LA VIDA, LA MORT I ALLÒ QUE ÉS IMPORTANT

Tornarem a parlar de la mort en aquest article; arreu hauríem de parlar de la mort com ho fem de la vida -és beneficiós recordar-ho. M'ha semblat interessant penjar aquest article, -publicar pel diari ARA- precisament ara que sento el dolor personal, fruit de la mort d'una persona del poble. De manera inconscient -o potser conscient- rebutgem parlar sobre el tema de la mort.

L'article apunta de forma clara què pensen les persones que senten la mort a prop; cinc penediments més freqüents quan se'ns acosta la mort. Val la pena aprofitar la lectura per aconseguir que els pensaments d'altres ens ajudin a recordar, o potser canviar -encara que només sigui per uns moments- les creences i reforcem el sentir de la vida; el teu sentit de vida, cadascú el seu, i aprofitem el present. Vivim el present des de la consciència que la mort també hi és.

Recordo les paraules d'una miga, quan se li va morir el seu germà- que deia: Hauríem d'aprendre que la vida hi és a un costat de l'espatlla i la mort a l'altre costat.

Els 5 penediments més freqüents quan se'ns acosta la mort

Una infermera australiana que va treballar durant anys en cures pal·liatives ha saltat a la fama amb un llibre que recull la seva experiència i explica de què ens penedim quan estem a punt de morir

ARA 

Barcelona | Actualitzada el 09/02/2013 20:20

El moment de la mort porta a la reflexió / THINKSTOCK

Ens passem la vida lluitant per objectius inútils o superflus? Ens deixem portar per coses que deixarem de trobar importants quan ens ho mirem en perspectiva i que ens obliguen a deixar de banda altres activitats més gratificants? Molta gent respondria 'sí' a aquestes preguntes, més o menys per intuïció. Però des de fa uns mesos, se'n té conformació empírica mitjançant el llibre 'The Top Five Regrets of the Dying' [Els 5 penediments més freqüents dels moribunds], publicat per una infermera australiana especialista en cures pal·liatives.

Aquest és el rànquing, segons Bronnie Ware, que ha vist i ajudat a morir molts pacients:

1. Tant de bo hagués tingut el coratge de viure la meva pròpia vida, i no la que esperaven els altres. És el penediment més freqüent, segons explica Ware. Quan s'acosta la mort, la gent s'adona que no ha complert els seus somnis i ha d'assumir que ha estat per decisions que ells mateixos han pres o han deixat de prendre.

2. M'agradaria no haver treballat tant. És el penediment de tots els homes, que lamenten no haver estat prou pels seus fills quan eren petits. Algunes dones també en parlen, però, per raons generacionals, poques de les dones que va atendre Ware havien tingut la feina com a activitat principal.

3. M'agradaria haver tingut la valentia d'expressar els meus sentiments. Molta gent reprimeix els seus sentiments per evitar conflictes i arriba a la mort amb la sensació d'haver tingut una vida mediocre i amb sentiments d'amargor.

4. M'agradaria haver mantingut més el contacte amb els meus amics. L'autora assegura que ha vist remordiments molt profunds en pacients que morien, perquè descobrien que havien deixat perdre amistats molt valuoses atrapats pel ritme del dia a dia.

5. M'agradaria haver-me permès ser més feliç. Aquesta sensació és "sorprenentment comuna" entre els moribunds, segons Bronnie Ware, que assegura que la gent entén, quan ja és massa tard, que la felicitat és una elecció, i que ells mateixos se l'han limitat.re 

EMOCIONS AGRADABLES I DESAGRADABLES

Una sessió interessant la d'avui amb els alumnes de primer.

Què vol dir agradable? Què és una cosa desagradable? Si vaig a la platja, que m'encanta, em produirà una emoció agradable o desagradable? Si vaig a dinar convidat i em posen un plat que no m'agrada, sentiré una emoció agradable o desgradable, etc.

L'objectiu de l'activitat era reconèixer les emocions agradables i diferenciar-les de les desagradables i reproduir les expressions facials i corporals de les emocions agradables i desagradables.

La sessió ha donat per molt i començo a constatar que aquests alumnes tenen bagatge emocional. Fantàstic! Han estat capaços d'adonar-se que el que per a una persona és agradable, per a una altra pot ser desagradable i amb aquesta data arribar a la conclusió, ja habitual en aquest grup, de que les persones som diferents.

