferents: l'enterrament. Edicions La Galera, Barcelona.
­- Verrept, P (2000) Et trobo a faltar. - Barcelona: Joventut, 2000
­- Sigrid Zeevaert (1989) Max, el meu germà. Edicions B, Barcelona
­- Bawuin, Marie-Aline i Hellings, Colette. L'avi d'en Tom ha mort. Combel.
­- Anton Layunta. Papá, explicame el cuento de la vida: si he nacido ¿por qué tengo que morir? - Barcelona: Integral, 2002.
­- M.M. Vassart. Llibre de la vida.
­- Capdevila, R. Els dies diferents: l'enterrament. Barcelona: La Galera, 1987.
­- Verrept, P. Et trobo a faltar. Barcelona: Joventut, 2000
­- Zeevaert, Sigrid. Max, el meu germà. - Barcelona: Edicions B, 1989
­- Cortina, M i Peguero,A (2001) On és el iaio? Edicions Tàndem València.
- Labbé, B i Puech, M (2001) La vida i la mort. Edicions Cruïlla Barcelona.
­- Company, M (1947) Adéu àvia.
­­- Wilhelm, H (1989) Jo sempre t’estimaré Edicions Joventud .Barcelona.
­- Poch, C De la vida i la mort Edicions Claret. Barcelona

LLIBRE PER ADULTS
William C. Kroen. Cómo ayudar a los niños a afrontar la pérdida de un ser querido. Un manual para adultos. Ediciones Oniro. 2002

VIATGE FORÇÓS

Avui és un dia trist perquè l’Eli se’n va; ja ha marxat. La vull imaginar viatjant per un món nou i desconegut pels qui encara som vius. Les persones que la coneixíem, que l’estimaven, estimen i continuaran estimant, tenim el consol de recordar-la; anant a l’escola per acompanyar l’Hug i la Eulàlia, entrant al Consell Escolar, fent quelcom que l’escola necessités, saludant i preguntant-me quan escriuria un article per aquest bloc,... el seu somriure i amabilitat, la seva energia inesgotable, la parla dolça, sempre prudent i respectuosa,... La buscarem en les activitats que continuarem fent i ella també hi serà. Sentirem que hi és d’una altra forma.
La vida i la mort van juntes i sovint ho oblidem. Íntimament unides per un fil invisible i màgic alhora; a mida que vivim la mort s’aproxima. No cal negar-nos-en ni parlar d’injustícies. Cada moment viscut és un motiu per sentir-nos agraïts. Gràcies a cada moment viscut, bo o dolent, ens sentim part activa i emotiva d’aquest món bonic. La vida és bonica perquè també hi ha mort.
Plorarem la seva mort, l’enyorarem, ajudarem al Joan a suportar el dolor que sempre i inevitable comporta la mort, i continuarem vivint i sentint que val la pena viure.
Els nens de P-5, mentre parlàvem de la mort de l’Eli, deien: Si et morts no tens vida i mai tornes a viure. Sí, és cert, mai tornarà a estar present físicament però hi serà amb nosaltres en una altra forma. Mirarem, com fan els infants, una estrella del cel i pensarem que l’Eli continua estant amb nosaltres.
Bon viatge Eli. Gràcies, gràcies, gràcies per tantes mirades i somriures amorosos. Els que et ploren ara, aprendran de la teva actitud de vida i t’imitaran perquè has deixat petjada bonica.

EL POT DELS BONS MOMENTS

Mireu quin pot dels bons moments més preciós que ha fet una mare de l'escola. La Núria, mare de l'Abril, que és una persona molt creativa, s'ha entretingut i ha creat un pot de regal a partir de la idea del pot dels bons moments que treballem a l'escola.

Gràcies Núria! Quan hagi de fer un regal, te n'encarregaré un, de ben segur!
Cada vegada més tinc clar que el coneixement ha de ser compartit. Les idees d'unes persones és modificada i ampliada per altres per crèixer junts.

EMOCIONS AGRADABLES I DESAGRADABLES

Una sessió interessant la d'avui amb els alumnes de primer.

Què vol dir agradable? Què és una cosa desagradable? Si vaig a la platja, que m'encanta, em produirà una emoció agradable o desagradable? Si vaig a dinar convidat i em posen un plat que no m'agrada, sentiré una emoció agradable o desgradable, etc.

L'objectiu de l'activitat era reconèixer les emocions agradables i diferenciar-les de les desagradables i reproduir les expressions facials i corporals de les emocions agradables i desagradables.

La sessió ha donat per molt i començo a constatar que aquests alumnes tenen bagatge emocional. Fantàstic! Han estat capaços d'adonar-se que el que per a una persona és agradable, per a una altra pot ser desagradable i amb aquesta data arribar a la conclusió, ja habitual en aquest grup, de que les persones som diferents.

En el moment de reconèixer les emocions agradables i les desagradables, s'han plantejats, és clar, orientats per mi, que la sorpresa és una emoció que pot ser agradable o desagradable depenent de la situació. Si ens toca la loteria sentiríem una emoció agradable, però si ens roben un bitlleter o tenim un accident sentiríem una sorpresa desagradable. Per tant on posem la sorpresa? La seva creativitat els ha permés crear una nova paraula dins el vocabulari emocional: AGRADESAGRADABLE.

Sou fantàstics nois! Felicitats! Aneu per bon camí

Per finalitzar la sessió cada infant ha dibuixat una situació viscuda agradables i una altra desagradable. Adjunto la fitxa i la conclusió a la que han arribat.

Una sessió bonica.

Metàfora del lotus

Divendres passat un grupet d'alumnes de 6è em van ensenyar una nova metàfora per aplicar a la nostra vida diària i com a estratègia de regulació i autocontrol davant les escombreries emocionals que altres persones ens aboquen. Ja ho veieu els alumnes també ensenyen als mestres. És genial!

Hi ha unes partícules que provenen de la planta Lotus (provinent de la Índia) amb una propietat curiosa. La planta repela la brutícia i l’aigua. Per això ens ha fet pensar que la podríem treballar en educació emocional. Quan una persona té un problema, quan algú diu alguna cosa amb la intenció d’enfadar-nos, podem imaginar que som un lotus i deixar que els que diuen i fan els altres no ens afecti. Una manera per a protegir-nos i evitar actuar de manera impulsiva dient alguna barbaritat.

Laia, Natàlia, Júlia, Judith, Ivanka, Eulàlia, Cristina i Ismael.

Gràcies per ensenyar-me una nova estratègia. Miraré d'aprofundir el coneixement sobre aquesta planta.