SI CHOVE, QUE CHOVA

Us deixo amb un vídeo que m'emociona i alegra. Quan esteu perduts, tristos, sense ànim, deprimits,... penseu que la vida ha de seguir i que la solució està en la nostra actitud. Motivem-nos encara que costi una mica perquè el resultat sempre és bo.

APRENGUEM A BALLAR SOTA LA PLUJA! APRENGUEM A MIRAR ALLÒ BO DE TOT.

Li dedico a una amiga molt especial que passa mals moments. 

VA PER A TU PRECIOSA!

https://www.youtube.com/watch?v=mARRB_AWJIU

BALLA-LI A LA VIDA! DANSEM AMB ELS PROBLEMES

Adjunto un escrit que vaig fer fa un temps per a nois i noies adolescents. Poques paraules per descriure una gran persona, la Maria, una mestra d'alegries  que teniu l'oportunitat de conèixer, si es que encara no la coneixeu. Sense l'ajuda i indicacions de la Maite, mare de la Maria no hagués estat possible escriure'l. Us recomano una lectura lenta i amb plena atenció, des de i amb el cor perquè podeu aprendre moltíssim de com viure la vida. Podem aprendre de les  fortaleses i capacitats d'algunes persones valentes que són un model a seguir. La Maria és un model a seguir. 

La Maria era una noia més gran que tu. Una persona sensible, generosa, afectuosa, intel·ligent, simpàtica i ballaruga; li encantava ballar i sempre se la veia feliç. Allà on anés il·luminava amb el seu somriure i la seva mirada perquè sabia viure la vida. Era «mestra d’alegries» perquè sabia escoltar i canviar l’estat d’ànim amb una rapidesa increïble.

Cal que sàpigues que, de ben joveneta, la Maria va haver d’acceptar i aprendre a conviure amb una malaltia greu. La vida la va posar a prova i ella havia après a dansar tant als bons moments com als problemes. Durant aquest temps, quan rebia una mala notícia, s'espantava i s'entristia, però de seguida es deia que se'n sortiria. Al cap d'un parell d'hores ja estava rient amb les amigues o amb el promès.

Tot i els problemes de salut, la Maria sempre deia unes paraules que ara ja formen part d'una cançó. Ella ens ha ensenyat com viure la vida sense deixar que s'escapi cap moment bo. Ens ha ensenyat quina és la capacitat de superació que tenim les persones.

La Maria ja no és entre nosaltres. Va morir quan tenia vint anys i encara ara tothom l’estima i la recorda, perquè era una persona extraordinària; un model a seguir. Va viure una vida curta però intensa, plena d’amor. Va créixer entre vincles d’estimació, especialment del pare i la mare. Era estimada i estimava... SENTIA LA VIDA! 

Gràcies Maria!

L'ESCOLA QUE VULL, L'ESCOLA QUE NECESSITEM

El Carles Parellada  m'ha passat aquest power que em sembla un tresor en tots els sentits.
En veure'l i llegir-lo una acaba pensant que defineix l'escola i el món que jo voldria. Em fa pensar que tenim la possibilitat de continuar treballant en aquesta línia per educar persones sentint la vida i construir el món que, possiblement, tots volem. Un material magníficament ben pensat i sensible que ens obre els ulls per mirar més enllà, sentir el què i el com de l'educació i caminar per viure la vida de forma conscient. Caminar per senders rics, plantant llavors significatives i amb sentit i fer-ho acompanyats amb persones que estimen la vida. Persones que volen millorar el món igual que nosaltres; respectuoses, amb energia i sentit d'humor, que miren les meravelles de la vida amb positivisme i actuen amb harmonia, plenitud i coherència, que cooperen i treballen per canviar sistemes buits i erronis que només ens poden portar a la confusió.

Obrim els ulls i mirem les grans possibilitats de viure la vida amb alegria i feliços.

Gràcies a qui de manera tan sàvia ha pogut fer un recull colpidor. UN TRESOR ORIENTADOR.



La Escuela de la Alegría: el vídeo que emocionó a todo un Congreso from Miquel Beltran on Vimeo.