En el moment de reconèixer les emocions agradables i les desagradables, s'han plantejats, és clar, orientats per mi, que la sorpresa és una emoció que pot ser agradable o desagradable depenent de la situació. Si ens toca la loteria sentiríem una emoció agradable, però si ens roben un bitlleter o tenim un accident sentiríem una sorpresa desagradable. Per tant on posem la sorpresa? La seva creativitat els ha permés crear una nova paraula dins el vocabulari emocional: AGRADESAGRADABLE.

Sou fantàstics nois! Felicitats! Aneu per bon camí

Per finalitzar la sessió cada infant ha dibuixat una situació viscuda agradables i una altra desagradable. Adjunto la fitxa i la conclusió a la que han arribat.

Una sessió bonica.

AMOR, CONSCIÈNCIA I MEDITACIÓ

-->A través del temps i l'experiència professional i personal he arribat a alguns conclusions i idees noves respecte el treball de formació en educació emocional que m’agradaria compartir amb tots/es vosaltres.

Com quasi sempre passa, les persones partim d'una hipòtesi de treball, d'una idea compresa des de la nostra pròpia metacognició, la capacitat que tenim les persones per autoregular el propi aprenentatge. Una construcció personal apresa respecte d'idees concretes, filosofies,, etc i els factors que s'interrelacionen. Més tard, el temps i la pràctica t'ajuden a descobrir altres aspectes, altres visions, altres composicions i interrelacions desconegudes fins llavors, i afegim i modifiquem la construcció de pensament fins al moment. És en aquest procés de reconstrucció constant del pensament on anem descobrint diferents i continuats sentiments del què és realment l’essència important d’allò que pensem i sentim i les que ens faran canviar les nostres actuacions.

Els tallers i cursos d'educació emocional que imparteixo des de fa temps per a mestres, infants i pares i mares m'han ajudat a arribar a una conclusió important i bàsica. L'objectiu final dels tallers i cursos és aconseguir un canvi d'actitud personal amb una mirada amorosa cap a un mateix/a i cap a les altres persones. Fer una mirada amorosa a l'interior propi per tenir consciència de qui, que i com som, què fem en aquest món, quines són les nostres arrels, què portem dins la nostra motxilla personal, potser plantejar-nos què hem de perdonar i com continuar avançant, vivint i relacionant-nos amb les persones del voltant. Fer una mirada amorosa cap a les altres persones per comprendre el què i el com dels seus sentiments, pensaments i actuacions.

Us adjunto una entrevista interessant i relacionada amb el tema del què uns escrivia on l’amor, la consciència i la meditació són bàsiques per a l’entrevistat (i per mi)

Amor y conciencia

Antonio Jorge Larruy, investigador en autoconocimiento

Hace seis años dejó la empresa familiar para crear y gestionar Espacio Interior, un centro de desarrollo y crecimiento personal. ¿Siendo muy niño intuí que esto que soy va más allá de lo que me pasa, y aprendí a través de la meditación a acceder a ese lugar que aporta a mi vida paz y creatividad para lidiar con lo cotidiano¿. Su propuesta, desarrollada en el libro Espacio interior (Ed. Luciérnaga), consiste en parar y escucharse, ... lo que significa dejar que todo lo que llevas dentro (emociones, pensamientos) salga. Tener la paciencia y la firmeza de estar con ello, aportando a ese espacio de escucha lo que cura: amor y conciencia. Y de ahí nace la actitud en la vida.

Feliz Navidad.

La Navidad es una época de cierto tono afectivo, y una invitación al disfrute.

Y al dispendio.

Esa invitación a la alegría debería extenderse al día a día, pero tenemos cierta dependencia de las formas.

¿A qué se refiere?

Todo lo que profundamente anhelamos lo somos, el problema es que vivimos en un personaje y hemos perdido el contacto con esa dimensión que está en nuestro interior.

Si fuera tan sencillo...

Simplemente, se requiere aprender a parar, aflojar la crispación mental y emocional en la que vivimos para empezar a reconocerla.

¿Por qué cree que estamos crispados?

No vivimos directamente la realidad de lo que hay y lo que somos, somos lo que hay que ser. No nos aceptamos ni aceptamos las cosas como son, estamos continuamente queriendo ser de otro modo.

... E intentando cambiar a los demás.

Creo que las relaciones humanas son el reflejo literal de cómo uno vive consigo mismo. Si te vives con más profundidad, vivirás al otro con más profundidad.

¿Cómo empezamos a querer ser otro?

De niños. Nadie nos dijo: “Tú eres un potencial de vida y en ti está todo, simplemente has de ir sacándolo y manifestándolo. Tu vida es un proceso creativo”.

Eso es mucho decir.

Por el contrario, se ha considerado que un niño no sabe, que un niño no tiene, que un niño no puede. Se ha considerado al niño desde la carencia y se le ha dicho: “Tienes que ser”, ahí está el origen de la tensión.

Entiendo.

... En la guerra contra uno mismo para ser el más listo, el más guapo y ser aceptado. Sin embargo, si fuéramos convenciéndonos de que somos esa potencialidad...

Hay que desarrollarla.

Sí, pero si la persona, en lugar de estar pendiente de lo que lleva dentro, está pendiente de medirse, interpretarse y juzgarse en función de los modelos, ese desarrollo se bloquea. Las personas que más se desarrollan son las que más confían en sí mismas, y sólo viven a fondo las que se entregan.

A menudo, tanta preocupación por desarrollar nuestro interior desemboca en un egocentrismo cerril.

De nuevo el personaje, el que quiere ser alguien a nivel espiritual se queda en las formas. La mejor cura para esto es el trabajo diario, renovar y realizar ese conocimiento.

¿Cómo?

A través de tres cuestiones básicas: es necesario tener un espacio para estar con uno mismo y meditar; es necesario un cambio de actitud, dejar de vivir con una actitud pasiva y de dependencia del exterior, y empezar a crear desde dentro, siendo conscientes de que somos generadores de nuestra propia plenitud en función de lo que damos. Cuanto más uno da, más uno crece.

Gran principio.

Si no movilizas tu energía, cada vez tienes menos; en el ámbito afectivo, si no estás en una disposición generosa, afectiva, empática, cada vez eres más pobre. Y en el intelectual, si no cultivas tu capacidad de interesarte y de entender, cada vez vives con menos.

Tercera cuestión...

Entender que hay una dimensión inconsciente que hay que sacar a flote y reeducar. Debemos investigar sobre nuestras ideas profundas, dialogar con nuestro niño interior, ese al que no se le dijo: “En ti está todo”.

Llevamos siglos repitiendo el “Conócete a ti mismo” del templo de Delfos.

Creo que el mayor problema que tenemos es lo atrapados que estamos en los pensamientos; eso produce agitación, confusión y problemática emocional. ¿Sabe lo que pasa?

¿Qué pasa?

Qué no estamos en lo que somos. Lo real es la vida, no los pensamientos sobre la vida. Tenemos que empezar por sentir el cuerpo; si lo hiciéramos, tendríamos un beneficio inmediato: contactar con una realidad energética. La realidad es energía, conciencia y plenitud, y hay que constatarlo cada día.

¿Y la pequeña realidad de llegar a final de mes y de lidiar con los otros?

Cuanto mayor es la conciencia de mí mismo y menos atrapado estoy en mis pensamientos, mejor respondo a mis responsabilidades. Estar conectado con esa conciencia me predispone a que vaya a recoger a los niños con una actitud espléndida y que me enfrente a mis problemas bancarios sin esa carga subjetiva de preocupación y sufrimiento.

Somos lo que pensamos.

Vivimos conforme a la idea que tenemos de nosotros mismos, por eso es tan importante librarse del yugo de la mente, piedra filosofal de todas las corrientes espirituales.

El pensamiento es una herramienta muy valiosa.

Imprescindible, lo que pasa es que la mente está hiperactivada porque estamos todo el día dentro de ella. Si estuviéramos siempre escuchando al corazón, al final crearíamos una cardiopatía, y eso estamos haciendo con la mente: creando una mentepatía. El cuerpo y la mente son vehículos de la vida y confundirse con ellos es el problema.

Los pensamientos crean hábitos y nuestros hábitos conforman nuestro carácter.

Una palabra puede sustentarse en sentimiento o ser simplemente una palabra. Para mí, este es el sentido de la mente: esas ideas, esas palabras, ¿están iluminadas? Si no lo están, no vehiculan nada. 

CONCIÈNCIA AMB AMOR

Adjunto unes diapositives força instructives. Llegiu-les amb tranquil.litat. Uns consells per millorar el viatge de la vida. BON CAMÍ!

CREAR CONSCIÈNCIA

Hola de nou lectors/es.
Als cursos que faig sempre insisteixo en la importànica bàsica de crear i interioritzar una nova consciència i el canvi d'actitud que implica si volem aconseguir canvis i enriquiment personals i socials.
Us adjunto un power point que recull profundament què implica el canvi de consciència. Gens fàcil, però possible. A treballar-nos!
Llegiu-lo tranquil.la i profundament com es mereix aquest material.

Nueva Conciencia

View more presentations from mabella4.